A plogut tota la nit, ho sentíem perfectament des del llit, com l'aigua picava amb força a la tela de la nostra tenda, i el matí no s'ha llevat millor. Ens aixequem i mirem per la porteta, el dia no pinta gens bé, no és només plovisquejar, sinó que està fotent una bona tormenta.
A la hora d'esmorzar anem cap al menjador, i parlem amb l'Alan, que ens comenta que han trucat a l'agència que organitza el trecking al Cardamomo, que és l'excursió que teníem programada per avui, i els guies han dit que era millor anul·lar-la, ja que no era segur caminar per la selva amb aquesta tormeta, així que res de res... ens hem de quedar a l'hotel!
Després d'un bon esmorzar, tornem a la nostre cabanya, llegim, dormim, juguem a algun joc amb el mobil... i les hores passen lentes, molt lentes sense res a fer!
A mig matí sembla que la cosa afluixa, i decidim anar a fer un tomb pels voltants de l'hotel per estirar una mica les cames i passar l'aborriment. Mala idea! No ho sabiem, però era una mala idea!
Un dels nois de l'hotel ens comenta que hi ha un caminet que fa una petita volta per darrera l'hotel, d'una mitja horeta, i allà que anem. El terra està molt enfangat de tanta pluja, i cada vegada costa més atravessar els petits riuets que anem trobant, però aquest no va ser el problema. Uns 10 minutets després d'haver començat a caminar... però, què és això?¿?¿... és una sangonera!!!!! Tinc una sangonera als pantalons!!!
Quin fàstic, no n'haviem vist mai cap, però no hi havia lloc a dubte! Amb una fulla que trobo per terra me la arrenco del pantaló on ja estava agafada, i apretem a correr tots dos cap a l'hotel, i el que havia estat una caminada de 10 minuts es converteix en una cursa de 2 minuts!
En arribar al balcó de la nostre cabanya ens treiem directament tota la roba. Jo només en tenia als pantalons, però en Jordi ja en tenia dues d'enganxades, una al genoll, i una a la mà!! Quin fàstic!! sembla mentida quina habilitat tenen aquests bitxos per fotres per tot arreu en un moment!! I mira que anàvem amb pantalons llarg i botes!!
La psicosis encara ens dura una bona estona, sembla que estan per tot arreu! revisem un munt de vegades tota la roba de dalt a baix, les sabates, el terra... absolutament tot! Sembla que ja no en queda cap, però les nostres ganes d'explorar la selva també han marxat, així que una vegada més, ens quedem a la cabanya i continuem veient passar les hores.
Després de dinar, una noia i un noi de l'staf de l'hotel, com que ens veuen tan aborrits, ens proposen acompanyar-los fins a l'altre riba del Riu Tatai, on hi ha un petit poble on viu aquest noi. Com que estem tan aborrits, no ho dubtem ni un moment! Anem ràpidament a buscar la càmera a l'habitació, i pugem a la petita barqueta que ens portarà a l'altre costat del riu.
Desembarquem en una petita cabanya al costat del riu, on pujem per una escaleta, i ens trobem un grup de cambodjans jugant a les cartes. Saludem tímidament, i la noia ens diu que ens acompanya a donar una volta pel poble.
Recorrem uns caminets enmig de la vegetació de la selva, i arribem a una espècie de "plaça" on juguen els nens, i on hi ha un temple budista i l'escola. Demanem permís al monjo que hi ha al temple per poder entrar i fer alguna foto, i ens el dona sense cap problema. És un temple molt bàsic, però tenint en compte on es troba, està molt bé!
Després anem a donar un cop d'ull a l'escola, que per estar perduda al mig de la selva, ens sembla molt i molt maca i ben acondicionada, amb molt de material escolar, aules ben equipades, i bastant gran! Nosaltres que vam fer l'institut en barracons, aquesta escola al mig de la selva li dona mil patades!
Un piló de nens ens acompanyen tota l'estona, jugant entre ells, corrent, rient, i molt encuriosits amb nosaltres, els fem gràcia, volen acostar-se a nosaltres però tenen molta vergonya i no s'atreveixen a dir gaire res, però tampoc s'allunyen d'allà on som. Per ells és una forma de trencar la seva rutina habitual, i no crec que en vegin gaires de turistes. La noia de l'hotel que ens acompanya, ens diu que molts turistes als que han ofert acompanyar-los a veure el poble, els diuen que no... hi ha gent que no sé perquè viatge...
Després de donar una volta per l'escola i estar amb els nens, desfem el camí per on hem vingut. Allà ens espera el noi que ens acompanyava, que ha d'anar fins a casa seva a buscar una cosa, i ens diu si el volem acompanyar, però ens diu que el camí està molt malament i en alguns trams inundat. I sense pensar-ho ni un segon, allà que anem, en marxa!
El que encara no entenc, és com aquí no hi ha sangoneres, i al matí si que n'hem trobat... Aquí també està ben humit i ple de vegetació... però molt millor, perquè ara anem amb xancletes, i a trossos on està molt inundat fins i tot descalços, si hi hagués hagut sangoneres haguéssin fet un banquet amb nosaltres!
La casa on arribem no deixa de ser una xaboleta feta amb quatre fustes i algun plàstic, i plena de gallines, gossos i nens. El noi del nostre hotel ens diu que aquí i viu amb els seus pare i tres germans, en aquest lloc tan petit! I surt de la casa amb uns cd's de pelis pirates... És ben contradictori, dormen a terra, però tenen pelis pirata.... Hi ha coses que arriben a tot arreu!
De tornada a la petita caseta de l'embarcador, continuen jugant a les cartes, i ens hi asseiem una estona i simplement els observem. Ells fan la seva i no els hi interessem gaire. No entenem res del joc de cartes, però intentar preguntar-ho amb el nostre anglès macarrònic tampoc és una bona idea, així que simplement observem. Mentrestant, probem alguna especialitat local, ja que la caseta també serveix de botiga de "xuxes" del poble. Ens donen una petita bosseta com de patates, però resulta plàtan fregit, i també una espècie de fruits secs una mica extranys.
Entre passejades, nens i cartes, ens ha passat l'estona volant, i ja és hora de tornar cap a l'hotel. Tornem a pujar a la barca i fem el camí de tornada. Poc abans d'arribar, veiem la tormenta que avança per la selva i que en pocs minuts tindrem a sobre, i tal dit tal fet, just abans d'arribar a l'hotel ens enganxa la pluja, i ràpid ens amaguem a l'habitació.
Però estem a la selva, i de vacances, així que l'aigua no ens tira endarrera, i sota la pluja, ens fem un banyet al riu, per rematar la tarda i els dies a la selva!
Una dutxa amb el cullerot i l'aigua escalfada a la cuina, i després el nostre últim sopar sota les estrelles d'aquest petit paradís, tot i que ja hem comprovat que al paradís també hi plou, i molt!
I ara a dormir! Bona nit!
Marta i Jordi, en aquell moment, des del Riu Tatai
Després de dinar, una noia i un noi de l'staf de l'hotel, com que ens veuen tan aborrits, ens proposen acompanyar-los fins a l'altre riba del Riu Tatai, on hi ha un petit poble on viu aquest noi. Com que estem tan aborrits, no ho dubtem ni un moment! Anem ràpidament a buscar la càmera a l'habitació, i pugem a la petita barqueta que ens portarà a l'altre costat del riu.
Desembarquem en una petita cabanya al costat del riu, on pujem per una escaleta, i ens trobem un grup de cambodjans jugant a les cartes. Saludem tímidament, i la noia ens diu que ens acompanya a donar una volta pel poble.
Recorrem uns caminets enmig de la vegetació de la selva, i arribem a una espècie de "plaça" on juguen els nens, i on hi ha un temple budista i l'escola. Demanem permís al monjo que hi ha al temple per poder entrar i fer alguna foto, i ens el dona sense cap problema. És un temple molt bàsic, però tenint en compte on es troba, està molt bé!
Després anem a donar un cop d'ull a l'escola, que per estar perduda al mig de la selva, ens sembla molt i molt maca i ben acondicionada, amb molt de material escolar, aules ben equipades, i bastant gran! Nosaltres que vam fer l'institut en barracons, aquesta escola al mig de la selva li dona mil patades!
Un piló de nens ens acompanyen tota l'estona, jugant entre ells, corrent, rient, i molt encuriosits amb nosaltres, els fem gràcia, volen acostar-se a nosaltres però tenen molta vergonya i no s'atreveixen a dir gaire res, però tampoc s'allunyen d'allà on som. Per ells és una forma de trencar la seva rutina habitual, i no crec que en vegin gaires de turistes. La noia de l'hotel que ens acompanya, ens diu que molts turistes als que han ofert acompanyar-los a veure el poble, els diuen que no... hi ha gent que no sé perquè viatge...
Després de donar una volta per l'escola i estar amb els nens, desfem el camí per on hem vingut. Allà ens espera el noi que ens acompanyava, que ha d'anar fins a casa seva a buscar una cosa, i ens diu si el volem acompanyar, però ens diu que el camí està molt malament i en alguns trams inundat. I sense pensar-ho ni un segon, allà que anem, en marxa!
El que encara no entenc, és com aquí no hi ha sangoneres, i al matí si que n'hem trobat... Aquí també està ben humit i ple de vegetació... però molt millor, perquè ara anem amb xancletes, i a trossos on està molt inundat fins i tot descalços, si hi hagués hagut sangoneres haguéssin fet un banquet amb nosaltres!
La casa on arribem no deixa de ser una xaboleta feta amb quatre fustes i algun plàstic, i plena de gallines, gossos i nens. El noi del nostre hotel ens diu que aquí i viu amb els seus pare i tres germans, en aquest lloc tan petit! I surt de la casa amb uns cd's de pelis pirates... És ben contradictori, dormen a terra, però tenen pelis pirata.... Hi ha coses que arriben a tot arreu!
De tornada a la petita caseta de l'embarcador, continuen jugant a les cartes, i ens hi asseiem una estona i simplement els observem. Ells fan la seva i no els hi interessem gaire. No entenem res del joc de cartes, però intentar preguntar-ho amb el nostre anglès macarrònic tampoc és una bona idea, així que simplement observem. Mentrestant, probem alguna especialitat local, ja que la caseta també serveix de botiga de "xuxes" del poble. Ens donen una petita bosseta com de patates, però resulta plàtan fregit, i també una espècie de fruits secs una mica extranys.
Entre passejades, nens i cartes, ens ha passat l'estona volant, i ja és hora de tornar cap a l'hotel. Tornem a pujar a la barca i fem el camí de tornada. Poc abans d'arribar, veiem la tormenta que avança per la selva i que en pocs minuts tindrem a sobre, i tal dit tal fet, just abans d'arribar a l'hotel ens enganxa la pluja, i ràpid ens amaguem a l'habitació.
Però estem a la selva, i de vacances, així que l'aigua no ens tira endarrera, i sota la pluja, ens fem un banyet al riu, per rematar la tarda i els dies a la selva!
Una dutxa amb el cullerot i l'aigua escalfada a la cuina, i després el nostre últim sopar sota les estrelles d'aquest petit paradís, tot i que ja hem comprovat que al paradís també hi plou, i molt!
I ara a dormir! Bona nit!
Marta i Jordi, en aquell moment, des del Riu Tatai
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada