Dia 7: AMRITSAR i el seu Temple Daurat

Ahir vam entrar a l'estat de Punjab, provinents de dos dies als peus dels Himalayes, al petit poble de MacLeod Ganj, on viu el poble tibetà a l'exili. Des de la frescor de les muntanyes, i abans d'entrar de ple a la calor del Rajastan, entrem en el territori dels Sikhs, on abunden grans homes amb barbes i turbants, destacant la seva hospitalitat i adoració d'una altre religió. Durant dos dia, cambiarem el "Namasté" per "Sat Sri Akaal". D'on surten aquests homes? Qui són? Què hi trobem sota els seus turbants?

Els Sikhs es concentren principalment a la provincia india de Punjab. Amritsar és la capital d'aquesta provincia, i és considerada el centre sagrat del Sikhisme, degut a que en aquesta ciutat es troba el famós Temple Daurat.

El Sikhisme és la religió dels Sikhs, fundada pel Gurú Narak en el segle XV, que se basa, de manera molt simplificada, en la creència d'un Ser Immortal, en els 10 Gurús i les seves ensenyances.

Els seguidors de la religió sikh, es poden reconèixer fàcilment, per portar 5 complements que representen la seva fe, i són símbol d'honestitat, igualtat, fidelitat, meditació, i contra la tirania, tot i que en realitat, aquests elements no tenen relació directe amb aquesta valors, per ells són importants:

✔ Els homes no es poden tallar els cabells. De petitons els han de portar lligats, a la vista o amb un mocador, però quan "s'inicien", han de portar turbant.
✔ Una pinta de fusta per agafar-se els cabells.
✔ Roba interior de cotó (això no ho hem comprovat, però es suposo que sí...).
✔ Una pulsera de ferro, una arma i un símbol de la eternitat.
✔ Una daga de ferro, i que per dir la veritat fa una mica de iuiu...

Immersos en aquesta cultura és on passarem el dia d'avui...

El nostre hotel a Amritsar és el City Park Amritsar, potser el millor hotel en el que hem estat en aquest viatge, i sense dubte amb la millor hubicació possible, a tant sols 2 minuts caminant del famós temple daurat!

Avui ens permetem no matinar massa, i deprés d'un bon esmorzar, sortim al carrer per dirigir-nos al temple daurat, el lloc mes segrat de la religio sikh. Com que l'hotel està tan ben situat, i no ens fa falta cotxe per res, avui deixem descansar a Mr. think, que ha anat a passar el dia a casa la seva família on vam estar ahir. 

Hari Mandir Sahib és el nom real del Temple Daurat, que està tot recobert d'or, i que es troba al mig d'una gran piscina, i unit al costat per l'anomenat "Pont del Gurú". Als quatre costats de la piscina, hi trobem els ghats o escales, on els fidels poden banyar-se i fer ofrenes.

Abans d'entrar és obligatori treure's les sabates, i deixar-les en unes guixetes on et donen un número per buscar-les després (totalment gratuit). Nosaltres vam intentar guardar les sabates dins la motxilla, i ens vam emportar una bona bronca d'alguns sikhs que passaven per allà, es veu que és una ofensa entrar sabates dins el temple, encara que sigui dins la motxilla. També per entrar és obligatori rentar-se les mans en unes piques que hi ha a l'entrada, i els peus en unes piscines per on has de passar per accedir al temple.

I només d'entrar per la porta, la vista es espectacular! El temple al mig del llac és precios! Un lloc molt diferent a qualsevol temple que hagim pogut veure abans.

Dins el temple passejem sense pressa, ningú ens molesta, fem milers de fotos, i ens en demanen desenes també... els hi encanta tenir fotos amb guiris, i si venen de bones maneres, a nosaltres no ens molesta que ens facin alguna foto... tot i que en general sempre demanen per fer-les amb la Marta... en Jordi no té tan d'èxit...

Al cap d'una bona estona passejant, ens asseiem en una de les galeries que hi ha als laterals, i simplement veiem la gent banyar-se al llac sagrat (només els homes, perquè les dones ho han de fer en una espècie de casetes tancades perquè no les vegin), els sikhs amb els seus turbants, les famílies que venen de lluny a passar el dia... ens està agradant molt! 

L'ambient que es respira és molt tranquil, els sikhs veneren aquest lloc d'una manera molt autèntica i honesta. La deboció i respecte que es respira aquí del sikhs envers la seva religió és impressionant! Dins de l'edifici del temple daurat pròpiament dit, i trobem el llibre segrat del sikhisme, el Gurú Granth Sahib, que veneren i cuiden com si fos una persona, i hi ha homes que en tot moment canten i reciten oracions. 

El temple es manté a través dels voluntaris que cada dia ajuden a conservar-lo i realitzen qualsevol tasca, des de donar aigua als peregrins que arriben, en una espècie de mostradors que hi ha a cada cantonada del temple, repartir menjar, rentar els bols i plats, escombrar, etc... el que faci falta!El temple daurat ofereix menjà i allotjament gratuit a totes les persones que ho demanin, independentment de la religió i procedència.

Pràcticament ja fa casi 3 hores que som aquí només observant i mirant la gent i el temple. Potser que anem a menjar alguna cosa? Hi ha gent que ens ha recomanat quedar-nos aquí al temple a menjar amb el peregrins, i tot i que estem segurs que ha de ser una bona experiència, creiem que hi ha gent que necessita molt més aquest menjar que no pas nosaltres, així que sortim i anem a buscar un lloc per omplir la panxa.

Sortim al caos dels carrers d'Amritsar, un caos que ja ens comença a agradar, tot i que a cada moment estiguis a punt de morir atropellat per un tuk tuk o una vaca! Índia no segueix absolutament cap ordre lògic, així que al mig del carrer pots trobar qualsevol cosa. Caminar per aquests carreres és una cursa d'obstacles.

I després d'omplir la panxa i voltar alguns carrers, decidim anar a estirar-nos una estona a l'hotel, perquè a aquestes hores del migdia, la calor és insoportable, i més avui que hem ensopegat un dia de sol!

Una bona migdiada i una dutxa fan recuperar les energia, així que tornem-hi! El primer que visitem abans de tornar al temple és el Jallianwala Bagh Memorial. El que ara és un bonic jardí, serveix com a memorial a les persones que van morir en aquest mateix lloc, el 13 d'abril de 1919, en una matança duta a terme per l'exèrcit britànic, contra milers d'homes, dones i nens, que s'havien reunit aquí per a celebrar l'any nou. El lloc és bonic per passejar, però res de l'altre món, i com que ens sentim agobiats per indis que ens persegueixen per fer fotos, marxem al cap de poca estona.

I tornem cap al temple daurat! Ara ja ens coneixem els riutals d'entrada, sabates fora i es deixen a les taquilles (no a la motxilla!), rentem mans i peus, i cap dins!

Al temple daurat les normes són molt estrictes, i qualsevol sikh que hi hagi per allà, si fas algo que no està ben fet, t'ho vindrà a dir. A nosaltres ens van "renyar" en tres ocasions, perquè no sabiem algunes coses. Les normes bàsiques dins el temple són:

✔ No es pot entrar amb sabates. (Ni amb les sabates dins la motxilla! Aquest va ser el primer toc d'atenció que ens van fer!)
✔ Rentar-se els peus i les mans abans d'entrar.
✔ Tothom ha de portar el cap tapat, tant homes, com dones i nens.
✔ No es poden fer fotos a les persones que estan a l'aigua fent ofrenes o banyant-se.
✔ A la vora del llac, no es pot seure amb els peus penjant cap a l'aigua, has de seure amb les cames creuades. (aquí és el segon lloc on ens van renyar, jo vaig seure amb les cames estirades, i les plantes dels peus mirant al temple, i això per ells és una falta de respecte)
✔ No es pot seure d'esquenes al temple (tercera vegada que ens van renyar, per ells també és una falta de respecte donar-li l'equena).

Com hem fet al matí, ens dediquem simplement a passejar, observar la gent, i passem una bona estona asseguts a la vora del llac (amb les cames creuades) mirant com es fa fosc, i el temple es va il·luminant poc a poc i omplint de gent ara que el sol ja no hi és i la calor dona una treva.

Si durant el dia el temple daurat ja deixa sense paraules, un cop fosc i il·luminat es veu preciós. A banda, cap a les 8 del vespre, estàvem asseguts tranquilament com els altres centenars de peregrins, i pels altaveus van començar a recitar alguna cosa que evidentment no vam entendre, i tothom es va posar de peu, a cantar la tornada dels càntics que es sentien per l'altaveu. Toti i no entendre res del que deien, l'escena feia posar els pels de punta, tot plegat molt místic.

I després de tres hores més en el temple, ara potser ja ha arribat l'hora de despedir-se, i anar a menjar alguna cosa i descansar, que demà continua el viatge. Però aquest és un d'aquells llocs als que costa dir adeu, que saps que provablement no tornaràs a veure mai més (o si, ves a saber...), i costa fer-hi l'última ullada...

Simplement el Temple Daurat d'Amritsar en ha encantat, dels llocs més especials als que hem estat.


Marta i Jordi des de Amritsar.