Dia 8: Illa de Mljet

Ens llevem a les 7:30 a l'Auto-Camp Trstenik, un càmping rudimentari, però on hem estat molt tranquils i bé! Avui ja tornem a enfilar cap amunt. La visita d'ahir de Dubrovnik va ser el punt més al sud al que arribava el nostre itinerari, i ara toca desfer camí.

Recollim els trastos, ara ja amb més rapidesa que al principi, ja que hem anat agafant pràctica, i una hora després, ja estem posant rumb al pròxim destí, deixant endarrera la Perla de l'Adriàtic que tant ens va agradar ahir.

La visita prevista pel dia d'avui és la petita illa de Mljet, situada a poc més de 50 km., seguint la costa, direcció nord des de Dubrovnik, i separada de la costa tant sols per 12 km. Hi ha diverses maneres d'arribar-hi i diferents punts des d'on surten ferrys, com per exemple Dubrovnik, però nosaltres fem un tros en cotxe fins al port de Prapratno, prop de Ston, i allà agafem el ferry.

El trajecte dura uns 40 minuts a recórrer els 12 km. que separen l'illa de la costa, però això és perquè els ferrys aquests són com cafeteres i s'ho agafen amb calma. Nosaltres vam embarcar també el cotxe, ja que la idea que portàvem era fer nit a l'illa, tot i que més tard ens en vam desdí i vam tornar a dormir al continent.

La illa de Mljet és molt petita, ja que consa tant sols amb 37 km de llarg i 3 km. d'amplada, ocupant al voltant de 100 km2. La seva població es redueix únicament a uns mil habitants repartits en poblets de tants sols unes 50 persones.

L'atractiu més important d'aquesta illa és el seu Parc Natural, situat a la part nord de la illa, que ocupa 3.000 ha. protegides, i va estar declarat reserva de la bioesfera l'any 1960. Dins el parc hi ha dos llacs, el  Llac Major (Veliko Jezero) i el Llac Menor (Malo Jezero). Aquests llacs tenen com a peculiaritat que són d'aigua salada, ja que tot i que estan considerats com a llacs, tenen un canal petit que els connecta amb el mar.  

Un cop desembarcats al petit port de Sobra, ja a l'illa de Mljet, agafem el cotxe, i per la estreta carretera que condueix a la petita població costera de Polace. Si s'accedeix a la illa sense cotxe, hi ha unes furgonetes del propi parc que fan el recorregut des del port fins l'entrada al parc.

Dins el parc no es pot accedir en cotxe, i la millor manera, si es vol intentar recorrer tot, és llogar una bici. Aquesta era la nostre idea, però vam cometre un error, vam pensar que més enllà de Polace ja no es podia accedir amb cotxe particular, ja que només veiem passar furgonetes del parc. Així que allà vam aparcar, vam llogar dues muntain-bikes, i vam començar a fer camí. 

Comencem a tirar en direcció al parc, que maco tot, que verd... i quanta pujada!! ufff... jo no havia llegit enlloc que hi hagués tanta pujada!!! Després d'uns 15 minuts de pujada, comencem el descens, fins que arribem a... un altre pàrquing!!! Agggrhhh!!! I perquè lloguen les bicis a baix i no avisen als turistes!!! Així que consell per qui hi hagi d'anar, es pot arribar amb cotxe més lluny de Polace, i llogar allà les bicis, i estalviar-se els 20 minuts extres de pujades! Que hi farem, ara ja estava fet!!

Per fi arribem a l'accés al parc! El primer que trobem és el Llac Major (Veliko Jezero). Tot al voltant dels llacs, hi ha caminets ben senyalitzats per a fer en bici i a peu. Anem passejant tranquilament amb les nostres bicis, veient les boniques vistes, però a mig camí la calor ja apreta, així que parem a fer un banyet! Aquí pots banyar-te on vulguis, això si, tot voltant del llac són pedrotes, així que si no portes sabates d'aigua amb sola gruixuda, ho tens una mica pelut!

L'aigua és claríssima, d'un blau preciós! Intentem fer una mica de snorkel, però no es veu massa res, els fons està ben remogut, i quasi no hi ha peixets, almenys a la part propera a la vora.

Després de la remullada, sembla que no fa tanta calor, així que continuem un tros més amb les nostres bicis. Arribem a un punt del recorregut, on es toquen els dos llacs, on hi ha una petita "platja", amb més gent de la que hem vist fins ara. No és ben bé una platja, hi ha una zona amb gespa, i taules de pic-nic, i un accés una mica més planer per banyar-se al llac.

Trobem que hi ha massa gent, així que decidim seguir endavant, i agafem el caminet que passa pel costat del Llac Menor (Malo Jezero). Aquí s'està molt més tranquil, pràcticament no trobem ningú, ja que aquest punt ja queda massa allunyat per fer-lo a peu, i només hi accedeix algun visitant despistat amb bici.

La calor torna a apretar, i volem tornar de provar a fer una remullada. Així que parem en una zona tranquila, aparquem les bicis, i "al agua patos"! No ens hi estem massa, ja que només volíem treure'ns de sobre la calor. Però quan sortim, tornem a mirar a l'aigua, i de cop..... Però què és això?¿?¿ Carai amb el bitxot que ens trobem!! Com pot ser que no l'haguéssim vist abans!!! Suposem que és una medusa, tot i que amb aquesta forma no n'havíem vist mai cap! Mira que si estic allà nadant i la veig de cares, crec que m'ofego del susto! Mai n'haviem vist cap de semblant! Vista des de fora, és bonica i tot, però per si de cas, crec que hem acabat els banys de moment!

La gana ja começa a apretar, i com que ja estem força luny, decidim desfer camí, direcció novament al Veliko Jezero. La zona de pic-nic està a rebentar de gent, i plena d'abelles que s'estan fotent un tiberi, així que no ens convenç, i decidim tirar un tros més, aquesta vegada per l'altre banda del llac, oposada de la que hem vingut.

Després de pedalar una estona, trobem un lloc tranquil.let, a la vora del llac, sota uns arbres, que ens sembla un bon restaurant, així que allà ens instal·lem, traiem els nostres entrepans, estirem el pareo, i a dinar s'ha dit! I després una migdiadeta! 

Just davant de on ens hem instal.lat a dinar, veiem la petita illa de Santa María, que es troba al mig del Veliko Jezero, i on s'hi alça un Monestir Benedictí, que data del segle XII. Es pot arribar a la illeta a través d'unes barques que estan incloses en el tiquet d'entrada al parc. Nosaltres no hi vam anar, vam preferir seguir passejant, ja que a la illa es veia molta gent! 

Després de la migdiada, tornem a agafar les bicis, i fem una mica més de ruta al voltant del llag, disfrutant de les vistes, l'entorn i la tranquil.litat de lloc, que a la que t'allunyes una mica de les zones principals de parc, pràcticamente estàvem sols!

Ja era casi mitja tarda, i fem mitja volta per començar a desfer camí, i anar cap a l'entrada del parc, on tenim el cotxe. Quan arribem a la part principal, on el camí ja es desvia dels llacs, i enfila cap a Polace, decidim fer una última remullada abans de marxar d'aquesta illa.

Ens posem les sabates d'aigua, i per sobre d'unes roques, intentem accedir a l'aigua... dic intentem perquè no ens dona temps a mullar-nos, que la Marta rellisca, i es fot de genolls contra les pedres!! Carai quina ostia!! Apa, allà a terra, espaterrada, amb el genoll pelat, i vinga a sortir sang! Es que mira que sóc patosa! Sort que portàvem una mica de botiquín, així que una mica d'alcohol, i cap dalt de la bici altre vegada, que la remullada ja no ve de gust!

Així doncs, amb el genoll pelat, enfilem altre vegada la pujada, fins a Polace, on teníem el cotxe, i tornem a maleïr no haver vist que es podia arribar més lluny amb cotxe! Pedalada rere pedalada, i finalment arribem a Polace, deixem les bicis, i agafem el cotxe.

En un inici, teníem previst passar una nit a la illa de Mljet, en un petit càmping que hi ha, ja que no hi ha gaire oferta per pernoctar-hi. Finalment, decidim tornar a agafar el ferry, i dedicar el dia que voliem destinar a la resta de la illa de Mljet, a visitar la Península de Pljesac, que ens ve de pas per arribar a la illa de Korcula.

Així doncs, a mitja tarda ja sóm altre cop al port de Sobra, per agafar el ferry cap al continent. Després d'uns altres 40 minuts, arribem al port de Prapratno. Allà mateix, hi ha una platjeta, i a peu de platja un càmping, el Càmping Prapratno, així que decidim no buscar més, i instal.lar-nos allà per aquella nit. A més serà un bon punt de partida per visitar la Panínsula de Peljesac demà.

El càmping està molt bé, tot i que hi ha força gent, i ens costa trobar lloc per plantar la tenda. Sopem allà mateix ja que prop no hi ha res, el que queda més proper és Ston, però hem d'agafar el cotxe, i ens fa mandra. Sopem tranquil.lament, i a dormir, que demà continua la ruta.

La illa de Mljet és un lloc maco i tranquil per passejar, i passar un dia diferent, però a nosaltres, potser perquè esperàvem més després de les opinions que n'havíem llegit, ens ha decebut una mica. És un lloc bonic, no direm pas que no, però creiem que si es disposa de poc temps per visitar Croàcia, és un lloc prescindible, i si nosaltres tornéssim a visitar el país, segurament ho canviaríem per alguna altre visita. Tot i així no volem desmerèixer aquest Parc Natural, que és realment bonic, però potser esperàvem alguna cosa diferent, creiem que hi ha punts de la costa molt més bonics que aquesta parc. I parlem del Parc Natural, no de la resta de la illa, que no l'hem visitat.

Marta i Jordi, en aquell moment, des de Prapratno.