Dia 4: Llacs de Plitvice

Dia 4 del nostre viatge, i per primera vegada ens llevem en terres croates. Hem passat una nit una mica fresca, estem a l'interior del país, en zona muntanyosa, i això es nota. El dia es lleva núvol, i fins i tot amenacen de caure quatre gotes, quina mala sort!!

Esmorzem en la nostre parcel·la inventada enmig dels arbusts, un cafè per treure'ns la son, i a recollir els trastos, que avui novament canviem la tenda de lloc, i ja dormirem a la costa!

Sortim del càmping al voltant de les 9:30h del matí, i en mitja horeta ens plantem a l'entrada nº1 dels Llacs de Plitvice. Aquests llacs conten amb dues entrades situades a una bona distància una de l'altre. Depenent de on s'aparqui es comença el recorregut per un costat o altre del parc, però això no és problema, ja que és un recorregut tancat, i per tant en un moment o altre acabes passant pels mateixos punts.

El Parc Nacional dels Llacs de Plitvice està situat a la regió de Lika, un paratge on s'alternen llacs, cascades i manantials espectaculars. Va ser declarat Pacs Nacional l'any 1949, i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1979. L'aigua d'aquests llacs arriba des de diversos rius, els més importants són: Bijela Rijeka (Riu Blanc), i el Crna Rijeka (Riu Negre), que s'uneixen a la localitat de Plitvicki Ljeskovac, i es converteixen en un sol riu, el Matica.

En total el Parc Nacional dels Llacs de Plitvice està format per 16 llacs. Aquest recorregut comença pels llacs menors, i va pujant cap als llacs superiors. Els llacs inferiors s'anomenen Milanovac, Gavranovac, Kaluderovac i Novakovica. Aquests són més petits que els llacs superiors, però igual d'impressionants.

Dins el parc, hi ha 5 recorreguts possibles a fer, tots molt ben senyalitzats, i que tenen més o menys durada, i per tant el tros del parc que es veu també és menor o major. Nosaltres ens decantem pel recorregut "C", que és un recorregut dels més complets, permet veure pràcticament tota la superfície del parc, i utilitza els diferents mitjans de transport de què disposa el parc, trenet i vaixell. Aquest recorregut té una durada d'entre 4-6 hores (depenent de l'estona que t'encantis pel camí fent fotos i mirant el paissatge!). El recorregut més curt dura 2-3 hores i el més llarg 6-8 hores.

Ens dirigim a les taquilles, i... ostres! Quina cua! Sabíem que si anàvem tard trobaríem més gent, però ens han pogut els llençols, què hi farem...! A la cua i a esperar el nostre torn. 

Un cop amb el tiquet en mà, ja estem a punt, cap dins! Només de travessar la porta, la vista ja ens deixa sense paraules, una cascada impressionant ens dona la benvinguda!!

Tot i que de moment fa un dia bastant tapat, els colors turquesa de l'aigua són impressionants! El caminet transcorre per costat dels llacs, i en ocasions es passa per unes passarel·les de fusta entre les cascades. Tot i haver-hi força gent, l'ambient és molt tranquil, tothom va a la seva, i el lloc és preciós!

Les cascades són espectaculars, però el que ens deixa més al·lucinats és el color de l'aigua dels llacs. Realment mai havíem vist una aigua amb aquell color blau tant intens, ni les platges del Carib tenen aquest color blau tan transparent! És impressionant! Es veu perfectament tot el fons, i els peixets!

Després d'aquests primers llacs inferiors, s'arriba a la zona de Kozjacka Draga, on hi ha l'aparcament nº2, i una cafeteria i restaurant. En aquest punt hi ha el petit embarcador del Llac Kozjak, el més gran, on s'agafen les barquetes que el travessen par deixar-te a l'altre riba i continuar visitant els llacs superiors. Aquestes barques funcionen amb corrent elèctrica, per tal d'evitar el soroll dels motors, i no molestar la fauna, ni destorbar la tranquil·litat del lloc!

La barqueta tarda uns 15 minuts en travessa el llac més gran, el Jezero Kozjok, un passeig molt tranquil, amb unes vistes precioses del parc. Baixem a l'embarcador, i arribem als anomenats llacs superiors: Proscansko, Ciginovac, Okrugljak, Batinovac, Malo Jezero, Veliko Jezero, Galovac, Milino, Gradinsko i Burgeti.

A partir d'aquí, els caminets de fusta continuen entre cascades i llacs. En aquesta part hi ha menys gent, ja que els recorreguts curts no arriben fins aquest punt, i molta gent es queda pel camí. El paissatge continua sent tant espectacular com en els llacs inferiors, sense paraules!

Finalment, arribem al llac Oklugliak, i al final del nostre recorregut. Ja són més de les 3h del migdia, i portem més de 5 hores voltant el parc. En aquest punt hi ha una zona de picnic, on fem parada per reposar forces. Al matí ens hem preparat un entrepà de llom, i a aquestes hores i després de tant voltar, se'ns posa de meravella!

Tot i que en aquest lloc t'hi podries perdre durant hores i hores, i no t'acabaries mai els racons i raconets tan preciosos que té, aquestes 5 hores han donat temps per recorre'l amb calma i gaudir-lo. I ara si, és hora de la retirada. Des d'aquest punt on ens trobem, surt un trenet cada mitja hora, que fa el camí de tornada fins els dos pàrquings que hi ha el parc. El nostre és el que queda més allunyat, així que paciència, i xucu-xucu desfem el camí!

Tot i que el dia ha començat núvol, després ens ha donat una alegria i el solet ens ha regalat una bona visita a l preciós Parc de Plitvice. Des del nostre punt de vista, creiem que visitar els Llacs de Plitvice és visita obligada si es viatge a Croàcia, molt recomanable. A nosaltres ens ha encantat!

Ens podríem quedar molta més estona aquí, però el nostre viatge continua, i la nostre intenció és arribar a dormir aquesta nit prop de Primosten, per començar a visitar la costa croata, que diuen que és molt bonica. Aquest és el camí que vam fer aquella tarda després de visitar Plitvice:

En unes 3 horetes ens plantem a la costa, i els quilòmetres que fem recorrent-la, ens sembla preciosa! A mesura que ens acostem a Primosten, comencem a buscar càming per passar la nit. Molts d'ells tenen el cartell de complet a la porta, per tant ni ho intentem. Finalment en trobem un que sembla tenir places lliures, és el Càmping "Adriatiq Auto-Camp" (http://www.autocamp-adriatiq.com/en/). El càmping és enorme! Més enfocat a caravanes i bungalows, de gent que passa allà llargues temporades, i els veus amb tot el seu xiringuito muntat, el toldo, la cuineta, la tele... això són professionals del càmping!

La zona d'acampada de tendes no és gaire bona, però és el que hi ha! Allà no hi ha parcel•les, cadascú es posa on pot. La zona fa molta baixada, i el terreny és de pedres, xo què i farem, busquem un metre quadrat lliure, i allà que ens plantem, tots en un piló! Això si, la vista és molt bonica, des de la tenda es veu el mar, i la posta de sol!

Un cop instal•lats, la tenda plantada, i una bona dutxa, no podem perdre el temps, pròxima parada, Primosten! Arribem que ja casi es pon el sol, però la vista és realment bonica.

Primosten és una petita ciutat amurallada, situada en una petita illa unida a terra per una passarel•la. La visita no és gaire llarga, ja que en molt poqueta estona has recorregut tots els seus carrerons. Acabem la visita a la petita església, i el cementiri que dona al mar, amb unes vistes precioses de la posta de sol sobre les illes Kornati que es veuen al fons, i queden davant la costa de Primosten.

Arribat aquest moment, i amb la nit que ja queia, toca buscar un bon lloc per sopar i acabar bé un dia tan intens. Per casualitat, i després de travessar el cementiri que queda darrera l'església, trobem un caminet que fa costa avall, on s'indica un petit restaurant, "Panorama". El nom promet, així que decidim provar sort, tot i que allà on indica la fletxa només es veu negre nit. I tanta sort que tenim! l'encertem de ple! Al quedar tan amagadet, és un restaurant molt tranquil, queda sobre un penya-segat amb vistes al mar!

El restaurant es troba en una espècie de mirador, amb tauletes de fusta i espelmes. Els preus no són barats, però tampoc excessius, així que la decisió és ràpida, cap dins a sopar amb vistes a l'Adriàtic i les illes Kornati! És un lloc molt acollidor, amb música croata de fons. Ens demanem un vinet de la zona, de primer amanida i formatge de Pag, i de segon un assortit de peixet fregit, amb calamars, escamerlans, sepia, gambes i tonyina. Simplement boníssim! Potser el millor sopar que vam fer durant aquest viatge!

Després d'omplir la panxa i passar una vetllada molt especial, és hora de retirar cap a la tenda, que estem molt cansats! A la sortida de restaurant i de camí a buscar el cotxe, trobem en una petita plaça, un concert d'algo semblant a avaneres, però a l'estil croata! Una manera d'atreure turistes, però ens fa gràcia i ens hi quedem una estona. Primosten és un poblet petitó, però pel que hem vist força turístic! Quan hem arribat a la tarda les platges estaven plenes, i a la nit hi ha molta vida, bars, música, concerts... Un lloc molt recomenable per passejar-hi una estona!

Ara sí, arribem a la nostre tenda al Càmping Adriatiq, i tot i que el terra fa baixada i no és el lloc més silenció del món, queiem rendits després d'un dia tant llarg. I demà més! 

Marta i Jordi, en aquell moment dormint en baixada i sobre pedrotes, prop de Primosten.