Dies 15 i 16: Delta del Mekong

Avui torna tocar matinar, però per una de les visites que esperàvem amb més ganes, el Delta del Mekong! A les 7 del matí cap a esmorzar, i a les 8 ens esperava el nostre guia durant els tres pròxims dies, per visitar el delta.

Quan es parla de Indochina, moltes de les imatges que ens venen al cap són les dels arrossars, els mercats flotants plens de gom a gom, mil i un colors i olors, la seva gent, paisatges de pel·lícula... i totes aquestes imatges es troben juntes aquí, al Delta del Mekong.

La nostre intenció era poder conèixer el Delta del Mekong, i l'encant de veure i viure el seu dia a dia. Però, mentre disfrutem d'aquesta meravella, Jordi què et sembla si ens arribem fins a Combodja pel Riu Mekong??

I tal dit tal fet, la nostre intenció ha estat, al mateix temps que gaudim d'aquesta meravellosa zona, aprofitar per fer el recorregut que separa Ho Chi Minh de Phnom Penh, i entrar a Combodja en barca a través del Mekong. Aquest trajecte també es pot fer en bus, en un trajecte de dos dies i jornades de més de 12 hores, o en avió, però hem cregut que fer-lo amb barca pel Mekong podia tenir molt més encant!

Hi ha multitud d'opcions i agències que ofereixen aquests tours. El típic és el tour de 1 dia pel delta, per veure algun mercat flotant, algun arrossar i de tornada cap a Ho Chi Minh. També hi ha tour de 2 o 3 dies, i de fins 1 setmana en vaixells de luxe. La majoria de tours que ofereixen però, són amb grups massificats, de fins a 30 persones, molt impersonals, i que només et permeten veure els punts turístics.

Nosaltres buscàvem un tour de 3 dies des de Ho Chi Minh a Phnom Penh, que fos personalitzat, o amb grups molt reduïts, que ens permetés veure altres zones menys turístiques del delta, veure la seva vida en el dia dia, i amb certes garanties de qualitat, ja que per nosaltres és un lloc molt esperat per visitar, i no voliem tenir sorpreses. Després de buscar, demanar pressupostos i mirar crítiques de diferents agències, finalment ens hem decantat per la que millors crítiques té a la xarxa, ANN TOURS. Realment el preu per fer un tour en privat és elevat, però posant a la balança preu contra poder fer un tour privat, al nostre ritme, visitant zones menys turístiques, la balança es va decantar cap aquesta opció.

Però abans de començar amb la ruta, quatre pinzellades sobre el Delta del Mekong... Després de néixer al Tíbet i passar per Xina, Myanmar, Laos, Tailandia i Cambodja, el Riu Mekong finalitza els seus més de 4.000 quilòmetres de recorregut al sud de Vietnam. Aquí, abans de desembocar definitivament al mar, forma un enorme delta, el Delta del Mekong, que marca la vida dels seus més de 17 milions d'habitants. Ocupa un àrea de 40.000 quilòmetres quadrats, una àrea una mica més gran que Catalunya, distribuïts en un total de 13 províncies vietnamites. Els vietnamites anomenen a aquesta increïble regió a "els 9 dracs", en referència als 9 punts diferents on el Riu Mekong desemboca al mar.

El gran atractiu d'aquesta regió es troba en la capacitat del Riu Mekong per transformar paissatges i pobles. Els seus centenars de canals i desenes de petits afluents han provocat que els locals s'acostumin a fer girar les seves vides al voltant de l'aigua.

A les 8 del matí sortim amb el nostre guia Tuk i el conductor que no recordo com es diu, en direcció al delta, unes dues hores amb parada inclosa per lavabo i coca-cola, ens separen de la nostre primera parada, Cai Thia. Allà agafem una barqueta que ens porta fins la illa de Hoa Loc, que queda al bell mig del Mekong. Alla hem desembarcat unes bicis que portaven a la barqueta, i a pedalar per els estrets corriols d'aquesta illeta. Aquí només hi ha aquests caminets per desplasar-se, on només pasen motos i bicis, en tota l'illa no hi ha ni un sol cotxe.

La vegetacio que envolta els camins és molt verda, plena de platanets i arbres fruiters, i de tant en tant alguna caseta que estaria en un terme mig entre caseta i barraqueta, però totes amb el seu encant, les seves floretes tropicals al jardí, les gallines passejant pel portxo... La gent que ens creuem ens somriuen, divertits de veure dos guiris amb les bicis per la seva illa i ens saluden amb la mà des de darrera la balla de les seves casetes. Es respira pau, i la sensació de poder disfrutar tranquilament d'un lloc autèntic, fora dels circuits turístics, ja que en tot el matí no en veiem ni un. Simplement observem la tranquila vida al delta del Mekong.

Al cap de poca estona parem en una d'aquestes casetes, on una senyora molt arrugada però amb una alegria i tendresa que ens han enamorat, ens ensenya com fan el paper d'arròs, que és el que s'utilitza per a fer els "rollitos" de primavera tan coneguts. I després de la demostració, li han fet provar a la Marta de fer-lo, i encara ha sortit prou bé! Fins i tot després ens hem assegut al portxo a menjar-nos el paper d'arros que haviem fet, fent un "rollito" i sucant-lo en soja, i estava realment bo. Ens ham portat tambe tè, i una espècie de pa, i em rigut una estona intentant que el guia ens ensenyés algunes paraules en vietnamita per dir-les a les dones, que es descollonaven amb la nostre pronunciació!

Després de despedir-nos, tot i que jo ja m'hagués emportat a la iaia de souvenir, era super mona! continuem pedalant i parem a una espècie de barraqueta on embalen la fruita per portar-la a Saigon, però total era un portxo amb la fruita escampada per terra, i unes quantes noies que la posàven en caixes, que d'això el guia li ha dit control de qualitat, però bé, no li discutirem... jejej

Continuem pels carrerons d'aquesta illa, sense haver-hi vist ni un sol guiri encara, i això és d'agraïr! I parem de nou a una caseta, on ens ensenyen a fer una especie de bunyols amb sesam, i novament ens asseiem al portxo de la casa amb la família a degustar el menjar que estava molt bo.

Poc després ens tornem a posar en marxa, però comença a caure un gran diluvi, i ens refugiem en un bareto que hi ha a un costat del camí. I diluvia i diluvia... i ens passem allà casi una hora, veien com tres vietnamites juguen primer a un joc semblant als escacs però amb unes peces amb caràcters xinos, i després juguen al billar... tenen una pinta així una mica xungui, que ens transporta a les pelis de la guerra, amb els vietcongs planificant les seves estratègies... weno, almenys tenim entreteniment per aquella estona!

Quan la pluja afluixa, tornem a agafar les bicis amb els nostres ponxos, i pedalem fins a completar la volta a l'illa i tornar al barco. Amb la barqueta fem una mitja hora pel riu Mekong, fins que ens descarreguen a una casa particular, que a l'entrada posa que es eco-turisme, però realment estem completament sols a part d'uns vietnamites que ens miren des de unes hamaques, i ens preparen un dinar casolà vietnamita, que ens serveixen en un pati ple d'orquídies només per nosaltres sols, un luxe, i el menjar molt bo! A banda que estàvem acompanyats per una anaconda força grossa que estava tancada en una gàbia... el guia ens havia dit: "Don't worry, it's a domestic snake, no dangerous".... ah  així cap problema doncs, és com tenir un gos!!... però no les teniem pas totes... sort que la gàbia estava ben tancada que sinó alla no ens hi troben!

A la tarda de dinar, tornem a la barqueta, i ens porten fins un punt on agafem un barquinyol mes petit i ens adentrem per uns canals preciosos i petits del delta del Mekong, envoltats de plantes tropicals, alguna petita caseta de fusta, i ni un soroll... ens ha agradat moltíssim aquest passeig!

I amb aixo pràcticament acaba el primer dia al Delta de Mekong, fem mitja horeta més amb cotxe fins arribar a Can Tho, la ciutat mes gran del delta, amb prop de 1 milio d'habitants, i el nostre hotel, el  KimTho hotel, que esta molt bé. Dutxa, anem a sopar una pizza, que tant menjar casolà vietnamita ens ha fet ganes d'una mica de menjar europeu, i a dormir que demà ens toca més delta!


El segon dia ens llevem a les 6, perquè anem a veure el mercat flotant de Cai Rang, el mercat flotant mes gran del Mekong, i cal arribar-hi aviat, perquè és quan hi ha més activitat i encara no han arribat les barques de turistes. Així que amb els llençols encara enganxats, pujem a la barca i mitja horeta de camí fins a Cai Rang.

Quan arribem ja està ple de barques fent negoci i intercanvis d'una a l'altre. Són barques de mida mitjaneta, perquè els seus propietaris a part d'utilitzar-les com a negoci també i viuen, i van d'un merct a l'altre venent els seus productes, podriem dir que són com els nomades del Mekong.

Com a curiositat, cada barca té al davant un pal llarg, posat cap amunt, i a la punta i enganxen el producte que ells venen, d'aquesta manera les altres barques poden veure des de lluny quina barca els interessa depenent del què volen comprar. Així hi ha barques que dalt del pal i porten una pinya, un enciam, naps... o el que sigui. És maco veure com fan el seu dia a dia sense ni fixar-se amb nosaltres. però realment esperàvem més, ens ha decepcionat una mica.

Hi donem unes quantes voltes, i quan finalment veiem que ja comencen a arribar més barques de turistes, és al moment de marxar. De tornada ens paren en un jardí d'una casa que es dediquen al cultiu d'arbres fruiters, i així podem veure d'on surten les fruites tan rares que tenen per aquí com la "dragon fruit", la taronja verda, el "ranbutan"... i després ens les deixen provar totes! El ranbutan ens agrada, tot i el seu aspecte de fora, te gust a raïm, el que no ens acaba de convèncer és el "dragon fruit"... pero ara ja sabem el gust que té!

Tornem a l'hotel a buscar les maletes, i ara ja posem rumb a Chau Doc, el poble on farem nit, que queda tocant a la frontera amb Cambodja, on entrarem demà al matí. Fem unes 2,5 hores de cotxe, amb parada per dinar en un restaurant local.

A l'arribada a Chau Doc, visitem el Temple de Xu, que és un punt de peregrinació budista, i la Pagoda de Tay An. No són gran cosa, però són interessants perquè són com d'una religió inventada per la gent de la zona, amb base budista però influències xineses, i hindus... així que és un megamix de religions.

Finalment pugem a la muntanya de Sam, des d'on es tenen molt bones vistes del delta, i des d'on es pot veure ja terra cambodjana!

A mig camí al cim d'aquesta muntanya queda el nostre hotel a Chau Doc, és el Victoria Nui Sam Lodge, amb molt bones vistes del delta, i un hotel molt xulu.

I la resta de la tarda poca cosa més, hem fet relax a la piscina, d'aquestes tipus "infinity pool" amb unes vistes molt xules al delta mentre et banyes, cerveseta, i ara aquí estem davant de l'ordinador! I demà cap a Cambodja! Realment ens fa pena deixar enrera Vietnam, primer perquè això vol dir que ja hem arribat a la meitat del nostre viatge, i segon perquè és un país que ens ha enamorat i encantat! A veure si Cambodja aconsegueix el mateix, tot i que el llistó està molt alt!

Marta i Jordi, des de Chau Doc, a la frontera entre Vietnam i Cambodja.