Uff... com descriure el que sentim ara mateix a quatre hores d'agafar el vol que ens portarà cap a la Índia? Està entre la emoció per veure coses increibles, i la por. Sí, no mentirem, por. No una por física per pensar que ens pot passar alguna cosa, no, por al que veurem, a no saber entendre-ho, a que no ens agradi, a sentir-nos agobiats, que determinades imatges se'ns facin massa dures, a no saber portar-ho...
Evidentment ara mateix tot això està mirat des d'una perspectiva de prejudicis del que hem llegit i ens han explicat. Ara mateix per nosaltres Índia és una barreja de respecte, ansia, por, expectatives, emoció...
Per nosaltres la Índia és tot un repte, tant personal com viatger. La volem veure, punt. No es pot dir que has vist mig món sense haver estat a la Índia. Dins el món viatger, per nosaltres la Índia és com aquell exàmen final de carrera, que saps que serà cabrón, que et farà suar i patir. Et prepares, estudies, els exalumnes et diuen que és horrible, et mentalitzes. Saps que si el passes et permetrà veure i descobrir coses que els altres no han pogut, i això emociona.
Tenim moltes ganes de conèixer-la, saber com és, si ens hi entendrem, si l'estimarem, la odiarem...
Ara ja només queda carregar-nos les maletes a l'esquena, i som-hi! Ho tenim tot a punt Nuc? Doncs a Índia falta gent!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada