Dia 9 d'agost de 2010, ens llevem al càmping Serenissima de Venècia. Són cap a les 8:00h del matí, però ja n'hi ha prou de fer el ronso dins la tenda, que avui també ens espera un dia llarg. Ja amb un peu fora la tenda, és moment de plegar veles, primer una bona dutxa, un bon esmorzar, amb pa amb embotit i un cafetonet calentó, i després a recollir els trastos, que avui ja marxem cap a Croàcia! Ho recollim tot, rentem plats, pleguem la tenda, i ja estem a punt per tornar a sortir a la carretera.
La intenció del dia d'avui arribar fins a Croàcia, i aproximar-nos el més possible a la zona dels Llacs de Plitvice per poder visitar-los demà. Tot i així però, decidim fer una parada a mig camí, per tal que el dia no es faci tant pesat, i com que passem prop d'un lloc força interessant, no ens podem estar de parar. Entre Itàlia i la nostre ansiada Croàcia, és obligatori passar uns quilòmetres en terres d'Eslovènia. A mig camí dins Eslovènia, es troben les cove de Postojna, un lloc extraordinàriament bonic, i que serà la nostra parada per reposar forces.
La ruta prevista per aquest dia va ser la següent:
Sortim de Venècia cap a les 10:00h del matí, una mica més tard del que teniem previst, però encara no tenim prou per mà això de desmuntar la tenda i arreplegar tots els trastos, tot i que amb els dies que ens quedaven per endavant i les vegades que ho hauriem de fer, ens vam tornar uns experts!
Inicialment agafem l'autopista direcció Trieste, però al ser mitjans d'agost i passar per la costa, va una mica plena, així que fem canvi de plans, i ens desviem en direcció a Goritzia, una mica més al nord, a veure si així ens evitem les cues. I sembla ser que l'encertem, ja que al passar per l'últim peatge abans de la frontera amb Eslovènia, el paio de la taquilla ens diu que sort que hem passat per allà, perquè a l'aduana de Trieste hi ha molta caravana. Comencem bé el dia!!
Entrem a Eslovènia, i per sorpresa nostre, al primer peatge que trobem està desert, ni tiquet, ni ningú cobrant al peatge, ni res de res. A Eslovènia això dels peatges funciona diferent, aquí no n'hi han, s'ha de comprar una enganxina que es posa al cotxe, i val uns 30€ en aquell moment, i amb això pots circular durant un mes per tot el país sense pagar res més. Havíem sentit que te la oferien a l'aduana, però nosaltres no vam trobar res de res, ningú, així que apa...! a circular gratis per Eslovènia, amb la por que ens trobessim algun poli i ens posés una bona multa per no portar-la. Però vam tenir sort, ningú enlloc!
Arribem a Postojna cap a la 1:00h del migdia. El poblet és petitó, i molt normalet. Anem seguint les senyals que indiquen les coves, i a mesura que ens acostem, ja veiem cotxes per tot arreu, els pàrquings plens, i cotxes mal aparcats per les vores de la carretera. Aparquem dins el pàrquing, i allà mateix ens posem la roba d'abric, pantalons llargs, i agafem diverses capes de jersei. Dins les coves fa molta fred!
Un cop guarnits com cal per no passar fred, anem cap a les taquilles a comprar l'entrada, i 20€ que ens cobren!!! Com i van aquests eslovens!
La visita a les coves no es pot fer per lliure, hi ha visites guiades a hores determinades. Ara són la 1:20h, i la pròxima visita és a les 2:00h. Mentre ens esperem prop de l'entrada de la cova, ja es nota la fred que ve d'allà dins, i ens comencem a posar capes i més capes. Segons la informació que hi ha a l'entrada, la temperatura dins les coves és de 9ºC! Per la gent més despistada, que no sap on va, i va tan panxa amb pantalonets curts, semarreta de tires i sandàlies, a l'entrada a la cova lloguen unes capes verdes gruixudes, que semblen les que portaven els soldats a la primera guerra mundial, però quan fa fred, els guiris ens oblidem del glamour!
A les 2:00h entrem cap dins, i sort que haviem estat previsors, perquè hi fa un fred que pela! Primer de tot et fan pujar a un trenet una mica cutre, que semblen vagonetes d'una mina. Allò s'engega i comença a agafar velocitat, ara si que fa fred!!! Ja des del principi el que es veu és al·lucinant, molt bonic, les coves són enormes, plenes d'estalactites i estalagmites per tot arreu! Hi ha trams per on passa el trenet que ens hem d'ajupir perquè sembla que hagim de picar amb el cap al sostre, ja que el túnel és molt baix a estones.
El tren s'endinsa 2Km dins la cova, fins que para en una cavitat molt gran, on hi ha una esplanada amb una cartellets lluminosos dels guies en diferents idiomes. Espanyol evidentment no hi és, i català de moment tampoc (...però tot arribarà!) així que ens posem amb els italians.
Comencem la ruta a peu d'aproximadament 1 Km. És impressionant! Hi ha zones on les formacions estan més ennegrides, i ens expliquen que són del fum de les antortxes i fogueres d'antics pobladors de les coves. També hi ha una altre sala tota negre i esllavissada, ja que durant la guerra, els alemanys l'havien fet servir com a magatzem de combustible, fins que els enemics els van descobrir i ho van fer cremar tot! És ben bé que no tenien miraments per res!
Ens expliquen que de totes les estalagmites i estlagtites que hi ha, n'hi ha de mortes i de vives. Les vives tenen un color blanc i brillant, mentre que les mortes estan ennegrides per la pols. Diuen que cada 10 anys, cada estalagmita o estalagtita, creix com a màxim 1 mm., per tant, no ens podem ni imaginar quan temps cal per crear tot això!
A dins les coves no està permès fer fotos, ni amb flaix ni sense, i els guies ho repeteixen una vagada i una altre! Tot i així es van veient flaixos de tant en tant, els guiris passen de tot! Nosaltres també fem fotos, sense flaix perquè no es vegi tant, però al ser un lloc tant fosc costa que quedin bé!
Al final del recorregut, s'accedeix a una sala enorme, que en ocasions es fa servir per fer-hi concerts! Ja per acabar, passem per una sala, on hi ha una espècie de peixera, amb un drac a dins!! Però que carai és això...?¿ Es veu que en aquestes coves, i viuen uns bitxitus, que només existeixen en aquestes coves, no viuen a cap altre lloc del món. Es diuen Proteus, i és com una espècie de drac petit, de la mida d'una sergantana, i de color blanc. Molt rarot el bitxitu!
Després de 1,30h de recorregut, tornem a agafar el trenet, i cap a fora. Que bé que es posa una mica de solet i caloreta! Quan sortim són quarts de 4 de la tarda, i la panxa ja ens ronca, però primer de tot necessitem anar fins al cotxe i tornar-nos a posar roba d'estiu, que aquí fora fa molta calor per anar amb jersei! Després fem un mos ràpid en un bareto proper a les coves, una hamburguesa amb patates, a lo guarro! I ara sí, posem rumb al nostre veritable destí d'aquest viatge, Croàcia!
Des d'aquest punt d'Eslovènia, ens queden aproximadament 2,5 hores per arribar al destí on tenim previst passar aquesta nit, els Llacs de Plitvice. Cap a les 6:00 h de la tarda ja estem entrant a Croàcia! Per fi, hem arribat!
Un cop travessada la frontera, i passat el control de passaports rutinari, agafem l'autopista, i fem rumb cap a l'est, passant molt a prop de Opatjia i Rijeka, i enfilem direcció Zagreb. Al cap d'una estoneta d'anar per unes carreteres molt bones, el nostre GPS "Jordi", ens diu que ens desviem per una carretereta, i com que no sabem on anem, evidentment li fem cas. És una carretera que va més recte fins el nostre destí, per fer drecera, però carai quina drecera!!!
És un camí de carro infernal, ple de corbes, i per on no passen dos cotxes alhora! Ens endinssem a la Croàcia autèntica, la que no és turística, i d'això en deixen constància els petits poblets i cases que anem trobant, cosides a bales a totes les parets, edificis derruïts, tot desert, ningú per enlloc, veiem petits cementiris a peu de carretera, i làpides en algun punt de la cuneta amb espelmes enceses per recordar algú que devia caure allà, fins i tot algun cartell al mig d'un camp de "Perill mines" amb una calavera sobre un fons vermell! Realment la nostre entrada a Croàcia ha estat impactant, però també ens agrada haver pogut veure'n aquesta part, ja que no té res a veure amb tota la part turística que veuríem els dies després, i és part molt important de la història recent d'aquest país!
Després de 40 minuts d'avançar per aquesta carretera, arribem al petit poble de Slunj, i allà agafem una altre carretera, més principal, que ens porta fins al càmping on passarem la nit. El càmping que hem triat és el Camp-Turist Grabovac (http://www.plitvicelakes-camping.com/), situat a 10 Km del Parc dels Llacs de Plitvice. Només d'arribar ja veiem que aquí hi esterem bé. És un càmping molt bonic, molt verd, amb molts arbrets i gespa, i tot molt ben cuidat! Ens deixen instal·lar-nos on volguem, així que donem una volteta per tot el càmping per trobar el millor lloc, i no és tasca fàcil, està tot molt ple, suposem que per la seva bona ubicació i proximitat als llacs. Finalment optem per invenrar-nos una parcel·la que no existeix. És un trosset d'herba que queda entre dos filres d'arbustos, és un espai petit, però això el fa més íntim!
Aquesta nit sopem en el restaurant del càmping, que pel fet de tenir-hi la tenda ens fan un bon descompte, i menjem molt bé! Ara sí, ha arribat el moment de plegar veles, que estem cansats, i demà ens espera un dia intens, de caminar molt per l'enorme Parc Nacional de Plitvice.
Marta i Jordi, en aquell moment, des de prop dels Llacs de Plitvice, i per fi ja a Croàcia!
Arribem a Postojna cap a la 1:00h del migdia. El poblet és petitó, i molt normalet. Anem seguint les senyals que indiquen les coves, i a mesura que ens acostem, ja veiem cotxes per tot arreu, els pàrquings plens, i cotxes mal aparcats per les vores de la carretera. Aparquem dins el pàrquing, i allà mateix ens posem la roba d'abric, pantalons llargs, i agafem diverses capes de jersei. Dins les coves fa molta fred!
Un cop guarnits com cal per no passar fred, anem cap a les taquilles a comprar l'entrada, i 20€ que ens cobren!!! Com i van aquests eslovens!
La visita a les coves no es pot fer per lliure, hi ha visites guiades a hores determinades. Ara són la 1:20h, i la pròxima visita és a les 2:00h. Mentre ens esperem prop de l'entrada de la cova, ja es nota la fred que ve d'allà dins, i ens comencem a posar capes i més capes. Segons la informació que hi ha a l'entrada, la temperatura dins les coves és de 9ºC! Per la gent més despistada, que no sap on va, i va tan panxa amb pantalonets curts, semarreta de tires i sandàlies, a l'entrada a la cova lloguen unes capes verdes gruixudes, que semblen les que portaven els soldats a la primera guerra mundial, però quan fa fred, els guiris ens oblidem del glamour!
A les 2:00h entrem cap dins, i sort que haviem estat previsors, perquè hi fa un fred que pela! Primer de tot et fan pujar a un trenet una mica cutre, que semblen vagonetes d'una mina. Allò s'engega i comença a agafar velocitat, ara si que fa fred!!! Ja des del principi el que es veu és al·lucinant, molt bonic, les coves són enormes, plenes d'estalactites i estalagmites per tot arreu! Hi ha trams per on passa el trenet que ens hem d'ajupir perquè sembla que hagim de picar amb el cap al sostre, ja que el túnel és molt baix a estones.
El tren s'endinsa 2Km dins la cova, fins que para en una cavitat molt gran, on hi ha una esplanada amb una cartellets lluminosos dels guies en diferents idiomes. Espanyol evidentment no hi és, i català de moment tampoc (...però tot arribarà!) així que ens posem amb els italians.
Comencem la ruta a peu d'aproximadament 1 Km. És impressionant! Hi ha zones on les formacions estan més ennegrides, i ens expliquen que són del fum de les antortxes i fogueres d'antics pobladors de les coves. També hi ha una altre sala tota negre i esllavissada, ja que durant la guerra, els alemanys l'havien fet servir com a magatzem de combustible, fins que els enemics els van descobrir i ho van fer cremar tot! És ben bé que no tenien miraments per res!
A dins les coves no està permès fer fotos, ni amb flaix ni sense, i els guies ho repeteixen una vagada i una altre! Tot i així es van veient flaixos de tant en tant, els guiris passen de tot! Nosaltres també fem fotos, sense flaix perquè no es vegi tant, però al ser un lloc tant fosc costa que quedin bé!
Al final del recorregut, s'accedeix a una sala enorme, que en ocasions es fa servir per fer-hi concerts! Ja per acabar, passem per una sala, on hi ha una espècie de peixera, amb un drac a dins!! Però que carai és això...?¿ Es veu que en aquestes coves, i viuen uns bitxitus, que només existeixen en aquestes coves, no viuen a cap altre lloc del món. Es diuen Proteus, i és com una espècie de drac petit, de la mida d'una sergantana, i de color blanc. Molt rarot el bitxitu!
Després de 1,30h de recorregut, tornem a agafar el trenet, i cap a fora. Que bé que es posa una mica de solet i caloreta! Quan sortim són quarts de 4 de la tarda, i la panxa ja ens ronca, però primer de tot necessitem anar fins al cotxe i tornar-nos a posar roba d'estiu, que aquí fora fa molta calor per anar amb jersei! Després fem un mos ràpid en un bareto proper a les coves, una hamburguesa amb patates, a lo guarro! I ara sí, posem rumb al nostre veritable destí d'aquest viatge, Croàcia!
Des d'aquest punt d'Eslovènia, ens queden aproximadament 2,5 hores per arribar al destí on tenim previst passar aquesta nit, els Llacs de Plitvice. Cap a les 6:00 h de la tarda ja estem entrant a Croàcia! Per fi, hem arribat!
Un cop travessada la frontera, i passat el control de passaports rutinari, agafem l'autopista, i fem rumb cap a l'est, passant molt a prop de Opatjia i Rijeka, i enfilem direcció Zagreb. Al cap d'una estoneta d'anar per unes carreteres molt bones, el nostre GPS "Jordi", ens diu que ens desviem per una carretereta, i com que no sabem on anem, evidentment li fem cas. És una carretera que va més recte fins el nostre destí, per fer drecera, però carai quina drecera!!!
És un camí de carro infernal, ple de corbes, i per on no passen dos cotxes alhora! Ens endinssem a la Croàcia autèntica, la que no és turística, i d'això en deixen constància els petits poblets i cases que anem trobant, cosides a bales a totes les parets, edificis derruïts, tot desert, ningú per enlloc, veiem petits cementiris a peu de carretera, i làpides en algun punt de la cuneta amb espelmes enceses per recordar algú que devia caure allà, fins i tot algun cartell al mig d'un camp de "Perill mines" amb una calavera sobre un fons vermell! Realment la nostre entrada a Croàcia ha estat impactant, però també ens agrada haver pogut veure'n aquesta part, ja que no té res a veure amb tota la part turística que veuríem els dies després, i és part molt important de la història recent d'aquest país!
Després de 40 minuts d'avançar per aquesta carretera, arribem al petit poble de Slunj, i allà agafem una altre carretera, més principal, que ens porta fins al càmping on passarem la nit. El càmping que hem triat és el Camp-Turist Grabovac (http://www.plitvicelakes-camping.com/), situat a 10 Km del Parc dels Llacs de Plitvice. Només d'arribar ja veiem que aquí hi esterem bé. És un càmping molt bonic, molt verd, amb molts arbrets i gespa, i tot molt ben cuidat! Ens deixen instal·lar-nos on volguem, així que donem una volteta per tot el càmping per trobar el millor lloc, i no és tasca fàcil, està tot molt ple, suposem que per la seva bona ubicació i proximitat als llacs. Finalment optem per invenrar-nos una parcel·la que no existeix. És un trosset d'herba que queda entre dos filres d'arbustos, és un espai petit, però això el fa més íntim!
Aquesta nit sopem en el restaurant del càmping, que pel fet de tenir-hi la tenda ens fan un bon descompte, i menjem molt bé! Ara sí, ha arribat el moment de plegar veles, que estem cansats, i demà ens espera un dia intens, de caminar molt per l'enorme Parc Nacional de Plitvice.
Marta i Jordi, en aquell moment, des de prop dels Llacs de Plitvice, i per fi ja a Croàcia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada