Ens llevem a la ciutat de Hue, després d'haver dormit molt bé en un llit com cal, i no en un tren... jejej. A les 8,20h ens passa a buscar el bus per anar direccio Hoi An, que vam reservar des del mateix hotel de Hue ahir quan vam arribar. En total son 4 hores de bus, una parada en una botiga de souvenirs per anar al lavabo i, si tenen sort, algun tuista els compra alguna cosa.
Arribem a Hoi An a les 12,30h del matí, i ens deixen al mig del no res, on hi ha tot de paios amb motos esperant els turistes. Negociem un preu fins l'hotel, i agafem una moto per cadascún i cada maleta, i enmig d'un tràfic caòtic, de paquet d'uns motoristes suicides que es salten tots els semàfors i senyals, i que es reien de la nostre cara de susto metre ens deien "no worry, no worry", arribem al nostre hotel, el Vaia Boutique Hotel, on teniem feta la reserva. L'hotel està molt bé, és molt nou, i tot i no quedar ben bé al centre de la ciutat antiga de Hoi An, és possible arribar-hi a peu, o més ràpid amb les bicis que pots agafar gratis de l'hotel.
Després de la dutxa de rigor, ens n'anem a recorrer la ciutat antiga de Hoi An. Hoi An és una ciutat fluvial situada al centre de Vietnam, en el Mar de la Xina, i una de les ciutats amb mes encant del pais, i que hem vít mai. Va ser un dels ports més importants del sud-est asiàtic entre els segles XVII i XIX. La ciutat antiga de Hoi An està tancada al tràfic, només s'hi pot circular amb bicicleta, i es una ciutat famosa per les seves sastreries i la seva artesania local.
Un cop instal·lats, agafem les bicis de l'hotel i ens n'anem fins al centre a buscar algun lloc per menjar alguna cosa. Dinem a un restaurant amb vistes al riu, menjar vietnamita boníssim i després anem a veure el pont xinès, que es l'emblema més famós de Hoi An després de les sastreries, però que realment tampoc té gaire encant a part de la seva antiguitat.
Aquí practicament totes les botigues són sastreries, famoses per fer-te qualsevol peça de roba en el temps record d'unes hores, i totalment a mida. Realment la roba que tenen està molt ben feta, i amb teles de qualitat, i a preus molt baixos comparat amb el que podria costar la mateixa peça feta a mida a Europa.
Nosaltres ja anàvem amb la idea de fer-nos fer alguna peça de roba a mida, però no teniem molt clar quina o quines... Badant per les botigues, de cop ens trobem sentats en uns sofas estil "Cuentame", enmig d'una botiga plena de teles, i envoltats de catàlegs. Realment les peces de roba que tenen son molt xules. I acabem caient, no tots els dies es té la oportunitat de tenir roba feta a mida amb les teles, colors i models que t'agraden. Per la Marta una jaqueta per l'hivern, i per en Jordi una americana i una camisa. I tot plegat ens costa uns 75 euros les tres coses.
I ben contents ens n'anem a voltar paradetes i els carrerons de Hoi An. Aquí el clima ja és més tropical, al matí ha fet un sol per moir-se, i ara la tarda amb un moment es posa núvol i plou a bots i barals durant un parell d'horetes, i després com si res hagués passat.
A la nit Hoi An es transforma en una ciutat plena de llumets típics vietnamites de tots colors, i és realment molt bonic. Hi ha molt d'ambient, bars i restaurants, gent passejant... Nosaltres sopem en un petit restaurant ple de llumets, i provem una de les especialitats tipiques de Hoi An, és com una crep amb gambes i vadella, i t'ho serveixen en un plat amb paper d'arros amb diferents verdures, mango, ceba... perquè tu mateix et facis el rollito com vulguis i ho suquis en una salsa molt bona.
Després de sopar ens arribem al mercat nocturn a l'altre banda del riu, ple de paradetes, llumets vietnamites i molt ambient. Un molt bon lloc per passejar i despedir el dia.
Realment Hoi An es una de les ciutats mes famoses de Vietnam i que més agraden a tothom, i quan un arriba aquí enten el perquè.
Marta i Jordi, des de Hoi An.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada