Ens llevem per últim dia a Cambodja, amb aquest paissatge davant la nostre tenda que tant ens ha enamorat aquests últims dies. Hi ha racons del món, que sense tenir ni luxes, ni grans monuments, ni absolutament res de res... es converteixen en especials, potser pel moment personal, o pel fet de saber que et trobes en un lloc remot, que molt poca gent ha pogut disfrutar, ja que de moment es manté al marge del turisme de masses i fora de les rutes turístiques. Per a nosaltres un petit paradís, tot i que el temps no hagi acabat d'acompanyar del tot. Molt recomanable arribar fins aquí si es preten fer un viatge més extens per conèixer més a fons Cambodja i no quedar-se només amb la visita de 2 o 3 dies als temples d'Angkor, des del nostre punt de vista, un gran error.
Després d'esmorzar i recollir les nostres motxilles de la que ha estat la nostre caseta en aquest petit paradís, ens despedim de l'staf d'aquest petit hotel on hem estat tan bé, i on ens han tractat amb tanta atenció, com si fóssim uns més de la família. Ens ve a recollir la barca que ens tornarà fins al Tatai Bridge, on un taxi ens estarà esperant per portar-nos fins la frontera entre Cambodja i Tailandia.
Avui deixem enrera aquest país tan desconegut i tant poc visitat, deixant de banda els massificats temples d'Angkor, però que a nosaltres ens ha agradat molt, poder recórrer més amb calma, estar a llocs on molts pocs turistes arriben, i sobretot conèixer la seva gent, admirables sabent la terrible i recent història que tenen al darrera.
La frontera queda a mitja hora escassa del Tatai Bridge, passant pel poble de Koh Kong. El taxi ens deixa poc abans de la frontera, on ens carreguem les motxilles a l'esquena, i acabem de fer els últims 100 metres per terra cambodjana a peu. Aquí, s'apilen desenes de cambodjans amb carros, per a poder trevessar la frontera i comerciar a la banda tailandesa.
Quan arribem a la caseta de l'aduana de la part cambodjana, ens fan omplir els papers de sortida del país, i ens segellen el visat conforme hem sortit. Després caminem uns 100 metres més amb les motxilles a l'esquena, en terra de ningú, entre les dues fronteres, i passem per l'aduana Tailandesa. Després de seguir el mateix ritual, omplir papers i obtenir el visat, ja sóm a Tailandia!!!
Només de creuar la frontera, i en tant sols 100 metres de diferència, ja es veu perfectament que Tailandia és molt diferent a Combodja, es veu un país més desenvolupat i ordenat. de seguida veiem un seguit de furgonetes esperant als viatgers. Després de preguntar, trobem la furgoneta que va fins a Trat, d'on surten els ferris en direcció a l'illa de Koh Chang, el nostre proper destí. No ens hem d'esperar gaire, quan la furgoneta està plena de tailandesos i nosaltres, arranquem motors.
El trajecte fins a Trat dura tant sols 1 horeta, però en aquest temps, ens fan parar fins a 5 vegades en controls militars, revisen l'equipatge, i ens demanen a tots la documentació. Ja anàvem sobre avís de la situació que està vivint el país sota el control militar, però ens sorprèn haver trobat tants controls, amb els militars amb metralletes i cara de pocs amics.
Un cop arribem a l'estació de Trat, no costa gaire trobar el següent transport, al veure dos turistes, de seguida se'ns acosten per preguntar on anem, i al dir Koh Chang, ja ens pujen a una espècie de pick-up on han muntat una estructura metàl·lica amb una teuladeta, que va fins al port, tot i que pel camí ja ens paren a una agència on venen tiquets pel ferry que va a l'illa, i com que igualment els haviem de comprar, ja aprofitem.
Embarquem, i acabem d'esperar que el ferry s'ompli per engegar motors. Tot i ser una distància bastant curta entre Trat i l'illa, el ferry tarda casi 1 hora, però és un ferry d'abans de la guerra, així que la cosa va lenta.
El que no ens agrada gaire són els núvols negres que s'estan formant a l'horitzó... són els nostres dies de platja i relax, ha de fer sol!!
A l'arribada al port, novament ja trobem algunes furgonetes esperant turistes per portar-los als seus hotels. Ens ajuntem amb dues parelles més de turistes que van cap al sur de l'illa com nosaltres, i negociem un preu. L'home de la furgoneta però, ens diu que només ens pot portar fins la meitat de l'illa, ja que per les formes plujes s'ha esfondrat un pont, i els cotxes no poden passar. Haurem de travessar a peu, i un cop a l'altre banda negociar un altre taxi.
El pont esfondrat, realment ha despaparegut, no en queda res, només un enorme forat. Han col·locat dos taulons de fusta, i s'ha de travessar a peu. Desenes de tailandesos s'apilonen al costat del forat veient els guiris passar, i esperant en els taxis per enganxar-ne algun. Quan ens toca a nosaltres passar, jo només puc pensar en no fotre'm a baix del tauló, amb la motxilla enorme a l'esquena, i les meves xancletes que amb aquest terra moll em poden fer relliscar en qualsevol moment... però estem de sort i arribem a l'altre banda d'una peça!
Aquí negociem un altre taxi, que finalment, 15 minutets després, ens deixa al nostre hotel, el Gajapuri Resort & Spa, un hotel molt ben situat, en ua zona més tranquila que no al nord de l'illa. L'Hotel ens agrada molt, està format per cabanyes individuals de fusta, molt grans i ben equipades.
Deixem les motxilles a la nostre cabanya i anem a inspeccionar les instal·lacions de l'hotel. Té dos piscines ben grans, i un restaurant a peu de platja. La platja no és gaire gran degut a les marees. Dinem al mateix restaurant de l'hotel perquè ens estem morint de gana i no tenim ganes de voltar, no és que la carta sigui gaire extensa, però ja fa el fet per ompli la panxa. Després una bona migdiada, que aquests són els nostres dies de descans després de 4 setmanes de voltar per Àsia, i ens ho prendrem amb calma.
A la tarda, com que el temps no pinta gaire bé i no podem estar a la piscina, anem a voltar per l'illa. Realment només hi ha un carrer que dona la volta a l'illa, i tots els hotels i botigues es concentren al voltant d'aquest carrer.
Aquesta illa, realment, almenys pel que hem vist fins ara, no té res a veure amb les illes idíliques que venen els pamfletos de Tailandia. És una illa poc coneguda i visitada, i tot just està desenvolupant les infraestructures pel turisme, així que és molt més autèntica, però també li fatla aquell punt de "idílic" que a vegades s'espera.
Quan ja fosqueja, trobem un restaurant local tailandes, que ens fa bona pinta, és un self-service, on pagues un preu únic, i pots agafar tot el que que vulguis per fer una magnífica barcacoa, com ja vam fer a Siem Reap i ens va encantar. És un dels grans descobriments del sud-est asiàtic, està boníssim! Ens posem les botes amb una sopa amb verdures, fideus i ou, i tot tipus de carns fetes a la barbacoa! nyam nyam!
I així acaba el nostre primer dia a Tailandia, sense massa bon temps però amb la panxa ben plena!
Després d'esmorzar i recollir les nostres motxilles de la que ha estat la nostre caseta en aquest petit paradís, ens despedim de l'staf d'aquest petit hotel on hem estat tan bé, i on ens han tractat amb tanta atenció, com si fóssim uns més de la família. Ens ve a recollir la barca que ens tornarà fins al Tatai Bridge, on un taxi ens estarà esperant per portar-nos fins la frontera entre Cambodja i Tailandia.
La frontera queda a mitja hora escassa del Tatai Bridge, passant pel poble de Koh Kong. El taxi ens deixa poc abans de la frontera, on ens carreguem les motxilles a l'esquena, i acabem de fer els últims 100 metres per terra cambodjana a peu. Aquí, s'apilen desenes de cambodjans amb carros, per a poder trevessar la frontera i comerciar a la banda tailandesa.
Només de creuar la frontera, i en tant sols 100 metres de diferència, ja es veu perfectament que Tailandia és molt diferent a Combodja, es veu un país més desenvolupat i ordenat. de seguida veiem un seguit de furgonetes esperant als viatgers. Després de preguntar, trobem la furgoneta que va fins a Trat, d'on surten els ferris en direcció a l'illa de Koh Chang, el nostre proper destí. No ens hem d'esperar gaire, quan la furgoneta està plena de tailandesos i nosaltres, arranquem motors.
El trajecte fins a Trat dura tant sols 1 horeta, però en aquest temps, ens fan parar fins a 5 vegades en controls militars, revisen l'equipatge, i ens demanen a tots la documentació. Ja anàvem sobre avís de la situació que està vivint el país sota el control militar, però ens sorprèn haver trobat tants controls, amb els militars amb metralletes i cara de pocs amics.
Un cop arribem a l'estació de Trat, no costa gaire trobar el següent transport, al veure dos turistes, de seguida se'ns acosten per preguntar on anem, i al dir Koh Chang, ja ens pujen a una espècie de pick-up on han muntat una estructura metàl·lica amb una teuladeta, que va fins al port, tot i que pel camí ja ens paren a una agència on venen tiquets pel ferry que va a l'illa, i com que igualment els haviem de comprar, ja aprofitem.
Embarquem, i acabem d'esperar que el ferry s'ompli per engegar motors. Tot i ser una distància bastant curta entre Trat i l'illa, el ferry tarda casi 1 hora, però és un ferry d'abans de la guerra, així que la cosa va lenta.
El que no ens agrada gaire són els núvols negres que s'estan formant a l'horitzó... són els nostres dies de platja i relax, ha de fer sol!!
A l'arribada al port, novament ja trobem algunes furgonetes esperant turistes per portar-los als seus hotels. Ens ajuntem amb dues parelles més de turistes que van cap al sur de l'illa com nosaltres, i negociem un preu. L'home de la furgoneta però, ens diu que només ens pot portar fins la meitat de l'illa, ja que per les formes plujes s'ha esfondrat un pont, i els cotxes no poden passar. Haurem de travessar a peu, i un cop a l'altre banda negociar un altre taxi.
El pont esfondrat, realment ha despaparegut, no en queda res, només un enorme forat. Han col·locat dos taulons de fusta, i s'ha de travessar a peu. Desenes de tailandesos s'apilonen al costat del forat veient els guiris passar, i esperant en els taxis per enganxar-ne algun. Quan ens toca a nosaltres passar, jo només puc pensar en no fotre'm a baix del tauló, amb la motxilla enorme a l'esquena, i les meves xancletes que amb aquest terra moll em poden fer relliscar en qualsevol moment... però estem de sort i arribem a l'altre banda d'una peça!
Deixem les motxilles a la nostre cabanya i anem a inspeccionar les instal·lacions de l'hotel. Té dos piscines ben grans, i un restaurant a peu de platja. La platja no és gaire gran degut a les marees. Dinem al mateix restaurant de l'hotel perquè ens estem morint de gana i no tenim ganes de voltar, no és que la carta sigui gaire extensa, però ja fa el fet per ompli la panxa. Després una bona migdiada, que aquests són els nostres dies de descans després de 4 setmanes de voltar per Àsia, i ens ho prendrem amb calma.
A la tarda, com que el temps no pinta gaire bé i no podem estar a la piscina, anem a voltar per l'illa. Realment només hi ha un carrer que dona la volta a l'illa, i tots els hotels i botigues es concentren al voltant d'aquest carrer.
Aquesta illa, realment, almenys pel que hem vist fins ara, no té res a veure amb les illes idíliques que venen els pamfletos de Tailandia. És una illa poc coneguda i visitada, i tot just està desenvolupant les infraestructures pel turisme, així que és molt més autèntica, però també li fatla aquell punt de "idílic" que a vegades s'espera.
Quan ja fosqueja, trobem un restaurant local tailandes, que ens fa bona pinta, és un self-service, on pagues un preu únic, i pots agafar tot el que que vulguis per fer una magnífica barcacoa, com ja vam fer a Siem Reap i ens va encantar. És un dels grans descobriments del sud-est asiàtic, està boníssim! Ens posem les botes amb una sopa amb verdures, fideus i ou, i tot tipus de carns fetes a la barbacoa! nyam nyam!
I així acaba el nostre primer dia a Tailandia, sense massa bon temps però amb la panxa ben plena!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada