Dia 8: Ciutat imperial de HUE

El tren arriba a la ciutat de Hue a les 9:30h del matí. Han sigut casi 14 hores de tren, però aquesta vegada hem dormit molt bé, i ens han passat bastant ràpid, ja ens estem acostumant a passar la nit en trens, llàstima que hagi sigut la última! El tren es una molt bona manera de moure's per Vietnam, molt còmode, et permet aprofitar les hores de nit mentre dorms per desplaçar-te, i t'estalvies la nit d'hotel!

A l'estació ens espera un noi del nostre hotel per aquesta nit, el Serene Palace Hotel Hue, un molt bon hotel, a un preu més que assequible pel que ofereix. Despres de deixar les maletes i una bona dutxa, sortim a recorrer la ciutat. El punt fort de Hue és la visita a la Ciutadela Imperial, on van viure els emperadors de la dinastia Nguyen, fundada el 1802, i que van viure a la ciutat imperial de Hue fins el 1968, en plena guerra de Vietnam.

Per arribar de l'hotel a la ciutadela, primer ens haviem proposat arribar a peu, hi ha una mitja horeta caminant, pero fa una calor tan horrible, que a mig camí decidim llogar un "rickshaw", una especie de bici que porta una cadira al davant, i en la que s'hi va molt millor que anant a peu, a un preu més que raonable! Sembla que anem amb cotxet! S'hi va bé Jordi?

Aquesta Ciutadela està construïda dins una muralla de 10 Km de llargada, amb un enorme fossar que ara està ple de nanufars. Dins les muralles hi ha diferents sectors, el Recinte Imperial, la ciutat Purpura Prohibida, diversos temples, jardins, fortalesa militar.... una petita ciutat al servei exclusivament de l'emperador. Malauradament la guerra de Vietnam va  destruir gran part d'aquest enorme complexe, i actualment no s'en pot visitar gran part... però tot i així val molt la pena.

Un cop a la ciutadela, comencem visitant la Torre de la bandera, la porta de Ngo Mon, que està totalment reconstruida, el palau de Thai Hoa, que era on l'emperador rebia les visites importants i es celebraven les festes, les Sales dels Mandarins, on es preparava l'exèrcit, i la Ciutat Purpura Prohibida, que era la residència de l'emperador, la seva cort, les dones oficials i les concubines, els eunucs... i tot el que l'emperador necessitava... no es quedava curt el paio!!!

La visita es molt interessant tot i que la majoria de recintes estan destruits, però hi ha una exposicioó de fotos reals de la dinastia Nguyen de principis del segle XX, que permet veure molt be com era el recinte i la vida a la ciutadela.

Cap a migdia ja no podem mes amb tanta calor, i tornem a llogar un "rickshaw" per arribar fins l'hotel. Dutxa, i anem a dinar al restaurant vietnamita Anh Binh, que recomana la Lonely Planet, i sort que està recomenat allà, perquè està en un carrero molt petit que sino no el trobaria ningú. Però de veritat s'hi menja bé, els millors rollitos de primavera que hem menjat a Vietnam fins al moment. Però es nota que està recomenada a la Lonely Planet, ja que els pocs turistes que hi veiem, tenen aquesta guia sobre la taula.

A la tarda, com que Hue ens sembla que tampoc té gaire cosa interessant per veure, ens acostem fin a l'embarcador, i allà negociem amb una paia el preu per anar amb una barqueta pel Riu del Perfum, fins a la Pagoda de Tien Mu, i per 15$ ens porten tota la tarda de passeig pel riu fins la pagoda, ens esperen i tornada fins a Hue, en total unes 2 hores.

El Riu del Perfum no es que sigui molt bonic per ell mateix, però esta bé veure la vida que s'hi fa al voltant, els nens que s'hi banyen, les barquetes de pescadors, les casetes...

La Pagoda tambe ens agrada força, és d'entrada gratuita, i a part de la pagoda que està en el centre, hi ha diversos temples i jardins cuidats amb bonsais, l'ambient es tranquil i agradable per passejar.

També s'hi poden veure monjos molt jovenets cuidant els temples, netejant, posant incens... i en un dels jardins fins i tot vam poder assistir a un partit de fútbol entre monjos, que no ho feiem gens malament!

I ja amb la posta de sol, tornem amb el barquet pel Riu del Perfum fins a Hue. Aprofitem per passejar una estona pel mercat nocturn, fer una cervesa en un bar, i després anem a sopar al Littel Italy, tamb recomanat a la Lonely Planet, i és que ens venia de gust sopar a l'estil Mediterrani!

I ara ja toca retirada, que demà al matí agafem l'autobús fins a Hoi An.

Marta i Jordi, en aquell moment des de Hue.