Mentre esmorzem acabem de mirar la guia de Cambodja per decidir què fer avui. Hi ha diverses opcions, cap al sud, visitar alguns temples, les que anomenen "killing caves" on el règim de Pol Pot va assassinar a moltes persones, i que ara és un memorial a les víctimes, també hi ha la opció de visitar una bodega de vins, de les poques que hi ha a Cambodja... però nosaltres, una mica farts ja de temples, decidim fer la ruta cap al nord, i simplement veure la vida rural de Cambodja, visitant alguns poblets, els arrossars i algun monument...
A les 9 sortim de l'hotel, i allà ens estava esperant el nostre conductor d'ahir. Li expliquem el que volem fer, i ens diu que no hi ha problema, sobre un mapa ens ensenya la ruta que ens proposa, visitant diversos punts d'interès, i també visitant algunes cases locals per poder veure com fan el paper d'arròs, el mercat de peix... i ens diu que ell ens farà de guia i ens explicarà a cada parada tot el que veurem, per un preu total per 5 hores de tour, que inicialment ens demana de 18$, i que baixem fins a 12$. Trobem que és un preu just, i el noi parla un bon anglès i sembla bon paio, així que som-hi!
La primera parada que fem és en el petit poble de O Dambong, a uns 4 km de Battambang, per a visitar el reclam turístic principal de la regió, i visita obligada si s'està de pas per aquesta ciutat, el seu tren de bambú.
Durant la colonització francesa, aquests van construir una xarxa ferroviària, però les vies van caure en desús degut al lamentable estat en el que es trobaven, i fa molts anys que no hi circula cap tren. Els habitants de la zona però, van ingeniar un sistema per poder desplaçar-se entre els pobles i transportar mercaderies, utilitzant aquestes antigues vies en desús. I d'aquí va néixer el tren de bambú, que consisteix en una plataforma feta de canyes de bambú i taulons de fusta, que es posa sobre uns eixos que suporten les quatre rodes, i on s'hi ha acoblat un motoret. Tot i que antigament aquest tren de bambú s'utilitzava per connectar els pobles propers, actualment pràcticament només s'utilitza com a atracció turística.
Durant la colonització francesa, aquests van construir una xarxa ferroviària, però les vies van caure en desús degut al lamentable estat en el que es trobaven, i fa molts anys que no hi circula cap tren. Els habitants de la zona però, van ingeniar un sistema per poder desplaçar-se entre els pobles i transportar mercaderies, utilitzant aquestes antigues vies en desús. I d'aquí va néixer el tren de bambú, que consisteix en una plataforma feta de canyes de bambú i taulons de fusta, que es posa sobre uns eixos que suporten les quatre rodes, i on s'hi ha acoblat un motoret. Tot i que antigament aquest tren de bambú s'utilitzava per connectar els pobles propers, actualment pràcticament només s'utilitza com a atracció turística.
Quan arribem al punt de sortida, ens indiquen que hem de pagar a un home que va amb una espècie d'uniforme de policia. Ens cobren 5$ per persona, per un trajecte de 24 km entre anada i tornada, que van des de O Damnong a O Sra Lav. Actualment s'ha convertit en una turistada i ha perdut el que un dia va ser, però és molt curiós de veure i viure l'experiència.
Encara que sembla un tren de nyigui-nyogui (i ho és), agafa més velocitat de la que sembla! La veritat, tot i ser una turistada, ens ho passem molt bé, mirant el paissatge, el solet a la cara, i el "traqueteo" del trenet de fusta. 12 km més enllà, el tren es para en un lloc on hi han unes paradetes en unes cabanyes, i amb l'excusa que han de girar el tren per tornar per la mateixa via, un iaiet ens fa seure en una taula i li comprem una coca-cola, mentre apareixen tot de nens que intenten vendre'ns pulseretes, mentre ens fan un munt de preguntes amb un molt bon anglès, i ens intenten ensenyar algunes paraules amb cambodjà, que evidentment no sabem dir bé i es fan un fart de riure!
Poc després, manualment giren la plataforma del tren per poder tornar per la mateixa via. Ens posem en marxa, agafem velocitat, i... ens parem?¿ Que passa?¿ Resulta que venen altres trens de cares, i com que només hi ha una única via, la única solució és que un dels trens s'aparti de la via, així que per norma, el tren que porta menys passatgers i mercaderies és el que ha de desmuntar i posar-lo a la cuneta fins que l'altre tren hagi passat, i després tornar a muntar-lo per continuar el viatge. Així que aquesta vegada, ens toca desmuntar a nosaltres!
Tornem a muntar el trenet, i apa, seguim!
Poc després, manualment giren la plataforma del tren per poder tornar per la mateixa via. Ens posem en marxa, agafem velocitat, i... ens parem?¿ Que passa?¿ Resulta que venen altres trens de cares, i com que només hi ha una única via, la única solució és que un dels trens s'aparti de la via, així que per norma, el tren que porta menys passatgers i mercaderies és el que ha de desmuntar i posar-lo a la cuneta fins que l'altre tren hagi passat, i després tornar a muntar-lo per continuar el viatge. Així que aquesta vegada, ens toca desmuntar a nosaltres!
Tornem a muntar el trenet, i apa, seguim!
En total el recorregut dura al voltant de 1 hora, que se'ns ha fet molt curta, ens ha agradat i ens ho hem passat bé, malgrat ja no sigui una experiència autèntica sinó una turistada.
El nostre conductor ja ens espera, i posem rumb a la cambodja rural. Només d'avançar amb el tuk tuk pels camins de terra, envoltats de camps d'arròs, de nens que juguen als marges de la carretera, de veure les seves casetes, les botiguetes, i la vida diària d'aquesta gent, ja és una bonica experiència.
La pròxima parada és en una paradeta que queda just al costat del camí, on elaboren el krolan, un menjar molt típic de cambodja. Es tracte d'una canya de bambú, que tallen en trossos petits, d'uns 25-30 cm., i ho omplen amb una barreja d'arròs, una espècie de fesols, sal i coco. Després ho posen sobre les brases, i quan està cuit queda com una pasta compacte. Les primeres capes del bambú es treuen ja que han quedat negres, i ja ho tenim llest per menjar!
A cambodja el krolan es consumeix com a postre o per picar alguna cosa, i normalment es comparteix entre tota la família o amics, ja que és molt consistent i una persona sola no en menja tot un. Nosaltres el provem, i és bo, amb molt gust a coco, i molt pastós i bastant embafant.
Un cop provat el krolan, creuem el carrer, per visitar el Wat Samrong Knong, un lloc, per desgràcia, amb un passat molt fosc. Aquest era un antic temple budista de la regió, que durant la dictadura dels Khmers Rojos, es van convertir en presó, centre de tortura i extermini. Actualment aquest temple budista està tancat, i no s'hi permet l'accés ni s'utilitza com a tal. Per contra, s'ha construït davant un nou temple budista, amb els donatius de la gent.
Prop dels temples, s'ha construït un monument en record de les víctimes assassinades en aquesta zona pels khmers rojos, durant els anys 1975 al 1979. S'ha de dir que és un monument, des del meu punt de vista, una mica "macabra" i massa explícit, ja que consta d'una vitrina, amb una estructura de ciment, on es poden veure els cranis i ossos de les víctimes del genocidi, trobades en fosses comunes en aquell mateix lloc. A la part baixa del monument hi ha un mosaic de relleus on es mostren escenes de la filosofia de vida que aplicaven els khmers rojos a la població cambodjana, així com mètodes de tortura... Realment fa posar els pèls de punta, i no ens podem ni arribar a imaginar per tot el que va passar aquesta gent!
Aquesta visita ens deixa una mica tocats, però seguim recorrent Battambang amb el nostre tuk tuk... Ara parem a la llotja del peix d'un petit poble. A aquestes hores ja no hi ha activitat, però podem veure com deixen el peix perquè s'assequi, i uns enormes bidons on posen el peix amb aigua i un munt de sal, perquè es conservi i el puguin vendre d'aquí a un temps.
Continuem, i posem direcció a Wat Ek Phnom. El temple de Wat Ek Phnom està a 13 km de Battambang. Per accedir a la zona del temple, paguem 2$ per persona que teòricament ens diuen que van per la conservació del temple.
Abans de veure el temple però, es pot contemplar una estàtua moderna de buda, de 28 metres d'altura, i amb una base sense acabar, on s'accedeix a l'interior a través d'unes escales, i hi ha més estàtues de buda.
El temple budista que hi ha al costat, té pintures molt maques, i està en bon estat perquè és relativament nou, i darrera es troben les ruines d'un temple khmer, del mateix nom.
Però sense cap mena de dubte, el que més ens ha agradat, és poder veure i entrar en una petita escola que hi ha al costat de l'estàtua del Buda. Davant l'escola hi ha un cartell que prohibeix fer fotos a l'escola, per no molestar als nens que estan fent classe, però just a l'hora que hi hem anat nosaltres, era l'hora de dinar dels nens, i l'escola estava buida.
Aquesta escola consta simplement d'un portxo, on hi ha l'aula amb els pupitres i una pissarra, i un petit quartet on hi guarden el material. Les parets estan pintades amb dibuixos infantils i paraules en anglès. No és com les escoles a les que estem acostumats, però per aquests nens és una sort poder disposar d'aquest espai i d'un professor que els pugui ensenyar a llegir i escriure.
Continuem les visites d'avui, que ens estan deixant molt bon sabor de boca, per veure com viu la gent rural de la zona, i la seva senzilla vida. A la petita població de Pheam Ek, motes famílies es dediquen a l'elaboració del paper d'arròs per a fer els "rollitos de primavera".
De l'aigua de bullir la pasta d'arròs, agafen una cullerada i reparteixen el líquid sobre una superfície calenta que està sobre un forn de llenya, que escalfen amb pallofes d'arròs, ja que els surten més barates. un cop la làmina ha començat a agafar duresa, la treuen i la deixen secar al sol sobre unes estructures fetes amb bambú. Poden arribar a fer fins a 2.000 papers d'arròs cada dia, i cobren per aquesta quantitat només uns 18$, això sí, aquesta feina només la fan les dones, d'homes no n'hem vist cap.
Ja per acabar amb les visites del matí, anem a veure una granja de cocodrils. Aquesta és una regió on hi ha diverses granjes com aquesta, que es dediquen a la cria i venta de cocodrils. El recinte no deixa de ser el d'una granja normal, que podria ser de porcs o vaques, però amb parets més altes, i basses perquè els cocodrils puguin remullar-se. Sobre els tancats on hi ha els cocodrils hi ha unes passarel·les des d'on els alimenten i nosaltres podem fer quatre fotos. Realment son bitxos imponents, enormes, i amb unes dents que no ens agradaria veure de gaire aprop...
Després de veure els bitxejos grans, veiem la zona on "incoben" els ous, que és com una espècie de sorrera gegant on els enterren durant uns dies, i quan neixen els posen en un tancat petit fins que són prou grans per anar amb els altres. Aquests petits ens els deixen tocar, tenen un tacte suau, però no ens atrevim a agafar-los nosaltres mateixos... són petits però fan mala cara!
Ens expliquen que en aquesta granja no maten els cocodrils, només és una granja de cria, i quan néixen els cocodrils, els venen.
I amb aquesta visita a la granja de cocodrils, donem per finalitzades les visites del matí, i cap a les 2 de migdia posem rumb, amb el nostre tuk-tuk, cap a l'hotel Battambang Resort.
Parem a dinar al mateix hotel, un bon plat de pasta, i una migdiada merescuda! Ahir quan vam arribar a Battambang, no les teniem totes, ens va semblar poc interessant, però avui estem encantats! Ens ha agradat molt tot el que hem vist, ja que hem pogut estar en contacte amb la seva gent, els seus paissatges, i sense aglomeracions, ja que a part del tren de bambú, no hem vist ni un turista. Del que més ens ha agradat ha estat recórrer els seus camins a poc a poc amb el tuk-tuk.
Després de dinar, sembla que el temps no pinta massa bé. Ja s'acosten aquells núvols negres que ens han acompanyat cada dia des que sóm per aquestes terres, així que toca agafar-s'ho amb calma. La nostre idea era agafar les bicis que ofereix gratuitament el nostre hotel, i anar a donar una volta a la tarda, però ho hem de posposar una estona.
Cap a les 5, i després d'un bon ruixat tropical, sembla que afluixa, així que ens decidim, i amb el xubasquero a la maleta, anem a buscar les bicis. El gerent de l'hotel ens proposa una ruta per fer en una horeta, passant per uns camins al costat del Riu Sangke, que segons ell no tenen pèrdua, però nosaltres comprovarem més tard que si que en tenen...
Ens ha encantat la volta! Hem anat al nostre aire, passant pel mig de poblets, on la gent fa la seva vida a les seves cases, a les botiguetes, els nens juguen i tornen amb bici de l'escola, i amb uns paissatges molt xulus! Hem seguit el recorregut del plànol al peu de la lletra, però en algun moment ens deviem equivocar, perquè hem arribat a una zona boscosa, casi sense cases, i on el camí costava de seguir, que ens ha fet dubtar si ens haviem equivocat! Davant el dubte, i sense saber trobar el camí correcte, hem decidit tornar a desfer tot el camí i anar sobre segur fins a l'hotel. El petit problema ha estat que se'ns estava fent fosc, i evidentment les bicicletes no tenien llum, i aquests camins al mig de la selva, no tenen faroles... mai havíem pedalat tan ràpid!! Quina por de pensar que se'ns feia fosc i ens quedariem per allà al mig de la selva sense saber on anar! Finalment hem tornat a l'hotel quan ja fosquejava, i sense més conseqüències que unes horribles agulletes al matí següent de pedalar tan ràpid!
I ara si que ja només queda una dutxa, sopar a l'hotel, i cap al llit que ha estat un dia llarg!
Definitivament Battambang ens ha agradat molt! És un lloc on has d'anar sense esperar massa res d'especial, i buscar aquestes coses especials al llocs petits, a la mirada dels nens, el somriure de la gent, els paissatges d'arrossars i palmeres, als camins pel mig de la selva amb el tuk-tuk...
Un bon lloc per fer una pausa d'un parell de dies i agafar-se el viatge i el país amb calma!
Marta i Jordi, en aquell moment, des de Battambang.
El nostre conductor ja ens espera, i posem rumb a la cambodja rural. Només d'avançar amb el tuk tuk pels camins de terra, envoltats de camps d'arròs, de nens que juguen als marges de la carretera, de veure les seves casetes, les botiguetes, i la vida diària d'aquesta gent, ja és una bonica experiència.
La pròxima parada és en una paradeta que queda just al costat del camí, on elaboren el krolan, un menjar molt típic de cambodja. Es tracte d'una canya de bambú, que tallen en trossos petits, d'uns 25-30 cm., i ho omplen amb una barreja d'arròs, una espècie de fesols, sal i coco. Després ho posen sobre les brases, i quan està cuit queda com una pasta compacte. Les primeres capes del bambú es treuen ja que han quedat negres, i ja ho tenim llest per menjar!
A cambodja el krolan es consumeix com a postre o per picar alguna cosa, i normalment es comparteix entre tota la família o amics, ja que és molt consistent i una persona sola no en menja tot un. Nosaltres el provem, i és bo, amb molt gust a coco, i molt pastós i bastant embafant.
Un cop provat el krolan, creuem el carrer, per visitar el Wat Samrong Knong, un lloc, per desgràcia, amb un passat molt fosc. Aquest era un antic temple budista de la regió, que durant la dictadura dels Khmers Rojos, es van convertir en presó, centre de tortura i extermini. Actualment aquest temple budista està tancat, i no s'hi permet l'accés ni s'utilitza com a tal. Per contra, s'ha construït davant un nou temple budista, amb els donatius de la gent.
Prop dels temples, s'ha construït un monument en record de les víctimes assassinades en aquesta zona pels khmers rojos, durant els anys 1975 al 1979. S'ha de dir que és un monument, des del meu punt de vista, una mica "macabra" i massa explícit, ja que consta d'una vitrina, amb una estructura de ciment, on es poden veure els cranis i ossos de les víctimes del genocidi, trobades en fosses comunes en aquell mateix lloc. A la part baixa del monument hi ha un mosaic de relleus on es mostren escenes de la filosofia de vida que aplicaven els khmers rojos a la població cambodjana, així com mètodes de tortura... Realment fa posar els pèls de punta, i no ens podem ni arribar a imaginar per tot el que va passar aquesta gent!
Aquesta visita ens deixa una mica tocats, però seguim recorrent Battambang amb el nostre tuk tuk... Ara parem a la llotja del peix d'un petit poble. A aquestes hores ja no hi ha activitat, però podem veure com deixen el peix perquè s'assequi, i uns enormes bidons on posen el peix amb aigua i un munt de sal, perquè es conservi i el puguin vendre d'aquí a un temps.
Continuem, i posem direcció a Wat Ek Phnom. El temple de Wat Ek Phnom està a 13 km de Battambang. Per accedir a la zona del temple, paguem 2$ per persona que teòricament ens diuen que van per la conservació del temple.
Abans de veure el temple però, es pot contemplar una estàtua moderna de buda, de 28 metres d'altura, i amb una base sense acabar, on s'accedeix a l'interior a través d'unes escales, i hi ha més estàtues de buda.
El temple budista que hi ha al costat, té pintures molt maques, i està en bon estat perquè és relativament nou, i darrera es troben les ruines d'un temple khmer, del mateix nom.
Però sense cap mena de dubte, el que més ens ha agradat, és poder veure i entrar en una petita escola que hi ha al costat de l'estàtua del Buda. Davant l'escola hi ha un cartell que prohibeix fer fotos a l'escola, per no molestar als nens que estan fent classe, però just a l'hora que hi hem anat nosaltres, era l'hora de dinar dels nens, i l'escola estava buida.
Aquesta escola consta simplement d'un portxo, on hi ha l'aula amb els pupitres i una pissarra, i un petit quartet on hi guarden el material. Les parets estan pintades amb dibuixos infantils i paraules en anglès. No és com les escoles a les que estem acostumats, però per aquests nens és una sort poder disposar d'aquest espai i d'un professor que els pugui ensenyar a llegir i escriure.
Continuem les visites d'avui, que ens estan deixant molt bon sabor de boca, per veure com viu la gent rural de la zona, i la seva senzilla vida. A la petita població de Pheam Ek, motes famílies es dediquen a l'elaboració del paper d'arròs per a fer els "rollitos de primavera".
De l'aigua de bullir la pasta d'arròs, agafen una cullerada i reparteixen el líquid sobre una superfície calenta que està sobre un forn de llenya, que escalfen amb pallofes d'arròs, ja que els surten més barates. un cop la làmina ha començat a agafar duresa, la treuen i la deixen secar al sol sobre unes estructures fetes amb bambú. Poden arribar a fer fins a 2.000 papers d'arròs cada dia, i cobren per aquesta quantitat només uns 18$, això sí, aquesta feina només la fan les dones, d'homes no n'hem vist cap.
Ja per acabar amb les visites del matí, anem a veure una granja de cocodrils. Aquesta és una regió on hi ha diverses granjes com aquesta, que es dediquen a la cria i venta de cocodrils. El recinte no deixa de ser el d'una granja normal, que podria ser de porcs o vaques, però amb parets més altes, i basses perquè els cocodrils puguin remullar-se. Sobre els tancats on hi ha els cocodrils hi ha unes passarel·les des d'on els alimenten i nosaltres podem fer quatre fotos. Realment son bitxos imponents, enormes, i amb unes dents que no ens agradaria veure de gaire aprop...
Després de veure els bitxejos grans, veiem la zona on "incoben" els ous, que és com una espècie de sorrera gegant on els enterren durant uns dies, i quan neixen els posen en un tancat petit fins que són prou grans per anar amb els altres. Aquests petits ens els deixen tocar, tenen un tacte suau, però no ens atrevim a agafar-los nosaltres mateixos... són petits però fan mala cara!
Ens expliquen que en aquesta granja no maten els cocodrils, només és una granja de cria, i quan néixen els cocodrils, els venen.
I amb aquesta visita a la granja de cocodrils, donem per finalitzades les visites del matí, i cap a les 2 de migdia posem rumb, amb el nostre tuk-tuk, cap a l'hotel Battambang Resort.
Parem a dinar al mateix hotel, un bon plat de pasta, i una migdiada merescuda! Ahir quan vam arribar a Battambang, no les teniem totes, ens va semblar poc interessant, però avui estem encantats! Ens ha agradat molt tot el que hem vist, ja que hem pogut estar en contacte amb la seva gent, els seus paissatges, i sense aglomeracions, ja que a part del tren de bambú, no hem vist ni un turista. Del que més ens ha agradat ha estat recórrer els seus camins a poc a poc amb el tuk-tuk.
Després de dinar, sembla que el temps no pinta massa bé. Ja s'acosten aquells núvols negres que ens han acompanyat cada dia des que sóm per aquestes terres, així que toca agafar-s'ho amb calma. La nostre idea era agafar les bicis que ofereix gratuitament el nostre hotel, i anar a donar una volta a la tarda, però ho hem de posposar una estona.
Cap a les 5, i després d'un bon ruixat tropical, sembla que afluixa, així que ens decidim, i amb el xubasquero a la maleta, anem a buscar les bicis. El gerent de l'hotel ens proposa una ruta per fer en una horeta, passant per uns camins al costat del Riu Sangke, que segons ell no tenen pèrdua, però nosaltres comprovarem més tard que si que en tenen...
Ens ha encantat la volta! Hem anat al nostre aire, passant pel mig de poblets, on la gent fa la seva vida a les seves cases, a les botiguetes, els nens juguen i tornen amb bici de l'escola, i amb uns paissatges molt xulus! Hem seguit el recorregut del plànol al peu de la lletra, però en algun moment ens deviem equivocar, perquè hem arribat a una zona boscosa, casi sense cases, i on el camí costava de seguir, que ens ha fet dubtar si ens haviem equivocat! Davant el dubte, i sense saber trobar el camí correcte, hem decidit tornar a desfer tot el camí i anar sobre segur fins a l'hotel. El petit problema ha estat que se'ns estava fent fosc, i evidentment les bicicletes no tenien llum, i aquests camins al mig de la selva, no tenen faroles... mai havíem pedalat tan ràpid!! Quina por de pensar que se'ns feia fosc i ens quedariem per allà al mig de la selva sense saber on anar! Finalment hem tornat a l'hotel quan ja fosquejava, i sense més conseqüències que unes horribles agulletes al matí següent de pedalar tan ràpid!
I ara si que ja només queda una dutxa, sopar a l'hotel, i cap al llit que ha estat un dia llarg!
Definitivament Battambang ens ha agradat molt! És un lloc on has d'anar sense esperar massa res d'especial, i buscar aquestes coses especials al llocs petits, a la mirada dels nens, el somriure de la gent, els paissatges d'arrossars i palmeres, als camins pel mig de la selva amb el tuk-tuk...
Un bon lloc per fer una pausa d'un parell de dies i agafar-se el viatge i el país amb calma!
Marta i Jordi, en aquell moment, des de Battambang.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada