Dia 6: entrem a Bòsnia.... Mostar!

Torna a sortir el sol sobre l'Adriàtic. Esmorzem tranquil·lament des del "nostre" palco sobre el mar, sota la sombre dels pins, amb la fresqueta del matí. Avui toca aixecar el campament de nou, ja que continuem la nostre ruta cap al sud. Desmotem la tenda, rentem els plats, fem altre vegada el puzzle dins el malater per enquibir-ho tot, i ja podem posar-nos en marxa!

Avui l'objectiu és arribar a dormir prop de Duvrovnik, el punt més al sud del nostre itinerari. Per arribar-hi però, farem una mica més de volta, i ja que no ens queda massa lluny, donarem una petita incursió a un nou país: Bòsnia! La nostre visita serà molt curta, de tant sols unes hores, per visitar la històrica i bonica ciutat de Mostar, símbol important durant la guerra dels Balcans. Haurem de deixar la resta del país per a una pròxima visita.

La ruta prevista per avui és la següent:

Des de Primosten fins a arribar a la frontera amb Bòsnia per on creuarem, hi ha uns 200 Km., i després encara en queden uns 60 Km. fins arribar a Mostar. En total tardem unes 3,5 hores. A l'aduana de la frontera, un policia bosnià ens demana els passaports, i la carta verda del cotxe. Per tot aquell que vulgui accedir a Bòsnia en cotxe, cal tenir en compte que a la frontera et demanen la carta verda del cotxe, i si no la portes no et deixen passar! Per tant, si algú està pensant en anar-hi per conta pròpia, que tingui això present. Si el cotxe no disposa de carta verda, es pot demanar a la companyia asseguradora i te la donen sense cap problema.

Des de la frontera ens queda 1 horeta per arribar a Mostar. Només d'accedir al país, ja es veu diferent de Croàcia. Bòsnia no s'ha recuperat tan ràpidament com Croàcia, ja que no ha tingut una afluència tant gran de turisme com el seu país veí, probablement per ser un país interior sense accés al mar, i per tant la recuperació econòmica que permeti tancar les ferides de la guerra, està sent molt més lenta.

El paisatge és més àrid, les conseqüències de la recent guerra són més evidents a tot arreu, es veuen moltes cases cosides a bales, cementiris improvisats a peu de carretera, i làpides amb flors, i espelmes a les cunetes de la carretera.

Un cop arribem a Mostar, toca buscar aparcament, que trobem no gaire lluny de la ciutat vella. Caminem una mica per arribar a la zona on hi ha el famós Stari Most (Pont Vell), al voltant del qual s'ha desenvolupat tota la zona turística. El canvi en la ciutat és impresionant, on hem aparcat el cotxe estava farcit de cases amb forats de metralla, edificis ensorrats, i cartells de perill per esfondrament. En canvi en arribar a la zona del pont, tot està reformat, ple de botigues de souvenirs, restaurants... el contrast és molt impactant! Ens sembla increïble el que pot arribar a fer el turisme! Enmig d'una ciutat que encara es llepa les ferides i cau a trossos, la zona pels turistes sembla Disneyland!

Quatre pinzellades d'història de la ciutat...

Mostar és una de les ciutats més importants de Bòsnia i Hercegovina. Està situada al costat del riu Neretva i és la cinquena ciutat més gran al país. Rep el nom del seu famós pont, el Stari Most (Pont Vell). És gràcies al riu Neretva que Mostar va ser capaç de desenvolupar-se com una ciutat en aquest paisatge desèrtic.

El seu famós pont Stari Most (Pont Vell) va ser construït durant l'Imperi Otomà, per encàrrec del sultà Suleiman el Magnífic. La seva construcció va durar 9 anys, i es va acabar el 1566. Ha estat sempre considerat tot un símbol de la unió entre les dues cultures en què està dividida la ciutat, amb els catòlics croats a l'oest i els musulmans bosnians a l'est del riu Neretva.

Al començament del conflicte bèl•lic a Mostar, croats i musulmans es van aliar per expulsar els serbis, però un cop aconseguit aquest objectiu, es va declarar una nova lluita entre musulmans i croats per prendre el poder de la ciutat. Les forces serbobòsnies ja havien atacat el pont l'any 1992, però va ser el dia 9 de novembre de 1993, quan el pont va ser destruït per unitats del Consell Croat de Defensa. Amb la seva destrucció, es va esfondrar també tot un símbol de la convivència entre cultures, de la qual la ciutat havia estat sempre un clar exemple.

Destrucció del pont, 9 de novembre de 1993

El pont a finals de 1993

El pont, símbol clau en la reconciliació de les dues cultures després de la finalització del conflicte el 1995, va ser reconstruït amb fons de la UNESCO i inaugurat el 2004, contribuint així a la convivència entre ambdues cultures. Posteriorment es va aconseguir la lliure circulació de persones d'un costat a altre de la ciutat, amb independència de la seva procedència ètnica.

En aquest vídeo es pot veure l'evolució del pont durant la guerra, fins la seva destrucció, i inici de la reconstrucció en els anys següents:

Arribem al pont, i està absolutament farcit de turistes! Al llarg del que portem de viatge no havíem vist res semblant! Evidentment tothom es concentra sobre el pont, es paren a fer fotos, miren el riu Neretva des de la barana... i com que el pont no es gaire ample, es formen grans embussos, és molt agobiant!

Aconseguim trevessar sense prestar-li gaire atenció perquè no ens podem ni parar, i continuem pel carrer "Brace Febca" on hi ha molts bars i botiguetes. Com que ja ens ronca la panxa després de tants quilòmetres recorreguts aquest matí, parem a menjar en una espècie de bar, on fan menjar típic del país, i ens posem les botes amb un cevapi! El cevapi és fa amb pa de pita, farcit de trossos de carn i ceba, i està molt i molt bo!

Un cop la panxa plena, continuem en ruta. Seguint aquest mateix carrer, una mica més avall, trobem la mesquita de Karadjoz, de la qual visitem el pati interior, però no acabem entrant dins. Una mica més avall, trobem una altre petita mesquita, la Koski Mehmed Pasha, una mica més petita que l'anterior. Aquestes dues mesquites, com pràcticament totes les de Mostar, estan totalment reconstruïdes, ja que no van sobreviure al pas de la guerra, i van quedar totalment destruïdes.

Entrem en aquesta última. És molt petitona, res a veure amb altres grans mesquites que es poden veure en d'altres països, però amb els mateixos trets característics. Pugem també al minaret, des de on hi ha molt bona vista de tota la part antiga de Mostar. Des d'aquí encara es veu més clar els efectes de la guerra, en edificis que queden una mica més apartats, estan totalment derruïts, amb parets plenes de forats de metralla, i fins i tot es veuen petits cementiris aquí i allà.

La mesquita és molt petitona, i no dóna per gaire, per tant un cop fetes les fotos de rigor des del minaret, ja ho tenim tot vist. Desfem el camí tornant cap a la ciutat vella, i aprofitem per vagar pels carrerons.

Tornem cap al pont per poder admirar-lo bé una vegada més. Una de les coses típiques, orientades als turistes que segur trobarà que hi vagi, són uns homes que es tiren fent piruetes des de dalt el pont, fins al riu Neretva. Passen una estona passejant per la barana del pont, amb el seu banyador, reclamant l'atenció de la gent, i demanant una propina per tirar-se. Quan ja han recaptat el que ells creuen que en poden treure dels turistes que hi ha en aquell moment, fan tota una parafernalia, i apa, salt el buit, i aplaudiments quan arriben a l'aigua! Típica turistada, però que pels aplaudiments, agrada a molts turistes.

Tornem a travessar el pont, i baixem fins al riu Neretva per un dels laterals. Hi ha molta gent que es banya, però la corrent és bastant forta, i no ens atrevim, però això si, no ens podem estar de posar-hi els peuets, i fins al genolls, amb la calor que fa, aquesta aigua fresqueta l'agraïm molt! Ens assaiem a mirar una estona el pont, i intentar grabar-lo en la retina. En aquesta estona veiem un parell més d'aquests saltadors de trampolí enganya-turistes.

Realment, tot i ser un lloc orientat actualment només al turismes, la vista del pont és preciosa, això no li pot treure ningú, ni tots els turistes del món! I més quan intentes imaginar la seva història, la seva destrucció, i el que va significar per la gent que aquí vivia.

Inicialment, quan vam dissenyar l'itinerari, no sabíem si incloure Mostar, per haver de creuar una altre frontera, aduanes, paperassa... però no ens n'arrepentim gens, i des d'aquí ho recomanem de totes totes a qui hi viatgi pròximament. A nosaltres ens ha encantat! I tot i que segur que Bòsnia té moltes altres coses que ens agradaria haver vist, i que guardem per una altre ocasió, a sigut una bona manera de començar.

Ja som a mitja tarda, i encara ens queda un bon tros fins arribar al nostre campament d'avui, que volem intentar que sigui prop de Dubrovnik, per tant és hora de plegar veles, mirar el pont per última vegada, i posar rumb cap a nou destí.

Entre carrerons deserts de cases derruïdes, arribem al pàrquing, i posem direcció a la frontera, i cap a Dubrovnik. Ens queda 1 horeta fins la frontera, i 1 hora més fins a destí.

El trajecte transcorre sense més incidents. Arribem a la frontera, ensenyem passaports, i sense més problemes, ja tornem a ser a Croàcia. Posem direcció al sud, i al cap de pocs quilòmetres, hem de tornar a creuar la frontera amb Bòsnia. Resulta que Bòsnia disposa d'una sortida al mar de poc més de 15 Km. Aquí no hi ha aduana, perquè la carretera que passa per la costa no es bifurca en cap moment, i per la mateixa carretera, tal com entres, surts de Bòsnia, i altre cop en terra croata.

Quan ja arribem prop de Dubrovnik, toca buscar càmping. Molts d'ells estan complets, fins que finalment en trobem un, Auto-Camp Trsteno, a uns 20 minuts abans d'arribar a Dubrovnik. És un càmping molt petitó, amb serveis molt bàsics, però trobem un bon lloc apartat per parar la tenda i estar tranquil·ls!


Ara sí, un cop més, toca la rutina de cada vespre, dutxa a les instal·lacions del càmping, una mica peculiars, perquè no estan a cap edifici, estan al mig del camp, cada dutxa te 3 parets d'obra, i una cortina de bany de tela, i a davant hi ha un banc a sota un arbre, per poder deixar les coses... tot molt rupestre... i sempre et dutxes acompanyat de mosquitets i alguna aranyeta... però bé, és el que té la vida de campista! Millor prendre'ns-ho bé!

Fem el sopar a la llum del fanalet, parem la taula sota les estrelles, una bona conversa amenitzada amb un vinet, i ara sí, toca retirada. Un dia dur també, com tots els que portem, per tant caiem rendits!

Marta i Jordi, en aquell moment, des de la nostre tenda a Trstenic.