Dia 6 tarda: Prambanan i altres temples...

El taxi de l'hotel Manohara ens va portar fins a Yogyakarta, uns 45 minuts de cotxe. Arribem al nostre hotel per aquesta nit, el Rumah Boedi Pavillon, un hotelet molt xulu, les habitacions estan en unes cabanyetes de fusta, amb un pati privat on ens van servir un coctel de benvinguda, un luxe! Queda ben situat a Yogyakarta, prop de l'estació de trens i autobusos, i també del Kraton. Una molt bona opció a Yogyakarta.

Ens han de venir a buscar a les 2h per anar cap a Prambanan, ara son les 12h, i anem a donar una volta per Yogyakarta, que la veritat ens sembla molt lleig, sort que vam decidir no dedicar-li ni un dia, i poder veure altres coses. Comprem 2 paquets de galetes per dinar, ja que ens hem fotut un bon atracón per esmorzar i ara no tenim gana.

A les 2h, es presenta a l'hotel el que serà el nostre guia, de l'agència Nomad Tourist Service, amb qui vam contactar per internet, i amb qui també farem demà el tour dels volcans. Vam triar aquesta agència després de buscar molt per trobar un bon preu per a fer el tour dels volcans, ja que al ser l'Idul Fitri la majoria d'agències estaven tancades i a preus molt elevats. Aquesta va ser la que ens va oferir les millors condicions, i no ens arrepentim d'haver-la contractat.

Avui hem dedicat la tarda a visitar els temples de Prambanan. A part del temple principal, hi ha altres temples secundaris, però també importants, que se situen en el mateix recinte, com ara Candi Sewu o Plaosan.

El primer que visitem es el temple de Plaosan, una mica mes allunyat que Prambanan, i molt mes petit, però que també era molt bonic, i el millor és que els turistes no arriben fins aquí, i el vam poder visitar en solitari. Comparat amb Prambanan evidentment no tenen res a veure, però el fet de poder-los visitar al teu ritme i en solitari, els hi donen un valor afegit molt important. A nosaltres ens van agradar, i recomanem la seva visita.

Els Temples de Plaosan estan situats a 3 km. en sentit nord de Prambanan. Plaosan consta de dos temples bessons, al nord hi ha Plaosan Dor i al sud Plaosan Kidul. La curiositat de Plaosan és en la barreja de conceptes de l'Hinduisme i el Budisme, ja que pertanyen a una època en què les dues religions convivien en el Regne de Mataram. Encara que cal dir que el sentit dels temples de Plaosan és bàsicament budista, com es pot veure en la majoria d'estupes i figures.

Després de la visita a aquests temples, anem a veure l'estrella dels temples hinduistes, els temples de Prambanan, simplement sense paraules, ens van encantar!!!

Es calcula que Prambanan va ser aixecat al voltant del 850 d.C., quan el Regne hindú de Mataram governava el Centre de Java i la Dinastia imperant era la Sanjaya. Es va construïr com a resposta hindú a la construcció del temple budista de Borobudur, que va ser construït per la dinastia Saliendra que coexistia en aquella època. Igual que Borobudur, quan el poder es va traslladar cap a l'oest de Java cap a l'any 930 d.C., els temples de Prambanan van quedar abandonats i van patir els estralls dels terratrèmols i de la naturalesa.

El complex del temple es va ampliar en etapes successives pels reis de Mataram, amb l'addició de centenars de temples. El conjunt va arribar a comptar amb 237 temples (entre grans i petits, la majoria destruïts actualment), una estructura immensa, que tenia com a nucli principal els tres edificis dedicats a l'anomenada Trimurti (trinitat), és a dir, a Brahma, Visnú i Shiva, les principals deïtats de la mitologia hindú. 

Brahma era considerat el creador de l'Univers, Visnú com a conservador i regenerador, i Shiva com el destructor. És precisament en Shiva en qui es centra el complex de Prambanan ja que la seva torre és la més gran (47m. d'altura), i es situa en el centre del conjunt, flanquejada pels temples dedicats a Brahma i Visnú (de 33m. d'altura). Davant de cadascun dels temples grans, es troben tres temples menors dedicats als animals mitològics que transporten a aquests Déus: Garuda per Shiva, el cigne sagrat per Brahma i el bou Nandi per Visnú. Al voltant d'aquests, disposats en filera, es trobaven els temples "pervara", petits santuaris dels que pràcticament no es conserva res.

Dins el temple de Shiva, es guarda l'estàtua de Durga, l'esposa de Shiva, que molts identifiquen amb la figura petrificada de la princesa Lloro Jonggrang, la Verge Esvelta, protagonista d'una bella Llegenda que guarda sentit amb aquest lloc.

Aquesta Llegenda explica que un príncep es va enamorar de la filla del Rei Boko, monarca al que ell precisament havia donat mort per aconseguir el poder. Com que ella estava certament obligada a contraure matrimoni amb el botxí del seu pare, li va posar una condició que semblava impossible. Havia de construir mil temples en una sola nit. El príncep va acceptar i es va encomanar als dimonis de la Terra. Quan encara era de nit la princesa es va adonar que ja havia 999 temples. Llavors va ordir un pla amb la gent del poble, i els va manar cremar camps a l'est dels temples per fer creure al príncep i els seus dimonis que ja era de dia i que havien fracassat. En veure els llums i escoltar el cant dels galls els esperits que havien ajudat al príncep van desaparèixer i aquest es va lamentar per no haver acabat a temps. Però no va trigar a assabentar-se que tot havia estat un ardit, de manera que va voler castigar l'engany de la princesa convertint-la en la més bella estàtua dels mil temples construïts en el seu honor, perquè acabaria la feina per complir el jurament que havien fet. Aquesta és la famosa Verge Esbelta que es troba en Candi Shiva.

Aquest complex està construït amb una arquitectura típica hinduista i budista, amb estil de mandala, una estructura que simbolitza el microcosmos, en que es representa un cercle de poder, dins un quadrat amb una obertura situada a cada un dels punts cardinals, que també es pot veure en el temple de Borobudur.

Aquest tipus d'estructura representa el cosmos, i està dividit en tres parts de forma vertical. La Bhurloka, és la base dels temples, i la seva plaça exterior representa l'inframón, lloc on podia estar la gent comú, els mortals, on la luxuria i el desig són comuns. Representa una àrea profana. El cos central de l'estructura és el Bhuvarloka, que representa el món intermig, lloc per aquells que han deixat les seves possessions terrenals, y on les persones comencen a veure la llum de veritat. Per últim tenim la Svarloka, que és la part superior del temple, i representa el regne dels Déus, y és la zona més sagrada.

Vam passar ben bé 3 hores recorrent els temples, fent fotos, passejant. Ens van encantar! Visualment son molt mes espectaculars que el de Borobudur, pero aquest altre te l'encant de poder passejar per les seves galeries, i en canvi els de Prambana no.

 

Un cop es fa fosc i tanquen els temples, teniem contractat amb la mateixa agència, un sopar en un buffet, amb vistes als temples tots il.luminats. La vista era realment espectacular, tot i que el menjar no valia gaire, però val la pena per una vegada que estem aquí, sopar amb aquestes vistes! Tot i així vam tenir un espectacle de japos que tenien una festassa muntada... hi havia un petit escenari, i anaven pujant a ballar, i cantar... un festival de tour turístic... son la ostia, el que no facin ells no ho fa ningú!

Després del sopar, a les 7,30h teniem entrades per veure l'espectacle del Ramayana, tot contracta amb la mateixa agència del tour a Prambanan. Pràcticament totes les agències de Yogyakarta organitzen aquests tours. El Ramayana es fa en un teatre a l'aire lliure, a l'altre costat del temple, i des de la grada, darrera l'escenari, es poden veure els temples il.luminats. El lloc és molt maco, i l'espectacle a nosaltres ens va agradar, ara si, s'ha de saber qu es va a veure, ja que és un ballet una mica peculiar, i si no fos perquè ens van donar un folleto explicatiu de la hisoria, no t'enteres de res!

El ballet Ramayana explica la història (o culebrón) de Rama i Shinta, i està basat en un text sagrat de la religió hinduista. Shinta és una princesa molt bonica i amb molts pretendents. Per veure qui és mereixedor de la seva mà, s'organitza un torneig que guanya un príncep anomenat Rama. Però el dolent de la pel.lícula també volia a Shinta, així que fa que un dels seus sequaços es transformi en un cérvol daurat. Mentre Rama i Shinta van camí al regne d'ell, es creuen amb el cérvol daurat. Shinta, que és així de capritxosa, li demana a Rama que el caci. Rama se'n va perseguint el cérvol i deixa a Shinta a càrrec del seu germà, però aquest, veient que Rama no torna, se'n va a buscar-lo, i abans fa un cercle protector al voltant de Shinta per que no li passi res dolent.

El dolent de la peli, es fa passar per un captaire ancià que demana l'ajuda de Shinta, i aquesta, com és així de tontica, surt del cercle i el maligne l'atrapa i se l'emporta al seu castell. Quan Rama i el germà tornen, no troben Shinta, però un ocellet els explica què ha passat, i com que ell és molt matxote i valent, se'n va a rescatar-la. Pel camí, es troben a uns macacos que els demanen ajuda per derrotar a uns gegants que els estan atacant. Com Rama i el seu cunyat no tenen pressa, els ajuden, i a canvi, els micos els acompanyen.

Rama i el cunyat ataquen el palau amb l'ajuda de l'exèrcit de micos i aconsegueixen vèncer primer al fill del dolent i finalment al dolentíssim. No obstant això, després de tot el rotllo, va Rama i diu que dubta que Shinta segueixi sent pura, així que la rebutja (té nassos el tema!) i la pobreta Shinta es cala foc a si mateixa per demostrar la seva puresa (no entenc què té a veure una cosa amb l'altra), però encara sort que el déu del foc posa una mica de sentit comú a aquesta història que no en té massa, i salva a Shinta. Rama està molt content amb la demostració de fe i de puresa (vaia tela que la pobre s'hagi de calar foc per fer-lo content!), i s'enporta a la noia al seu país per ser feliços i menjar perdius. Vaia tela amb el culebrón! Això ni a Nissaga de Poder!

Bé, i després d'aquest super espectacle, ara sí, cap a dormir, que el d'avui ha estat un dia molt intens!

Marta i Jordi, aquell dia des de Yogyakarta.