Dia 13: Posta de sol a Pushkar

Avui novament, fem maletes, i deixem la ciutat de Jodhpur, que ens ha agradat molt, tant pel seu impressionant fort, com per l'ambient de la plaça del rellotge i les boniques vistes de la ciutat blava. Posem rumb cap a Pushkar, on arribem poc després de dinar.

Pushkar és una petita població del Rajasthan, que no està en el ranking de les ciutats més conegudes i amb més anomenada de la zona, però que poc a poc es va guanyant el seu lloc com a destinació turística. Pushkar és un petit parèntesis dins la caòtica Índia, amb el seu llac sagrat al centre on la gent es banya en els gaths, i l'ambient hippie i ple de paradetes.

És considerada com una de les cinc ciutats sagrades de la Índia. Segons diu la llegenda, el deu Brahma va deixar anar un preciós cigne amb una delicada flor de loto al bec. El cigne va sobrevolar la Índia, i allà on li va caure la flor, es va formar un llac, coincidint amb una de les zones més seques del país. Al voltant del llac es va formar la ciutat de Pushkar, i es va construir l'únic temple dedicat al deu Brahma de tot la Índia (o això diuen). 

Per això aquesta ciutat està considerada com a ciutat sagrada, i en un dels seus gaths és on es van escampar una part de les cendres de Gandhi. Com que és un important centre de peregrinació, està prohibit el consum de carn, ous, alcohol i qualsevol tipus de drogues (tot i que de tot això en trobes sense problema), així com caminar amb calçat prop del llac o fer fotos als gaths.

Aquests dies a Pushkar en allotjarem a l'hotel Kishan Palace. L'hotel és molt peculiar, amb totes les parets pintades a mà fins a l'últim centímetre de pared, fins i tot quan vam ser allà vam poder veure com l'artista que feia les pintures decorava l'entrada. Les instal·lacions estan bé, i el tracte molt familiar, però està bastant mal situat. Tot i que no són més de 10 minuts passejant fins al llac, són carrers de sorra poc transitats, i a la nit sense gaire llum, i fa una mica de respecte passar-hi a depèn quines hores. Tot i que l'hotel està bé, si tornéssim a Pushkar ens allotjariem en un hotelet més cèntric prop del llac.

Després d'instal·lar-nos i descansar una mica (més que res perquè sortir al migdia amb aquesta calor és un suicidi), cap a les 5 de la tarda sortim a passejar una estona, amb l'objectiu de poder veure la posta de sol des dels ghats. Durant dos dies, deixarem a Mr. Think que fagi la seva, perquè també tenim ganes de fer pel nostre compte, i a més Pushkar és una ciutat molt petita que es pot recorrer de punta a punta a peu.

Un dels punts més famosos de Pushkar, en el que cada dia a la caiguda del sol s'apleguen turistes i locals, és el "sunset point", que es troba situat al costat de l'hotel Pushkar Palace. Nosaltres, tot i no saber molt bé on queda, comencem a recorrer carrerons. Aquest poble és tant petit que no té massa pèrdua, si saps en quina direcció es troba el llac, ja ho saps tot. A més de seguida comencem a veure cartells que indiquen el "sunset point".

Nosaltres hi arribem amb temps, falta casi una horeta per a la posta de sol, però ens asseiem a les escales del ghat, i ens dediquem simplement a contemplar. Aquí hi ha molts gossos pels carrers, que ens fan molta peneta, es veuen famèlics, i molts amb cicatrius de baralles o maltractament. Ens fan pensar molt en el nostre petit gosset que hem deixat a casa i que tant trobem a faltar... En asseure'ns, dos gossets se'ns asseuen al costat, suposem que buscant sentir-se una mica acompanyats, o aquella carícia que aquí mai ningú els dona.

Aquí també veiem alguns nens demanant diners als turistes o que els comprin xapatis per menjar. Al cap d'un moment però, els surt la inocència juganera de qualsevol nen d'aquesta edat, i comencen a jugar corrent per les escales, jugant amb els gossos, i encuriosits amb un guiri que els ensenya a fer la vertical. Això és el que haurien de poder fer tot el dia aquests nens, i no pidolant pels carrers.

I entre nens que corren, turistes que es deixen enganyar per algún shadu per fer una ofrena al llac a canvi d'una bona propina, un músic que canta cançons tradicionals a canvi d'unes monedes, i els saris de colors, veiem com el sol es va perdent darrera el llac de Pushkar. Tot i ser un lloc concorregut per a veure la posta de sol, s'està tranquil, i el moment i els colors del cel, acaben de posar el punt màgic per aquesta posta de sol a Pushkar.

Un cop el sol s'ha amagat, i es comença a fer fosc, decidim anar a sopar encara que sigui aviat. Ens decidim avui per pizza! En el mateix carrer que va des del "sunset point" al carrer principal, trobem el Little Italy, recomanat a la Lonely Planet, amb unes tauletes posades en un jardinet verd molt bonic. El personal és molt amable, i estem completament sols, és temporada baixa i al quedar una mica apartat del carrer principal, suposem que no ve gaire gent. demanem dues pizzes, i tot i que en "teoria" a Pushkar està prohibit l'alcohol, demanem dues cerveses sense cap problema!

Les pizzes no són les millors que hem menjat, però no estan mal (i es que aquí a la Índia n'hem menjat de molt dolentes!) i sense dubte el lloc tranquil i les cervesetes fredes ajuden a millorar-les! 

Sortint del restaurant, ens trobem un carrer principal molt animat. Davant del temple hinduista hi ha moltes paradetes, i gent per tot arreu ben arreglada entrant i sortint del temple. El mes d'agost és el mes dedicat a Shiva aquí a la Índia, i com que ja estem arribant a final de mes, fan aquestes celebracions que duraran una setmana. És emocionant caminar pels carrers entre la seva gent i contegiar-se una mica de la seva alegria. Donem una volteta, i després lloguem un rickshaw per tornar cap a l'hotel. I demà més d'aquesta petita població índia que de moment ens ha deixat una molt bona sensació!

Marta i Jordi, des de Pushkar.