Preparar la maleta és potser un dels moments més màgics del pròpi viatge... A part de la roba, el respall de dents i el banyador, les maletes sempre van plenes d'il·lusions, somnis, nervis, dubtes, grans espectatives... de moltíssimes sensacions que ens provoca el fet de poder descobrir una nova part d'aquest bonic planeta. Viatjar és un plaer que molts comparteixen, però que tots vivim de manera diferent... i mentrestant, sempre esperem que arribi de nou el moment de "Fer les maletes..."

dimecres, 4 d’abril del 2012

Dia 4: Laguardia

Avui hem dormit com troncs!!! Tantes emocions amb el Barça, ens van deixar esgotats! Després d'acabar el partit, vam sopar el nostre pa i embotit que havíem comprat, i ben tips, cap a dormir.


Cap a les 9h ens hem llevat, i cap a veure la Marisa a veure què ens donava d'esmorzar. I no ens ha defraudat, ens hem posat les botes! Fruita, embotit passtissets i croissants, i a sobre ens ha fet un remanat d'ou i patata, boníssim! I amb la panxa plena, ja podem començar bé el dia!

Avui tocava visitar el poblet de Laguardia, i una bodegueta d'aquest petit poble. Laguardia és un poblet que pertany al País Basc, sí, avui hem deixat La Rioja per unes hores i ens hem endinsat en terres euskeres. És un poble amurallat, que reb el seu nom degut a que era el poble fronterer entre l'antic regne de Navarra i el regne de Castella. Té una posició estratègica, ja que es troba situat en un promontori rocós, des d'on es tenia una bona vista de tota la vall.

Arribem sobre les 11h del matí. Cal dir que per el camí hem vist la bodega de Marques de Riscal, des de fora eh, sense entrar. Es tracta d'una bodega que sobresurt de la normalitat, ja que té un disseny especial i realment no deixa indiferent a ningú, per bo o per dolent.

Tot seguit hem entrat a Laguardia, un poblet molt acollidor i envoltat completament per les seves muralles. Segurament, de moment és el que ens ha agradat més, perquè té més raconets per perdret i hi han molts bars i restaurants, cosa rara en els altres poblets visitats fins el moment ja que eren molt més petits.

Passem un parell d'hores voltant pels carrerons, per l'exterior de la muralla on hi ha una vista preciosa, i aprofitant que el dia ens dona una treva i o plou, i fins i tot en moments surt el sol. Després d'una bona passejada, ens dirigim cap a la visita de la bodega el Fabulista, una bodega soterrada dins del casc antic, una de les més importants ja que abans era d'una familía molt poderosa de la zona.


Aquests tipus de bodegues que es troben en galeries subterrànies, aquí s'anomenen "Calados". El poblet de Laguardia està tot foradat per sota, segons un plànols de les galeries existents que ens han ensenyat, la roca on es troba és un autèntic formatge "gruyer", i per aquest motiu està prohibit l'accés a tot el casc antic en cotxe, ja que hi ha perill que les galeries s'enfonsin pel pes dels cotxes. Actualment només duess d'aquestes tantes bodegues subterrànies que hi havia antigament, estan en ús.

El Fabulista reb el seu nom de l'antic propietari del palauet i els colmados on estan ubicades, la família de Fèlix Maria Samaniego, autor de fàbules com la formiga i la cigala, i d'altres. D'aquí el nom de El Fabulista.

És una bodega petita, on tot es fa encara de manera tradicional, fins i tot la premsa del raïm es fa trepitjant-lo amb els peus. Fem un recorregut per la sala on hi ha la tina on es fa el primer procés de fermentació per maseració carbònica, que significa que el raïm fermenta sencer, i sense separar-lo de la part herbàcia, tronc i fulles, que li donen un toc diferenciador, i allà mateix es fa el premsat amb els peus. Posteriorment baixem als calados, on arriba el vi un cop fermentat i premsat, i on es recull en botes per continuar el procés.


Per finalitzar la visita passem a un dels calados on hi ha la zona de degustació. Provem un vi negre jove, que no ens ha agradat gaire, i un vi envellit en bota, que ens ha agradat més que l'anterior. Eren vins molt forts i amb molt cos, potser per això no ens han agradat tant.


A la sortida ja eren les 2,30h, així que cap a dinar! Fem un menú en un restaurant proper, i amb la panxa plena acabem de passejar per Laguardia, pels jardins fora de la muralla i els carrerons.


Ja a mitja tarda, no dona gaire més de sí el poble de Laguardia, així que toca retirada i una ansiada dutxa! Hem sopat a l'hotel mateix. El Casa Marisa també és un restaurant, i ara mateix estem més que tips! Hem menjat molt bé, però s'ha de dir que el restaurant, en la nostre opinió, té preus massa elevats pel que es menja, tot i que era molt bo!

I aquest ha estat el nostre dia, entre més vins i bodegues. Demà ens toca visitar les bodegues de Dinastia Vivancos, una de les grans de la zona.

Marta i Jordi, des de Casa Marisa, San Asensio.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...