Ens posem en marxa, i fem les típiques parades de rigor per anar al lavabo, a les típiques botigues de souvenirs, on alguna coseta acaba caient, però això del regateig ens agota, i acabem comprant molt menys del que ens agrada, només per no haver de regatejar.
Així doncs, cap a la 1 del migdia, i després d'un bon tros de carretera, de les que ells anomenen African Massage, pels sotracs de la carretera, arribem a les portes d'entrada de la Reserva de Masai Mara. Allà ens esperen la gent d'Enkewa, el nostre nou campament per els propers 3 dies. Saludem als masais que guarden els 4x4 del campament, que estan esperant altres turistes que estan visitant el mercat masai que es fa allà cada dimarts. Així que mentre esperem, nosaltres també el volem veure! Passejem entre les paradetes, de roba de segona ma, verdures, sabates, i vaques i cabres per allà passejant també. El millor de tot, és que els masais t'ignoren completament, ells van a la seva, i la sensació de no sentir-te turista per una estona, no té preu! Són articles d'ús quotidià els que es venen, per tant deuen suposar que als turistes, si no porten la marca souvenir, no els interessa. Però a nosaltres el mercat ens va semblar molt interessant!
Un cop feta la visita al mercat, ens reunim amb la gent d'Enkewa en els 4x4. Allà coneixem en José, el propietari del camp, un noi mallorquí, molt jove, que fa 7 anys que volta per terres masais, i 3 anys que fa fundar Enkewa. També coneixem alguns dels masais del campament, i altres turistes que s'allotgen en el campament aquests dies. Ens despedim de la Marta i en Girion, amb qui hem fet molta amistat aquests dies, i ens ho hem passat molt bé! A la Marta fins i tot li regalem la nostre guia de Kenya, ja que ella va flipar quan la va veure, diu que allà no hi ha llibres en castellà, i menys guies del seu país, així que ara li servirà per practicar el castellà, i tenir una guia del seu país!!
Ara que hi som tots, carreguem les motxilles als 4x4, i posem rumb cap a Enkewa, el nostre paradís pels propers 4 dies!
El nostre allotjament durant els quatre dies que passarem a Masai Mara és el Enkawa Mara Camp, un gran descobriment! Resulta que aquest allotjament el va fundar un mallorquí que es diu José, i més tard s'hi va sumar una gironina que es diu Marta. Junts gestionen aquest allotjament eco-sostenible, i són els que ens han organitzat tot el viatge, posant un dels seus guies i conductor a la nostre disposició en els parcs que hem visitat fins ara, i gestionat allotjaments, i transports.
Aquest "tended camp" està situat a la comunitat Olderkesi, al sud-est de la Reserva Nacional de Masai Mara, prop de la frontera amb el Serengeti. Aquesta regió és més agresta i de menor activitat turística, fet que permet poder-hi observar espècies difícils de veure en altres llocs com el lleopard o el rinoceront negre. Aquesta zona està habitada també pel poble masai, que conserva la seva cultura i tradicions gràcies a la menor afluència de visites turístiques. Simplement un lloc autèntic!
El campament Enkewa Mara Camp té com a una de les seves prioritats ajudar a la comunitat Masai de la seva zona, desenvolupant projectes que milloren la seva qualitat de vida. Entre aquestes necessitats bàsiques a millorar es troben l'educació i la sanitat. En el poble masai de Ositeti, proper al Tended Camp, s'ha ajudat a millorar l'escola, i actualment s'hi està contruïnt una casa pel metge del dispensari mèdic.
La nostre arribada a Enkewa no pot ser millor. Ens rep la Marta, a la que estem molt agraïts per tota la gestió del viatge que ens ha fet, i ens ensenya la nostre tenda pels propers 4 dies. Una meravella enmig de la sabana! Un lloc tranquil i privilegiat, amb tots els luxes possibles, i amb aquella màgia d'estar en un lloc únic. Estem encantats!
Després de deixar les motxilles, anem cap a la tenda menjador per dinar, que és tard i la gana ja apreta! Dinem més que bé, un menjar deliciós!! I ara toca fer plans per la tarda, aquí no es pot descansar ni un moment! farem un safari de tarda, amb una altre parella catalana que estan al campament. Així que temps d'anar a agafar alguna coseta d'abrigar, i rumb a la reserva Masai Mara, a veure què ens espera!
Àfrica ja no és el que era, suposo que això ho sap tothom. L'assetjament humà sobre la fauna, juntament amb el desenvolupament dels temps moderns, ha esborrat l'antiga imatge d'animals salvatges movent-se lliures per territoris inexplorats. Avui en dia, moltes reserves i parcs africans estan vallats, tant per prevenir la caça furtiva, com per protegir les poblacions dels atacs d'animals salvatges.
Tot i així, hi ha llocs que encara retenen l'antic carisme d'una terra lliure i salvatge. La reserva nacional del Masai Mara, és un dels únics paratges que encara exhibeixen concentracions d'animals que evoquen a l'Àfrica lliure i salvatge. La reserva no està vallada, així que els animals tenen via lliure per moure's, no hi ha límits, ni tant sols fronteres nacionals, ja que la fauna pot deambular a través l'àrea protegida de terres keniates, així com les planícies del Parc Nacional del Serengeti, al nord de Tanzània. Tot això es coneix con l'ecosistema Serengeti-Mara, un tros d'Àfrica que abarca 25.000 km².
En el seu territori resideixen els anomenats "Big Five", és a dir, les cinc espècies que temps enrrere eren les més cotitzades en els safaris de caça, i que en l'actualitat són les més cotitzades pels objectius de les càmeres, ja que són les més difícils d'observar: el lleó, el lleopard, l'elefant, el búfal i el rinoceront.
A més, en aquest territori hi viu un poble de soldats i caçadors, escollits segons la llegenda pel Déu Ngai, el poble guerrer Masai, que habiten en els altiplans de Kenya i les planícies centrals de Tanzània. La llegenda diu que Déu va enviar bestiar a la terra perquè els Masais els cuidessin . Per tant, tradicionalment s'entenia que qualsevol altre poble que posseís animals, significava per força que els hi havien robat. En el passat, les lluites per recuperar les seves "propietats robades" van portar als Masais a enemistar-se sanguinàriament amb altres tribus, en especial els Kikuyus.
Però si hi ha una cosa que caracteritza Masai Mara i el fa especialment espectacular, és el que s'anomena la Gran Migració, probablement un dels espectacles més grans de Àfrica. Té lloc durant els mesos de juliol a octubre, on casi un milió de nyus, dos-centes mil zebres, dos-centes mil gaseles, i milers de topis, es desplacen cada any cap al nord, provinents de les terres veïnes del Serengeti, en busca d'aigua i millors pastures. A l'octubre la migració s'inverteix, i reprèn el camí de tornada cap al sur, al Serengeti. Veure les grans manades desplaçant-se, i creuant el riu Mara esquivant als cocodrils que estan esperant el seu esmorzar, és un espectacle únic, que mostra la cruesa de l'alt preu que s'ha de pagar per a la supervivència a l'Àfrica.
Els safaris de tarda a vegades poden ser una mica més fluixets que els de matí, en el sentit que potser no es veuen tants animals, però nosaltres no ens podem queixar. Veiem zebres, jirafes, elefants... aquests ja els tenim una mica coneguts! Trobem un bebe d'elefant que estava tot sol. En Sam ens diu que segurament els pares s'han mort, i que tot sol no és provable que sobrevisqui gaire temps, pobret.
Però després, per fi, trobem un cau de hienes!! A la Marta li feia molta il·lusió veure les hienes! Les trobo molt divertides! En el cau n'hi ha forces, inclús diverses cries amb les seves mares. És un luxe poder veure-les de tant a prop, tan relaxades.
La tarda ja va caient, i de tornada aprofitem per fer una paradeta simbòlica, a la línia que separa Kenya de Tanzània, podrem dir que hem estat a Tanzània, encara que sigui només un peu durant uns minuts!
I en aquest punt també aprofitem per fer una paradeta perfecte per veure la posta del sol! Però no únicament veient les vistes, en Sam i en One Ten, els masais que ens acompanyen, ens preparen unes taules i cadires, en plena sabana, per poder prendre algo veient la posta de sol. Tot tipus de begudes, i alguna cosa per picar. Nosaltres fem un vinet no Jordi? I tan, que més es pot demanar, vinet i bona companyia, en plena sabana veient la posta de sol!! Increïble!
En arribar al campament, ens preparen dues dutxes calentes. Sí senyor, això d'estar al mig de la sabana complica les coses, i no hi ha aigua calenta corrent. Per poder-te dutxar s'ha de demanar als masais del campament que t'escalfin aigua, i te la porten amb galledes fins la tenda, on amb unes politges la pugen a un recipient, que connecta amb a dutxa de dins la tenda. I ara sí, obrim l'aixeta, i una bona dutxeta calenta, però ràpida que s'acaba l'aigua! En acabat, tornem a pujar politges, i una altre per en Jordi.
Després de la dutxa, ens espera una bona conversa al voltant del foc, amb la Marta, els masais, i altres turistes, per explicar les anècdotes del dia, un lloc fantàstic pe acabar el dia, explicant historietes al voltant del foc. El sopar boníssim com sempre! I ara sí, toca anar a dormir, que demà ens espera un dia intens de safari "full day", i despertador masai a les 5,30h del matí!
Lala Salama a tots!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada