El despertador sona moooolt aviat! Casi no hem aclucat l'ull amb el jet lag, i ens costa horrors llevar-nos, però ens espera un gran dia, així que una dutxa per treure'ns la son, i som-hi, Bohol ens espera! per fi començarem a descobrir Filipines!
L'esmorzar de l'hotel es serveix al restaurant del Casino que hi ha a l'edifici del davant, una mica extrany... Com que no contavem amb això, se'ns fa una mica tard, i perdem el shuttle bus fins a l'aeroport, així que hem d'agafar un taxi que ens hi porti.
Amb una mica de nervis perquè ja anem tard, arribem a l'aeroport, i ens trobem unes cues llarguíssimes per poder entrar, ja que a les portes d'accés, tenen muntats uns controls provisionals de maletes, que van molt lents, i les cues són llarguíssimes. Així que busquem la porta amb menys cua, tot i que no és la que ens posa a la reserva que hem d'entrar, però sinó estarem aquí fins demà! Passem control i cap dins!
Facturem maletes, targetes d'embarcament, i tornem a passar controls. Pels vols domèstics ens hem d'esperar en sala petita, plena a vessar de gent esperant, asseguda per tots els racons, ja que els vols van amb retràs! El nostre vol de Cebú Pacífic havia de sortir a les 8:30 del matí, i es retrassa gairabé 1,5 hores. Així que esperem... llegim una estona, mirem la guia, mirem un partit de la NBA que posen per les pantalles... i poc abans de les 10 del matí, anuncien que el nostre vol ja pot embarcar, i ens pugen a un bus que ens du per la pista fins l'avió.
Tot i que anàvem amb les nostres reserves, l'avió de Cebú Pacífic és molt nou, molt millor que alguns que volen per europa! El vol es fa curt, i entretingut, ja que des de la finestreta anem veient illes i més illes que formen les Filipines.
Una hora i quinze minuts després de sortir de Manila, arribem a Tagbilaran, la capital de la Illa de Bohol, que està situada a la regió de les Bisayas Centrals. El seu aeroport no és més que un petit edifici al costat d'una pista d'aterratge.
Recollim les motxilles, i a la sortida de l'aeroport, no falla, és sortir per la porta, i desenes de conductors se'ns tiren a sobre (aquí a Filipines amb més educació que en altres llocs...), oferint el seu tricicle o taxi per portar-nos allà on anem. Negociem amb un tricicle pequè ens porti fins a la platja de Alona Beach, la més coneguda de la illa, i on hem reservat el nostre hotel.
És la nostre primera vegada en un tricicle, i la veritat és que ens agrada! Tot i que les dimensions del vehicle són de mida filipina... en Jordi hi va una mica apretat.... però és distret poder anar veient la vidilla filipina, anant a 30 per hora amb el soroll de la motoreta!
La platja de Alona Beach està situada en una petita illa de Panglao, unida a l'illa principal de Bohol per dos ponts. En total tardem uns 30 minuts en arribar al nostre hotel, però ens passen molt bé amb el paissatge que anem veient, aquest és el nostre primer contacte amb Filipines, i anem amb els ulls ben oberts per no perdre'ns res!
El nostre hotel a Alona Beach, és el Scent of Green Papaya, un hotel que està molt i molt bé, amb habitacions amplies, còmodes, netes, una piscina gran, un lloc tranquil... l'únic problema que té és que queda una mica apartat de la platja d'Alona, no s'hi pot arribar a peu, per tant sempre has d'estar pendent de llogar un tricicle. L'hotel posa a la disposició dels clients un tricicle pròpi, que et porta i et ve a buscar de forma gratuita. Tot i així, si haguéssim de tornar a viatjar a Alona Beach, agafariem un hotel més a peu de platja, per poder viure una mica més l'ambient, i no haver d'estar pendent de transports, tot i que segurament els que estan més propers són més cars.
Aprofitem el que queda de matí per instal·lar-nos i fer una mica de piscineta, que en ple desembre, estem tan pàlids que ens ve de gust una mica de solet. Cap el migdia demanem a recepció si amb el tricicle de l'hotel ens poden portar fins Alona Beach.
Alona Beach és la platja més famosa de l'Illa de Bohol, situada a la petita illa annexa a Bohol de Panglao. Tot i ser una platja dedicada al turisme, no té res a veure amb les típiques platges de súper resorts que estem acostumats a veure en altres països.. Aquí trobem restaurants i bars a peu de platja, té un ambient més proper i familiar, un ambient més "motxilero", i són pocs els recintes de luxe que s'hi troben.
Dinem en un restaurant a peu de platja, amb les taules sobre la sorra, i ens posem les botes! S'ha de dir que Alona Beach no és precisament un destí barat dins de Filipines, és un lloc orientat al turisme, i això es nota en els preus. Però també s'ha de dir que per poder sopar o dinar un peix fresc fet a la barbacoa a peu de platja, els preus tampoc són tan abusius.
Després de dinar com reis (i és que això d'estar al Nadal disfrutant del sol i la platja, es fa extrany!) dediquem la tarda a passejar per la platja, tot i que amb poca estona l'hem fet de punta a punta, ja que no és gaire gran. Com que el temps no acompanya gaire, ja que està núvol i fa vent fresquet, ens tombem a la sorra a fer una petita migdiada, comprem uns gelats per berenar, fem quatre fotos... i simplement no fem gaire res! Però això és genial, per això estan les vacances!!
S'ha de dir que Alona Beach no és d'aquelles típiques platges que venim buscant. La platja en sí està bé, però ha perdut molt del seu encant per la massificació de turistes. També s'ha de dir que el dia no ens va acompanyar gaire, i tampoc vam poder veure bé aquella aigua cristalina, la sorra blanca i les palmeres sota el sol...
Fent un coctail en un dels molts bars a peu de platja, veiem una posta de sol preciosa. És un d'aquells moments en que el temps podria parar-se per sempre i no importaria... Un lloc tranquil i bonic, una posta de sol, un coctail, i bona companyia... i en ple Nadal, què més es pot demanar!
Una vegada més, sopem de perles. Portem poc més d'un dia a Filipines, però hem de dir que la tranquilitat i el relax, combinat amb un paissatge paradísiac, se'ns està posant realment bé! Avui ha sigut un dia tranquil per tenir un primer contacte amb Filipines, demà més!
Marta i Jordi, des de Alona Beach.
L'esmorzar de l'hotel es serveix al restaurant del Casino que hi ha a l'edifici del davant, una mica extrany... Com que no contavem amb això, se'ns fa una mica tard, i perdem el shuttle bus fins a l'aeroport, així que hem d'agafar un taxi que ens hi porti.
Amb una mica de nervis perquè ja anem tard, arribem a l'aeroport, i ens trobem unes cues llarguíssimes per poder entrar, ja que a les portes d'accés, tenen muntats uns controls provisionals de maletes, que van molt lents, i les cues són llarguíssimes. Així que busquem la porta amb menys cua, tot i que no és la que ens posa a la reserva que hem d'entrar, però sinó estarem aquí fins demà! Passem control i cap dins!
Facturem maletes, targetes d'embarcament, i tornem a passar controls. Pels vols domèstics ens hem d'esperar en sala petita, plena a vessar de gent esperant, asseguda per tots els racons, ja que els vols van amb retràs! El nostre vol de Cebú Pacífic havia de sortir a les 8:30 del matí, i es retrassa gairabé 1,5 hores. Així que esperem... llegim una estona, mirem la guia, mirem un partit de la NBA que posen per les pantalles... i poc abans de les 10 del matí, anuncien que el nostre vol ja pot embarcar, i ens pugen a un bus que ens du per la pista fins l'avió.
Tot i que anàvem amb les nostres reserves, l'avió de Cebú Pacífic és molt nou, molt millor que alguns que volen per europa! El vol es fa curt, i entretingut, ja que des de la finestreta anem veient illes i més illes que formen les Filipines.
Una hora i quinze minuts després de sortir de Manila, arribem a Tagbilaran, la capital de la Illa de Bohol, que està situada a la regió de les Bisayas Centrals. El seu aeroport no és més que un petit edifici al costat d'una pista d'aterratge.
És la nostre primera vegada en un tricicle, i la veritat és que ens agrada! Tot i que les dimensions del vehicle són de mida filipina... en Jordi hi va una mica apretat.... però és distret poder anar veient la vidilla filipina, anant a 30 per hora amb el soroll de la motoreta!
La platja de Alona Beach està situada en una petita illa de Panglao, unida a l'illa principal de Bohol per dos ponts. En total tardem uns 30 minuts en arribar al nostre hotel, però ens passen molt bé amb el paissatge que anem veient, aquest és el nostre primer contacte amb Filipines, i anem amb els ulls ben oberts per no perdre'ns res!
El nostre hotel a Alona Beach, és el Scent of Green Papaya, un hotel que està molt i molt bé, amb habitacions amplies, còmodes, netes, una piscina gran, un lloc tranquil... l'únic problema que té és que queda una mica apartat de la platja d'Alona, no s'hi pot arribar a peu, per tant sempre has d'estar pendent de llogar un tricicle. L'hotel posa a la disposició dels clients un tricicle pròpi, que et porta i et ve a buscar de forma gratuita. Tot i així, si haguéssim de tornar a viatjar a Alona Beach, agafariem un hotel més a peu de platja, per poder viure una mica més l'ambient, i no haver d'estar pendent de transports, tot i que segurament els que estan més propers són més cars.
Aprofitem el que queda de matí per instal·lar-nos i fer una mica de piscineta, que en ple desembre, estem tan pàlids que ens ve de gust una mica de solet. Cap el migdia demanem a recepció si amb el tricicle de l'hotel ens poden portar fins Alona Beach.
Alona Beach és la platja més famosa de l'Illa de Bohol, situada a la petita illa annexa a Bohol de Panglao. Tot i ser una platja dedicada al turisme, no té res a veure amb les típiques platges de súper resorts que estem acostumats a veure en altres països.. Aquí trobem restaurants i bars a peu de platja, té un ambient més proper i familiar, un ambient més "motxilero", i són pocs els recintes de luxe que s'hi troben.
Dinem en un restaurant a peu de platja, amb les taules sobre la sorra, i ens posem les botes! S'ha de dir que Alona Beach no és precisament un destí barat dins de Filipines, és un lloc orientat al turisme, i això es nota en els preus. Però també s'ha de dir que per poder sopar o dinar un peix fresc fet a la barbacoa a peu de platja, els preus tampoc són tan abusius.
Després de dinar com reis (i és que això d'estar al Nadal disfrutant del sol i la platja, es fa extrany!) dediquem la tarda a passejar per la platja, tot i que amb poca estona l'hem fet de punta a punta, ja que no és gaire gran. Com que el temps no acompanya gaire, ja que està núvol i fa vent fresquet, ens tombem a la sorra a fer una petita migdiada, comprem uns gelats per berenar, fem quatre fotos... i simplement no fem gaire res! Però això és genial, per això estan les vacances!!
Fent un coctail en un dels molts bars a peu de platja, veiem una posta de sol preciosa. És un d'aquells moments en que el temps podria parar-se per sempre i no importaria... Un lloc tranquil i bonic, una posta de sol, un coctail, i bona companyia... i en ple Nadal, què més es pot demanar!
I després del coctail i la posta de sol, busquem un lloc per sopar. Arribem fins a l'Issis Hotel, a l'extrem de la part sud de la platja. Aquí tenen un restaurant davant del mar, amb tauletes amb espelmes, i barbacoa de peix. Aquí a filipines una de les coses més típiques per sopar són les barbacoas de peix. Davant la platja, cada restaurant treu unes taules plenes de peix fresc, on tu pots escollir el peix que t'agradi més, i te'l fan al mateix moment en una barbacoa de llenya. El preu no és barat del tot, va a pes depenent del peix que escullis, però val molt la pena, i tot i no ser barat, si ho comparem amb el que et costaria una barbacoa de peix fresc a peu de platja a les nostres terres, aquí és molt assequible!
Marta i Jordi, des de Alona Beach.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada