Dia 6: Bodega Muga i Vitòria

Avui ja era el nostre últim dia "real" de viatge, ja que demà toca tornada i tirón de cotxe, per tant ja es pot dir que no el contem.

El dia ha començat com tots els anteriors a Casa Marisa, amb un bon esmorzar contundent i xerrada amb la Marisa. Arreglem les maletes per deixar l'habitació, perquè avui ja dormirem a Vitòria. Ens despedim de la Marisa, que ens ha tractat com a reis, sempre atenta al que necessitàvem, i amb una xerremeca i una alegria que no se li acabaven. Abans de marxar fins i tot ens ha regalat una ampolla de vi d'aquella zona, i d'aquesta manera ens despedim de San Asensio, un poble que no té gaire res interessant, però on hem estat genial a Casa Marisa, ho recomanem sense dubtar-ho!

Avui tornem cap a Haro, ja que visitarem les Bodegues Muga, que queden just davant de les de Viña Tondonia, que vam visitar dillunts. Avui però el recorregut serà una mica diferent, ja que a part de la visita a la bodega, després tenim un curs de cata de vins! A veure si n'aprenem una mica, a part de saber com es fa una bota de vi, lo més important és veure's el vi!!!

Avui trobem en aquestes bodegues més gent que en els dies anteriors, no sabem si perquè ja comencen els dies de festa per a tothom de setmana santa, que evidentment influeix, o perquè aquestes bodegues són més conegudes i tenen més nom. Bé, no sabem perquè, però allà hi havia molta gent!

Nosaltres com que havíem de fer despés el curs de cata, ens posen en un grup més reduït. Allà coneixem una parella de Lleida, molt simpàtics, que era la primera visita que feien a unes bodegues, i al·lucinaven, suposo que la mateixa cara que deviem posar nosaltres el primer dia.

Aquestes bodegues es van fundar l'any 1932, per l'avi dels actuals propietaris. Primer estaven en unes instal·lacions petites en el centre d'Haro, i més tard es van traslladar a les actuals, quan van poder comprar les instal·lacions a un fracés que marxava a França, ja que allà ja havia passat la plaga de filoxera, i tots els francesos que durant aquest període havien vingut cap aquí, ara se'n tornaven al seu país.

La bodega en sí molt normaleta, potser perquè ja n'hem vist d'altres que ens han impressionat més. Ens han tornat a ensenyar tot el procés, molt semblant en aquest cas al de Dinastía Vivanco, ja que totes dues són bodegues més modernitzades, amb més processos tecnològics que les anterions que haviem vist.

Després de tota la visita, ens han portat a una aula, com si fos una classe del cole. Cadascú tenia davant 5 copes per a poder fer la cata. Primer de tot ens han passat una llista amb tots els possibles aromes que pot tenir un vi, agrupats en diferents tipus. . . tot molt professional! I n'hi havia de tant curiosos com esmalt d'ungles o pipi de gat. . .  que suposem que ha de ser per a vins en mal estat, perquè no se si a algú li deu agradar aquesta olor!

Després ha arribat el moment de posar-ho en pràctica. Ens han anat passant uns potets amb diferents aromes, que havíem d'endevinar, i si això hagués sigut un exàmen, catejem i al carrer! Només n'hem encertat un parell. . . que dificil que era!

El "teacher" ens ha dit que una persona normal només pot reconeixer uns 20 aromes, un enòleg uns 200, i un perfumista uns 3.000! Un cop descobert que no tenim un olfacte gaire fi, ha arribat el millor moment del curs, provar els vins!!! Hem provat un blanc envellit, un crianza, un reserva, un gran reserva, i un d'especial de la bodega. Per fer una bona cata, primer cal mirar el color, tombant la copa contra una superfície blanca, si el color és més intens, indica que el vi ha estat més temps dins la bota. Després olorar amb la copa parada, per percebre un tipus d'aromes, i després movent una mica el vi perquè s'airegi, i sortin altres aromes, i finalment cap a la boca, glopejar i escopir (nosaltres ens l'hem empassat evidentment!).

El "teacher" ens anava dient quines olor havíem de notar, i el tipus de gustos i sensacions en boca. Algunes potser si que un cop ens ho deia, les podiem percebre, però d'altres, no sabem pas on les trobava, i si se les inventava tampoc ho sabrem, però quedava convincent. . . jejeje però hem vist que la sensació era general, tothom anava ben perdut, amb cara de "paio t'estàs flipant!!!".

Tot i així, creiem que algo hem après, almenys a saber que en un vi si poden trobar mil i una olors, aromes, sensacions i gustos. Si a partir d'ara les sabrem torbar, provablament no, però sabem que hi són!!!

Sortim de la bodega amb 5 vins a la panxa i 4 nocions més sobre cata. Ja són la 1h del migdia, però no tenim massa gana. Avui dormirem a la ciutat de Vitòria, així que decidim fer la mitja hora que ens separa d'allà ara, i dinar més tard.

El notre hotel a Vitòria és el Barceló Gasteiz, que hem trobat a molt bon preu a través de la web de Booking. Deixem les maletes a l'habitació, que és molt acollidora, i els llits semblen molt còmodes! Però ara si que la gana apreta, així que busquem el bar que queda més a prop de l'hotel, on fan plats combinats per 5,95€. Resulta ser un bar que el porten uns xinos, però amb aquella gana ens és igual el que ens donin, així que cap dins. I resulta que el menjà estava molt bo!

Un cop la panxa plena, els vins del matí fan efecte, i la morrinya fa la seva aparició. Continua plovent, així que creiem que una migdiadeta és la millor opció en aquests moments per agafar forces, i no ens equivoquem, se'ns posa de marevella!

A la tarda fem una passejada pel centre de Vitòria. Donem una volta per la "Plaza de la Virgen Blanca", la Catedral de la Immaculada, i tots els carrerons que queden per darrera de l'esglèsia de San Miguel. Continua plovent, i fa molt fred, però tot i així, Vitòria ens sembla una ciutat preciosa, molt ben arreglada, i amb raconets molt bonics.La passejada a sota el paraigües també deixa temps per fer una parada en un bar a fer uns vinets i refer-nos del fred.

Al vespre, ja que és la nostre última nit de viatge, i estem al País Basc, no podia faltar fer una bona despedida de tapes i pintxos. Per recomenació d'uns grans amics andorrans, anem al bar Sagartoki, on fan les millors tapes de Vitòria, i sense dubte, la millor truita de patates, que ha guanyat diversos premis. Gràcies Anriadna i Albert pel consell, realment estava tot boníssim!

Ara ja a l'hotel, cap a dormir, que hem d'agafar forces per fer demà la tornada, amb molts quilòmetres per endavant.

Marta i Jordi, des de Vitòria,bona nit!