Preparar la maleta és potser un dels moments més màgics del pròpi viatge... A part de la roba, el respall de dents i el banyador, les maletes sempre van plenes d'il·lusions, somnis, nervis, dubtes, grans espectatives... de moltíssimes sensacions que ens provoca el fet de poder descobrir una nova part d'aquest bonic planeta. Viatjar és un plaer que molts comparteixen, però que tots vivim de manera diferent... i mentrestant, sempre esperem que arribi de nou el moment de "Fer les maletes..."

divendres, 12 de febrer del 2016

Dia 21: Últim dia del viatge a NOVA DELHI

La visita a Semillas para el Cambio ens ha encantat, és fascinant la tasca que hi fan, i que una persona, decideixi deixar-ho tot per anar-se'n a viure a un país completament diferent, i tant dur com Índia, per a poder ajudar a la seva gent, és admirable. Conèixer a gent com la María i el seu equip, et fa creure una mica més que en el món sí que existeixen bones persones disposades a ajudar als demés de manera altruista i desinteressada. Un autèntic plaer haver compartit un dia amb ells i poder ajudar en petita mesura en la seva causa!

Després de la visita, tronem en ricshaw prop de l'Assi Gath, i d'allà anem caminant cap al nostre hotel, on agafem les maletes per anar cap a l'estació de trens. Avui ens toca altre vegada fer nit al tren, per tornar cap a Nova Delhi i passar-hi el nostre últim dia a la Índia abans d'agafar el vol cap a casa.


Altre cop ens toca un compartiment per a nosalltres dos sols, perfecte! El tren maxa puntual, i poc després passa un noi a demanar-nos si volem que ens portin alguna cosa de sopar. Com que només hem pogut comprar galetes a l'estació, li demanem si tenen algo que sigui "no spicy!" i ens diu que ens pot portar pollastre, així que fet! Pollastre per sopar, i també encarreguem uns nan per esmorzar.


El pollastre resulta estar bastant bo, i no pica!! Acompanyat de chapati i ceba amb cogombre, bastant bo tot plegat! I ara a posar-s'hi comodes, llegir una mica, i cap a dormir! Que demà ens espera un dia intens a Nova Delhi.


El tren arriba aviat al matí a l'estació vella de Nova Delhi, i allà hi trobem esperant-nos a Mr. Think. No sabiem qui ens vindria a buscar, però resulta que ell només ens portarà fins l'hotel, i allà al cap d'una estona ens vindrà a buscar un altre conductor. El temps necessari per a una dutxa i descansar una mica.

El dia d'avui, volem aprofitar per poder acabar de visitar algunes coses que ens van quedar pendents en els primers dies que vam estar a la ciutat.

El primer que visitem és el Fuerte Rojo de Delhi. Aquest edifici és una de les nombroses mostres de poder que va deixar l'emperador mogol Shah Jahan al llarg dels seus dominis, més conegut per ser el constructor del Taj Mahal, i que també va fer construir el Fuerte Rojo de Agra.


Aquest impressionant complex de palaus es va començar a construir l'any 1638, i es va acabar 10 anys més tard. L'emperador el va construir per poder traslladar-s'hi amb tota la seva família i la seva cort, ja que volia moure la capital del seu imperi des de Agra cap a Delhi.

Aquest fort, tot i semblar inexpugnable per les seves enormes muralles, ha estat saquejat dues vegades en la seva història, la primera per guerrers siks, i la segona per les tropes britàniques, que van fer enderrocar molts dels seus edificis, per convertir el complex en una gran base militar, on encara poden veure-s'hi els edificis.


El complex és bonic, però potser perquè aquests dies hem visitat tantes fortaleses i palaus, no el trobem especialment espectacular. A banda, l'accés a molts dels seus pavellons està tancat, només es poden visitar des de fora. No sabem si això és sempre així, o aquests dies, com que fa poc que ha passat el día de la Independència de la Índia, està tancat per les celebracions que s'hi van fer. Va ser en aquest recinte que el 15 d'Agost de 1947, el primer ministre hindú Jawharlal Nehru va fer el seu primer discrus el dia de la proclamació de la independència, i des de llavors, cada 15 d'agost, aquí es fan els actes de conmemoració d'aquest dia històric per a la Índia.


No ens hi estem gaire, perquè no ens està agradant massa, i fa moltíssima calor. A la sortida però no ens salvem de que ens demanin fotos i més fotos. Se'ns està fent molt extrany això de ser tant el centre d'atenció, com si fóssim estrelles de hollywood, mai a cap altre país dels que hem visitat, haviem generat tanta expectació! Un somriure... un namasté... i apa, a seguir!

Després de la visita al fort, li demanem al conductor que volem anar a veure Birla House, que és la casa on Gandhi va passar els seus últims dies, i on va ser assassinat en el seu jardí. Ens sorpren que el conductor no sap ben bé on és, donem voltes i voltes pel barri on hauria d'estar la casa, i trobem un petit edifici que és un museu memorial al profeta, el National Gandhi Museum. No és el que estàvem buscant, però ja que hi som, hi farem una visita.

Entrem a l'edifici, que per primera vegada a la Índia és de visita lliure, i no hem de pagar entrada! Extranyament, tot i tractar-se d'un museu a Gandhi, casi no hi ha ningú, és un lloc molt poc visitat. Aquí s'hi poden trobar molts objectes que van pertànyer al mateix Gandhi, fotografies, audios dels seus discursos, i un repàs per tota la seva vida.


Ens ha semblat un museu molt interessant, i tranquil per a passejar-hi i estar-s'hi una bona estona. per primera vegada a la Índia, ningú ens demana diners, ningú ens atabala o ens vol timar, ni ens demana fotos... que bé una estona de traquilitat!! A la sortida fem un petit donatiu voluntari ja que realment ens ha agradat el museu!

Després d'aquí cap a dinar, i havent dinat, continuem la busca de Birla House. El conductor ens diu que mentre dinàvem ha estat indegant, i que ja sap on és. I sí, finalment la trobem! Actualment s'anomenta Gandhi Smriti.


En aquesta casa va ser on Mahatma Gandhi va passar els últims 144 dies de la seva vida, i on va ser assassinat.

La casa en sí actualment és un museu on es fa un repàs de tota la seva vida, a través de fotografies i objectes. A la segona planta han muntat com un museu interactiu d'aquests modernillos, que intenten explicar-te les ensenyances i valors que predicava Gandhi, a través d'experiències d'aquestes musicals, visuals i sensorials... una mica flipada, perquè no hi vam acabar d'entendre gaire res...

També és possible visitar l'habitació on Gandhi va passar els seus últims dies, i on va fer la seva última vaga de fam, amb el mobiliari de la època.


Després sortim a passejar pel jardi, on hi ha el memorial en el punt exacte on Gandhi va ser assassinat el dia 30 de gener de 1948, a la edat de 78 anys d'edat. Aquell dia, Gandhi es dirigia a la seva oració diària amb els seus seguidors, quan un radical hinduista, Nathuram Godse, relacionat amb grups d'ultradreta de la Índia, li va disparar tres trets, que el van matar a l'instant.

La ultradreta hindú acusava a Gandhi de ser el culpable de la partició de la Índia després de la independència en què una part del territori indi va passar a formar el nou estat del Pakistan, de defensar als musulmans que s'havien quedat a viure en territori indi, i de voler debilitar el nou govern indi amb la seva insistència de que es pagués al Pakistan els diners que se'ls havien promès. Una de les ironies d'aquest fet és que l'assassí de Gandhi, havia estat feia anys un dels seus més fidels seguidors.


Gandhi va ser incinerat al dia següent del seu assessinat, en una cerimònia multitudinària que va aplegar milers de seguidors. El cos de Gandhi va ser traslladat des de Birla House fins al lloc on es va realitzar la cremació en una carrossa, el seu cos va ser envoltat de flors, i seguit per una comitiva amb totes les autoritats del país.

El lloc exacte on el van incinerar és Raj Ghat, que vam visitar el primer dia de viatge. Un lloc que està considerat sagrat a la Índia, i que cada dia visiten centenars de persones, a diferència de Birla House que no és gaire visitada, cosa extranya ja que és aquí on va morir...

I després d'aquesta visita a Birla House que ens ha agradat molt, anem a passar les últimes hores passejant per la zona comercial de Nova Delhi, per veure una mica l'ambient, i d'aquí cap a l'hotel, a deixar les motxilles preparades per marxar demà ben aviat cap a l'aeroport, i tornar cap a casa!

Sense dubte Índia és un país que no deixa indiferent, és un país on tot és molt i molt intens, tant lo bo com lo dolent. A nosaltres és un país que ens ha agradat molt, però que és agotador. Marxem amb molt bones sensacions, i amb ganes de tornar-hi aviat!

Fins aviat Índia!

Marta i Jordi, des de Nova delhi, Índia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...