Dia 6: Pobles del Llac Wolfgangsee

Hem dormit genial a la nostre habitació del Landhaus Fay, no se sent absolutament res! pugem a la sala de menjador, on et pots servir el que vulguis del que hi ha, repetir tantes vegades com vulguis, i al cap de poc apareix el propietari amb una safata d'embotit i torrades, l'embotit tot molt fumat, aquí els hi agrada així, però què hi farem!

Després de tenir la panxa ben plena i recollir maletes, ens despedim dels propietaris molt i molt amables, carreguem el cotxe, i a fer camí! Avui la intenció és arribar a la tarda a Munich, però tenim tot el dia per endavant per recórrer la zona. Ens centrarem en els poblets que envolten el Llac de Wolfgangsee, que ens ve de camí cap a la frontera Alemanya.

La primera parada serà el poblet de nom impronunciable, St. Wolfgang im Salzkammergut, toma ja! Aparquem a un pàrquing als afores del pobles, que en època d'hivern és gratuit, i xino-xano cap al centre. És un poble petit, i en aquestes dates hi ha moltes botigues tancades i poc ambient, però és agradable per passejar. Això sí, té unes vistes molt boniques al llac.

Passejant, trobem un pessebre molt xulu de fusta, on les fugures són de mida real. hi ha l'estable amb el naixement, i un munt de pastors fent camí. Ens hi passegem pel mig, i aprofitem per fer quatre fotos integrant-nos en l'escenari.

Després de voltar una estona, mirar quatre botiguetes i veure les precioses vistes al llac, anem a buscar el cotxe i rumb a un altre petit poblet, aquest amb un nom més fàcil, Strobl, que queda a tant sols a un parell de quilòmetres. Aparquem també en un petit pàrquing i a caminar pel passeig del llac.

Aquest poble és més petit que el d'abans, i encara està més mort, no es veu absolutament ningú, ni hi ha cap botiga ni bar obert, així que donem una volteta per la plaça on també hi ha unes figuretes de fusta, i el passeig del llac, i tornem cap a buscar el cotxe.

Entre passeig i passeig, ja casi és migdia, així que decidim posar rumb ja cap a Munich i parar a dinar a mig camí, per arribar a Munich de dia, ja que al no tenir GPS, ens serà més fàcil trobar l'hotel de dia. Tenim una mitja horeta fins a la frontera amb Alemanya, a partir d'allà, i després encara una horeta i pico fins a Munich.

Un cop passada la frontera, en un lloc indeterminat que no recordem, sortim de l'autopista i entrem al primer poblet que trobem. A la plaça del poble hi ha dos restaurants, així que no tardarem gaire a decidir. Quan mirem la segona carta però, veiem un plat que ens fa decidir a l'instant, és un restaurant grec, i tenen mousaka!!! Ja fa 5 anys que vam anar de viatge a Grècia, i de cop ens ha entrat una gran nostàlgia d'aquell viatge tan maco, i unes ganes enormes de menjar mousaka! 1, 2, 3... cap dins!!

Nyam que bona!!!! I quins records!!El viatge a Grècia és un dels que no ens importaria gens repetir! I ara ja del tirón cap a Munich!

Arribem bé a Munich, però ara trobar l'hotel és una altre història. Donem voltes i més voltes fins a trobar un cartell que indica l'estació. Per sort una vegada més l'hotel estava prop de l'estació, perquè sinó no l'haguéssim pas trobat, seria impossible ubicar-se en una ciutat tan gran sense haver-ne vist mai ni un mapa! Un cop localitzada l'estació, i unes quantes voltes més tard, acabem trobat l'hotel. El nostre hotel a Munich és l'Hotel Astor.

Check in, i cap dins! És un hotel que està molt bé, a un preu raonable, i prou a prop del centre per arribar-hi a peu en 15 minutets.

Després de descansar una estona i una bona dutxa, sortim a donar un vol i tenir el primer contacte amb la ciutat de Munich. Passejant arribem al carrer principal i l'Ajuntament. que és impressionant! I aquí comença la missió impossible de trobar un lloc per sopar. Busquem algun lloc amb menjar típic, però tot el que hi ha al centre, i que porta el títol de "típic", és caríssim. Finalment després de donar voltes i voltes, i tornar a posar rumb cap a l'hotel, trobem un petit restaurant italià, que serà el decobriment d'aquesta ciutat. És un restaurant petit, agradable, i el menjar és molt bo! Fem una pizza i una pasta, i cap a dormir! que demà és l'últim dia!