Dia 10: JAISALMER

JAISALMER, també coneguda com la Ciutat Daurada pel color que li donen les seves muralles al caure el sol, és diferent de qualsevol altre lloc de l'India. La seva muralla fortificada li dóna un aspecte de lloc sortit d'una pel·lícula d'aventures clàssica o d'un conte. Antigament Jaisalmer va ser un lloc estratègic en les rutes caravaneres de camells entre l'India i l'Àsia Central. La riquesa generada per aquest comerç va propiciar que els mercaders i nobles construïsin magnífiques mansions o havelis. Per poc que es pugui aquest és un lloc de visita obligada en la ruta del Rajasthan.

Avui comencem el dia amb energies, amb un bon esmorzar a la terrassa del hotel, que es troba en una de les torres de la muralla, i que deixa una bona vista de la ciutat, tot i que a aquesta hora el sol ja comença a apretar!

I ens posem en marxa! Només de sortir al carrer, per mi la sensació és com està dins la peli de l'Aladdín, aquella que tantes vegades havia vist de petita, amb totes les paradetes, i l'Aladdín saltant de tendal en tendal fugint dels guàrdies. És una ciutat plena de colors, botiguetes, i molt agradable per a passejar, relativament tranquils, a banda d'algun venedor que intenta que entris a mirar a la seva botiga.

Baixem el carrer principal, i a tocar de la muralla, ens topem amb el rodatge d'una pel·lícula de Bollywood, o un videoclip, no ho sabem molt bé. Hi ha la noia guapa que és la protagonista, i darrera seu tot de ballarins indis, i als laterals noies accidentals, que les han vestit d'una manera a les pobres... a part de la calor que han d'estar passant! Es fa curiós veure el rodatge, posen play a la típica cançó índia, i apa, tots a moure l'esquelet!

Continuem perdent-nos pels carrers, ens està encantant aquesta ciutat, potser té més part d'aquella índia exòtica que esperàvem torbar. En un d'aquests carrerons, anem a parar davant dels temples Jainistes, visita obligada i que ningú s'hauria de perdre si visita Jaisalmer. En total són 7 temples de pedre, que daten dels segles XII al XVII. La cultura del jainisme, que té els seus origens en el segle VI a.C., que no profesa culte a cap Déu, sinó que creu en la pràctica de realitzar esforços durant la vida, per encaminar l'ànima i la conciència cap a un estat diví (a grans trets!).

Realment els temples són una passada, les talles de les parets estan molt ben conservades, i són magnífiques. Hi ha poca gent, i caminar descalç entre les seves parets, dona una extranya sensació mística. Els temples són petitons, així que visitar-los tots set no porta gaire estona, poc més de una hora.

Després de la visita als temples jainistes, que ens han agradat molt, ens dirigim a veure el Palau Maha Rani de Jaisalmer. Es troba al centre de la ciutat amurallada. És un edifici de set plantes, però no massa gran en comparació amb altres fortaleses i palaus que es poden veure al Rajastan. 

Paguem l'entrada de 300 rùpies cadascú (bastant car pels preus estàndard de la Ínida), que inclouen una audioguia que et va explicant la història de la ciutat i què era cadascuna de les habitacions per on es passa. Un cop més, igual que ens va passar ahir al Fort de Bikaner, les estances estan buides, i únicament trobem sales amb exposicions d'armes, teles... que són poc interessants. Tot i que la decoració de les parets és maca, i les talles a les parets i balcons són molt elavorades, a nosaltres el palau no ens ha acabat d'agradar, suposo que si estàs a Jaisalmer és visita obligada, però per nosaltres prescindible.

El que sí que val la pena són les vistes de la ciutat des de dalt el palau.

Quan sortim del palau ja és migdia, hora de dinar! Ens arribem al Jaisal Italy, que queda al costat de l'entrada principal de la muralla, al costat d'on aquest matí hem vist que es rodava la peli de Bollywood. Avui pizza!

I després de dinar, i amb aquesta calor, ens arribem a l'hotel per poder fer-nos una dutxa i estirar-nos una mica, prquè aquestes hores fa una calor inhumana, i així fem temps fins les 4 que hem quedat amb el conductor per anar a fer el tour amb camell.

A les 4, baixem caminant fins a sortir de les muralles i arribar al punt on haviem quedat amb el conductor. Jo li dic si abans d'anar cap al safari podem passar pel "sunset point" perquè m'agradaria fer una foto de les vistes de la ciutat i el fort. Em diu que si que si, i arranquem. Passats 15 minuts, i veient que el tio va tirant milles i no para, li torno a dir, i em diu que si que si... Ok, doncs si. Però passats 15 minuts més, ja veig que no, que no anirem al "sunset point", jo no sé si el tio no s'entera, perquè no té gaire bon anglès, o si està passant de mi. En fi, paciència i no ens posem nerviosos! 

Arribem a la zona del "desert" una mica abans de les 5. I dic "desert", perquè a qualsevol cosa amb sorra li diuen desert... això no té res a veure amb la típica imatge del desert a la que estem acostumats, hi ha herba, plantes, i sí, sorra. Ens diuen que ens esperem perquè és millor fer el tour per veure la posta de sol, així que estem allà casi una hora prenent una cervesa mentre fem temps, i jo estic ben emprenyada perquè amb tota aquesta estona hagués donat temps de sobres a anar a fer quatre fotos al "sunset point"... agggrhhh...

Quan arriba l'hora el meu amic conductor ens porta allà on hi ha tots els camellers esperant, i pugem en Jordi i jo en el mateix camell. Pujar en un camell té lo seu, quan el bitxo aquest s'aixeca del terra, o t'agafes bé, o acabes amb els morros plens de sorra del desert, de la ostia que et fots, i que alt que està, mare meva! Jo ja hi havia pujat quan vaig anar a Egipte amb els meus pares fa anys, i no em va acabar d'agradar gaire, en canvi en Jordi no hi havia pujat mai i li està agradant.

Com ja he dit, inicialment això de desert no té gaire, fins que al final del recorregut arribes al que anomenen "sunset point", on si que hi ha quatre dunes, però que queden a 50 metres de la carretera, i justament el sol es pon per darrera el pàrquing, així que de moment màgic no en té gaire res... Aquí a les dunes veus un munt de caça-turistes a l'espera dels despistats, ofereixen cerveses, coca-cola, fan danses, canten i ballen, i al final paren la mà!

Nosaltres ens desviem cap a una banda que no hi ha gaire gent, i els caça-turistes no venen. El nostre cameller és un nen de no més de 10 anys, pobret. Nosaltres, com que la posat de sol és realment lletja, amb vistes al pàrquing, juguem una estona amb el nen a saltar per les dunes i fer quatre fotos.

Tot  que an Jordi li ha fet gràcia poder pujar en camell, que no hi havia pujat mai, l'experièncie danar al desert del Thar i fer aquest tour amb camell, no val gens la pena. No sabem si hi ha maneres mes autèntiques de fer-ho, però a nosaltres no ens ha agradat. Les quatre dunes al costat del pàrquing, anar amb el camell pràcticament paral·lels a la carretera, i els caça-turistes que no et deixen tranquil, fan que no sigui una experiència gens autèntica.

Un cop el sol s'ha post, el nen ens deixa al pàrquing, on paren tots els camells, i se'n va. El conductor ens havia dit que ens esperava al bar d'abans, i tot i que li diem al nen, ell ens diu que tots els turistes baixen allà. Així que esperm, i esperem, i es fa fosc, i esperem, i l'il·luminat del conductor que no apareix, aquet paio definitivament és un empanat! trobem un home que ens havia volgut vendre unes cerveses abans a les dunes, i li comentem si sapp on és el bar, que estem esperant el conductor i no sabem on és. El bon home ens diu que sap qui és el conductor, i que trucarà a un conegut, que sap el seu telèfon... i després de varies trucades, gestions, i que el pobre home ens digués moltes vegades "don't worry, don't worry", finalment l'il·luminat del conductor arriba... ufff... sort que demà tornarem a tenir en Mr.Think! I gràcies a aquest home tan amable, sinó encara estariem donant voltes!

Després d'una bona dutxa, per treure'ns tota la sorra encanxada, decidim tornar a sopar al restaurant d'ahir, que ens va sortir molt barat, i el noi era molt amable! Com que avui fa més bon temps, ens instal·lem a la terrassa de sobre la torre, i estem completament sols, amb molt bones vistes! 

Des d'aquí recomanem totalment aquest restaurant, és dificil de trobar, però si el localitzes, no dubtis en entrar, bones vistes, tranquil·litat, un cambrer molt amable, i molt barat! El nom és The Surya (està molt ben valorat a Tripadvisor)

I fins aquí la nostre visita a Jaisalmer, una ciutat que ens ha encantat, i ens hagués agradat poder disposar d'un dia més simplement per passejar i per perdre'ns pels carrers.

Marta i Jordi des de Jaislamer