Dies 6, 7 i 8: Vall del Colca

Per fi després de 3 dies incomunicats, hem tornat a la civilització, i hem tornat a trobar internet! L'hotelet en el que hem estat a la vall del Colca era molt maco, molt rústic i tenia de tot, fins i tot ordinador amb internet, peró a l'hora de la veritat, ordinador sí, però internet no. La teoria de la paia risuenya de recepció era: "espere cinco minutitos y a lo mejor vuelve la conexión...", 5 minuts, 10, 15... 3 dies, i res de res! Així que ara que hem arribat a Puno, aprofitem per escriure.

Tornem cap a Arequipa... teniem acordat amb l'agencia Tradicion Colca, que ens passarien a buscar a les 7,30h del matí. Primer ens va venir a veure la Katia, que molt amablement, ens va explicar com seria tot el tour de 3 dies, i després, com no, va parar la mà perquè li paguéssim...

Ja a l'autobús, camí cap al Colca, vam conèixer el que seria el nostre company en totes les excursions, els pròxims 3 dies, un franxute, algo raret, que es deia Philip. Aquests tours són tots iguals, els ramats de turistes cap aquí, ara "miren a la derecha el grupo de alpacas...",  baixem aquí a veure la vista i de pas a veure si compres alguna cosa als tenderetes que hi ha a tot arreu, i tots tenen el mateix, i evidentment, sempre algú pica.

Ja estàvem avisats del mal d'altura, tothom explica que la coca ajuda a superar els efectes de l'alçada. Per tant ens vam curar en salut, i a l'esmorzar de l'hotel ja vam fer un mate de coca, i havíem pres la nostra pastilla Edemox que ens havia receptat el metge. Tot seguit a la primera parada del bus, vam comprar caramels i xiclets de coca, i després la guia del bus ens va donar fulles per mossegar. Ara que ja anàvem ben xutats, i cap amunt falta gent!

Seguint la ruta cap la Vall del Colca, ens vam parar a diversos llocs per acostumar-nos a l'alçada, vam veure animals de la zona, vicunyes i alpaques, vam parar al mirador dels volcans a on s'hi veien a simple vista uns 5 volcans, i finalment vam arribar a Yanque, on teniem l'hotel Tradicion Colca.

Ens posem comodes a l'habitació, a dinar, i a les 3 comencem la caminada de la tarda. La nostra guia es deia Tania, i era del mateix poble de Yanque, ja que aquest hotel potència els guies locals. Vam anar fins les ruïnes de Uyo Uyo, antic poblat pre-inca, molt xulu, però la caminada va ser cansada, sort que al final, ens poder banyar a les piscines d'aigües termals de Yanque, tots tres, nosaltres i el colega franxute.

Al vespre, abans de sopar, l'hotel oferia un espectacle folklòric, on els nens del poble fan un ball tradicional, un cop mes un show enganya-turistes, però què hi farem, allà estàvem nosaltres. Els nens pobrets no es que tinguessin molt d'arte, i després de fer el seu espectacle, com és típic, treien a ballar algun turista, i a que no sabeu a qui li va tocar...??? Doncs sí! allà tenim en Laro molt posat, ballant la dansa típica inca, darrera del nen del barret que semblava una làmpada!! Aquí us deixem la prova:

L'endemà al matí, l'excursió era fins a la Cruz del Condor. En aquest punt de la vall, si hi ha sort, a primera hora del matí, es pot observar el vol d'aquestes aus, la segona au voladora mes gran del mon, desprées de l'albatros. Vam haver d'esperar una estona, mentre cada cop arribaven mes turistes, i res de res. Fins que al cap de mitja horeta, van sortir tots de cop. En vam arribar a veure 7, i sobrevolaven molt a prop nostre! Eren preciosos, i enormes!

A la tarda, tocava una altre excursió fins a Coporaque, el poble del costat de Yanque. Ens va recollir a l'hotel l'Edwin, el guia mes parlanxín que hem tingut, ens preguntava moltes coses del nostre país, la seva il·lusió era poder anar l'any vinent als Sant Fermines, i no entenia perquè encara tenim monarquia (tampoc li vam saber explicar, perquè tampoc ho entenem). La excursió va ser molt interessant, i vam poder veure com viu la gent en aquests poblets rurals sense turistes.

Ja avui al mati, despres d'aixecar-nos a les 5:35h, en Justo ens passava a recollir amb el seu taxi per anar al poble del Madrigal. Alla haviem de visitar la Fortalesa de Chimpa, cinstruïda pels Inques, situada a un lloc estretegic des de on espodia veure la vall a un costat i a l'altre el canyo del Colca. S'ha de dir que el guia ens volia tornar a l'hotel a les 12:30, pero com que havíem d'agafar el bus de la tarda, haviem de ser a l'hotel a les 11:30, aixo significa que haviem de pujar i baixar la muntanya amb una hora menys. Quan hem aparcat el cotxe i estavem davant la muntanya, la Marta ha flipat, havíem de superar un desnivell de 600 metres amb una hora!!, i ho hem superat encara que ens ha costat deu i ajuda. Ha valgut la pena la pujada ja que les vistes eren impressionants, les millors vistes que hem tingut de tota la Vall. Un cop hem vist la fortalesa, ens hem disposat a baixar cap al cotxe, hem tardat menys que la pujada i s'ha de dir que hem fet l'ascens i descens amb un temps record: 2:30h.

A la 1:30h de la tarda, sortia el nostre bus 4M cap a Puno. Han estat 6 hores de viatge, una altre vegada vicunyes per aquí, un llac cap allà, fins que a les 7:30h arribàvem a Puno.

Ara ja estem instal.lats a l'hotel Punuypampa Inn, una passada d'hotel, tenim un llit matrimonial per cada un, i hem demanat el sopar a l'habitació, pizza!!! Una d'elles de carn d'alpaca!! Boníssimes!

Demà toca dia relax. Estem genial, i contents de poder tornar a escriure al blog, i que ens hagueu escrit!

Marta i Jordi, des de la Vall del Colca.