"No esperis a estar preparat per visitar la Índia, perquè mai ho estaràs prou, així que si en tens ganes, simplement ves-hi". Aquest és el millor consell que puc donar, per a tots aquells que es plantegin anar a la Índia però no n'estiguin segurs. Aquesta va ser la frase que va fer que nosaltres ens decidicim a visitar-la.
Per començar diré que escriure sobre l'Índia és molt i molt difícil, és un lloc del que et poden parlar, que pots intentar imaginar dins el teu cap, imaginar la misèria, la brutícia, els seus colors, olors..., però un cop ets allà les sensacions no tenen res a veure al que t'havies imagiant, sempre tot és molt més intens. Parlar dels seus palaus i fortaleses és fàcil, però parlar del que l'Índia et fa sentir és molt complicat, per no dir impossible!
Per començar diré que escriure sobre l'Índia és molt i molt difícil, és un lloc del que et poden parlar, que pots intentar imaginar dins el teu cap, imaginar la misèria, la brutícia, els seus colors, olors..., però un cop ets allà les sensacions no tenen res a veure al que t'havies imagiant, sempre tot és molt més intens. Parlar dels seus palaus i fortaleses és fàcil, però parlar del que l'Índia et fa sentir és molt complicat, per no dir impossible!
Així és Índia, un país d'homes i dones que viuen i conviuen, malviuen i sobreviuen, un país en el que podem trobar grans monuments intemporals, però envoltats de grans tragèdies humanes. Índia és un xoc constant de contrastos, és bella i cruel al mateix temps i amb la mateixa intensitat, i canviar tan ràpid d'un extrem a l'altre és algo completament agotador.
No negarem, i ja hem dit en diverses ocasions, que abans d'anar-hi, l'Índia ens produïa una barreja entre il·lusió i por, per ser realistes estàvem acollonits! Ara, un cop ja hi hem estat i hem tornat, hem de dir que ens ha agradat molt, l'hem gaudit molt, però també ens hem estressat, hem plorat amb algunes imatges, ens ha desconcertat, en moltes ocasions no l'hem entès i sobint ens ha sobrepassat. Si haguéssim de difinir Índia en una paraula, sense dubte escolliriem: INTENSA, Índia és molt intensa, sempre i en tot moment, tant en lo bo com en lo dolent. És un país agotador, físicament però sobretot mentalment.
Diuen que a l'Índia o l'estimes o la odies, que no hi ha terme mitg. Nosaltres discrepem d'aquesta afirmació, ja que nosaltres hem sentit tots dos sentiments en aquest país. Índia és fascinant i cruel per igual.
Arribar a Índia és entrar en un món absolutament diferent a qualsevol altre lloc del planeta, i un cop arribes, es confirma tot el que pensaves abans d'anar-hi. Hi ha pobresa per totes bandes, brutícia extrema, animals per tot arreu, i caos, sobretot molt de coas. Les primeres hores t'inunda la sensació d'estar a punt de colapsar, masses imatges i sensacions que el cervell no pot processar en tant poc temps.
I després d'això, mentre intentes situar-te i començar a entendre com funcionen aquí les coses, només pots fer una cosa si no vols deixar que la Índia et superi, fer un punt hi apart del món que conèixes, obrir la ment, i acceptar que aquí la vida no es viu de la mateixa manera. Per tant, ens vam proposar deixar de patir per tot el que ens preocupava de l'Índia, no jutjar, no comparar, i disfrutar i deixar-se sorprendre pel que aquest país tenia per donar-nos. No és fàcil, però és l'única manera de disfrutar d'aquest país, i poder veure aquelles coses bones que té per descobrir. Que les té, i en són moltes!
A Índia hem disfrutat molt, hem intentat viure al màxim tot el que veiem, ens ham dedicat a veure temples, mesquites, palaus, fortaleses, a provar la seva gastronomia, maravellar-nos amb els seus colors, olors... hem passejat pels seus carrers, parlat amb la seva gent, ens hem intentat empapar de la seva cultura i costums, i tot això ens han encantat! Però també és difícil sentir-se còmode en un lloc on absolutament tot et sobrepassa les 24 hores del dia, on estàs exposat continuament a situacions i costums que no entens ni comparteixes.
Aquí van uns petits consells (basats únicament en la nostre experiència), que potser poden ajudar a entendre una mica millor l'Índia, i saber amb què et trobaràs un cop siguis allà.
CONSELLS:
- El millor consell que et puc donar, és que vagis amb la ment oberta. Deixa els prejudicis i les idees preconcebudes a casa. No és fàcil, però és l'única manera de poder disfrutar de la Índia, no et centris en lo dolent, sinó que explota al màxim tot lo bo que té, que és molt. Em sap greu dir, que un cop ets allà, no hi ha escapatoria, no hi ha cap lloc de l'Índia on refugiar-se de la brutícia, les olors, el soroll, la gent, les vaques... així que si ja estàs aquí, simplement disfruta-la, viu-la i pateix-la, fins a l'últim minut.
- Abans de visitar l'Índia és important informar-se de què et trobaràs. Per molt que llegeixis i t'informis, mai podràs saber realment que se sent quan ets allà, però de totes maneres, et permetrà conèixer quina és la realitat del país, les seves costums, i saber amb què et pots trobar un cop hi siguis.
- Un dels altres consells més importants que et puc donar si ets dona, és sobretot vestir amb discreció, això pot semblar una toteria, però és molt important. Aquesta és una tasca complicada quan estan a 40ºC, però és important tenir-ho clar. Vesteix pantaló llarg, o si més no que no ensenyi els genolls. Porta semarretes que sobretot no siguin escotades i amb manigues, allà ensenyar els hombros es considera una provocació, i com menys cenyida sigui la roba millor. La veritat és que vesteixis com vesteixis, seràs el centre d'atenció, i les mirades no te les estalviaràs, però et pots evitar algun ensurt. Has de ser concient que estàs en un país amb unes costums religioses i culturals molt fortes, on no estan acostumats a que les dones ensenyin el seu cos. Els homes indis tenen la persepció que les dones occidentals són molt lliberals, que ens agrada ensenyar el cos per provocar-los. En aquest país, l'únic cinema eròtic que arriba és amb noies occidentals, per tant la seva persepció de la realitat està bastant distorcionada. Vestir ensenyant massa carn, pot portar-los a confondre les coses i a que et puguis trobar en algun mal trangol.
- Un dels altres consells més importants, porta sempre uns mitjons a la bossa o motxilla quan vagis a visitar monuments. A tots els llocs sagrats, com mesquites, temples... et faran treure les sabates i anar descalç, i com ja hem dit, la índia no és precisament que sigui el lloc més net del planeta. Així que en alguns casos agrairàs poder posar-te uns mitjons, que segurament un cop surtis del temple hauràs de tirar directament de la de merda que portaran enganxada.
- Important portar unes bambes o sabata tapada, encara que sigui ple estiu amb una calor de 40ºC. Si tens intenció de passejar pels carrers d'Índia, pots trobar-hi tota la brutícia imaginable, a part d'aigues brutes de les que millor no saber la procedència. El millor portar sabata coberta si no vols que tota aquesta merda estigui en contacte amb els teus peus. Si vas a visitar palaus o fortaleses no és necessari.
- Quan visitis Índia seràs el centre d'atenció, els encanten els turistes, et sentiràs molt observat (sobretot si ets dona), i et demanaran milers de fotos. El millor consell és intentar no agobiar-se per això, assumeix que serà sempre així, intenta ser amable, no costa res. Nosaltres quan viatgem també sempre intentem fotografiar la gent del país, i ens agrada fer-nos fotos amb la gent local amb els seus vestits típic, així que hem d'entendre que a ells els passi el mateix. Això sí, a nosaltres sempre ens ho han demanat molt amablament si es podien fer una foto amb nosaltres, per tant contesta'ls amb la mateixa amabilitat, tant si és que sí com si és que no.
- I aquest punt ens porta al següent, Índia és un dels països més poblats del món, per tant no esperis mai estar sol enlloc, i ja no només estar sol, sinó que aquí la concepció d'espai personal no existeix, així que la gent et passarà pel costat, se't creuarà, t'emputxarà, et trepitjarà... això és així, i no ho podràs evitar, per tant intenta no agobiar-te per aquest fet, forma part de la vida als carrers de l'Índia, i això no ho podràs canviar. Accepta-ho, respira a fons si et sents agobiat, i endavant!
- Alerta amb els "timos". L'Índia és el país de la picaresca, i siguent "guiri" no et salvaràs de que t'intentin treure tots els diners que puguin, això és així i millor acceptar-ho, en algun moment et "timaran". Però de totes maneres, estigues sempre amb tots els sentits posats, ja que alguns timos són fàcils de detectar i evitar. Tot i així, si en detectes algun, millor no enfrontar-se directament amb la persona, ja que als indis no els agrada sentir-se intimidats i poden arribar a posar-se violents, a més sempre hi ha molta gent a tot arreu, i entre ells es fan costat, així que et pots trobar discutint amb 10 persones de cop. Digues un NO correcte però rotund, i simplement ves-te'n, no intentis raonar-hi, i no els donis conversa, si ho fas, ja estàs venut.
- Desgraciadament a l'Índia la pobresa i misèrie estan a la ordre del dia. El més trist però, és veure els nens vagant pels carrers, descalços entre la basura, vestits amb roba bruta i estripada, prims i desnutrits, esnifant cola, sense anar a l'escola i dedicant-se a mendigar per unes monedes, o treballar recollint basura. Aquesta imatge potser és de les més dures que et pots trobar a l'Índia. I si això no és ja prou trist per si sol, en aquest país existeixen autèntiques màfies que exploten a nens per a aconseguir diners, ja que és més fàcil que faci més pena un nen que un adult. Passejant pels seus carrers se t'acostaran moltíssims nens demanant, amb les seves caretes de pena, que et trencaran el cor, però creiem que donar-los diners no soluciona res. És molt millor que enlloc de diners, si els vols donar alguna cosa, els donis menjar, d'aquesta manera t'assegures que li estàs fent un bé directe a aquell nen, ja que els diners que li donis no saps on aniran a parar.
- Ves amb compte amb el menjar de les paradetes del carrer, per molt bona pinta que facin, hem de ser concients que els nostres estómacs no estan preparats per a depén quin tipus de menjar indi. A la Índia s'han d'extremar les precaucions en quan a menjar i aigua, si no volem passar uns dies vivint asseguts a la tassa d'un vàter. No vol dir que no poguem provar el menjar d'aquestes paradetes, però si és aconsellable anar amb compte a la hora d'escollir la que ens sembli higiènicament millor, i saber que ens pots passar factura.
- A Índia la basura i la brutícia són el dia a dia dels seus carrers i la seva gent. Això és així i punt, a tota la Ínida, a qualsevol lloc, així que has d'aprendre a conviure-hi, no hi ha més. Anar pel carrer esquivant muntanyes de basura i extraments d'animals i d'animals de dos potes, pixats... Això sumat a l'horrible calor que fa que les olors s'intensifiquin, fa que passejar pels seus carrers sigui una autèntica prova de foc.
- La Índia és com un zoo a l'aire lliure, en els seus carrers es barregen sense cap ordre ni problema persones, vaques "sagrades", gossos afamats i esquelètics, rates, monos... Són situacions curioses, que aquí no hi estem acostumats. Però sempre és millor no tocar-los, sobretot els monos. Una mossegada de mono et pot fer anar directe a l'hospital, i creu-me que no voldràs haver d'anar a un hospital indi.
Després d'haver llegit aquests "consells", potser he espantat a més d'un, i algú s'ha fet enrrera en la seva decisió de visitar l'Índia. Res més lluny del que jo pretenia, al contrari, jo animaria a tothom a visitar l'Índia, té coses molt dures, situacions que no podem comprendre, i un ritme franètic que costa de seguir, però per altre banda és maravellosa.
L'Índia té un patrimoni històric que no te l'acabaries ni en 100 viatges. Palaus i fortaleses que et deixen sense aire, temple, mesquites, havelis... Joies d'un passat recent de maharajàs i colonitzadors, que deixen constància de la opulència i comoditats amb les que vivien els seus governants.
Però a part dels seus monuments, el gran encant de l'Índia és la vidilla dels seus carrers, que per molt bruts que estiguin, guarden un encant que no trobaràs enlloc més. Els carrers d'Índia són una explosió de colors, plens de saris preciosos, botiguetes, teles... Els animals que et surten d'allà on siguin, les olors a incens i a menjar, a part d'olors menys agradables... Els tuk-tuks, els carros tirats per camells, les vaques, bicis, gossos... Índia és simplement indescriptibles, tot i veure la brutícia i la misèria que són duríssimes, té un caos amb molt d'encant, no saps com, és un engranatge que no té cap sentit aparent, però on tot encaixa i funciona a la perfecció.
I finalment, Índia és la seva gent. Sí que és cert que trobaràs gent que intentarà estafar-te, treure't diners, o amb no gaire bones intencions, però aquests són una minoria. Les mirades de les dones amb els seus saris de colors, quan et somriuen tímidament, alguns estudiants que se t'acosten simplement per parlar amb tu i perquè els encurioseix saber més del teu país i la teva cultura, els nens que et saluden amb la maneta o es volen fer una foto amb tu, gent que sense conèixe't de res et conviden a prendre un té....
L'Índia atabala, et sobrepassa, és intensa, dura i incomprensible, però també és al·lucinant. És un esforç psicològic permanent que et convida a reflexionar sobre moltes coses, i a obrir els ulls a una realitat de la qual moltes vegades, des del nostre món, no volem veure. Aquí no es pot girar la vista cap a una altre banda i fer com si no existís, perquè està a tot arreu, i l'has d'afrontar vulguis o no. Simplement sigues concient d'on vas i amb què et pots trobar, però un cop allà deixa tots els consells i el que has llegit a una banda, i viu-la tan intensament com puguis!
El millor consell de tots els que et puc donar: Que la Índia no t'espanti abans de conèixer-la, perquè és un lloc fantàstic. VES-HI, DESCOBREIX-LA, PATEIX-LA, GAUDEIX-LA, I JUTGE-LA TU MATEIX.
Marta i Jordi, fascinats per la Índia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada