ÍNDIA... Ens atrevim?¿
Aquesta és la frase que es repetetia una vegada i una altre cada cop que ens passava pel cap la idea d'un viatge a la misteriosa Índia.
Aquesta és la frase que es repetetia una vegada i una altre cada cop que ens passava pel cap la idea d'un viatge a la misteriosa Índia.
Per a qualsevol viatger que s'enorgulleixi de portar aquesta etiqueta, li ha passat una o mil vegades pel cap de visitar aquest immens país, la Índia, una d'aquelles grans fites viatjeres, un dels viatges que s'ha d'apuntar amb majúscules a la llista de viatges pendents, des d'on et pica l'ullet per a ser el destí de l'any.
I és que la Índia té pràcticament totes les coses que els enamorats de descobrir el món busquem en cada viatge; aquest punt exòtic que dona sempre una cultura tan diferent a la nostre, la majestuositat de la època dels maharajàs, els seus palaus i fortaleses que deixen amb la boca oberta, els colors vius dels seus mercats, la seva gastronomia diferenciada de qualsevol altre país, l'olor a espècies, els paissatges, la gent, el caos, els sarees de mil colors... però també al mateix temps, porta associat un xoc cultural enorme, pobresa, fam, brutícia, caos, agobio... i una mentalitat, jerarquies, sistema de castes, masclisme, que costen de comprendre, i més d'acceptar.
I és que la Índia té pràcticament totes les coses que els enamorats de descobrir el món busquem en cada viatge; aquest punt exòtic que dona sempre una cultura tan diferent a la nostre, la majestuositat de la època dels maharajàs, els seus palaus i fortaleses que deixen amb la boca oberta, els colors vius dels seus mercats, la seva gastronomia diferenciada de qualsevol altre país, l'olor a espècies, els paissatges, la gent, el caos, els sarees de mil colors... però també al mateix temps, porta associat un xoc cultural enorme, pobresa, fam, brutícia, caos, agobio... i una mentalitat, jerarquies, sistema de castes, masclisme, que costen de comprendre, i més d'acceptar.
Per tot això, per a nosaltres fins ara la Ínida era un: ufff... ens atrevim?¿
I finalment després de molt parlar-ne, llegir sobre el país, foros i blogs de viatgers... hem decidit que: SÍ, aquest any ens atrevim amb Índia!
I finalment després de molt parlar-ne, llegir sobre el país, foros i blogs de viatgers... hem decidit que: SÍ, aquest any ens atrevim amb Índia!
De ben cert que aquest ha estat el viatge que més ens ha costat de decidir. Ens preocupa el gran xoc cultural que representa, no saber si serem capaços d'entendre'l, o si més no aprendre a acceptar-lo, i sobretot no saber si ens hi sentirem bé, però per altre banda també és un destí que ens crida l'atenció des de fa molt temps.
Diuen que no es poden jutjar les coses sense conèixer-les, i en això ens hem basat per, finalment, liar-nos el turbant al cap, i comprar el bitllets que ens portaran camí de Delhi, la porta d'entrada a la gran Índia, per a un viatge de 22 dies per terres de maharajàs, vaques sagrades, sarees i espècies.
Un dia buscant informació sobre Índia, vaig llegir que: Mai estaràs prou preparat per viatjar a la Índia. Et pots documentar, busacr, mirar... però en arribar-hi, sempre el xoc serà enorme, per tant, no hi ha moment per estar preparat, és simplement si se'n tenen ganes o no, i nosaltres en tenim, i moltes!
Diuen que Índia, o l'estimes o la odies, que no hi ha terme mitjà. Ara només falta comprovar de quin bàndol estarem nosaltres...
Marta i Jordi, esperant que arribi el dia de marxar cap a ÍNDIA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada