Dia 1: HANOI

Ja som a Vietnam!!

Després de passar un dia inoblidable amb la família i amics, en el que ens ho vam passar genial, tocava fer maletes molt ràpid, perquè dilluns a primera hora del matí començavem aventura cap Àsia. A les 6 del matí sonava el despertador, i havent dormit poc més de 5 hores, ens tocava fer camí cap a Vietnam, en total 15 hores molt dures!

Primer vol destinació Helsinki tot en hora, 3,25 hores de vol que la Marta les va dormir totes. Amb una hora i mitja de transbord, i agafem el vol directe fins a Hanoi, 10 hores de vol de les que la Marta les va dormir casi totes, i en Jordi les va passar com va poder...

A l'arribada a Hanoi una cua llarguíssima per fer el visat. Resulta que perquè et facin el visat d'entrada al pais necessites una carta d'invitacio del govern vietnamita, i si no la tens, pots tenir seriosos problemes pẻr poder entrar. És molt important portar aquesta cara de invitació tramitada des del teu país d'origen! Aquesta carta la tramiten a totes les agències de viatges locals vietnamites, així només cal posar-te en contacte amb la que mes t'agradi i pagar perquè te la facin. Nosaltres la vam tramitar a traves del nostre hotel a Hanoi. T'envien per mail carta escanejada, i tu l'has d'imprimir, i allò és el que has de presentar per fer el visat. Molt important també portar una foto de carnet!!! perquè te la demanaran per fer el visat!

La cua per a fer el visat és una mica caòtica, i a nosaltres ens va costar entendre com funcionava. Després d'esperar una estona on tothom s'esperava, i no entendre res del funcionament, vam preguntar, i resulta que allà on s'esperava la gent era només per recollir el visat, però primer has d'anar a l'altre costat de la garita, on entregues la documentació i el passaport, i després t'has d'anar a esperar a l'altre banda amb tota la munió de gent, fins que criden el teu nom i et tornen el teu passaport amb el visat. Però cal estar ben atent, perquè la manera de pronunciar els noms europeus que tenen els viatnamites és peculiar, i pot ser que no entenguis el teu nom i et saltin!

L'hotel on ens estarem la nostre primera nit a Vietnam és el Goldenland Hotel, que ens van aconsellar en Ruben i l'Anna. Amb el personal d'aquest hotel ens hem intercanviat infinitat de mails, ja que ells ens han organitzat moltes de les excursions que farem aquests dies a Tam Coc, Sapa i la Badia de Halong,  i la reserva dels bitllets de tren. El tracte en tot moment ha estat boníssim!

Aquest hotel està situat al cas antic, molt proper al llac Ho Guom. L'habitació ens costa 40$ la nit, que per lo ben situat que està i lo bé que està l'hotel, ens sembla que està molt bé!

Només d'arribar a l'hotel ja ens esperàven amb un bon esmorzar a base d'ous ferrats, friuta fresca, frankfurts, cafè i sucs, quin luxe! Després de tantes hores volant i no havent dormit gaire, s'agraeix i molt! Com que l'habitació no estava llesta, ja que hem aribat a l'hotel a les 8h del matí, hem decidit anar a fer un vol pel Llac Ho Guom. Ha sigut una volta horrible! Mare meva quina calor, mai haviem passat tanta calor en la vida, a 37 graus a les 9 del matí, amb una xafogor espantosa, i ben suats! Hem donat tota la volta al llac, i hem visitat el Pont de Huc, que porta fins el temple de Ngoc Son, però no hi hem entrat, ja que s'havia de pagar entrada i en aquell moment estavem destrossats.

Abans de l'hora que ens havien dit hem tornat a l'hotel, i com que l'habitació encara no estava, ens hem quedat al sofà de la recepció i ens hi hem quedat adormits... no queda gaire bé entrar a l'hotel i trobar dos turistes mig morts dormnt a la recepció, però no podiem més... L'habitació que ens han donat poc després estava tota decorada amb globus en forma de cor, pètals de rosa, i un ram de roses sobre el llit... és el que te dir que vas de "honeymoon"! A vietnam, com també anirem descobrint més endavant, s'ho prenen molt en serio això de les "honeymoon", tot i que des d'un punt de vista una mica hortera... però s'agraeix el detall!

Necessitàvem una dutxa i ens hem quedat ben fregits al llit unes 3 hores, però es que ja no podiem més! Que dur que és això de viatjar... ejeje! I després de carregar una mica les piles, hem anat a voltar per Hanoi, sense cap rumb, nomes perdre'ns pels carrerons, vaguerejar, i agafar un primer contacte amb la gent i el caos d'aquest país. 

Siguem sincers, Hanoi es lleig, molt lleig, no te absolutament res que el faci destacar, però a nosaltres ens ha agradat molt! Potser perquè hem trobat de ple aquell caos, i vida asiàtica que veniem buscant, i que ens ha fascinat. Aquí pots veure realment la vida en una ciutat vietamita. Hi ha molts pocs turistes, n'hem vist comptats, i tothom passa de tu, tots van a la seva, hi ha motos absolutament per tot areu, tota la gent fent vida al carrer, menjant en els tamburets de plàstic en bars improvisats, botigues plenes de les coses més insospitades per tot arreu, olors, menjars... una barreja de moltíssimes coses i un ritme frenètic de moure's i viure. I de les millors coses, que al ser un lloc que no està destinat als turistes, t'ignoren per complet, i no intenten vendre't res, ni atosigar-te per res, només et miren amb curiositat i et dediquen un somriure. És un gust poder passejar tranquilament i no sentir-te un bitllet amb potes!

Ens hem assegut una estona en un bar, i simplement ens hem dedicat a miar la gent. Les senyores vietnamites fent gimnàs al costat del llac, fent-se massatges les unes a les altres, els venadors ambulants amb els barrets típics i les bicicletes plenes fins dalt de tot, i els milers i milers de motos, que passen per on els dona la gana, no respecten res, però miraculosament no tenen mai cap accident. Aquí evidentment no es respecten les senyals ni semafors, així que ja hem après com s'ha de travessar el carrer, simplement t'hi fots al mig, i ja t'esquivaran, tal com sona! Nosaltres aconsellariem a tothom que s'agafés una estona per seure a qualsevol lloc, i simplement observar la vida vietnamita, és realment curiosa.

I ara, després de sopar un menjar típic vietnamita, ja estem a l'hotel a punt d'anar a dormir. Només son les 8 de la tarda, però després de més de 30 hores de no dormir en condicions, no podem més!

Demà ens toca matinar perquè tenim contractada una excursió, que hem contractat a través del mateix hotel, a la zona fluvial de Tam Coc, però això ja serà una altre història. Suposo que en uns quants dies no podrem escriure, ja que demà a la nit marxem amb el tren nocturn cap a Sapa, per fer-hi un trekking de 2 dies, i després directes cap a la Badia de Halog. Així que molt provablement ens despedim fins d'aqui a 5 dies!

Tot va genial! Fins aviat!

Marta i Jordi des de Hanoi.