Després de la vista dels rinoceronts del llac Nakuru, nou dia i nova ruta, continuem anant de llacs, posem rumb al Parc Nacional de Llac Naivasha, on ens plantem en unes 2 horetes.
La primera parada la fem a la Reserva de Hell's Gate, que rep aquest nom degut a la gran activitat geotèmica de la zona, on es troben dos volcans apagats. Aquest parc és curiós pels seus guèisers, però sobretot atractiu pels turistes pel fet de poder recorre'l a peu o en bici, degut a que la població d'animals és escassa, sent els herbívors com zebres, girafes, búfals i "pumbas", els principals habitants, i hi ha molt pocs depredadors en aquesta zona.
Així que ens plantem a l'entrada a les 10h del matí, lloguem unes bicis destartalades, i ens acompanya un guia que es diu Fèlix. Fem els primers metres que separen el punt de lloguer de bicis de l'entrada, amb una mica de pujadeta, i la Marta diu que ja no pot més... i encara queden 10 km d'anada i 10 de tornada!! Però som-hi, per veure coses interessants s'ha de patir...
A part de poder fer el recorregut entre animals, aquest parc té unes importants formacions geològiques, en el pas del riu, que ha anat formant amb el pas del temps un important barranc. El recorregut típic a realitzar dins els parc, és el descendir seguint el traçat del riu.
En arribar al punt final del parc, deixem les bicis i ens dirigim a veure les gorgues. L'accés no és pas fàcil, hi ha trams on s'ha de baixar entre roques i corriols d'aigua! Finalment s'arriba a la part interessant, unes gorgues d'una profunditat d'uns 20 metres en algun punt, que ara estan seques i s'hi permet caminar. Com a curiositat, aquí es van rodar algunes escenes de la pel·lícula de Tom Rider (no sabem quina). Acabat el recorregut de més o menys una horeta, tornem a enfilar amunt que toca dinar.
Avui dinem de picnic, ens han preparat unes caixetes amb algo de fruita, carn, pa, i verdures, tot molt bo. I sembla que els macacos que viuen al parc també els agrada, perquè no paren de rondar i intentar robar-nos alguna coseta. Com a curiositat, tots els macacos de Kenya, tenen els collons verds!! Sí sí, de veritat!
Un cop dinats, toca desfer els 10 km amb bicicleta fins a l'entrada, i aquests si que son un suplici. Son la 1 del migdia i fa moooolta calor, i ara toca pujada!! Sembla que no s'acabi mai!! Però finalment arribem, mig morts, però arribem!!
I directament des d'aquí posem rumb al Llac Naivasha.
En arribar al punt final del parc, deixem les bicis i ens dirigim a veure les gorgues. L'accés no és pas fàcil, hi ha trams on s'ha de baixar entre roques i corriols d'aigua! Finalment s'arriba a la part interessant, unes gorgues d'una profunditat d'uns 20 metres en algun punt, que ara estan seques i s'hi permet caminar. Com a curiositat, aquí es van rodar algunes escenes de la pel·lícula de Tom Rider (no sabem quina). Acabat el recorregut de més o menys una horeta, tornem a enfilar amunt que toca dinar.
Avui dinem de picnic, ens han preparat unes caixetes amb algo de fruita, carn, pa, i verdures, tot molt bo. I sembla que els macacos que viuen al parc també els agrada, perquè no paren de rondar i intentar robar-nos alguna coseta. Com a curiositat, tots els macacos de Kenya, tenen els collons verds!! Sí sí, de veritat!
Un cop dinats, toca desfer els 10 km amb bicicleta fins a l'entrada, i aquests si que son un suplici. Son la 1 del migdia i fa moooolta calor, i ara toca pujada!! Sembla que no s'acabi mai!! Però finalment arribem, mig morts, però arribem!!
I directament des d'aquí posem rumb al Llac Naivasha.
El Llac Naivasha té una extensió de 180 km quadrats, situat a 2 hores de Nairobi, i tant sols a 10 km del Llac Nakuru. El nom de Naivasha deriva de la paraula masai Nai´posha (“aigües torbulentes”), conseqüència de les sobtades tempestes.
Un cop a llac, lloguem una barqueta, molt car el preu per cert, però ja se sap, per una vegada que venim... i amb aquesta barqueta et passegen per tot el llac. Es poden veure de molt a prop els milers de flamencs que hi ha en el llac, i moltes especies d'ocells diferents, però el millor de tot es que la barca passa molt a prop de manades d'hipopòtams! Son espectaculars, enormes, però amb molta cara de mala llet!! Millor no apropar-s' hi massa, no sigui que s'enfadin... i després de una hora de visita, s'ha acabat, tornem a port.
El que més ens ha agradat sense dubte ha estat veure els hipopòtams de tant a prop!!
Per a poder visitar en parc de Naivasha, hem canviat d'allotjament, i ens desplacem 7 km al nord del Llac Nakuru, on es troba el nostre hotelet per aquesta nit. Avui farem nit al Maili Saba Camp, un "tended camp" més senzill que el Flamingi Hill on hem estat al llac Nakuru, que queda situat dalt el cràter del volcà Menengai, amb unes vistes magnífiques a la caldera. Està format per 20 tendes independents, piscina i una zona comunitària de restaurant.
Un cop a llac, lloguem una barqueta, molt car el preu per cert, però ja se sap, per una vegada que venim... i amb aquesta barqueta et passegen per tot el llac. Es poden veure de molt a prop els milers de flamencs que hi ha en el llac, i moltes especies d'ocells diferents, però el millor de tot es que la barca passa molt a prop de manades d'hipopòtams! Son espectaculars, enormes, però amb molta cara de mala llet!! Millor no apropar-s' hi massa, no sigui que s'enfadin... i després de una hora de visita, s'ha acabat, tornem a port.
El que més ens ha agradat sense dubte ha estat veure els hipopòtams de tant a prop!!
Resulta que avui som els únics clients d'aquest petit allotjament, així que totes les atencions cap a nosaltres! Sopem de luxe al costat d'un foc que encenen a la sala menjador i cap a dormir, que hem d'agafar forces per la nostre arribada a Masai Mara.
Ja hem pogut penjar alguna foto del primers dies, poc a poc arribaran aquestes!
Que fantàstic!!!!! Quina cara de felicitat que feu a les fotos!!!!
ResponEliminaA seguir disfrutant.... Molts petons