Dia 17: MACHU PICCHU

6:15h sona el despertador! Per uns moments hi ha ganes de fer el ronso, però després recordem que avui és el gran dia!! Així que peus fora del llit, una dutxa i cap a esmorzar! A les 7:30h agafem el mini-bus que ens portarà fins l'entrada de Machu Picchu! El trajecte dura uns 20 minutets, i el camí s'enfila fent zig-zag per la muntanya.

Arribem a dalt al voltant de les 8. Haviem quedat amb el guia de InfoCusco, amb qui haviem de fer el camí inca, que ens trobaríem a l'entrada entre 8 i 8:30. Hem hagut d'esperar uns 10 minutets, fins que ha aparegut l'Oscar, amb els altres 4 membre de l'expedició. Per sorpresa nostre tots eren catalans, i al principi tots ens van causar bona impressió, tot i que al llarg del dia, aquesta opinió va anar canviant.

A les 8:30 entrem per fi a Machu Picchu!!! La sensació és extraordinària! Allò és immens, i està molt ben conservat, és com si passegessis pels carrers quan encara hi havien els inques! L'Oscar ens fa una explicació de les parts més importants durant una horeta. Després, la resta del grup decideix pujar a Huyna Picchu, la muntanya alta que es veu sempre darrera Machu Picchu a les fotos, però s'han de pagar 150 soles, així que desistim, i decidim anar fins la Porta del Sol, o en quechua Intipuku, que està a una horeta de caminada, i que és per on s'arriba amb el camí inca.

La pujada és dura, però val la pena, les vistes són espectaculars! Anem pujant xino xano, fem les fotos de rigor, i just quan arribavem a la porta del Sol, comença a xispejar... mmmm... bé, no ens espantem, són quatre gotetes sense importancia. Desfem el camí altre cop cap a Machu Picchu, i pel camí trobem moltes llames que obstrueixen el pas, són molt divertides, i rares!

Un cop tornem a ser al santuari, la boira amenaça, però ens dona temps a anar fins el que anomenen la cabanya del guardabosc, des d'on es poden tirar les millors fotos, i es veu tot el complex. Entre foto i foto... ui, sembla uqe les gotes són més grans... ui, sembla que cauen més seguit... i en un moment, va començar a caure un bon ruixat!! Tothom treia els seus "ponxos" per la pluja, i de cop totes les formiguetes turistes que hi havia, comencen a desfilar cap a l'entrada. Cada cop plovia més i no semblava que hagués de parar.

Vam decidir anar fins l'entrada, i aixuplogar-nos a la parada de l'autobús. Ja eren casi la 1 del migdia, i vam decidir dinar els panets amb salami que haviem comprat a Cusco, ja que aquí dalt els preus són abusius! Vam fer un bon dinar, vam esperar una bona estona, i al veure que no parava, vam decidir, amb molta pena, agafar el bus i tornar cap a Aguas Calientes. Així que la nostre visita va ser més curta del que pensavem, però ens va encantar!

Un cop a Aguas Calientes, degut a la tempesta, no hi havia llum enlloc, per tant no vam poder escriure al blog. Vam passejar una mica, mirar paradetes del "mercadillo", i per últim, vam menjar un pinxito boníssim d'alpaca, en una paradeta del carrer, nyaaaaam!

A les 6:45 havia de sortir el nostre tren, però degut a la falta de llum, vam anar amb retard, va ser curiós esperar en una estació tot a les fosques, no es veia res, i els revisors anaven amb unes llanternets per mirar els bitllets.

Vam fer unes 2 hores de tren, i només ens van donar una mini bosseta de cacahuets. A les 9:15 arribavem a l'estació de Ollantaytambo, on ens esperava el cotxe de l'agencia, per portar-nos a Cusco, 1,30h més de trajecte. Finalment cap a les 11 del vespre, arribavem a l'hotel, i vam caure rendits al llit! Havia sigut un dia molt llarg i intens!

Avui el dia no ha donat per gaire, hem fet els preparatius per marxar, arreglar maletes, passejar per última vegada pels carrerons, i fer una Cuzqueña a la Plaça d'Armes veient com es ponia el sol. i ara poca cosa més, a fer un últim bon sopar amb algún plat típic d'aquí, i a dormir be que demà ens esperen moltes hores d'avió.

Segurament aquesta serà la nostre última entrada al blog abans d'arribar a casa. Molts petons a tots, i ara sí, ens veiem molt aviat! Gràcies per haver publicat els vostres comentaris, ens ha encantat poder llegir-los cada dia, i sentir-nos més a prop de casa!

Ens veiem, per fi, a Catalunya!!