Dia 3: Oasis de Huacachina

Avui ha sigut un dia una mica més de relax, tot i que hem acabat baldats! A les 7 del matí ja teniem els ulls oberts, sentint els galls que ens donaven el bon dia, peró com que ahir, una vegada més, a les 10 ja fèiem nonetes, ens hem llevat frescos con una rosa. Per cert Maribel, ahir vam provar el Ceviche, i tenies raó, estava boníssim!!! pels que com nosaltres fa unes setmanes, no sabeu que és el ceviche, és un plat típic peruà, que aquí diuen que el van portar el japonesos, fet a base de peix cru marinat amb llimona, i ceba. Sona raro, però està per llepar-se'n els dits!

Al matí s'ha llevat ennuvolat, es veu que a l'hivern del desert això és típic, però a mig dia s'aixeca un sol que fon les soles de les sabates! Ens hem passat el matí passejant pels 2 carrers que té Huacachina (i no és metafòric, només n'hi ha 2), i negociant amb diferents agencies, a veure qui ens feia el millor preu pel tour amb buggies pel desert que volíem fer a la tarda, i el tour a Nazca que farem demà. Finalment, i després de molt voltar, hem contractat els dos tours al mateix hotel, on ens feien el millor preu, després de plorar-los una mica, i fer-los pena de "gringos" desamparats!

Un cop arreglat el tema dels tours, eren les 11 del matí, i hem decidit que potser valdria la pena pujar a la duna mes alta que envolta Huacachina, per fer quatre fotos i tenir millors vistes de l'Oasis i el desert. La veritat és que ha valgut la pena, però la mare del tano com ha costat arribar allà dalt!! Si caminar per la sorra de la platja ja cansa, imagineu com deu ser la sorra del desert, i a més amb una pujada que feia por! Hem tardat casi 40 minuts en arribar, amb les parades de rigor per agafar aire, però ha valgut molt la pena, la vista era increïble, la pau que transmet el desert és brutal!

Un cop fetes quatre fotos, i com que els núvols s'havien esvaït i el sol apretava, hem baixat la duna corrents, i ens hem emportat mig desert a les sabates! Directament hem anat a fer una remullada a la piscina de l'hotel, que se'ns ha posat genial, parar una mica el solet, cerveseta sota el parasol, i hem dinat allà mateix uns "chicharrones" de pollastre i peix, molt bons! i per rematar-ho, migdiadeta! ens mereixiem un dia de relax!

Per cert, estàvem tranquil·lament a la piscina, quan de cop... Ostia, no pot ser! Però si és en Gerard, què hi fa aquí, no estava per Asturies? Quin paio, ens menteix, se'n va a Perú, no diu res, i a sobre no ens saluda a la piscina! Vaia paio! Maribel, sentim dir-te que anava amb una altre noia... jejjej Aquí us deixem la prova de que el paio era igual, a més no s'ha mogut de sota el parasol en tota l'estona, era ell!!

Després de la migdiada ha vingut el plat fort del dia, que cap dels dos pensàvem que seria així. A les 4:30h ja estàvem llestos davant l'hotel amb altres turistes que també esperaven per fer el tour. Ens ha passat a buscar el "buggie" o "arenero" com li diuen aquí. Amb aquest "catxarro" es fan els passeigs pel desert, però al cap de pocs minuts, hem descobert que de passeig no en tenia res de res! El paio s'ha posat a tota ostia pel mig de les dunes. Fins aquí ok! Miràvem el paisatge, sentíem la velocitat, tot be! La vista es fixava en les dunes, i de cop, mira quina duna més gran... ostres, que fa aquest paio, s'està enfilant a la duna enorme, sembla que el món s'acabava darrera la duna, i de cop,enfilem la creta, i tot cap avall!! i això només ha sigut el principi, després d'aquesta n'ha vingut una, i una altre, i cada cop eren més grans, i la baixada més forta. On ens hem ficat!! En Jordi s'ho passava com un nen petit, però la Marta estava agafada a les barres amb una cara d'espant terrible, i és que no m'agraden gens les muntanyes russes!! i ara va, i em poso a baixar dunes al mig del desert!!

Després d'una estona, i quan la Marta ja tenia el cor que li sortia per la boca (tot i que confesso que ha estat genial!), hem parat "l'arenero", el paio ha tret unes taules de fusta, i ens ha fotut sobre la cresta d'una duna enorme, i pretenia que ens tiréssim avall! si home!! però si, es veu que si... tothom ha començat a baixar, així que no podíem ser menys, i avall que fa baixada!! Tal com deia el guia: "Boca abajo, codos dentro de la tabla, piernas abiertas, i cabeza arriba", i ale!! La sensació de velocitat era brutal, però hem acabat plens de sorra fins les orelles! Hem fet quatre baixades, començant per una petita i cada cop una mica més grossa. 

Finalment, després d'unes quantes dunes més en plan "Dragon Kan", hem parat per veure la posta de sol en el desert, preciosa!

Ara ja ens hem tret tota la sorra amb una bona dutxa, i una vegada més a punt d'anar a sopar. Estem com si ens haguessin fotut una bona pallissa, ens fa mal tot, i és que tanta adrenalina i tensió sobre aquelles taules muntanya avall han passat factura! Família, amics, estem molt cansats, però genial! Això és preciós, i ho estem gaudint molt! Demà marxem cap a Nazca, a veure què ens ensenyen d'aquesta cultura que va viure en aquesta zona fa tants segles! Petons, i fins demà!

 Marta i Jordi, des de l'Oasis de Huacachina.