Preparar la maleta és potser un dels moments més màgics del pròpi viatge... A part de la roba, el respall de dents i el banyador, les maletes sempre van plenes d'il·lusions, somnis, nervis, dubtes, grans espectatives... de moltíssimes sensacions que ens provoca el fet de poder descobrir una nova part d'aquest bonic planeta. Viatjar és un plaer que molts comparteixen, però que tots vivim de manera diferent... i mentrestant, sempre esperem que arribi de nou el moment de "Fer les maletes..."

dissabte, 18 d’agost del 2012

Dia 6 al mati: Borobudur

Ara mateix tornem a escriure des de l'hotel Manohara, un hotelet que es una passada! El lloc increïble  amb vistes al temple i accés directe que va amb el preu de l'habitació, i uns jardins preciosos! L'habitació està una mica mes antiquada, però tot lo altre ho compensa de sobres!

Escrivim ara, que són casi les 11 del matí, perquè ara deixem aquest hotel per dirigir-nos a Yogyakarta, i a la tarda visitarem els temples de Prambana i veurem el Ballet Ramayana, i ja no sabem si podrem escriure fins que arribem a Bali, d'aquí a 3 dies, perquè demà molt aviat ens passaran a recollir per anar a fer el tour dels volcans, i en aquell indret, els hotelets són molt precaris i no crec que trobem connexió.

Així doncs, us expliquem la visita que hem fet aquest matí molt aviat al temple de Borobudur.

Ens hem llevat a les 5,30h, per poder ser a les 6h davant la porta, que és quan obren l'accés al recinte, i no ens volem perdre la sortida del sol. Realment el sol surt una mica abans, i si vols anar a veure la sortida has de pagar una entrada especial d'uns 20 euros per persona, que et dona accés a partir de les 4,30h. Però ahir parlant amb un paio de Nova York que porta uns dies aquí, ens va dir que no valia la pena anar tan aviat i pagar tants diners, que a les 6 encara es veia el sol sortir de darrera les muntanyes. I sort que li hem fet cas, perquè el dia s'ha llevat ben núvol, i ens haguéssim llevat a les 4h, i haguéssim pagat de més per res!

Així doncs, ens llevem i directes cap a la porta, ja esmorzarem després de la visita. No hem trobat cap control ni cap guarda, i ningú ens ha demanat les entrades, que per cert encara tenim i no hem fet servir.

El Temple de Borobudur es troba a 40 km. de la ciutat de Yogyakarta, i forma part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1991.

Borobudur és el temple budista més important d'Indonèsia. Es calcula que Borobudur va ser construït entre el 760 al 825 d.C., durant el regnat de la Dinastia Saliendra, i va ser abandonat en el segle XIV durant la conversió d'Indonesia al Islam i el declivi del Budisme i Hinduisme en aquest arxipèlag. Durant una mica més de set dècades es van traslladar prop de dos milions de blocs de pedres a un turó, per després ser esculpits in situ sota estrictes patrons. Etimològicament Borobudur vol dir alguna cosa així com "Monestir budista de la muntanya" i va pretendre ser una representació terrenal de les històries, els valors i paràmetres de la religió de Siddhartha Gautama, Buda. Es va construir com a símbol de la interpretació cosmològica del món amb tres estrats diferents. 

Vist des de baix Borobudur és una immensa estupa, que simbolitza el camí a la il.luminació, aixecat a través de diversos nivells i compost per nombroses estupes més petites. Però vist des de l'aire, és un perfecte mandala budista tradicional, és a dir, el diagrama que representa la totalitat del cosmos (cercle dins d'un quadrat).

Borobudur, està composat per nou plataformes superposades i decreixents (quadrangulars i circulars) que corresponen a les tres etapes necessàries per aconseguir el Nirvana.


Nivell 1 "Kamadhatu": El món habitat per gent comú, format per la primera plataforma del temple, de forma quadrada. Disposa d'un total de 160 relleus que representen escenes de Sutra Karmawibhangga, la llei de causa i efecte, que reflecteix el comportament humà del desig: robatori, assassinat, la violació, la tortura i la difamació.

Nivell 2 "Rapadhatu": L'esfera de transició, en què els éssers humans són alliberats dels assumptes mundans. Els sis nivells quadrats de Rapadhatu contenen galeries de relleus i estàtues de Buda, que relaten des del moment del seu gloriós descens del cel Tusita, va baixar a la terra amb la forma d'un elefant blanc amb sis ullals. Els panells narren la història de tota la vida de Buda, i acaben amb l'assoliment del coneixement màxim i la veritat última. A més dels relleus, hi ha un total de 328 Budes en aquests nivells, asseguts en la posició de "flor de loto".

Nivell 3 "Arupadhatu": L'esfera més alta, l'estat dels déus. Les tres terrasses circulars superiors que condueixen a una cúpula central. Les terrasses contenen estupes perforades, en forma de campana invertida, que contenen escultures de Buda. En aquest nivell hi ha 72 estupes en total. A diferència de les estupes que l'envolten, l'estupa central està buida i es creu que contenia les relíquies.

En total el temple té 504 Budes situats en una postura meditativa, i tot i que puguin semblar iguals, entre ells tenen diferents posicions de les mans, en concret hi ha 5 posicions diferents que representen el concepte "mudra", els quals representen els cinc punts cardinals, Nord, Est, Sud, Oest i Cenit, segons el Mahayanasovint, representats per la posició de les mans. De les 504 estàtues en total, prop de 300 estan mutilades (principalment decapitades) i 43 estan perdudes.

I ara, després de l'explicació teòrica, el que nosaltres hem fet.

Hem començat per dalt de tot per veure si veiem la sortida del sol, però res de res. Les estupes són fantàstiques, molt boniques. Al veure que de sortida de sol res de res, hem baixat a baix de tot, i hem anat pujant per cadascuna de les plataformes, en el sentit de la historia del temple. Els gravats de les parets són espectaculars, i les estàtues de buda que hi ha per tot arreu molt boniques.


Ens hem estat un parell d'hores recorrent cada raco, i el millor de tot, sense casi ningú!!! Això ens ha extrenyat molt, perquè pel que havíem llegit des de les 6h pràcticament  el temple ja esta a tope. Però avui és festa a Indonesia, comença l'Idul Fitri (final del Ramadan, una especia de Nadal pels musulmans), i els guardes ens han dit que s'espera que vinguin moltíssims indonesis a passar el dia, però no a les 6h del matí. La veritat tot un luxe poder recorre'l tranquils i sense gaire calor a aquella hora del matí.


Ara el taxi que ens porta a Yogyakarta ja ens està esperant. Només ens dona temps a penjar una foto, a veure si més endavant tenim mes temps i en posem alguna més.



Marta i Jordi, direcció Yogyakarta.




6 comentaris:

  1. Guapos! Una maravella, es impressionant, us veig radiants! Petonets!

    Eli

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cosinetaaaaa aixo es espectacular!!!!

      us agradaria molt,ja quedarem a la tornadaaaaa!!!

      ens ho estem passant de conyaaaa

      Elimina
  2. Ei parella!!!

    Ja veus com us ho munteu!! Us foteu unes excursion que en breu fareu "El Viaje al Centro de la Tierra" Això és molt exòtic. Si us serveix de consol, que sapigueu que feu molta enveja!!!

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei Soreanos!!!

      Com va el Gis i el Contec? Per aqui tot genial, una passada de paissatges! Llastima que passi tan rapid i que aviat ja haure de tornar estar fent sits. Petons a tots i fins aviat!

      Elimina
  3. Hem aconseguit el Nirvana al final o no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eiii... el Nirvana no ho se, pero hem comprat el disc remember, a veure si ens ajuda!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...