Dia 5 del viatge per Croàcia. Avui ja ens llevem a la costa, i en obrir la cremallera de la tenda, una de les primeres coses que veiem és l'Adriàtic, d'un blau radiant! Tot i el terreny que feia molta pendent, i les pedrotes, hem dormit molt bé! Ara sí, element indispensable, taps per les orelles, perquè en un càmpig, i més aquest que està tant massificat, sents els ronquets de la tenda del costat, i els guiris que la fan petar fins altes hores de la nit entre birres i cada vegada més animats!
Primera parada del dia, la bonica i petita població de Trogir. Aquest poblet queda a poc més de 30 km. de la població de Primosten, prop d'on hem passat la nit. L'única manera d'arribar-hi des d'aquest punt és per la carretera de la costa, que té unes vistes precioses, tot i que en temporada alta, la circulació pot ser una mica més lenta, però amb aquest paissatge, tampoc ens importa massa!
Trogir es troba situada sobre una petita illa en mig del canal que separa el continent de la illa de Ciovo. L'accés amb cotxe dins la illa és molt complicat, només a alguns punts, i pràcticament no hi ha aparcament, per tant es recomana aparcar fora de l'illa, i accedir-hi a través d'alguns dels ponts que la connecten amb el continent. Nosaltres aparquem en un pàrquing de pagament, que queda a l'avinguda "Kardinala Alojzija Stepinca", que és el que queda més proper als accessos a l'illa, i està prop del mercat. En aquest carrer hi ha diversos aparcaments de pagament. Aparcar de forma gratuita aquí és tasca pràcticament impossible!
L'existència del petit poble de Trogir es remonta a 2.300 anys enrere. En ell es barregen influències gregues, romanes i venecianes, amb una gran quantitat de palaus, esglésies i torres. L'any 1997 va ser inscrita dins la llista de ciutats Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Trogir és el complex romànic-gòtic millor conservat, no tant sols de l'Adriàtic, sinó de tot Europa central.
Els principals punts d'interès de Trogir són:
• Centre històric de la ciutat, amb aproximadament 10 esglésies i edificis del segle XIII.
• La Porta de la ciutat (s.XVII) i les muralles (s.XV)
• La fortalesa del Kamerlengo (s.XV)
• El Palau Ducal (s.XIII)
• La catedral de Sant Lorenzo (s.XIII)
• Els Palaus de Cipico (gran i petit, s.XV)
• La lògia de la ciutat (s.XV)
• Plaça de Juan Pau II
Des de l'aparcament, travessem el pont i arribem a un petit parc. Des d'allà, ens deixem perdre pels carrerons empedrats, molt bonics, però farcits de botigues de souvenirs i restaurants. Entre carrers i carrerons arribem al passeig que queda a l'altre banda de l'illa, des d'on es veu l'illa de Ciovo. Hi passegem entre els altres molts turístes que visiten Trogir, i flipem amb la de iots que hi ha amarrats!
En aquest passeig es troba la Fortalesa del Kamarlengo, el Monestir de St. Nikolas, l'Església i Monestir de St. Dominika (s.XIII), el Palau Lucic (s.XIII-XIV) i la porta sud de la ciutat, entre d'altres construccions d'estil venecià.
Fa una calor insoportable a mig matí, i després d'haver donat una volta pel passeig, decidim desfer una part del camí, i anar fins la Plaça de Joan Pau II, on es troben la Catedral de St. Lorenzo (s.XIII), el Palau Cipico (s.XV), la Lògia amb la torre del rellotge, i això si, multitud de bars amb parasols, replets de turistes, i amb preus astronòmics.
La plaça però és bonica, i la Catedral de St. Lorenzo és molt maca. La seva torre és l'edificació més alte de Trogir, amb 47 metres d'alçada, i destaca la seva portalada, amb una escultura d'Adam i Eva. Es recomana pujar a la torre, des d'on es veu que hi ha molt bones vistes, tot i que no ho podem confirmar, perquè no hi vam pujar.
Passem el que queda de matí passejant, voltant carrerons, ens asseiem en un replà de la plaça a contemplar la gent i els turistes... vaja, que ens ho prenem amb calma! Cap a migdia, decidim que ja hem passejat prou per Trogir, i és hora d'encaminar-nos cap a nou destí, Sibenik!
Per arribar fina a Sibenik desfem el camí que hem fet aquest matí, en direcció nord-oest, durant aproximadament uns 45 km. Novament deixem el cotxe en un pàrquing de pagament, a l'entrada del poble, i xino-xano pel costat del passeig, fins a la zona de la ciutat vella.
Quan arribem al centre de la ciutat de Sibenik, ja pràcticament són les 2h del migdia, i la gana ja apreta, per tant primera missió, buscar un lloc per dinar. Trobem prop de la Catedral de Sant Jacobo, una petita taberna amb tauletes de fusta a fora, sota uns parasols, i per un bon preu menjem un plat combinat i un vinet.
Ja amb la panxa plena, anem a visitar la Fortalesa de Sv Mihovil (st. Miquel), que queda dalt del turó que presideix la ciutat, a 70 metres sobre el nivell del mar. La pujada no és molta, però la calor apreta, i arribem a dalt sufocats! Paguem l'entrada de 15 Kn per cap (2€ aprox.) i cap dins!
Aquesta fortalesa va ser construïda durant l'Edad Mitjana, com a sistema defensiu de la ciutat, i va ser acabada pels venecians al s.XV. Només se'n conserven els murs exteriors, però des d'aquí s'obté una vista preciosa de la ciutat, la catedral, i la desembocadura del riu Krka.
Després de deleitar-nos amb les precioses vistes, perquè la fortalesa en si no té res per veure, sortim del recinte i tornem a baixar cap al nucli del casc antic, on es troba la Catedral de Sant Jacobo. Baixem poc a poc, pels carreronets estrets i empedrats i plens d'encant.
Una cosa que ens sorprèn molt és que pràcticament no hi trobem turistes, tot i ser un dels punts de visita importants de la costa Dalmata. No sabem si és per l'hora, que a ple migdia fa una calor insoportable, o és que realment aquesta no és una de les destinacions principals dels turistes que visiten Croàcia. Sigui com sigui, agraïm poder passejar amb calma!
La plaça tampoc està gaire concorreguda, i podem observar tranquil·lament la catedral. Les obres de contrucció de la catedral van començar al s.XV, i va durar una mica més de 100 anys, començada en estil gòtic venecià, i acabada en estil renaixentista toscà. Una de les peculiaritats d'aquesta catedral, és que al llarg de les seves parets exteriors laterals, hi ha un fris adornat amb 74 escultures de caps de ciutadans importants de Sibenik, durant la època de la construcció, i que possiblement van ajudar a financiar-la.
Aprofitem per pendre'ns-ho amb calma degut a la tranquilitat d'un lloc sense turistes. Fem un gelat a la plaça, seiem en un banc a contemplar la catedral i la gent que passa, i cap a mitja tarda, decidim plegar veles, i donar per tancada la jornada de visites culturals d'avui.
Tornem al nostre "campament" on tornarem a dormir avui, el Càmping Adriàtiq de Primosten. Ha sigut un dia tranquil·let, però de molta calor, així que disposant d'aquesta ubicació privilegiada, amb la tenda a escassos 20 metres de l'Adriàtic, no ens podem estar de provar per primera vegada en aquest viatge les seves aigües, molt fredes per cert! Un consell important per qui vulgui viatjar a aquest país: absolutament totes les platges són de pedres, i a part hi ha eriçons, per tant és molt important portar sabates d'aigua, de sola dura, i a poder ser amb els dits tapats! Nosaltres ja havíem sentit aquest consell, i portàvem unes fantàstiques sabates de tela de neoprè, amb sola de goma, que ens van salvar la vida durant tots aquests dies!
Entre banyet i birra, cau el sol sobre l'Adriàtic, i ja és hora de retirada i d'una bona dutxa per treure la sal. Avui ens quedem a sopar al càmping, amb el nostre fogonet, taula i cadiretes, a la llum d'un fanalet, i sentint les onades del mar de fons (i algun guiri també!) per nosaltres un sopar ideal, no calen restaurants de luxe per tenir un sopar de 5 forquilles!
Trogir i Sibenik ens han semblat poblets molt bonics, per passejar-hi amb calma, veure'n els seus carrerons empedrats, les seves muralles, torres i catedrals, i senzillament, viure'ls amb tranquil·litat! També s'hi poden visitar museus, monestirs, esglésies, palaus, etc... però nosaltres vam preferir simplement passejar, i quedar-nos amb la sensació de l'ambient, la llum i els colors.
Ja és hora d'anar a dormir, demà canviem novament de campament, ens esperen bastants quilòmetres altre vegada, i fins i tot un altre país!
Marta i Jordi, en aquell moment des d'una tenda amb vistes a l'Ariàtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada