Dia 1: Arribem a la Rioja

Avui ha estat el primer dia del nostre viatje cap a terres Riojanes. Com tots els primers dies de viatge, no ha donat per gaire en quant a coses visitades, però realment hem tingut un dia intens.

Ahir al vespre en Laro tenia partit. Aquest matí a les 10h, la Marta també tenia partit a Vidreres, perquè tot i tenir vacances, hi ha obligacions que no es poden abandonar. . . i més si tots dos hem guanyat! Després de la victòria, una dutxeta i cap a Terrassa, que avui teniem un dinar molt especial, per celebrar l'aniversari de la tia de la Marta, la Montse. Des d'aquí aprofitem per tornar a felicitar-la, de tot cor, moltes felicitats Montse! Et desitgem el millor, que el desig que hagis demanat en bufar les espelmes es fagi realitat, i que cada any que sumis, sigui la suma també de milions de bons moments, experiències noves i sobretot ganes de disfrutar i gaudir al costat de tots els que t'estimem!

Bé, amb tantes coses previstes pel mateix dia, empreniem la nostre marxa cap a la Rioja a les 5,30h de la tarda, sense ser massa concients encara de on anavem, ni tant sols que ja estavem de vacances! Hem pujat al cotxe, GPS programat, i ens esperaven per davant 5 hores de carretera, paciència, i xino-xano. . .

No ha estat fins que cap a les 7h de la tarda, que hem parat en una àrea de servei a mig camí, que realment hem notat aquella sensació d'estar allunyant-nos de casa. Després d'un dia calurós, a aquella hora de la tarda feia una fresqueta agradable, i ens ha vingut aquella sensació de tranquilitat, del fet d'estar de vacances. . .  ara si, comença la nostre escapada, comença la nostre ruta per la Rioja!!

A les 10,20h del vespre, arribavem a Sajazarra, una mínúscula població de la Rioja Alavesa, propera a Haro, de només 137  habitants, un poblet molt tranquilet, i pel poc que hem pogut veure ja de nit, molt bonic. Ens allotjem a la Posada de Sajazarra. En arribar ens hem fet un fart de trucar a la porta, però res. . . aquí no hi havia ningú, ja ens veiem dormint al cotxe. . .  Hem trucat al número de telèfon de la propietaria, que primer no ens l'agafava, però després d'insistir, hi hem pogut contectar, i ens ha dit que en 2 minuts ens enviava algú. Anar esperant amb les maletes al carrer, fins que uns minuts després ha arribat una dona philipina, que semblava un torbellino! Entre el nostre castellà macarrònic, i el de la philipina a lo indio, més aviat hem tingut una conversa amb poc contingut, però hem rigut molt, aquestes dones sempre estan rient!! 

Resulta que sóm els únics hostes de la posada, i la philipina tampoc es queda a la nit. . .  ens ha donat el seu número de mòbil, perquè ens ha dit que la truquem si hi ha fantasmes. . . jajaja. . . però realment no ens ha fet tanta gràcia. . . 

I això és el que ha donat de sí el dia. Ara estem al poble minuscul de Sajazarra, en una posada deshabitada amb mobles rococó, i fantasmes polulant per la casa. . .  yupi! Bromes a part estem molt bé, cansats del tute de cotxe però bé, i la posada aquesta és molt xula!

Apa, ens n'anem a dormir, que demà comença realment el viatge i hem d'estar en forma!

Jordi i Marta, des de Sajazarra, bona nit!