Els tres últims dies del nostre viatge, tot i poder visitar algunes ciutats d'interès pel camí, van consistir bàsicament a fer quilòmetres i quilòmetres, per anar escurçant distàncies, i finalment arribar a casa.
El dia 13 del viatge a Croàcia, ens llevem a Kasetla. Hem dormit bé, però els de la casa del costat de la parcel.la on hi ha el càmping en el que estem, tenien festa, sopar i després cantada d'una espècia d'avaneres croates, fins les tantes de la matinada. És el que té que un càmping el posin al pati d'una casa.
Després de recollir trastos i fer un bon esmorzar, tornem a agafar cotxe i carretera. La intenció d'avui és arribar a dormir a Rijeka, pràcticament tocant la frontera amb Estònia, i així ja haurem fet un bon tros. Però pel camí, pararem a visitar la ciutat de Zadar, que queda més o menys a meitat de trajecte. La ruta que vam fer aquell dia va ser la següent:
Realment és una cosa curiosa, seure a les escales, i sentir aquesta "música" mirant el mar. Tot i així, al cap d'una estona, acaba sonant sempre igual. Així que quan ens en cansem, prosseguim la nostre passejada. Una mica més endavant, el mateix arquitecta també va construir una instal.lació anomenada "Saludo al sol", que tracte de 300 petits panells solars col.loctas al terra, en un cercle de 22 metres de diàmetre, que s'activen amb el pas de la gent, fent diferents colors.
Ens hi passegem ben bé una horeta, ja que el seu casc antic i la zona del pont, tampoc és massa gran. Ja és tard, i busquem un restaurant, amb una terrasseta, per menjar alguna cosa. Un cop ben dinats, una última passejada, i cap al cotxe altre vegada!
Fem quilòmetres i quilòmetres, intentant avançar tot el que podem perquè demà, l'últim dia, no se'ns faci gaire pesat. A l'altura de Gènova, quan ja comença a caure el dia, ja no podem més, així que parem en el primer senyal de càmping que trobem, i a descansar, que demà ja queda l'última etapa per arribar a casa!
Dia 15 del viatge. Aquest dia no hi ha molt a explicar, simplement carretera i manta, fins que a mitja tarda entràvem a la nostre estimada Catalunya, i una horeta més tard arribàvem a casa! Aquesta va ser la darrera ruta:
Un últim dia agotador, però amb la sensació d'unes grans vacances!!
Croàcia simplement ens va fascinar, tot té un ritme més lent, i nosaltres també ho vam viure més pausat pel fet d'anar amb la tenda allà on ens venia de gust, sense horaris ni presses. Un país tranquil, amb una costa espectacular, banyada pels seus petits poblets de teulades vermelles i moltíssimes illetes. Fins el moment, un dels millors viatges que hem fet, i del que guardem un record entrenyable!
Marta i Jordi, dos anys després, amb un gran record d'aquest bonic país que és Croàcia.
Després de recollir trastos i fer un bon esmorzar, tornem a agafar cotxe i carretera. La intenció d'avui és arribar a dormir a Rijeka, pràcticament tocant la frontera amb Estònia, i així ja haurem fet un bon tros. Però pel camí, pararem a visitar la ciutat de Zadar, que queda més o menys a meitat de trajecte. La ruta que vam fer aquell dia va ser la següent:
Desfem camí passant altre vegada prop de Trogir, Primosten i Sibenik, que ja vam visitar fa uns dies, i enfilem la carretera de la costa per arribar a la ciutat emmurallada de Zadar. Aquesta ciutat està situada a uns 70 km, de Split, pel que ens hi plantem a mig matí.
El casc històric de Zadar està situat en una "península", que s'uneix a la resta de la ciutat per un únic punt. És el poble eslau més antic de l'Adriàtic, amb més de 3.000 anys d'història, que va ser molt temps la capital de la Dalmàcia. El casc antic està emmurallat, i dins de les parets d'aquestes muralles es va desenvolupar una ciutat romana de la que encara se'n conserven algunes parts.
Aparquem prop d'una de les portes d'entrada de la muralla, i ens endinsem pels carrerons de Zadar. Havíem llegit molt bones crítiques d'aquesta ciutat, i potser per això, que ens esperàvem alguna cosa més, o que comparada amb els poblets fortificats de pedra que hem vist aquests dies la trobem massa moderna, Zadar ens decepciona.
Passejem pels seus carrerons, plens de botigues i mercadets de souvenirs. Arribem fins a l'església de Sant Donato, d'estil romànic del segle IX. Curiosa per ser de planta rodona, amb murs enormes i 27 metres d'altura. Passegem també pel foro romà, del que queda molt poca cosa, i veiem la església de Santa Maria i la Catedral de Santa Anastàsia.
El que més ens agrada però, és passejar pel passeig que dona tota la volta a la petita "península", per poder veure el mar, amb les illes Kornati de fons. Passejant passejant, arribem fins a un punt d'acomulació de turistes, de on surt un soroll molt estrany... hem arribat a l'orgue marí! Aquest és un dels principals atractius de Zadar, i és que és l'orgue marí més gran del món.
Es troba situat en unes escales del passeig que acaben al mar, i és a través del moviment de les onades, que impulsen l'aire de dins dels seus 35 tubs, i provoquen aquest soroll similar al d'un orgue. Aquests tubs tenen llargades diferents, i és això juntament amb la velocitat de les onades, el que provoca les diferents notes, de manera aleatòria. Va ser creat l'any 2005 per l'arquitecta Nikola Basic.
Realment Zadar no ens ha agradat gaire, així que en poc més de 1 hora ja en tenim prou, i tornem cap al cotxe. Pròxima parada Rijeka. Per arribar-hi podem anar per l'autopista de l'interior, o una carretereta que passa per la costa on es poden veure totes les illetes. Com que no tenim pressa, escollim aquesta última opció, tot i ser més lenta. I és una bona decisió, perquè el paissatge és molt bonic, i pràcticament no trobem cotxes.
Hi ha moltíssims punts de la carretera amb cotxes parats als laterals, i la gent estén les tovalloles i es banyen des de les roques, ja que en tot aquest tros no hem vist ni una sola platja. Nosaltres, al cap d'una estona de cotxe, també ens ve de gust un bany, i la gana ja apreta, així que parem en un marge, i en unes roques on ja hi havia més gent, muntem la parada. Ens fem un bany, i després mengem pa i embotit que havíem comprat. Descansem una estona parant el sol, i ens tornem a posar en camí. Ara ja fins arribar a Rijeka.
Un cop a Rijeka, tot i que pel que havíem llegit, donàven bones referències d'aquesta ciutat, nosaltres el que veiem des del cotxe no ens agrada massa. Passem pel passeig, i travessem la ciutat en busca d'un càmping. Donem un parell de voltes, fins que veiem un indicador, i allà que ens n'anem! El càmping queda una mica perdut, però és enorme, amb molta gespa, espais verds, i tranquil, tot i que ja no en recordem el nom.
Així doncs, passem la nostre última nit a Croàcia, sopar al càmping i a dormir!
Un cop a Rijeka, tot i que pel que havíem llegit, donàven bones referències d'aquesta ciutat, nosaltres el que veiem des del cotxe no ens agrada massa. Passem pel passeig, i travessem la ciutat en busca d'un càmping. Donem un parell de voltes, fins que veiem un indicador, i allà que ens n'anem! El càmping queda una mica perdut, però és enorme, amb molta gespa, espais verds, i tranquil, tot i que ja no en recordem el nom.
Així doncs, passem la nostre última nit a Croàcia, sopar al càmping i a dormir!
Dia 14 del nostre viatge, i ja el penúltim abans d'arribar a casa. Avui ens toca cotxe i més cotxe amb alguna parada pel camí. Avui no hi ha itinerari previst, només volem parar a Bassano del Grappa, a mig camí, on en Jordi ja ha estat i li va agradar molt, i després anar fent quilòmetres fins que ens cansem. Aquesta va ser la ruta del dia:
Després de recollir els trastos, agafem el cotxe, i en una horeta ja ens plantem a la frontera. Les despedides no són mai bones, i menys d'un lloc que ens ha agradat tant, però li direm un "fins aviat", i no un "adeu"!
Tardem unes 3 hores més a arribar fins a Bassano del Grappa. Deixem el cotxe, i anem a estirar una mica les cames. Aquesta petita ciutat està situat a la província italiana de Vicenza, i està banyada pel Riu Brenta. És una vila medieval, que s'ha fet famosa pel seu pont de fusta, i també per l'elaboració de grapa.
Ens hi passegem ben bé una horeta, ja que el seu casc antic i la zona del pont, tampoc és massa gran. Ja és tard, i busquem un restaurant, amb una terrasseta, per menjar alguna cosa. Un cop ben dinats, una última passejada, i cap al cotxe altre vegada!
Fem quilòmetres i quilòmetres, intentant avançar tot el que podem perquè demà, l'últim dia, no se'ns faci gaire pesat. A l'altura de Gènova, quan ja comença a caure el dia, ja no podem més, així que parem en el primer senyal de càmping que trobem, i a descansar, que demà ja queda l'última etapa per arribar a casa!
Dia 15 del viatge. Aquest dia no hi ha molt a explicar, simplement carretera i manta, fins que a mitja tarda entràvem a la nostre estimada Catalunya, i una horeta més tard arribàvem a casa! Aquesta va ser la darrera ruta:
Un últim dia agotador, però amb la sensació d'unes grans vacances!!
Croàcia simplement ens va fascinar, tot té un ritme més lent, i nosaltres també ho vam viure més pausat pel fet d'anar amb la tenda allà on ens venia de gust, sense horaris ni presses. Un país tranquil, amb una costa espectacular, banyada pels seus petits poblets de teulades vermelles i moltíssimes illetes. Fins el moment, un dels millors viatges que hem fet, i del que guardem un record entrenyable!
Marta i Jordi, dos anys després, amb un gran record d'aquest bonic país que és Croàcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada