Bon dia! ens despertem a la Posada de Sajazarra, amb els càntics de la philipina que ens arriben des de la cuina. Hem dormit realment bé! No es sentia ni un soroll, i els fantàsmes, si n'hi havia, no ens han donat gens la tabarra, deuen haver estat de festa en alguna altre habitació de la immensa casa. . . però nosaltres hem dormit com troncs!
Deixem les maletes més o menys enllestides, ja que avui canviem d'hotel, i baixem a esmorzar. La philipina, que per cert es diu Juli, ens reb amb un somriure d'orella a orella, i ens pregunta: "No fantasmas???", que caxonda. . . jejeje, li diem que no, i cap a la taula falta gent! Ens prepara un bon esmorzar amb torrades, suc natural, cafè i una truita de pernil boníssima!
Un cop amb la panxa plena, acabem de recollir les maletes, firmem el llibre de visites, i ens despedim de la philipina, que ens diu que per quan tornem, ja tenen habitacions amb cunes de bebés. . . una indirecte? jejej, bé, deixem-ho aquí!
Com que és aviat al matí, passajem pel minúscul poblet de Sajazarra. És petit però molt bonic, totes les casetes són de pedra, molt ben arreglades i restaurades, i té un castell medieval que està envoltat de vinyes. Molt pintoresc, però no ens dona per més de 1 horeta, i això anant amb calma!
Agafem el cotxe i ens dirigim a Haro, ja que a les 12h tenim visita a les bodegues Viña Tondonia, unes bodegues amb molt de renom, i conegudes especialment per tenir vins molt envellits, alguns d'ells de les collites del 2000, i els gran reserva que comercialitzen, alguns poden arribar a ser de l'any 1940!!!
Les bodegues són molt i molt curioses. A part d'explicar-nos el procés típic de l'elaboració del vi, les botes, les prenses, tot el recorregut fins a l'embotellat, el que sorprèn d'aquest lloc, són les galeries subterrànies on deixen fermentar el vi.
Resulta que sota la bodegua pròpiament dita, es troben excavats més de 4.200 m2 de túnels subterranis, on hi ha emmegazemades aproximadament unes 14.000 botes de vi, on es deixa fermentar, en alguns casos fins a 10 anys! A part de ser un lloc curiós, es troba ple de pols, terenyines, i fongs per totes les parets! Això, pel contrari del que pot semblar, afaboreix a la fermentació del vi, ja que la humitat tant alta, fa que el vi pugui estar durant anys a les botes sense arribar a ferse agra, i convertir-se en vinagre.
La visita dura en total unes 2 hores, i s'acaba en el taller on fabriquen les seves pròpies botes de vi, i reparen les velles, un procés també molt curiós.Per finalitzar, ens deixen provar dos dels seus vins, un blanc, el petit i més jove de la casa, que era molt bó, i un negre reserva, de la collita de l'any 2.000, que era boníssim!
Amb tot això, i el puntillo de contents que ens emportem després de la cata, ja és hora de dinar!
Per tal de fer passar la gana que tenim, anem cap al centre de Haro per tal de trobar un lloc on ens vulguin
oferir els plats tipics de la zona. Acabem en un lloc en el restaurant Las Cigueñas, pel que fa a l'exterior del restaurant i l'entrada feia una mica de yuyu. Però s'ha de dir que el menjar va ser espectacular, ho constatem ja que les patates a la riojana i els chipirons aixi en's ho van dir......
Un cop menjats, ens dirigim cap a Casalarreina, un poblet petit on la Marta es pensa que anem a un hotel on dormirem en unes bodegues de l'època, jeje quina sorpresa eh?? Acabem en un antic monestí que han reformat com hotel, que es diu Hotel del Señorio de Casalarreina, toma ya amb el nom! Realment però l'hotel és preciós, i les habitacions molt maques, amb jacussi i tot! yupiii!
Passem la tarda passejant per Casalarreina, que tot i que es maco, no dona per massa, així que ens parem en una terrasseta, i fem unes cervesetes, que amb la tarda de sol que fa entren molt bé!
I el dia no dona gaire més de si. Acabem sopant a un bareto proper a l'hotel que es diu EL Rincón 2 (suposem que és perquè hi ha el nº1 en algun altre lloc. . . jejej) sopar normalet però que se'ns posa molt bé! i ara si, donem per acabat el dia, que tant anar amunt i avall, estem realment cansats.
I demà ens toca visitar Logroño!
Marta i Jordi, des de Casalarreina, fins demà!
Pàgines
Preparar la maleta és potser un dels moments més màgics del pròpi viatge... A part de la roba, el respall de dents i el banyador, les maletes sempre van plenes d'il·lusions, somnis, nervis, dubtes, grans espectatives... de moltíssimes sensacions que ens provoca el fet de poder descobrir una nova part d'aquest bonic planeta. Viatjar és un plaer que molts comparteixen, però que tots vivim de manera diferent... i mentrestant, sempre esperem que arribi de nou el moment de "Fer les maletes..."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Laro, em dona la sensació que estas triunfant... Marta, tinc un dubte. Això de parlar de la filipina com en raphael, es expressament o ha estat un lapsus?. Potser haurem de rebatejar la mare com a Phina.
ResponEliminaUn petonas a tots dos
Hola papa! Doncs si, en Jordi està "en su salsa"!! jejeje Això de la "philipina", tens raó, ha estat un lapsus, no se, era per donar-li un toc mes internacional... però això de rebatejar la mama, no està malament, quada més sexy! jejejej Petons!!!
ResponElimina