Dia 18: AGRA i el TAJ MAHAL

El nom de Agra, va sí o sí associat a una gran història d'amor, i a la visió idílica del monument més gran construit en nom d'aquest sentiment, el Taj Mahal. Parlar del Taj Mahal és parlar d'un dels monuments més impressionants del món, que qualsevol persona, sigui viatgera o no, li agradaria poder contemplar alguna vegada.

Ens llevem a les 4,30 del matí. Visitarem el monument a la sortida del sol, per diversos motius. El més romàntic i no menys important, és que veure el Taj Mahal just a l'alba, és un moment màgic i inoblidable, veure com la seva silueta es va dibuixant en la penombra fins que aparèixer davant nostre. Però n'hi ha d'altres... un altre motiu i no menys important, és la calor! A la Índia fa molta calor, i per molt valent que siguis, estar a més de 40ºC i una humitat del 98%, fa que visitar el monument més impressionant del món, es pugui convertir en un infern! Així que a l'hora de la sortida del sol, tot i que ja fa calor, encara es pot aguantar bé. I l'últim motiu: la gent. Moltíssimes persones visiten el Taj Mahal cada dia, i depèn de l'hora a la que hi vagis, pot ser una odissea de cues i anar apretats com ramats d'ovelles. Hi ha moltes persones que com nosaltres, matinen per veure la sortida del sol, però la majoria de tours els deixen dormir una mica més i fan la seva aparició a partir de les 9.

Així que 4,30 a.m., peus a terra, ens vestim ràpid, i caminem 5 minuts fins les taquilles, a aquestes hores ja treient-nos de sobre els tuk-tuks que s'ofereixen a portar-nos. Comprem l'entrada amb la que et donen uns peucs, una ampolla d'aigua, i els tiquets pel trenet que t'acosta a les portes del monument. Nosaltres entrarem per la porta Est.

Un cop a les portes, hem de fer cua separats per homes i dones, i passar uns controls de motxilles (que haviem llegit que no es podien entrar, però es veu que si..), i registre perquè no portis res a la roba, dins les calces o sostens. I ara sí, ja hi som!!!!

La porta d'accés ja és espectacular per si sola... (aquesta foto és de quan sortiem, per això hi ha tanta llum...)

Tot i haver matinat tant, al recinte no hi deixen accedir fins casi les 6 (tot i que diuen que està obert des de la sortida del sol.. mentida!) Així que realment no podem veure la sortida del sol sobre el monument, com sí que vam poder fer l'any passar sobre els temples d'Angkor, i que realment ho fan un moment màgic!

Però igualment la imatge és espectacular, creuem la porta, i aquí el tenim!!! PRECIÓS!

El Taj Mahal és mundialment conegut com el monument més impressionant dedicat a l'amor. Però tot i que es concideri un monument a l'amor, el Taj Mahal realment és un mausoleu, una tomba que l'emperador mogol Sha Jahan va construir (en 22 anys) per la seva esposa més estimada, Mumtaz Mahal, quan aquesta va morir en donar a llum el catorzè fill de la parella. Més de 20.000 persones van participar en la seva construcció.

La construcció d'aquest monument va provocar una fam extrema a la zona, ja que es van utilitzar les reserves de gra destinades als habitants, per alimentar als artesans que treballaven en la construcció. A més, el seu elevat cost, va estar a punt d'arruinar a l'emperador.

Passajem pels jardins fins la plataforma que hi ha al mig, des d'on hi ha les millors vistes del monument per fer-li fotos.

Continuem passejant, i ens dirigim a un dels laterals on hi ha les mesquites. El monument del Taj Mahal és simètric, hi ha una mesquita a cada costat. En realitat només una d'elles era realment usada com a mezquita, la que té minarets, l'altre es va contruir per conservar la simetria, i es diu que podia servir com a casa d'hostes.

I d'aquí, ens calcem els peücs, i cap a l'edifici principal del Taj Mahal, construit en marbre blanc. Com que aquest monument es va construir durant l'imperi mogol, i per tant, en un estat islàmic, s'hi poden observar molts símbols i detalls musulmans, com per exemple els quatre minarets, la caligrafia àrab esculpida al marbre, les rajoles, i que les tombes estan orientades a la Meca.

A l'interior del mausoleu no es poden fer fotos, per tant no tenim prova gràfica, però a mi m'ha agradat molt. Les dues tombes que es veuen al seu interior, no són les tombes reals, són rèpliques, ja que les autèntiques es troben en una cambra en un nivell per sota. Crea curiositat la tomba de l'emperador Shah, ja que és l'únic element no simètric de tot el complex del Taj Mahal. La tomba de Mumatz està just al mig de l'estança i la de l'emperador al costat.

És un lloc molt sobri, sense res més que les dues tombes al bell mig de l'estança, però s'hi respira un ambient místic, entra poca llum a través dels petits orificis de les finestres superiors, i la gent el visita en silenci, i absolut respecte. Un guarda de seguretat ens ensenya les pedres precioses de les parets que formen dibuixos de flors, i en enfocar-les amb la llenterna, es veu com són totalment trasparents. A mi m'ha encantat la visita a l'interior del Taj Mahal!

En sortir aprofitem per passejar per la terrassa on es troba el mausoleu, i ens asseiem a contemplar com turistes i peregrins visiten el monument.

Baixem altre cop als jardins, i passejem sense rumb, mirant el preciós monument, ens asseiem a contemplar la gent i el paissatge, i bàsicament fem temps per no haver-li de dir adeu tan aviat. Els jardins representen el paradís segons el Corà, amb dos camins que el divideixen en quatre places, canals d'aigua, i un estany central que representa el celestial, on els fidels apaguen la seva set en arribar al paradís.

I després de més de 3 hores, i unes quantes desenes de fotos, anem desfent camí cap a la sortida, tot i que ens hi hauriem pogut quedar una bona estona més! Ja a la sortida, ens resistim a mirar-lo per última vegada, anem girant el cap endarrera per poder retenir la seva silueta una estona més! Fins sempre Taj Mahal! Un monument que per moltes vegades que hagim vist en foto, és impossible no quedar-se amb la boca oberta quan el tens davant!

El Taj Mahal t'atrapa, no pots deixar de mirar-lo. És difícil deixar-lo endarrera. Tot i així, la seva visió únicament no pot servir d'analgèsic que ens faci oblidar el que passa al seu voltant. Així és Índia, un país d'homes i dones que viuen i conviuen, malviuen i sobreviuen, un país en el que podem trobar grans monuments intemporals fets per amor, però envoltat de grans tragèdies humanes. Índia és un xoc constant de contrastos, és bella i cruel al mateix temps i amb la mateixa intensitat, i canviar tan ràpid d'un extrem a l'altre és algo completament agotador.

I amb una sensació de nostàlgia per deixar aquest preciós monument endarrera, enfilem camí cap a l'hotel, per esmorzar una mica (són les 9 del matí), recollir les maletes, i posar rumb al Fort d'Agra, la nostre següent parada, i és que Índia té tantíssimes coses per veure, que no hi ha temps per perdre!

El Fort de Agra és, segons diuen, un dels conjunts de palaus més bonics del nort de la Índia. Està contruït al costat del Riu Yamuna, amb palaus de gres vermell, de marbre i alguns tenen incrustacions de pedres precioses. Està en bon estat de conservació, i és un reflex de com era la vida en els palaus en els temps dels emperadors mogols.

Va ser en aquest mateix Fort, on l'emperador Sha Yahan (constructor del Taj Mahal) va estar recluit fins la seva mort, pel seu fill Aurangzeb, després que aquest li usurpés el tron. Explica la llegenda ensucrada, per aquells a qui els hi agraden les històries d'amor idílic, rollo Disney, que l'emperador va passar els seus anys de captiveri observant la tomba de la seva estimada, des de la finestra de la torre on estava tancat, tot i que sembla ser, que en realitat, va dedicar els seus anys de captiveri a passar el temps amb distreccions més mundanes... 

Ens estem unes dues hores visitant el fort d'Agra, però sota el sol de justícia del migdia, no és la millor hora per disfrutar-lo com cal. Les decoracions de les parets i sales del fort són espectaculars, i et permeten fer-te una idea de com havia de ser la vida en aquella època.

Tot i així, no ens agrada tan com pensàvem, suposo que havent vist el Fort Amber de Jaipur fa només dos dies, les comparacions són dolentes.

Això sí, des de les finestres del fort, es pot tenir una bona vista del Taj Mahal, des d'on diuen que el contemplava l'emperador Sha Yahan, i del Riu Yamuna.

I un cop sortim del fort, ja és més de migdia, bona hora per anar a dinar, i després d'això, ens dediquem a passejar pels carrerons d'Agra, en una zona més aviat comercial, però realment no hi ha gaire res interessant per veure, Agra és bastant lletjot, té una de les joies més impressionants del món, però la ciutat és molt lletja!

Aquest vespre, a mitja tarda, hem d'anar cap a l'estació de tren, per agafar el tren nocturn que ens portarà cap a la enigmàtica Varanasi. Com que encara ens queden un parell d'hores fins que haguem d'anar a l'estació, i ja hem fet totes les visites que voliem fer a Agra, decidim que quina millor manera per despedir-se de la ciutat que tornar a anar a veure el Taj Mahal, des de la riba del Riu Yamuna. Encara que ja l'haguem vist, és una imatge que mai et cansaries de veure!

Tornem a passar pel lateral dels jardins, i ens asseiem en unes escales amb vistes al mausoleu, encara falta una estona per a la posta de sol, així que no hi ha ningú, i podem estar tranquils, i despedir-nos del Taj Mahal com cal!

Hi estem un parell d'hores ben bones, observant-lo en silenci, fent balanç del que portem de viatge, imaginant com serà la caòtica Varanasi, somiant nous destins ara que el de la Índia ja el tenim pràcticament a la saca... I arriba l'hora de la despedida de veritat, cosa deixar-lo endarrera, però ens queda la sensació que algún dia ens tornarem a veure!

I anem a l'estació d'Agra, per agafar el tren nocturn direcció Varanasi. L'estació és un caos, dificil d'orientar-se, i saber quina és la teva andana i quin és el teu tren. En arribar a l'estació, i ha nois que s'ofereixen a ajudar-te, guiar-te per l'estació, i avisar-te quan arribi el teu tren, per un preu mínim (aprox. 2€), així que li ensenyem els nostres bitllets, i ens acompanya fins a una sala d'espera, i diu que ens avisarà quan arribi el nostre tren. Li paguem ara la meitat de lo acordat, i l'altre meitat quan estiguem al nostre camarot del tren.

Ens esperem en una sala que teòricament és una sala d'espera per a dones. Índia diguem-ne que no és un país molt obert de ment en qüestions d'igualtats entre sexes, i una dona viatjant sola pot tenir certs problemes en aquests llocs, per això a les estacions de tren hi ha aquestes sales. Als turistes ens hi deixen estar, però la senyora que vigila la sala ens fa pagar-li una petita comissió per fer la vista grossa i deixar estar allà an Jordi.

Hem agafat les lliteres en primera classe, la diferència de preu era molt poca, així que hem optat per una mica més de comoditat. A més per casualitat ens toca un camarot amb una llitera per a nosaltres sols, perfecte! així dormirem com lirons! Sopem uns entrapans de pa bimbo amb nocilla que hem comprat en un super de Agra, llegim una estona, i bona nit! Demà quan ens llevem haurem arribat a l'enigmàtica Varanasi... a veure què ens hi espera!

Marta i Jordi des d'un tren entre Agra i Varanasi.