Despres de 11 hores d'autobus, avui a les 8 del mati hem arribat a Arequipa. Ahir al vespre quan escriviem al blog, patiem per com fer-ho per passar l'estona fins l'hora d'agafar el bus, pero sense voler-ho, vam estar ocupats fins les 9,30h. Un cop escrit el blog, vam voler grabar les fotos al pen perque no es perdessim, i ho vam anar a fer just en el pitjor moment. Vam posar la tarjeta a l'ordinador, i sorpresa, estava buida! Tranquils, no ens alarmem, deu ser que el port no funciona, pero NO! els vam provar tots, i vam posar la targeta a la camera, Sin imagenes!!! Noooooooo..... apa, la Marta plorant, en Laro amb cara de poker... un drama! Despres dels moments de desesperacio, se'ns va acudir consultar a Sant Google, i vam trobar un programa per recuperar-les, i resulta que... les fotos estan a la tarjeta!!!! Fins i tot ens va trobar les de Nadal! Pero com que era programa de Sant Pagarin, hem decidit no fer servir mes aquesta tarjeta i recuperar-les quan tornem, arac que sabem que no s'han perdut totes.
D'arribada Arequipa, haguent dormit fatal al bus i amb en Laro sense veu, per mal de coll, comensa el recorregut per la ciutat. Hem anat a deixar les maletes a l'hotel LA CASA DE MI ABUELA, tot i que el nom sona cutre, el lloc és genial. Tant punt arribar, una dutxeta, i a esmorzar de buffet lliure, ens hem posat les botes!!!
Les visites del dia han comensat a la Plaza de Armas i la Catedral. Una guia ens ha fet un recorregut per la Catedral i el museu, i hem pujat al campanar, que tenia unes vistes precioses de la plasa, i els volcans que hi ha el voltant, el Chachani, el Misti, i el Pichu Pichu.
Tot seguit hem anat a la piscina de l'hotel "La Casa de mi Abuela", que per cert l'aigua era gelada, i hem pensat de dinar en el mateix hotel, al costat de la piscina sota una sombrilla, ja que despres de dinar voliem fer una migdiada per recuperar forces. El dinar ha estat bonissim, pero com tots els d'aqui a Peru, molt contundent i molta quantitat.
Després d'una migdiada de 20 minuts, ens hem dirigit cap al convent de Santa Catalina. Aquest convent va ser fundat en l'epoca de la colonitzacio, te 24.000 m2, i nomes admetia novícies d'origen espanyol, que pagaven molta pasta per ingressar-hi. Era un convent de clausura, pero les religioses vivien molt be, tenien casa propia cadascuna, i 4 esclaves. La visita es molt interessant, es poden veure els mobles de l'epoca de la colonitzacio, i totes les estances, les cases... Actualment, en una petita part del convent, encara i viuen 30 monges en absoluta clausura.
Després de la visita, hem tornat a l'hotel, i aqui estem, escrivint en el blog. D'aqui a mitja hora, tenim un Pisco Sour (beguda tipica peruana) de benvinguda a la piscina, amb musica de piano en viu, aquest hotel es una passada! I després a sopar a la Plaza de Armas amb vistes a la Catedral d'Arequipa.
Demà a les 7,30 del mati, ens passen a buscar per anar cap a la Vall del Colca, considerada la vall mes profunda del mon. Bona nit a tots!
hola parelleta,
ResponEliminaja hem arribat de galicia, feia uns 20 graus
pero hem menjat i descansat molt
Ens alegrem que us estigui anant tot tant bé!!
montse i josep
Hola guapos!!! Hem arribat a casa i ja puc escriure, estem recordant el viatje gracies a vosaltres. De conya OI??. Bebeu un pisco shower a la nostre salut.Petons i disfruteu a tope i molta coca!!!
ResponEliminaL'assumpte de les fotos només és el principi. La maledicció d'Atahualpa es cerneix sobre vosaltres... ara segur que mai més tornareu a blasfemar d'un amic...
ResponEliminaP.D. Els nostres millors desitjos.
Maribel i Gerard
Eii! Despres de 3 dies perduts per la vall del Colca, ja tornem a estar aqui!
ResponEliminaMONTSE i JOSEP: ens alegrem que us hagin anat be les vacances, el marisc i sentim que avui hagiu tornat a la feina!!petonets des de lluny.
MONTSES: Com us ha anat per Montpellier?? Segur molt be! Fonfe, has suportat la reunio de cosines Morillas? Aqui genial! Ja hem provat el Pisco, l'alpaca i la cuzqueña! Tot bonissim! Molts petons, i ens alegra molt que ens hagiu escrit!
MARIBEL i GERARD: Segons la nostre opinio no es la maladiccio d'Atahualpa, es el fantasma de'n Gerard que ens persegueix. Per cert, no vam blasfemar, semblava bon paio... Fins aviat!
Ei ja us trobàvem a faltar! Pensàvem que se us havia empassat el desert!!
ResponEliminaVeiem que tot genial, n? Passeu-s'ho molt bé i aprofiteu-ho al màxim!
Molts Petons!!