Dia 2: Illes Ballestas i Reserva de Paracas

Bones, ja tornem a ser aquí!

El dia ha comensat aviat (no és que no sapiguem escriure, peró aquí la c trencada no existeix). Com deiem, ens hem llevat a les 6,40h, ja que el nostre tour a les Illes Ballestas, comensava a les 7,45h. Pensereu que estem bojos de llevar-nos tan aviat per vacances, pero és que vam anar a dormir a les 9h, el jet lag peruá, i el tute dels dos dies de viatge, van passar factura.

Hem esmorzat com reis, agafant forces per tot el dia, amb un deliciós suc de papaya, pinya, poma i platan, toma ya! En Jorge (de l'agéncia Aventura en Paracas) ens ha passat a buscar per l'hotel, i hem anat caminant fins al port. Allá estavem amuntegats remats de turistes, mentre els xaparritos discutien, com aquell que canvia cromos, a quina barca ens posaven. Un cop ja ens han entafonat a una barca, i ens han posat el salvavides, ens hem dirigit cap a les Illes Ballestas.

Les Illes Ballestas formen part de la Reserva Natural de Paracas, i és una zona protegida. En elles i viuen milions d'ocellots de moltes especies diferents, i gràcies a les seves gèlides aigües, també s'hi poden trobar lleons marins i pingüins. Diuen que si hi ha sort es poden arribar a veure dofins, tot i que avui no ha sigut el cas. Un aspecte curiós, és que a Perú es comercialitza amb el "guano", és a dir, la caca dels ocells, com a fertilitzant, i tanta era l'exportació que hi havia, que ara ho han hagut de restringir.

Bé, la nostre barqueta avançava a tota òstia pel Pacífic. La primera parada ha estat per veure la figura del Canelobre. És una immensa figura de 177 metres de llarg, que encara no es sap què representa ni qui la va fer.

Després d'aquesta impressionant vista del Canelobre, hem seguit fins que ens hem plantat davant les Ballestas. L'espectacle és impressionant, hi ha llocs que no es pot veure la roca de tants ocells com hi ha, i també hem tingut la sort de veure de molt a prop famílies de lleons marins, tot i que només eren femelles amb les seves cries, perquè els mascles estaven de parranda.

 

Un cop hem tornat del tour marítim, teniem una hora per deixar llesta l'habitació i ens tornava a recollir en Jorge a les 11 del mati per l'hotel, ja que aquesta hora començava el tour de la reserva de Paracas. Aquesta reserva protegeix una part del desert d'Atacama, el desert més sec del planeta, a on s'han trobat restes de la cultura Paracas i Nazca.

Hem pujat en un bus atrotinat governat pel líder (altrament una persona de 170 kilos que deia a tothom el que havia de fer), que no ha baixat del bus en cap moment, ni per dinar, li han portat el menjar al bus mateix, creiem que està encaixonat entre els seients des de fa temps, i no en pot sortir. La reserva té un museu que s'està recuperant del terretrèmol que va tenir lloc fa 4 anys, però ara mateix val poc la pena, només hi ha un pingüí dissecat i un vídeo d'una foca.

Els paissatges de la reserva són francament bonics, és impressionant veure com el desert arriba fins al mar, i acaba amb uns enormes penyasegats. Per acabar el tour ens han portat a dinar a uns xiringuitos dins de la reserva. Nosaltres hem anat al restaurant "El Che", i per 2,5 euros cadascú hem menjat de puta mare, un peixet arrebossat, i uns "chicharrones" amb patatones i arròs, nyam, nyam!!

A la tornada del tour, hem agafat les maletes de l'hotel, i hem anat cap a l'estació de Cruz del Sur, per agafar el bus de les 5,30h cap a Ica. A l'estació hem conegut una paia alemanya, molt simpàtica, que porta 3 mesos de viatge per tot Sud Amèrica, quina enveja, ens porta molta avantatge!

Després d'una hora d'autobús, ara estem a l'Oasis de Huacachina, prop d'Ica, on hem arribat gràcies a en Walter Samuel, un gordito i simpaticón, que ens volia vendre tots els tours que podia. Avui i demà ens estarem a l'Hotel Curasi, un hotel sense luxes, però molt correcte, amb una piscina on s'hi està genial! 

Ara mateix us escrivim des de l'Oasis, a punt per anar a sopar, però abans en Laro no pot estar sense mirar el Mundo Deportivo... fins i tot a l'altre punta del món el futbol ens persegueix...

Bona nit, Marta i Jordi des de Huacachina, Ica, Perú!