DIA 17: Arribem a la capital Cambodja: Phnom Penh

Ens hem llevat ben aviat a Vietnam, últimes hores en aquest maravellós país, ja que d'aquí a poques hores creuarem la frontera i entrarem a Cambodja, o Kampuchea, com l'anomenen la seva pròpia gent. De nou fem maletes, com casi cada dia en aquest viatge, i a les 7 del matí ja sóm al moll de Chau Doc, per agafar el ferry express direcció a Cambodja.

El ferry surt a la seva hora, i en 1 hora ens plantem a la frontera. La frontera a través del Riu Mekong entre Vietnam i Cambodja és de lo més rudimentari, primer, a la banda vietnamita encara, ens parem en una mena de barraca flotant al mig del riu, perquè ens segellin el visat de sortida del país, i fins i tot ens fan passar per uns arcs de seguretat... tot plegat uns deu minutets entre tràmits i espera, i tornem a pujar al ferry. Avancem pel Mekong uns 50 metres, i tornem a parar aquesta vegada en un embarcader que resulta ser l'entrada a Cambodja, on ens fan el visat d'entrada al país, previ pagament de 25$. I apa, tornem a pujar al ferry i ja som a Cambodja!!!! Fàcil no! Si es té temps suficient, creuar la frontera entre Vietnam i Combodja a través del riu Mekong, és una molt bona manera de canviar de país.

Aquesta vegada el recurregut pel riu a la part cambodjana es mes llarg, unes 4 horetes, que aprofitem per fer algun cop de cap i llegir una mica. Des del ferry ja es veu que el país no es igual que Vietnam, a la part vietnamita del Mekong, hi ha moltíssima activitat de vaixells de transport, vaixells de pesca, mecrats flotants, granges de peix... en canvi a aquest costat de la frontera no es veu res, alguna barraqueta aillada a la vora del riu i poca cosa més. Primer psintome que Cambodja no serà igual que Vietnam, és un país molt més pobre. Però evidentment tot té una explicació...

Molta gent, inclosos nosaltres fins fa ben poc, havíem sentit parlar de la guerra i la dictadura a Cambodja, però sense arribar a saber el que havia succeït realment, ni els motius ni els fets tan horribles que s'hi van donar. Per poder entendre el país al que acabem d'arribar i que recorrerem durant una mica més de dues setmanes, és necessari parar un moment, girar la vista enrere, i empapar-nos de la història recent cambotjana, per poder entendre a la seva gent i la seva manera de viure.

Lamentablement, el passat molt recent de Cambodja està lligat a un dels majors genocidis de la història, que es van donar durant el trist període dels Khmers Rojos, que van governar Cambodja entre 1975 i 1979 sota el mandat de Pol Pot, i que van ser responsables directes de la mort de més de dos milions de persones, casi una tercera part de la població. Aquesta etapa ha marcat, marca i marcarà la trajectòria d'un país que ha patit i continua patint. 

El 16 d'abril de 1975 els Khmers Rojos van entrar trionfants a Phnom Penh, la capital de Cambodja, sent rebuts com herois després d'acabar amb el govern del General Lon Nol, que havia estat posat a dit pels Estats Units cinc anys abans. Però el que inicialment va ser vist com un triomf per a una població cambotjana farta de guerres i bombardejo nord-americans, com a part del conflicte que aquests tenien amb Vietnam, va acabar convertint-se en un autèntic malson en tan sols uns minuts. 

Pol Pot, líder dels Khmers Rojos, comunistes radicals, va extremar una ideologia i un sistema polític, econòmic i social que va trencar absolutament amb tot el que estava establert fins al moment. Des de la seva arribada al poder, va instaurar aquell com l'Any Zero, i el país de Cambodja va passar a dir-se Kampuchea Democràtica. La seva filosofia es basava en convertir Kampuchea en una macro cooperativa agrària camperola, on absolutament qualsevol cosa estigués controlada pel règim, i no es deixés res a l'atzar o en mans del poble, coses tant bàsiques com l'alimentació, la sexualitat, les famílies, el treball, absolutament tot estava controlat pel règim. 

Per assolir aquest objectiu, el règim terrorífic dels Khmers Rojos va arrasar les ciutats i va deportar-ne la població als camps per treballar com a esclaus. Van buidar la capital Phnom Penh en menys de 48 hores. Van matar tots els que consideraven intel·lectuals; metges, advocats, professors, estudiants, ja que eren considerats persones contaminades per les idees capitalistes, i la gent amb idees pròpies era una amenaça pel règim. Fins i tot les persones que portaven ulleres o parlaven un idioma estranger era motiu suficient perquè fossin assassinats, ja que era un indici de saber llegir o haver estudiat. El mateix final van córrer els monjos budistes i religiosos. Els que no eren directament assassinats, eren portats a camps de presoners, com la presó més famosa Tuol Sleng (S-21), on eren torturats, o als camps de la mort, Killing Fields, on s'exterminaven homes, dones i nens indistintament.

Durant el règim de Pol Pot, el pitjor delicte era l'individualisme i el pensament propi. En el camp s'exigia als “nous camperols” treballar jornades de catorze hores, se'ls racionava el menjar, i se'ls castigava amb la mort per qualsevol mínim motiu. Agafar un grapat d'arròs clandestinament, no poder treballar per estar malalt, parlar malament del règim, o ser delatat falsament per una altre persona, podia ser indici de ser una persona que actuava per lliure, en contra el règim, i això es pagava amb la mort. La propietat privada va deixar d'existir, fins i tot la roba (tothom vestia de negre amb mocador vermell) era propietat dels Khmers Rojos. El menjar es subministrava en refectoris, i fins i tot tenir una olla es considerava un delicte. La fam va propiciar episodis demostrats de canibalisme. Mostrar dolor o pena per la mort d'un familiar també estava castigat, ja que era símptome de debilitat. 

Es va rentar el cervell a la gent per inculcar-los els nous valors, proclamant entre altres coses la inexistència de Déu, o prohibint qualsevol sentiment afectiu, ja que la convivència en família també va estar prohibida i el règim regulava les trobades sexuals entre homes i dones, que només podien mantenir-se amb finalitat reproductives. No es podia confiar en ningú, ni en la pròpia família. Als nens, als quals consideraven purs per no haver rebut cap influència capitalista, eren separats de petits de les seves famílies, i fins i tot en ocasions se'ls donava la responsabilitat de decidir a qui s'havia de torturar o matar, inclús en molts casos eren els nens qui delatava als seus propis pares. Els Khmers pretenien eliminar qualsevol rastre d'amor, i que només existís la obediència i la por, ja que això els permetia tenir el control absolut de la població.

Aquesta situació va durar tres anys i nou mesos. El novembre de 1979 les tropes vietnamites van entrar a Cambodja i van fer fora del poder als Khmers Rojos, que van fugir i es van refugiar a la selva, on va continuar sembrant terror fins a finals dels 90 (Pol Pot va morir el 1998). 

Van deixar un país completament trencat, amb més de dos milions de morts (aproximadament una tercera part de la població que hi havia en aquells anys al país), milers de mutilats, índex de pobresa extrema, i una mancança enorme de professionals que poguessin aportar progrés. Sense arquitectes, metges, enginyers, professors o estudiants en tota Cambodja, era pràcticament impossible prosperar. 

Però contra pronòstic amb el panorama que hi havia, trenta anys després, poc a poc s'està superant aquell període macabra, i les inversions, principalment del turisme, estan ajudant a sortir endavant el país, tot i que actualment l'índex de pobresa és molt elevat, comparable al del Congo, i el 85% de la població treballa en l'agricultura.

Bé, i després d'aquest repàs històric, molt esgarrifós però necessari per poder entendre el país i la seva gent, continuem amb la nostre arribada a la seva capital.

Cap a les 2h del migdia arribem a la capital cambodjana, Phnom Penh. Només baixar del ferry ja ens esperen un pilo de paios oferint-nos tuk tuks, negociem un preu per anar al nostre hotel, i cap dins el tuk tuk! Era la nostre primera vegada amb tuk tuk, ja que a Vietnam haviem anat amb rickshaws que són una mica diferents, els rickshaws s'assemblarien més a un cotxet de nens, i els tuk tuks a una mini carrossa arrossegada per una moto enlloc de cavalls. És divertit!

El nostre hotel a Phnom Penh és el Blue Lime, un hotelet molt ben situat al centre, prop del palau reial i el passeig, amb una piscina super xula, i un personal molt amable, per qui vagi a Phnom Penh queda totalment recomanat! Després de deixar les coses a l'habitació el primer que fem es posar-nos els banyadors, i a la piscina falta gent! Un banyet, i demanem el dinar alla mateix a l'hotel al costat de la piscina, perquè la gana ja apreta!

Phnom Phen no és una ciutat bonica, ni que ofereixi grans possibilitats de visites per a turistes, de fet, la majoria de turistes ni s'hi acosten, la majoria de gent que actualment visita Cambodja, només ho fa 3 dies a Siem Reap per veure els temples d'Angkor i marxa.

Nosaltres decidiem que a la tarda visitarem el Palau Reial, i algun mercat, que sempre ens agrada veure la vidilla que tenen i com la gent fa la seva vida quotidiana. 

El Palau Reial queda molt proper al nostre hotel i hi arribem passejant. Actualment el rei de Cambodja viu en aquest palau, per tant les parts que es poden visitar són poques, els jardins, i alguns temples i pagodes que hi ha en el recinte, però res de l'interior del palau pròpiament dit. Tot i així ens ha agradat la visita, el tipus de construccions son estil khmer, i inspirades en arquitectura tailandesa, molt diferents al tipus de palaus que estem acostumats. També es pot visitar la pagoda de plata, que és una pagoda que té tot el terra recovert de rajoles de plata pura... tot i que les tenen totes tapades amb alfombres perque els turistes no les facin malbé. És una llastima que es pugui visitar una part tan petita del palau, però ens ha agradat.

Després intentem visitar algun mercat, però són casi les 6h i quan arribem estan tancant, així que decidim anar a passejar pel passeig al costat del riu que sembla que hi ha més ambient, ens asseiem i veiem la gent passar, els carritos ambulants de menjar i begudes, i els nens jugant i alguns per mala sort pidolant...

Després de fer-se fosc, poca cosa més, a sopar i dormir que demà a les 6,30h del matí ens passa a buscar a l'hotel la minivan per anar cap a Siem Reap. I per acabar bé la nit, un cocktail a la piscina.

Marta i Jordi, des de Phnom Penh, capital de Cambodja.