Dia 5: Mont Saint Michel

Ens llevem, i en obrir les persianetes de la nostre autocaravana, la imatge és preciosa, la veritat és que és tot un luxe poder dormir just al peu del Mont Saint Michel i aixecar-se amb aquesta vista, no tothom ho pot dir-ho... Encara que el que no és tant maco és el temps, que per variar en el que portem de viatge, s'ha llevat ben núvol.

Amb la son enganxada a les parpelles encara, comencem a preparar l'esmorzar, quan de cop... toc, toc, toc!... mmm... que passa?... algú truca a la porta?.. Qui sap que estem aquí?... no esperàvem visites... i quan obrim la porta, se'ns presenta davant un paio franxute amb un peto groc fluorescent, que pel que podem entendre de la seva explicació en francès, ens diu que hem de pagar el pàrquing per haver-hi passat la nit... ja trobàvem estrany poder dormir allà gratis... així que ens costa 16€ el tiquet de pàrquing per haver-hi dormit i tenir-hi l'autocaravana tot el dia.... una mica car (com tot a França) però pel privilegi d'estar aquí i les hores que hi passarem, no ens sembla tant...

Esmorzem, i quan ens disposàvem a posar-nos gorra i bufanda per sortir... apa, el diluvi universal!!... la sort amb la meteorologia no és lo nostre... realment plovia molt, així que decidim esperar una estona a que freni... i amb la son d'haver-nos llevat aviat... decidim tornar cap al llitet i tornar a dormir mitja horeta mes!

Quan el temps sembla que ens dona una treva, anorac, gorra i càmera a punt, i en direcció al Mont Saint Michel, a veure quines meravelles ens ofereix...

Un cop entrem dins les muralles se Saint Michel, pràcticament no hi ha ningú... però a mesura que avancem pel carreronet que puja fins l'abadia.... ?¿?¿? hi ha algo que no ens encaixa... que hem anat de viatge fins a Japó i no ens n'hem enterat...? Totes les persones que veiem pels carrers, les poques que hi ha, són japonesos.... si és ven bé que estan a tot arreu!!! Ells amb les seves super-càmeres de fotos última tecnologia, i elles ben mones i pentinades, amb les seves faldilletes i sabatetes de taló.. però si fa un fred que pela i està ploven!!! suposem que a Japó també tenen el lema "antes muerta que senzilla..!" què hi farem....

 

Aquí, tot i que hi ha moltes botigues tancades, ja es nota que estem en un lloc molt més turístic, souvenirs, imants de record, galetetes típiques fetes a l'abadia, restaurants amb preus abusius... si és que als turistes ens encanten aquestes coses, i els japonesos estan arrasant amb tot el que troben!

Com que sembla que el temps no millora, creiem que el més convenient és començar per la visita a l'abadia, que ja ens portarà una bona estona, i creuar els dits perquè quan sortim el cel ens doni una treva. Així doncs, enfilem l'escalinata que condueix a l'entrada de l'abadia, i... a les taquilles és clar! L'entrada ens costa 7€ per cap, més 4€ per l'audio-guia... que ja que anem amb temps i pocs turistes, pensem que és una bona forma d'entendre una mica millor allò que anem a veure.

El Mont Saint Michel està situat en un promontori rocós d'uns 900 metre de perímetre i 80 metre d'alçada, a la desembocadura del Riu Couesnon, que marca la frontera entre Bretanya i Normandia. Una de les curiositats d'aquest lloc són les marees. La amplitud de les marees pot arribar a 14 metres de diferencia de nivell entre la marea alta i baixa. Com que el fons de bancs de sorra és molt pla, quan la mar està baixa pot deixar al descobert una distància de fins a 15 km mar endins des de Saint Michel. En marea alta, el mar envolta Saint Michel i en altres temps el deixava totalment aïllat de terra ferma, ara això ja no passa des que es va construir el dic que fa de carretera d'unió entre terra ferma i Saint Michel.

Va ser declarada monument històric l'any 1982, i l'any 1979 va entrar a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Aquest lloc deu el seu nom a un petit oratori construït el segle VIII, dedicat a l'arcàngel Saint Michel. Segons explica la llegenda, l'any 708, Aubert, abat de Avranches, va tenir tres somnis successius, en el que l'arcàngel Sant Miquel li demanava personalment la construcció d'una capella en honor seu, dalt d'aquell promontori rocós.

A partir d'aquest moment, Saint Michel va convertir-se en un important punt de peregrinació, fet que va provocar que a la petita abadia d'aquell temps, s'hi instal·lessin monjos benedictins, que amb els anys van anar ampliant el recinte religiós fins al segle XVI, amb edificis romànics i gòtics. Per altre banda, a la part baixa es va començar a construir un poblet que vivia del comerç d'espelmes per als peregrins (que avui s'han convertit en postals, imans, souvenirs...). 

Amb el pas dels anys, el Mont Saint Michel es va convertir en un important punt estratègic militar, que va tenir especial importància durant la guerra dels 100 anys, i que mai va poder ser conquerit per les tropes angleses, fet que convertia Saint Michel en un símbol d'esperança i fe per als francesos en els any de guerra. 

La decadència de Saint Michel va venir entre el segles XVII i XVIII. La transformació més dramàtica arribaria l'any 1790, després de la Revolució Francesa. Amb de la fugida dels monjos, l'abadia va ser transformada en presó, per la fama que tenia de inexpugnable, i moltes de les estances originals van ser deformades o derruïdes. L'any 1863, Napoleó va fer tancar la presó, però fins 100 anys després els monjos no tornarien a Saint Michel. 

Actualment, l'abadia de Saint Michel no és ni una ombra del que va ser en les èpoques de més esplendor.

Comencem la visita pel tercer nivell del complex, el més elevat, on es troba l'església de Notre Dame Sous Terre, la part més antiga que es conserva del complex, que originalment era de fusta, i que va ser reconstruïda de pedra, amb estil romànic, el segle X.

Després de l'església sortim per una porta lateral que dona al claustre, acabat de construir l'any 1228, també d'estil romànic però amb influències de la regió de la Manche. A continuació es passa al refectori, una enorme sala rectangular, de la mateixa època que l'església.

En el segon nivell del complex, amb accés directe des del claustre i refectori, trobem La Sala dels Cavallers, dividida en quatre naus, que tot i el seu nom, era una sala ocupada pels monjos i dedicada a la còpia de manuscrits, ja que estava ben il·luminada per grans finestres i tenia dos grans xemeneies. Annex a aquesta sala hi havia la sala de les visites.

Al centre del complex trobem la Cripta dels Grans Pilars, del segle XV, que permetia aguantar el cor gòtic de l'església que es troba just a sobre, amb columnes de 5 metres de perímetre. Davant d'aquesta cripta hi ha la Belle Chaise, una sala que servia de tribunal de l'abat.

Al sud del segon nivell hi ha la petita Capella de Saint-Martin, del segle XI, amb una nau de 9 metres de longitud. Oposada a aquesta capella hi ha l'Antic Ossari, on es guardaven els ossos d'alguns monjos, que posteriorment va ser usada com a magatzem d'aliments quan l'abadia es va convertir en presó, i on hi ha instal·lada una gran roda, que utilitzaven els presoners per pujar les provisions des del peu de la roca.

 

Per finalitzar la visita, passem al nivell inferior, on es pot veure el magatzem, el Châtelet, que era l'entrada principal de l'abadia, flanquejada per dues torres, i la Sala de Guàrdies.

Per a la vista a l'abadia hem necessitat 1,5 hores, i quan sortim pels jardins, miraculosament, fa una mica de solet!!! Així que aprofitem per poder fer fotos decents i passejar per les muralles (amb els japonesos inclosos, clar...) i veure les precioses vistes.

 

Després de passejar una mica, ja és hora de dinar, i com que tenim el nostre "restaurant particular" aparcat molt a prop, toca omplir la panxa i regalar-nos una migdiadeta.

Durant la migdiada sentim ploure, merda, ja hi som....! però quan decidim sortir continua el solet. A la tarda, ja no ens queden més visites dins de Saint Michel, així que passem la tarda passejant pels carrerons, disfrutant de les vistes, mirant alguna que altre botigueta de souvenirs, algunes últimes fotos, i..... finalment, torna la pluja!!!!

 

La idea original era quedar-nos a sopar dins el Mont Saint Michel, però veien el poc ambient d'aquests dies, que hi ha molts restaurants tancats, i que són les 5 de la tarda i està plovent, decidim que el millor és plegar veles, despedir-nos del Mont Saint Michel, i posar rumb cap avall, per començar a desfer el camí, i que la tornada no se'ns fagi tan llarga.

Així dons, fins sempre Saint Michel!

Decidim fer unes 3 horetes de carretera, i plantar-nos prop de la desembocadura del Riu Loira. Consultem la nostra guia d'àrees d'autocaravana, i decidim parar-nos a dormir a Paimboeuf. Quan arribem ens costa molt trobar el lloc que indicava com a àrea de pàrquing, i finalment, ens plantem en un pàrquing al costat del riu, que no sabem si era el de la guia o no, però ja era tard i n'estavem farts, així que aquí ens quedem!

Dutxa, soparet de formatges, vinet, i a descansar!... els nostres dies de vacances ja s'acaben, i ara quedava la part més feixuga, la tornada amb cotxe.

Marta i Jordi, en aquell moment des de Paimboeuf.