Hem arribat a l'estació de tren de Lao Cai a les 7:00h del matí, i només de sortir de l'estació, ja tenim allà un grapat de vietnamites oferint-nos minivans, i com que el preu que ens demanen no ens sembla excessiu, 2,5$ per persona, ni regatagem, i pugem a la primera flago que hi ha, realment molt comode. Des de Lao Cai hi ha aproximadament 1 hora fins el poble de Sapa.
Sa Pa (Sapa) és un dels destins més interessants del nord de Vietnam. La ciutat de Sapa està situada a 1.650 metres sobre el nivell del mar, prop de la frontera amb Xina i a la província de Lao Cai. L'encant d'aquesta regió resideix en el paissatge que l'envolta, rodejada de valls, muntanyes, terrasses i arrossars.
A part de paissatges espectaculars, aquesta regió és la llar de multitud de minories ètniques que han viscut aïllades en aquests pobles de les muntanyes durant generacions. Les minories ètniques són l'ànima d'aquestes terres altes de Vietnam. S'estima que un 10% de la població total del país està format per les tribus de las muntanyes. Mentre que la ètnia kinh (vietnamita) es troba a les terres planes i forma nuclis urbans, la resta de grups ètnics viuen a les terres altes i formen comunitats seminòmades, que es dediquen principalment al cultiu del arròs.
El govern ha intentat fomentar que les tribus de les muntanyes adoptin els sistemes d'agricultura estàndards, però molts d'ells desconfien dels vietnamites i es mantenen allunyats de les terres baixes, intenten evitar a tota costa la vietnamització de la seva cultura, permanent aïllats a les muntanyes. Amb el temps aquestes minories han aconseguit tenir certa autonomia per viure com vulguin, sempre que no interfereixin en l'agenda política de Hanoi i a més és obligatori que les ètnies, a part d'aprendre les llengues locals, aprenguin la llengua oficial de la nació, el vietnamita.
Un cop aribem a Sapa, continua plovent, aquesta pluja que ens acompanya des d'ahir i sembla que de moment no pensa deixar-nos. El primer que fem és anar a buscar un lloc on fer un bon esmorzar, ja que a aquestes hores la gana ja apreta, i decidir a veure com plantegem la nostre estada a Sapa, ja que la pluja fa que no sigui com voldriem.
Tothom que visita la regió de Sapa és per gaudir dels seus paissatges, veure el Vietnam rural, fer algun petit treking, o alguna excursió de diversos dies, i conèixer les ètnies minoritàries del nord del país. La nostre idea era fer una excursió d'un parell de dies entre camps d'arròs. Per fer aquesta visita ens vam posar en contacte des de casa i via mail amb la Su, per recomanació d'uns bons amics viatgers, que coses del destí vam conèixer a Indonèsia, l'Anna i en Ruben, i que van visitar Vietnam farà un parell d'anys.
Els tours que ofereixen tant a les agències com als hotels de Sapa, tenen preus molt i molt inflats, i una part petitíssima del que pagues va a parar realment a les famílies. Per això vam preferir posar-nos en contacte directament amb un guia local, ja que d'aquesta manera a nosaltres ens sortia millor, i ens asseguràvem que tot el que pagàvem anava a parar íntegrament a la Su i la seva família. A Sapa està prohibit contactar directament els serveis d'un guia, en "teoria" és obligatori contractar-ho a través d'una agència, però a la plaça i carrers hi ha moltíssims guies que ofereixen directament els seus serveis.
La Su és una mini h'mong casada amb un dzay, de vint-i-tres anys i un fill de sis. Per si algú decideix passar per aquestes terres acompanyat de la Su, cosa que val molt la pena, us deixem el seu mail (surenitty@yahoo.com) i el seu telèfon (+841686632163).
Nosaltres haviem quedat amb la Su davant l'esglesia de Sapa. Després d'esmorzar anem cap alla, i de cop comencen a apaèeixer noies Hmong, amb els seus vestits tradicionals, oferint-se per fer-nos de guia. Nosaltres els diem que estem esperant la Su, i com que totes semblen coneixer-la, no insisteixen més. Al cap de poc, apareix una noieta petitona amb un bebè a l'esquena, que ens diu que la Su avui no ens pot acompanyar, ella es la seva germana, la Vang, i ens fara de guia avui.
Nosaltres haviem parlat amb la Su per fer un treking de dos dies i quedar-nos a dormir a casa seva, pero vist el temps, i que si anem a fer el treking acabarem xops com gallines i ben enfangats, hem decidir llogar una habitació en un hostal.
A les 10 del matí ens posem en marxa. Plou bastant, però amb les capelines ho anem portant bé, això si, el fang no ens el treu ningú! La nostre ruta te com a destí Lao Chai, el poble de la Su. Tot i el fet d'anar amb guia però, això no evita que abans inclús d'haver iniciat la travessia, s'uneixi a nosaltres un grup de noies Hmong, que ens acompanyen durant tot el camí, per intentar aconseguir vendre'ns alguna coseta, i evidentment al final acabem caient, però es que pobretes, són molt amables i simpàtiques, i se'ns trenca el cor de dir-los que no. Durant tot el camí ens han ajudat, els preguntem per la seva cultura, i elles s'encurioseixen per la nostre, amb els seus bebès a l'esquena, i caminant amb xancletes pel mig del fang, quan nosaltres amb les nostres botes tenim treballs. Són un encant.
El paissatge és realment preciós tot i la boira, no ens imaginem lo maco que ha d'arribar a ser un dia de sol! Hi ha arrossars molt cuidats per tot arreu, i casetes de fusta escampades en mig de tanta verdor. Sembla com si estiguessim a La Comarca del hobbits. Es realment molt bonic.
Passem tot el dia caminant i menjem en un petit restaurant local. A la tarda, cap a les 3:00h arribem a casa la Su. Alla la Vang ens ofereix un tè, i coneixem al seu marit. Aquesta és la casa on ens hauriem d'haver quedat a dormir. Consta d'una única estança on hi ha menjador, cuina i tres llits, i després un altell amb més matalassos pels turistes que es queden a dormir. Molt senzill però molt correcte.
Després del tè i compartir una estona amb ells, la Vang fa venir unes motos que ens porten sota la pluja i per una carretera pel mig de les muntanyes, de tornada a Sapa.
De tornada al petit hostal, i després d'una petita migdiada, anem a voltar una mica per Sapa. Realment el poble consta de dos carrers i una plaça, pero hi ha molt d'ambient, amb moltes noies de diferents ètnies (això sí, només noies, els nois ves a saber on paren, casi no n'hem vist cap. Aprofitem per comprarnos dues jaquetes North Face impermeables, ja que s'esperen dies de pluja. Es veu, que nosaltres no ho sabiem, que North Face està fet a Vietnam, i aquí és baratíssim comprar aquesta marca, cada jaqueta ens costa només 15 euros! Així que per tothom que vingui fins a Sapa, que deixi lloc a la maleta per carregar-la de material de trekig, ja que hi ha moltíssimes botigues amb articles North Face, anoracs, impermeables, jaquetes, botes... i val molt la pena perquè estan a molt bon preu!
I a sopar una pizza ben bona per acabar be el dia!
El nostre segon dia a Sapa, i després d'un bon esmorzar, decidim llogar una moto per anar a recorrer alguns poblets on es difícil arribar-hi a peu ja que queden més apartats. Continua plovent, així que moto, jaquetes noves, i capelina a sobre, i a voltar camins!
Realment va ser un gran encert llogar la moto. Vam anar sense direccio fixe, per caminets de sorra, parant en algun poblet, i gaudint de les vistes! Cap al migdia vam decidir acostar-nos al poble de Cat Cat, potser un dels més famosos de la zona, i la veritat no entenem perquè, per nosaltres no val gens la pena, i a sobre et fan pagar entrada. Suposo que deu ser perquè es el que queda més a prop de Sapa, i tots els turistes, per poc que caminin, poden arribar-hi, però no té absolutament res per veure ni res d'autèntic. Ens arribem fins a la cascada, i tornem cap a Sapa a dinar, que a les, 4,30h de la tarda surt el nostre minibus de tornada a Lao Cai.
I aquí acabem la nostre estança plujosa a Sapa, en el tren llitera que ens torna a Hanoi.
Realment un lloc precios, que val molt la pena conèixer, amb unes vistes espectaculars i una gent molt amable i simpàtica!! Un lloc per tornar-hi!
Marta i Jordi, en aquell moment, des del tren destinacio Hanoi.
Tothom que visita la regió de Sapa és per gaudir dels seus paissatges, veure el Vietnam rural, fer algun petit treking, o alguna excursió de diversos dies, i conèixer les ètnies minoritàries del nord del país. La nostre idea era fer una excursió d'un parell de dies entre camps d'arròs. Per fer aquesta visita ens vam posar en contacte des de casa i via mail amb la Su, per recomanació d'uns bons amics viatgers, que coses del destí vam conèixer a Indonèsia, l'Anna i en Ruben, i que van visitar Vietnam farà un parell d'anys.
La Su és una mini h'mong casada amb un dzay, de vint-i-tres anys i un fill de sis. Per si algú decideix passar per aquestes terres acompanyat de la Su, cosa que val molt la pena, us deixem el seu mail (surenitty@yahoo.com) i el seu telèfon (+841686632163).
Nosaltres haviem quedat amb la Su davant l'esglesia de Sapa. Després d'esmorzar anem cap alla, i de cop comencen a apaèeixer noies Hmong, amb els seus vestits tradicionals, oferint-se per fer-nos de guia. Nosaltres els diem que estem esperant la Su, i com que totes semblen coneixer-la, no insisteixen més. Al cap de poc, apareix una noieta petitona amb un bebè a l'esquena, que ens diu que la Su avui no ens pot acompanyar, ella es la seva germana, la Vang, i ens fara de guia avui.
Nosaltres haviem parlat amb la Su per fer un treking de dos dies i quedar-nos a dormir a casa seva, pero vist el temps, i que si anem a fer el treking acabarem xops com gallines i ben enfangats, hem decidir llogar una habitació en un hostal.
A les 10 del matí ens posem en marxa. Plou bastant, però amb les capelines ho anem portant bé, això si, el fang no ens el treu ningú! La nostre ruta te com a destí Lao Chai, el poble de la Su. Tot i el fet d'anar amb guia però, això no evita que abans inclús d'haver iniciat la travessia, s'uneixi a nosaltres un grup de noies Hmong, que ens acompanyen durant tot el camí, per intentar aconseguir vendre'ns alguna coseta, i evidentment al final acabem caient, però es que pobretes, són molt amables i simpàtiques, i se'ns trenca el cor de dir-los que no. Durant tot el camí ens han ajudat, els preguntem per la seva cultura, i elles s'encurioseixen per la nostre, amb els seus bebès a l'esquena, i caminant amb xancletes pel mig del fang, quan nosaltres amb les nostres botes tenim treballs. Són un encant.
El paissatge és realment preciós tot i la boira, no ens imaginem lo maco que ha d'arribar a ser un dia de sol! Hi ha arrossars molt cuidats per tot arreu, i casetes de fusta escampades en mig de tanta verdor. Sembla com si estiguessim a La Comarca del hobbits. Es realment molt bonic.
Passem tot el dia caminant i menjem en un petit restaurant local. A la tarda, cap a les 3:00h arribem a casa la Su. Alla la Vang ens ofereix un tè, i coneixem al seu marit. Aquesta és la casa on ens hauriem d'haver quedat a dormir. Consta d'una única estança on hi ha menjador, cuina i tres llits, i després un altell amb més matalassos pels turistes que es queden a dormir. Molt senzill però molt correcte.
Després del tè i compartir una estona amb ells, la Vang fa venir unes motos que ens porten sota la pluja i per una carretera pel mig de les muntanyes, de tornada a Sapa.
De tornada al petit hostal, i després d'una petita migdiada, anem a voltar una mica per Sapa. Realment el poble consta de dos carrers i una plaça, pero hi ha molt d'ambient, amb moltes noies de diferents ètnies (això sí, només noies, els nois ves a saber on paren, casi no n'hem vist cap. Aprofitem per comprarnos dues jaquetes North Face impermeables, ja que s'esperen dies de pluja. Es veu, que nosaltres no ho sabiem, que North Face està fet a Vietnam, i aquí és baratíssim comprar aquesta marca, cada jaqueta ens costa només 15 euros! Així que per tothom que vingui fins a Sapa, que deixi lloc a la maleta per carregar-la de material de trekig, ja que hi ha moltíssimes botigues amb articles North Face, anoracs, impermeables, jaquetes, botes... i val molt la pena perquè estan a molt bon preu!
I a sopar una pizza ben bona per acabar be el dia!
El nostre segon dia a Sapa, i després d'un bon esmorzar, decidim llogar una moto per anar a recorrer alguns poblets on es difícil arribar-hi a peu ja que queden més apartats. Continua plovent, així que moto, jaquetes noves, i capelina a sobre, i a voltar camins!
Realment va ser un gran encert llogar la moto. Vam anar sense direccio fixe, per caminets de sorra, parant en algun poblet, i gaudint de les vistes! Cap al migdia vam decidir acostar-nos al poble de Cat Cat, potser un dels més famosos de la zona, i la veritat no entenem perquè, per nosaltres no val gens la pena, i a sobre et fan pagar entrada. Suposo que deu ser perquè es el que queda més a prop de Sapa, i tots els turistes, per poc que caminin, poden arribar-hi, però no té absolutament res per veure ni res d'autèntic. Ens arribem fins a la cascada, i tornem cap a Sapa a dinar, que a les, 4,30h de la tarda surt el nostre minibus de tornada a Lao Cai.
I aquí acabem la nostre estança plujosa a Sapa, en el tren llitera que ens torna a Hanoi.
Realment un lloc precios, que val molt la pena conèixer, amb unes vistes espectaculars i una gent molt amable i simpàtica!! Un lloc per tornar-hi!
Marta i Jordi, en aquell moment, des del tren destinacio Hanoi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada