Dia 7: Camí de tornada a casa

Dissabte al matí, setè, i últim dia del viatge. Avui ens hem concedit el luxe de dormir una mica més, és l'últim dia, i la única feina que tenim apuntada a l'agenda per aquesta jornada és fer carretera i arribar fins a casa. Per tant, ens ho agafem amb calma, quin gust poder parar el despertador i continuar dormint una mica més!

La oferta ganga que vam trobar per reservar aquest hotel, no podia ser tant ganga, així que no incloïa l'esmorzar- Però cap problema, cap al bar del costat a fer un bon entrepà de parnil serrà i un cafetó! Després d'això, ja no ens quedava gaire més feina a fer que recollir les maletes, programar el GPS, i enfilar camí cap a casa. 

Abans però d'abandonar La Rioja definitivament (per aquesta vegada), voliem fer una última parada que ens venia més o menys de pas, tornem a Briones! I és que després de la visita a "Los Calaos de Briones", ens va entusiasmar el vi que ens van aconsellar, i crèiem que com a última visita en aquesta terra, estaria bé deixar-nos caure per aquesta petita bodegueta, i comprar una mica de vi per emportar-nos cap a casa. Els vins de les grans bodegues que hem visitats aquests dies, tenen més nom, i són més fàcils de trobar a les nostres terres, però el vi d'aquesta bodega tant petita, potser ens serà una mica més dificil, així que no podem perdre la oportunitat d'emportar-nos algun "souvenir"!

La Bodega Betolaza és molt petitona. Queda situada en un dels carrerons que pujen cap al nucli antic de Briones. Aparquem just davant la porta, i ens surt a rebre el propietari, un home poc parlador, però molt amable i orgullós del seu petit negoci, que no dubte en ensenyar-nos cada racó i contestar totes les nostres preguntes. Després de la petita visita, ens deixa provar tots els seus vins (que no són gaires) un blanc, un vi negre jove, i un crianza. És un vinet suau, no tant fort ni amb tant cos com els que venim provant aquesta setmana, però ens agrada, i evidentment el preu no té res a veure amb les altres grans marques, així que ens en quedem un parell de caixes. De vi que no en falti!

I ara si, ja no hi ha excuses, ens esperen unes 6 hores de carretera. Sortim de Briones cap a les 11,30h del matí, i posem com a destí Monistrol de Calders, on els pares de la Marta estan passant aquests dies de Setmana Santa en una caseta que els avis tenien allà. Així encara ens quedaràn un parell de dies de descans!

Arribem a Monistrol cap a les 6h de la tarda, havent fet tot el camí de tirada, només parant per dinar en una àrea de servei. Aquesta és la pitjor part dels viatges, els trajectes d'anada i tornada, que sovint es fan molt pesats!

Ara ja toca desfer maletes, guardar bé els vinets que ens hem endut de les bodegues que hem visitat, i esperar a poder obrir-los i disfrutar-los en bona companyia i poder amenitzar moments importants!

Tot el que és bo, s'acaba, així que. . . Marta i Jordi, ja des de casa (on també s'hi està molt bé!)

Dia 6: Bodega Muga i Vitòria

Avui ja era el nostre últim dia "real" de viatge, ja que demà toca tornada i tirón de cotxe, per tant ja es pot dir que no el contem.

El dia ha començat com tots els anteriors a Casa Marisa, amb un bon esmorzar contundent i xerrada amb la Marisa. Arreglem les maletes per deixar l'habitació, perquè avui ja dormirem a Vitòria. Ens despedim de la Marisa, que ens ha tractat com a reis, sempre atenta al que necessitàvem, i amb una xerremeca i una alegria que no se li acabaven. Abans de marxar fins i tot ens ha regalat una ampolla de vi d'aquella zona, i d'aquesta manera ens despedim de San Asensio, un poble que no té gaire res interessant, però on hem estat genial a Casa Marisa, ho recomanem sense dubtar-ho!

Avui tornem cap a Haro, ja que visitarem les Bodegues Muga, que queden just davant de les de Viña Tondonia, que vam visitar dillunts. Avui però el recorregut serà una mica diferent, ja que a part de la visita a la bodega, després tenim un curs de cata de vins! A veure si n'aprenem una mica, a part de saber com es fa una bota de vi, lo més important és veure's el vi!!!

Avui trobem en aquestes bodegues més gent que en els dies anteriors, no sabem si perquè ja comencen els dies de festa per a tothom de setmana santa, que evidentment influeix, o perquè aquestes bodegues són més conegudes i tenen més nom. Bé, no sabem perquè, però allà hi havia molta gent!

Nosaltres com que havíem de fer despés el curs de cata, ens posen en un grup més reduït. Allà coneixem una parella de Lleida, molt simpàtics, que era la primera visita que feien a unes bodegues, i al·lucinaven, suposo que la mateixa cara que deviem posar nosaltres el primer dia.

Aquestes bodegues es van fundar l'any 1932, per l'avi dels actuals propietaris. Primer estaven en unes instal·lacions petites en el centre d'Haro, i més tard es van traslladar a les actuals, quan van poder comprar les instal·lacions a un fracés que marxava a França, ja que allà ja havia passat la plaga de filoxera, i tots els francesos que durant aquest període havien vingut cap aquí, ara se'n tornaven al seu país.

La bodega en sí molt normaleta, potser perquè ja n'hem vist d'altres que ens han impressionat més. Ens han tornat a ensenyar tot el procés, molt semblant en aquest cas al de Dinastía Vivanco, ja que totes dues són bodegues més modernitzades, amb més processos tecnològics que les anterions que haviem vist.

Després de tota la visita, ens han portat a una aula, com si fos una classe del cole. Cadascú tenia davant 5 copes per a poder fer la cata. Primer de tot ens han passat una llista amb tots els possibles aromes que pot tenir un vi, agrupats en diferents tipus. . . tot molt professional! I n'hi havia de tant curiosos com esmalt d'ungles o pipi de gat. . .  que suposem que ha de ser per a vins en mal estat, perquè no se si a algú li deu agradar aquesta olor!

Després ha arribat el moment de posar-ho en pràctica. Ens han anat passant uns potets amb diferents aromes, que havíem d'endevinar, i si això hagués sigut un exàmen, catejem i al carrer! Només n'hem encertat un parell. . . que dificil que era!

El "teacher" ens ha dit que una persona normal només pot reconeixer uns 20 aromes, un enòleg uns 200, i un perfumista uns 3.000! Un cop descobert que no tenim un olfacte gaire fi, ha arribat el millor moment del curs, provar els vins!!! Hem provat un blanc envellit, un crianza, un reserva, un gran reserva, i un d'especial de la bodega. Per fer una bona cata, primer cal mirar el color, tombant la copa contra una superfície blanca, si el color és més intens, indica que el vi ha estat més temps dins la bota. Després olorar amb la copa parada, per percebre un tipus d'aromes, i després movent una mica el vi perquè s'airegi, i sortin altres aromes, i finalment cap a la boca, glopejar i escopir (nosaltres ens l'hem empassat evidentment!).

El "teacher" ens anava dient quines olor havíem de notar, i el tipus de gustos i sensacions en boca. Algunes potser si que un cop ens ho deia, les podiem percebre, però d'altres, no sabem pas on les trobava, i si se les inventava tampoc ho sabrem, però quedava convincent. . . jejeje però hem vist que la sensació era general, tothom anava ben perdut, amb cara de "paio t'estàs flipant!!!".

Tot i així, creiem que algo hem après, almenys a saber que en un vi si poden trobar mil i una olors, aromes, sensacions i gustos. Si a partir d'ara les sabrem torbar, provablament no, però sabem que hi són!!!

Sortim de la bodega amb 5 vins a la panxa i 4 nocions més sobre cata. Ja són la 1h del migdia, però no tenim massa gana. Avui dormirem a la ciutat de Vitòria, així que decidim fer la mitja hora que ens separa d'allà ara, i dinar més tard.

El notre hotel a Vitòria és el Barceló Gasteiz, que hem trobat a molt bon preu a través de la web de Booking. Deixem les maletes a l'habitació, que és molt acollidora, i els llits semblen molt còmodes! Però ara si que la gana apreta, així que busquem el bar que queda més a prop de l'hotel, on fan plats combinats per 5,95€. Resulta ser un bar que el porten uns xinos, però amb aquella gana ens és igual el que ens donin, així que cap dins. I resulta que el menjà estava molt bo!

Un cop la panxa plena, els vins del matí fan efecte, i la morrinya fa la seva aparició. Continua plovent, així que creiem que una migdiadeta és la millor opció en aquests moments per agafar forces, i no ens equivoquem, se'ns posa de marevella!

A la tarda fem una passejada pel centre de Vitòria. Donem una volta per la "Plaza de la Virgen Blanca", la Catedral de la Immaculada, i tots els carrerons que queden per darrera de l'esglèsia de San Miguel. Continua plovent, i fa molt fred, però tot i així, Vitòria ens sembla una ciutat preciosa, molt ben arreglada, i amb raconets molt bonics.La passejada a sota el paraigües també deixa temps per fer una parada en un bar a fer uns vinets i refer-nos del fred.

Al vespre, ja que és la nostre última nit de viatge, i estem al País Basc, no podia faltar fer una bona despedida de tapes i pintxos. Per recomenació d'uns grans amics andorrans, anem al bar Sagartoki, on fan les millors tapes de Vitòria, i sense dubte, la millor truita de patates, que ha guanyat diversos premis. Gràcies Anriadna i Albert pel consell, realment estava tot boníssim!

Ara ja a l'hotel, cap a dormir, que hem d'agafar forces per fer demà la tornada, amb molts quilòmetres per endavant.

Marta i Jordi, des de Vitòria,bona nit!

Dia 5: Bodegues Dinastia Vivanco

Avui ens hem llevat cap a les 8,30h, però sense temps per fer el ronso al llitet, ja que ràpid ens haviem de posar en peu i baixar a esmorzar, perquè la nostre visita d'avui, les Bodegues Dinastía Vivanvo, començava a les 10h del matí.

L'esmorzar genial com el d'ahir, ens hem posat les botes. Com que erem els únics que estavem esmorzant a aquella hora, i la Marisa no devia tenir gaire feina, s'ha posat al costat de la nostre taula, i hem tingut radio macuto entre cafè i torrades. La dona és molt simpàtica, però a mesura que avançava el rellotge, i ella no callava, en Jordi s'anava impacientant, Dinastía Vivanco ens esperava, i nosaltres allà parlant de la crisi i del "pueblo" de la Marisa, que resulta que és extremenya. Després d'un parell d'intents fallits de'n Jordi per marxar, quan faltaven 15 minuts per començar la visita, ja no hi havia cortesies, haviem de sortir pitant! Així que "gracias Marisa por el desayuno, estava muy bueno" i corrent cap al cotxe.

Per avui teniem prevista la visita a les Bodegues Dinastia Vivanco, situades al poble de Briones. La seva història es remonta a l'any 1915, quan Pedro Vivanco Gonzàlez, crea la primera bodega al poble de Alberite. Després d'ell, els seus descendents van fundar altres bodegues a Logroño i Paracuellos.

L'any 1985, la família Vivanco compra els terrenys de Briones per dur a terme el seu projecte més ambiciós, una nova bodega on elavorar vins de molta més qualitat que els que podien elaborar fins ara, dotant la bodega amb les més novedoses tecnologies i millors tècniques. Juntament amb la construcció de la bodega decideixen crear el "Museo de la Cultura del Vino", on s'explica tot el procés d'elaboració del vi, i s'exposen les peces de la col·leció privada dels Vivanco.

Arribem a les 10h en punt a les instal·lacions, immenses, que queden al peu del poble de Briones. La primera visita que tenim és a la bodega. Totes les instal·lacions de la bodega queden soterrades, i si accedeix per un ascensor de vidre que queda al mig de les vinyes, brutal, mai haviem vist res semblant, quanta pijada!!!

En descendir al nivell de la bodega, ens han ensenyat la sala on arriva el raïm després de la berema, i on es fa el procés de neteja, separació de impureses, raïms en mal estat, i la part del tronc i fulles. Un cop el raïm net, passa per unes cintes transportadores, i cau a través d'uns conductes al nivell inferior on hi ha les tines on fermentarà.

Aquestes tines són enormes, i n'hi ha 27 en tot el recinte. Aquí el raïm es deixa fermentar durant mesos, fins que tots els sucres es transformen en alcohols, i ja està a punt per a passar a les botes. Tota aquesta part va telecontrolada amb sensors, i la temperatura i volum de cada tina es controlen a través de pantalles, res a veure amb les que haviem vist fins ara, aquí està tot controlat al míl·limetre!

Després ens han ensenyat la zona on emmagatzemen les botes pels grans reserva i vins més esmpecials, que només es veu des de fora. Hi ha unes 200 botes que es renoven cada any, cada any els grans reserva envelleixen en botes noves, per treuren el màxim aroma de la fusta. Però ha de valer una pasta renovar totes les botes!

Finalment em passat a la zona d'emmagatzematge de les botes, un espai enorme, amb les botes impecables, situades simètricament en totes direccions, i tot absolutament impecable! Aquest si anéssis a les bodegues de Viña Tondonia els hi agafa algo amb tanta pols i teranyines! En aquesta part, hi havia tota una zona reservada als socis. Cada soci té una bota amb el seu  nom, ie l vi que surt d'allà és exclusiu per a ell! Quants calers que tenen alguns!

Per acabar la visita, no podia faltar la part de degustació. Avui hem provat 3 vins, un crianza, un reserva i un dels exclusius. I quin és el que ens ha agradat més. . .??? l'exclusiu evidentment, el que no és asequible per nosaltres. . . som pobres però del morro fi, jejej. . . però tots tres estaven molt bons! Després d'aquest ens quedem amb el reserva!

La veritat és que la visita ha sigut molt interessant, i el paio que ho explicava dominava molt del tema, ens ha explicat moltes coses que no sabiem!

A la sortida de la bodega, hem entrat al museu, al rpincipi sense massa expectatives, però a resultat molt interessant. A part dels objectes d'exposició, com premses, tractors, eines del camp, etc. . . es fa tot un recorregut pel procés d'elaboració del vi, des dels timpus de vinya, la verema, tot el procés de fermentació, premsa, i envelliment pels diferents tipus de vi, la fabricació de les botes, els possibles aromes que pot tenir un vi, etc. . . molt interessant!

Sortiem del museu cap a les 2h, i ens han donat a provar una copa de most, que no ens ha agradat gens, agggrhh. . .! Just davant la sortida del museu, ens hem topat amb el bar, quina casualitat, que ben ubicat que ho tenen! però ja era hora de dinar, i com que no teniem massa ganes de voltar per trobar restaurant, hem fet unes tapetes allà mateix. Realment molt bones! i hem aprofitat per provar el vi blanc i rosat que a la cata no ens havien donat.

Com a detall curiós, que a nosaltres en ha fet molta gràcies, al costat del bar, tenen una màquina expenedora de vi, com les de coca-cola i fantes, però en aquest cas, per 2€, et sortia una copeta de qualsevol dels vins que tenen les bodegues Vivanco. Una bona idea per poder provar vins que les nostres butxaques no podrien provar, o provar-ne algun abans de decidir-te a comprar-lo.

Sortiem a quarts de quatre, més de 5 hores que ens han passat volant. La Marisa, en la seva conversació del matí ens havia parlat d'unes bodegues que quedaven de camí, les Bodegues Valpiedra, i hem decidit aconstar-nos-hi a veure que tal. La finca era molt maca, quedava entre vinyes, però no hi ha hagut sort, a aquella hora estava tot tancat.

Així que res, el vinet del matí i la panxa plena feien efecte, per tant la decisió era clara, migdiada!! Cap a l'hotel a dormir una mica, i descansar. 

Avui al vespre tenim previst anar a sopar a un restaurant que es diu "Calaos de Briones", que és un restaurant ubicat en una antiga bodega subterrania, que ens han recomanat, i diuen que està molt bé. Per no trencar la sintonia de la setmana, que millor que sopar en una bodega!

Per tant, us deixem que ens hem d'anar a posar ben macos per anar a sopar en una bodega.

Marta i Jordi, a punt d'anar a sopar a "Los Calaos de Briones".

ACUALITZACIÓ: Fem aquesta actualització del blog a posteriori, per poder parlar del sopar al restaurant "Calaos de Briones", ja que aquella nit, en arribar a l'hotel, no hi havia massa ganes de posar-nos a escriure.

Aquest restaurant, tal com explicavem més amunt, està situat en una antiga bodega, amb arc de pedra i soterrada. Actualment la casa que hi havia a sobre s'ha remodelat com a hotel, i a la part soterrada s'hi ha fet el restaurant. El lloc és preciós, molt íntim i acollidor, tot i que del que havia estat la bodega no queda res.

En arribar estavem completament sols, potser perquè encara era aviat, o simplement perquè no hi havia masses turistes en un poble tan petitó. Ja que pràcticament era el nostre últim sopar d'aquest viatge, perquè al dia següent marxàvem a Vitòria i teniem pensat sopar de tapetes, no ens vam estar de res, ens van dedicar un homenatge, com hi ha d'haver en qualsevol viatge!

De primer una bona amanida i uns "Fritos de Briones", que eren diferents aliments: pernil, pollastre, xoriç, botifarra... amb beixamel i arrebossats, simplament boníssim! I de segon "cordero" i bacallà amb salsa Vizaina. Senzillament boníssim, vam menjar molt i molt bé! Tot això regat amb un vi pròpi d'una petita bodega de Briones, que ens va agradar molt, un crianza molt suau que passava molt bé, de les Bodegues Betolaza. Un gran descobriment, ens va agradar molt!

I bé, aquest va ser el nostre pas per "Los calaos de Briones", un restaurant que recomanem molt, on vam menjar molt bé, el lloc és preciós i el tracte molt amable. També hem de dir que no és un lloc barat, però té preus assequibles, tot depèn del què et vulguis gastar. Així doncs, des del nostre blog, queda recomanat!

Ara si, Marta i Jordi, després d'anar a "Los Calaos de Briones".

Dia 4: Laguardia

Avui hem dormit com troncs!!! Tantes emocions amb el Barça, ens van deixar esgotats! Després d'acabar el partit, vam sopar el nostre pa i embotit que havíem comprat, i ben tips, cap a dormir.

Cap a les 9h ens hem llevat, i cap a veure la Marisa a veure què ens donava d'esmorzar. I no ens ha defraudat, ens hem posat les botes! Fruita, embotit passtissets i croissants, i a sobre ens ha fet un remanat d'ou i patata, boníssim! I amb la panxa plena, ja podem començar bé el dia!

Avui tocava visitar el poblet de Laguardia, i una bodegueta d'aquest petit poble. Laguardia és un poblet que pertany al País Basc, sí, avui hem deixat La Rioja per unes hores i ens hem endinsat en terres euskeres. És un poble amurallat, que reb el seu nom degut a que era el poble fronterer entre l'antic regne de Navarra i el regne de Castella. Té una posició estratègica, ja que es troba situat en un promontori rocós, des d'on es tenia una bona vista de tota la vall.

Arribem sobre les 11h del matí. Cal dir que per el camí hem vist la bodega de Marques de Riscal, des de fora eh, sense entrar. Es tracta d'una bodega que sobresurt de la normalitat, ja que té un disseny especial i realment no deixa indiferent a ningú, per bo o per dolent.

Tot seguit hem entrat a Laguardia, un poblet molt acollidor i envoltat completament per les seves muralles. Segurament, de moment és el que ens ha agradat més, perquè té més raconets per perdret i hi han molts bars i restaurants, cosa rara en els altres poblets visitats fins el moment ja que eren molt més petits.

Passem un parell d'hores voltant pels carrerons, per l'exterior de la muralla on hi ha una vista preciosa, i aprofitant que el dia ens dona una treva i o plou, i fins i tot en moments surt el sol. Després d'una bona passejada, ens dirigim cap a la visita de la bodega el Fabulista, una bodega soterrada dins del casc antic, una de les més importants ja que abans era d'una familía molt poderosa de la zona.

Aquests tipus de bodegues que es troben en galeries subterrànies, aquí s'anomenen "Calados". El poblet de Laguardia està tot foradat per sota, segons un plànols de les galeries existents que ens han ensenyat, la roca on es troba és un autèntic formatge "gruyer", i per aquest motiu està prohibit l'accés a tot el casc antic en cotxe, ja que hi ha perill que les galeries s'enfonsin pel pes dels cotxes. Actualment només duess d'aquestes tantes bodegues subterrànies que hi havia antigament, estan en ús.

El Fabulista reb el seu nom de l'antic propietari del palauet i els colmados on estan ubicades, la família de Fèlix Maria Samaniego, autor de fàbules com la formiga i la cigala, i d'altres. D'aquí el nom de El Fabulista.

És una bodega petita, on tot es fa encara de manera tradicional, fins i tot la premsa del raïm es fa trepitjant-lo amb els peus. Fem un recorregut per la sala on hi ha la tina on es fa el primer procés de fermentació per maseració carbònica, que significa que el raïm fermenta sencer, i sense separar-lo de la part herbàcia, tronc i fulles, que li donen un toc diferenciador, i allà mateix es fa el premsat amb els peus. Posteriorment baixem als calados, on arriba el vi un cop fermentat i premsat, i on es recull en botes per continuar el procés.

Per finalitzar la visita passem a un dels calados on hi ha la zona de degustació. Provem un vi negre jove, que no ens ha agradat gaire, i un vi envellit en bota, que ens ha agradat més que l'anterior. Eren vins molt forts i amb molt cos, potser per això no ens han agradat tant.

A la sortida ja eren les 2,30h, així que cap a dinar! Fem un menú en un restaurant proper, i amb la panxa plena acabem de passejar per Laguardia, pels jardins fora de la muralla i els carrerons.

Ja a mitja tarda, no dona gaire més de sí el poble de Laguardia, així que toca retirada i una ansiada dutxa! Hem sopat a l'hotel mateix. El Casa Marisa també és un restaurant, i ara mateix estem més que tips! Hem menjat molt bé, però s'ha de dir que el restaurant, en la nostre opinió, té preus massa elevats pel que es menja, tot i que era molt bo!

I aquest ha estat el nostre dia, entre més vins i bodegues. Demà ens toca visitar les bodegues de Dinastia Vivancos, una de les grans de la zona.

Marta i Jordi, des de Casa Marisa, San Asensio.

Dia 3: Logroño i Briones

Toc, toc, toooooc!. . .  però que carai?¿ És el despertador?¿ normalment no sona així. . . i doncs?. . . sona com a un taladre, un martell? uffff. . . és veritat que estaven fent obres a la plaça on està l'hotel. . . però a qui se li acudeix a les 8 del matí. . . que hi ha gent que té vacances!!! Però res, soroll i més soroll, així que ens ha tocat llevar-nos aviat. . . quin remei!!

Fem una mica el ronso. . . però va, ens aixequem, que s'ha d'aprofitar el dia. Obim les cortines, i. . . sorpresa! Està plovent!! Ja ho trobavem a faltar (mentida!)! ufff. . . és que no ens en lliurem mai he, la mala sort meteorològica ens persegueix, veure els paissatges amb sol no és lo nostre. Però bé, què hi farem, estem de vacances i això no ens les espatllarà!

Baixem a esmorzar al bufet lliure de l'hotel. Nyam nyam! de tot i més! Això si que és un esmorzar, ens posem les botes! Ara toca tornar a fe maletes, perquè avui novament canviem d'hotel. Abans de marxar, aprofitem per escriura al blog la crònica d'ahir, que al vespre no vam tenir èxit amb la connexió a internet.

Avui toca posar rumb a Logroño. Des de Casalarreina, i passant per la nacional, hi tenim uns 40 minutets. Arribem sobre les 12h del migdia, i ens barallem amb el GPS per poder trobar un pàrquing gratuit, missó impossible evidentment! Així que zona blava, pagar trincu-trincu. . . i cap a voltar.

Comencem a caminar en direcció al casc antic, sota una plujeta de xim-xim, no gaire intensa, però d'aquelles que molesten. Arribem a la "Plaza del Mercado" on hi ha la Catedral de Logroño. Seguim passejant per la "Calle Portales", on hi ha tota una galeria que passa sota unes arcades, i ens ajuda a no mullar-nos! Des d'allà baixem per un carrer en direcció al "Puente de Hierro", però no hi acabem d'arribar, ja que en creuar amb la "Calle Ruavieja", la Marta veu algo que li resulta familiar, un lloc per on segur va passar fa més de 7 anys! Com passa el temps, ja fa tants anys? I és que resulta que una simple fletxeta groga, pot portar molts records!

Decidim seguir-ne el rastre, i recorre durant uns pocs centenars de metres, aquell famós camí que tanta gent trepitja cada any, i que la Marta va fer ja fa algun temps, amb la maleta a l'esquena, i tantes agulletes que no s'aguantava... jjeje.

Arriba un punt que el camí ja s'allunya del centre, i allà ens desviem aquesta vegada, però em ganes de tornar-lo a seguir tot algun dia, fins a Santiago!

Després d'aquest "retorn al passat", tornem cap al casc antic, aquesta vegada cap a la "Calle Laurel" i "Calle San Juan", famoses per ser la zona de "tapeo" de Logroño. I com que ja són la 1,30h del migdia, i amb aquelles olors i les tapetes que adornen les barres dels bars ens fan venir gana, decidim que avui, dinem de "tapeo"! Les bones tradicions s'han de seguir!

Les tapetes del dIa han sigut:

       - Mini-entrapà de truita de papates i penil salat.

       - Carn picada a la riojana, amb ou ferrat.

       - Secret ibèric amb pebrot verd.

       - Mini entrepà d'hamburguesa, formatge, bacón, enciam i tomata.

       - Pinxo de foie a la planxa amb compota de poma.

       - Pinxo de vadella amb formatge de cabra.

I crec que això és tot, no està mal no? I tot regat amb uns bons vinets negres i blancs de la zona! Aquí us deixem una mostra:

Després d'omplir bé la panxa, voltem una mica més pel casc antic, per fer baixar tanta tapa i pinxo. A més a parat de ploure, així que podem anar més tranquils que abans.

A les 4,30h, ja no hi ha gaire més per veure, i a part se'ns acaba el tiquet del pàrquing, així que, ha arribat l'hora de marxar. Posem el GPS direcció Briones, a uns 45 minuts de Logroño per nacional.

El poblet de Briones és molt petit, queda sobre un petit turonet rocós, amb molt bones vistes de la zona. Tenia un antic castell del que en queda molt poc, i una muralla, del que casi tampoc queda res. El que més ens ha agradat és la plaça i l'església. Per ser un poble tant petit té una església molt gran, i preciosa! Molt ben cuidada, amb un orge immens en un dels laterals. 

Passejem una mica pel poble, mirem alguna botigueta de vins, més ben dit, la única botigueta de vins i botiga en general que hi havia en tot el poble, i poc més queda per fer, quatre fotos, i cap al cotxe!

Fem camí cap a l'hotel, que es troba en el poble de San Asensio, a 10 minuts de Briones. El nostre hotel per els pròxims 3 dies serà la Casa Marisa. Un hotelet molt petitó, que només té 4 habitacions, però on està tot molt cuidat, i les habitacions són molt noves, espaioses, i molt acollidores. La Senyora Marisa ens ha rebut quan encara estavem aparcant el cotxe, ens ha ensenyat l'habitació, i després ens ha intentat ensenyar què podiem veure pels voltants, però xerra tant que hem acabat parlant de la crisi, de la seva filla que viu a Vitòria, del marit que és cuiner, dels bars del poble, etc. . . quina xerrera mare meva!

Un cop instal·lats, la pròxima missió era clara. Aquesta nit fan el barça, cita totalment ineludible per en Jordi. Per tant el plan era intentar aconseguir algo per poder menjar a l'habitació. Hem trobat una carnisseria on hem comprat una mica de embotit, pa, unes cerveses i unes olivetes, i apa, ja ho tenim tot! Així que després, cap a l'hotel, a posar-nos les semarretes del barça, i tots dos molt mudats, a primera fila a veure el pertit!

Ara mateix fem la nostre fila dins del llit, amb la semarreta del barça, cantant els gols del partit! I ara ja podem dir que, hem guanyat!!! El Barça està a semi-finals de la Champions! Visca el Barça! Us deixem la celebració dels gols, perquè veieu lo ben guarnits que anem!

I per avui això és tot, ara soparem aquest embotit tan fantàstic que hem comprat, i a dormir, que demà anem a Laguardia, i a visitar les bodegues El Fabulista.

Marta i Jordi, Ben mudats amb la semarreta del Barça, des de l'hotel Casa Marisa, San Asensio.

Dia 2: Viña Tondonia i Casalarreina

Bon dia! ens despertem a la Posada de Sajazarra, amb els càntics de la philipina que ens arriben des de la cuina. Hem dormit realment bé! No es sentia ni un soroll, i els fantàsmes, si n'hi havia, no ens han donat gens la tabarra, deuen haver estat de festa en alguna altre habitació de la immensa casa. . .  però nosaltres hem dormit com troncs!

Deixem les maletes més o menys enllestides, ja que avui canviem d'hotel, i baixem a esmorzar. La philipina, que per cert es diu Juli, ens reb amb un somriure d'orella a orella, i ens pregunta: "No fantasmas???", que caxonda. . . jejeje, li diem que no, i cap a la taula falta gent! Ens prepara un bon esmorzar amb torrades, suc natural, cafè i una truita de pernil boníssima!

Un cop amb la panxa plena, acabem de recollir les maletes, firmem el llibre de visites, i ens despedim de la philipina, que ens diu que per quan tornem, ja tenen habitacions amb cunes de bebés. . . una indirecte? jejej, bé, deixem-ho aquí!

Com que és aviat al matí, passajem pel minúscul poblet de Sajazarra. És petit però molt bonic, totes les casetes són de pedra, molt ben arreglades i restaurades, i té un castell medieval que està envoltat de vinyes. Molt pintoresc, però no ens dona per més de 1 horeta, i això anant amb calma!

Agafem el cotxe i ens dirigim a Haro, ja que a les 12h tenim visita a les bodegues Viña Tondonia, unes bodegues amb molt de renom, i conegudes especialment per tenir vins molt envellits, alguns d'ells de les collites del 2000, i els gran reserva que comercialitzen, alguns poden arribar a ser de l'any 1940!!!

Les bodegues són molt i molt curioses. A part d'explicar-nos el procés típic de l'elaboració del vi, les botes, les prenses, tot el recorregut fins a l'embotellat, el que sorprèn d'aquest lloc, són les galeries subterrànies on deixen fermentar el vi.

Resulta que sota la bodegua pròpiament dita, es troben excavats més de 4.200 m2 de túnels subterranis, on hi ha emmegazemades aproximadament unes 14.000 botes de vi, on es deixa fermentar, en alguns casos fins a 10 anys! A part de ser un lloc curiós, es troba ple de pols, terenyines, i fongs per totes les parets! Això, pel contrari del que pot semblar, afaboreix a la fermentació del vi, ja que la humitat tant alta, fa que el vi pugui estar durant anys  a les botes sense arribar a ferse agra, i convertir-se en vinagre.

La visita dura en total unes 2 hores, i s'acaba en el taller on fabriquen les seves pròpies botes de vi, i reparen les velles, un procés també molt curiós.Per finalitzar, ens deixen provar dos dels seus vins, un blanc, el petit i més jove de la casa, que era molt bó, i un negre reserva, de la collita de l'any 2.000, que era boníssim!

Amb tot això, i el puntillo de contents que ens emportem després de la cata, ja és hora de dinar!

Per tal de fer passar la gana que tenim, anem cap al centre de Haro per tal de trobar un lloc on ens vulguin
oferir els plats tipics de la zona. Acabem en un lloc en el restaurant Las Cigueñas, pel que fa a l'exterior del restaurant i l'entrada feia una mica de yuyu. Però s'ha de dir que el menjar va ser espectacular, ho constatem ja que les patates a la riojana i els chipirons aixi en's ho van dir......

Un cop menjats, ens dirigim cap a Casalarreina, un poblet petit on la Marta es pensa que anem a un hotel on dormirem en unes bodegues de l'època, jeje quina sorpresa eh?? Acabem en un antic monestí que han reformat com hotel, que es diu Hotel del Señorio de Casalarreina, toma ya amb el nom! Realment però l'hotel és preciós, i les habitacions molt maques, amb jacussi i tot! yupiii!

Passem la tarda passejant per Casalarreina, que tot i que es maco, no dona per massa, així que ens parem en una terrasseta, i fem unes cervesetes, que amb la tarda de sol que fa entren molt bé!

I el dia no dona gaire més de si. Acabem sopant a un bareto proper a l'hotel que es diu EL Rincón 2 (suposem que és perquè hi ha el nº1 en algun altre lloc. . . jejej) sopar normalet però que se'ns posa molt bé! i ara si, donem per acabat el dia, que tant anar amunt i avall, estem realment cansats.

I demà ens toca visitar Logroño!

Marta i Jordi, des de Casalarreina, fins demà!

Dia 1: Arribem a la Rioja

Avui ha estat el primer dia del nostre viatje cap a terres Riojanes. Com tots els primers dies de viatge, no ha donat per gaire en quant a coses visitades, però realment hem tingut un dia intens.

Ahir al vespre en Laro tenia partit. Aquest matí a les 10h, la Marta també tenia partit a Vidreres, perquè tot i tenir vacances, hi ha obligacions que no es poden abandonar. . . i més si tots dos hem guanyat! Després de la victòria, una dutxeta i cap a Terrassa, que avui teniem un dinar molt especial, per celebrar l'aniversari de la tia de la Marta, la Montse. Des d'aquí aprofitem per tornar a felicitar-la, de tot cor, moltes felicitats Montse! Et desitgem el millor, que el desig que hagis demanat en bufar les espelmes es fagi realitat, i que cada any que sumis, sigui la suma també de milions de bons moments, experiències noves i sobretot ganes de disfrutar i gaudir al costat de tots els que t'estimem!

Bé, amb tantes coses previstes pel mateix dia, empreniem la nostre marxa cap a la Rioja a les 5,30h de la tarda, sense ser massa concients encara de on anavem, ni tant sols que ja estavem de vacances! Hem pujat al cotxe, GPS programat, i ens esperaven per davant 5 hores de carretera, paciència, i xino-xano. . .

No ha estat fins que cap a les 7h de la tarda, que hem parat en una àrea de servei a mig camí, que realment hem notat aquella sensació d'estar allunyant-nos de casa. Després d'un dia calurós, a aquella hora de la tarda feia una fresqueta agradable, i ens ha vingut aquella sensació de tranquilitat, del fet d'estar de vacances. . .  ara si, comença la nostre escapada, comença la nostre ruta per la Rioja!!

A les 10,20h del vespre, arribavem a Sajazarra, una mínúscula població de la Rioja Alavesa, propera a Haro, de només 137  habitants, un poblet molt tranquilet, i pel poc que hem pogut veure ja de nit, molt bonic. Ens allotjem a la Posada de Sajazarra. En arribar ens hem fet un fart de trucar a la porta, però res. . . aquí no hi havia ningú, ja ens veiem dormint al cotxe. . .  Hem trucat al número de telèfon de la propietaria, que primer no ens l'agafava, però després d'insistir, hi hem pogut contectar, i ens ha dit que en 2 minuts ens enviava algú. Anar esperant amb les maletes al carrer, fins que uns minuts després ha arribat una dona philipina, que semblava un torbellino! Entre el nostre castellà macarrònic, i el de la philipina a lo indio, més aviat hem tingut una conversa amb poc contingut, però hem rigut molt, aquestes dones sempre estan rient!! 

Resulta que sóm els únics hostes de la posada, i la philipina tampoc es queda a la nit. . .  ens ha donat el seu número de mòbil, perquè ens ha dit que la truquem si hi ha fantasmes. . . jajaja. . . però realment no ens ha fet tanta gràcia. . . 

I això és el que ha donat de sí el dia. Ara estem al poble minuscul de Sajazarra, en una posada deshabitada amb mobles rococó, i fantasmes polulant per la casa. . .  yupi! Bromes a part estem molt bé, cansats del tute de cotxe però bé, i la posada aquesta és molt xula!

Apa, ens n'anem a dormir, que demà comença realment el viatge i hem d'estar en forma!

Jordi i Marta, des de Sajazarra, bona nit!

LA RIOJA: La ruta

Ja s'acosta setmana santa, i realment l'estem esperant amb moltes ganes! Necessitem uns dies de descans, desconnectar de la feina i les obligacions del dia a dia, i necessitem també temps per a nosaltres, que a vegades amb tantes coses per fer, ens costa de trobar...

Aquesta vegada la nostre petita escapada es centrarà, no tant en monuments o visites estrella, sinó en passejades per petits poblets, disfrutar dels paissatges, i sobretot mejar i beure bé! Perquè enganyar-nos, aquesta vegada ens ve de gust bon vi i bona taula!

Una vegada més, marxem de viatge amb cotxe, és una manera de viatjar que ens agrada, per la llibertat que  ens dona. En unes 6 horetes contem plantar-nos al primer destí que tenim previst a la Rioja, el poblet de Haro. Marxarem el diumenge 1 d'abril a la tarda, i tornarem el dissabte 7 d'abril. Una stemaneta que ens anirà la mar de bé. Aquests seran els llocs que visitarem:

La ruta serà la següent:

          Dia 1 Abril: Cassà de la Selva - Haro.
          Dia 2 Abril: Visita Bodegues "Viña Tondonia" - Visita del poblet de Casalarreina.
          Dia 3 Abril: Visita de Logroño.
          Dia 4 Abril: Laguardia - Visita Bodegues
          Dia 5 Abril: Visita Bodegues "Dinastía Vivanco" - Visita poble de Briones.
          Dia 6 Abril: Visita Bodegues "Muga" - Vitòria
          Dia 7 Abril: Vitòria - Cassà de la Selva

Com es veu, aquesta vegada l'escapada va de vins i bodegues! Ara només a esperar que no ens plogui com sempre que marxem per Setmana Santa. . . és ben bé que no tenim sort en aquest tema!

Marta i Jordi, des de Cassà de la Selva, amb moltes ganes que arribi Setmana Santa!

Propera parada: LA RIOJA

Setmana Santa a LA RIOJA!!!

Ja fa dies que el tema viatges el teniem parat. Després del Viatge a Normandia el Desembre de 2011, no hem fet cap escapadeta, ni de cap de setmana, i això ja ens pesa. . . Hem passat el Nadal sense temps per pensar-hi massa, ja que sempre són dies de fer moltes coses, anar de compres, regals, preparar menjar, dinars familiars. . . Hi ara que ja fa uns dies que ha passat, hem tingut temps per pensar una mica més en el pròxim destí, ja que la setmana santa s'acosta!

Vam estar dabatent diverses opcions, navegant per internet, mirant vols per Europa. . . a tu què et sembla?. . . vols dir? . . . estaria bé, però és una mica car. . . ens animem, o potser no?. . . bé, i centenars de converses més com aquestes. . . 

Teniem claríssim que alguna cosa volíem fer, sempre que tenim alguns dies lliures no podem estar quiets, la qüestió era, què? De totes maneres, i tenint en compte que a l'estiu estem preparant un viatget una mica més gran, no volíem gastar gaires diner, i que 5 o 6 dies per qualsevol punt d'europa ens costés les ganes i més. . . 

Finalment, se'ns va encendre la llumeta que potser, una sortida gastronòmica i vinícola estaria molt bé. Descansar, passajar, passar temps junts, i bon menjar i veure!!! Per aquests motius, finalment ens vam decidir per una escapadeta a: LA RIOJA!!!

Tot i ser una regió que ens queda tant propera, cap dels dos hi hem estat mai, i això que de més petits tots dos havíem voltat molt per les espanyes amb les nostres famílies, però mai a La Rioja.

Així doncs, decididament, i sense haver-ho de pensar més, ens ve de gust aquesta sortida! A vegades no cal anar a l'altre punta del món per passar uns dies agradables i desconnectar una miqueta, que és el nostre objectiu per aquests dies. També tenim un segon objectiu, i és poder aprofundir una miqueta més en el món del vi, un món molt ampli i apassionant, que ens agrada i del que volem saber més, i quin lloc millor per fer-ho que una de les regions espanyoles amb més tradició vinícola?

Els dies que tenim reservats per aquesta sortideta són de l'1 al 7 d'Abril, coincidint amb la Setmana Santa que és quan ens deixen fer festa. Visitarem algunes bodegues, petits poblets de la regió, i sobretot esperem menjar molt bé!

El planning definitiu el penjarem pròximament quant el tinguem una mica més clar!

Marta i Jordi, amb ganes que arribi l'Abril. La Rioja ens espera!