En la nostre última nit a l'autocaravana hem dormit perfecte com sempre! Sona el despertador, i entre mandra i mandra, sentim xivarri a fora. . . No recordàvem que havíem aparcat al costat de l'escola del poble, i som divendres, per tant avui toca anar a classe!! Així que entre crits de Bonjour, mames i papes que es despedeixen, i nens que troben els seus amiguets i ja comencen amb energia de bon matí, comencem a preparar l'esmorzar.
Comencem a esmorzar ben atabalats amb tanta cridòria, però l'acabem ben tranquilets, quan tots els nens ja estaven endreçats a l'escola! Recollim les coses, avui pensant ja a deixar-ho tot a punt per deixar l'autocaravana demà, i ens posem al volant altre cop.
Aquest, el nostre últim dia, no es presenta gaire interessant. L'únic objectiu és el d'arribar a casa al vespre, per tant tenim molts quilòmetres encara per endavant. Aquest era el planning del dia:
Després de conduir una horeta i poc més, ja estem a l'altura de Bordeaux, però no hi ha temps per fer una parada, així que ho deixarem per una altre ocasió. Passem de llarg direcció a Toulouse, on arribem al migdia. En aquest punt decidim sortir de l'autopista, i seguir per la D813, que va paral·lela a l'autopista, i voreja el Canal du Midi, on creiem que potser podrem trobar algun bon lloc tranquil per parar a dinar al costat del riuet.
Seguim uns quilòmetres més, sense trobar cap lloc on poder parar tranquilament, però la gana ja apreta, així que a l'alçada d'Avignonet Lauragais, veiem un cartell que indica una de les rescloses del Canal de Midi, i provem sort.
Un cop arribem al canal, trobem un caminet de terra que surt de la carretera principal, molt tranquilet i decidim parar al marge, i dinar allà tranquilament. Abans de dinar aprofitem per estirar les cames després de conduir tantes hores, i fer una petita caminadeta pel costat del canal, i cap a dinar que ja hi ha gana!!!
Tot i que encara ens queda un bon tros, sent l'últim dia no podem perdre la tradició de la migdiada, així que cap al llit, i a reposar forces!!! Després, mentre en Laro recull i renta els plats del dinar, i posa ordre a la cuineta, la Marta ja comença a fer maletes, per avançar feina per quan arribem a casa.
Després de dinar encara ens quedaven unes 4 horetes de carretera. Arribàvem a casa cap a quarts de 9 del vespre. Arribar a casa després d'uns dies fora sempre és una sensació especial. Ja estem a caseta!
En aquest punt quedava el més feixuc del viatge, desfer maletes, fer rentadores i en aquest cas, també endreçar plats, olles, toballoles.... i netejar l'autocaravana per poder-la tornar. Però això ja ho farem demà, avui estem massa cansats!
I amb molta pena, aquí acabava la nostre petita escapada per terres normandes. Curta, però molt especial, hem vist coses que ens han encantat, i que també ens han fet pensar i esgarrifar-nos, però que formen part de la història, i que ens ha agradat veure. També ha sigut la nostre primera experiència amb autocaravana, i hem de dir que ens ha encantat, que ens ho hem passat genial, i que de ben segur repetirem, no sabem ni quan ni a quin destí, però és una experiència que volem repetir!!
Fins aviat! Marta i Jordi, des de Cassà de la Selva, recordant una escapada fantàstica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada