Dia 2: BOHOL, Chocolat Hills i Tarsiers

Bon dia Bohol! Encara ens sembla mentida obrir els ulls i veure que som a Filipines! Aquest serà un Nadal que no oblidarem, un somni viatger fet realitat. Quan jo finalment aconsegueixo obrir els ulls, ja veig que en Jordi ja porta el banyador posat, i és que allà on hi hagi aigua, allà trobareu en Jordi. Així que mentre jo em llevo i vesteixo, ell ja està com peix a l'aigua, i només són les 8 del matí!

Avui ens toca disfrutar del que ens ofereix l'illa de Bohol, que tot i que no tingui moltes interessants per visitar, és bonica i tranquila per passar-hi uns dies al nostre aire. Les visites bàsiques de l'illa, que no ens hauriem de perdre si la visitem, es poden resumir en tres: 

Chocolate Hills: Les Montanyes de Xocolata són l'atracció principal de l'illa. Estan situades més o menys al centre de Bohol, 7 km al sur de la ciutat de Carmen. Es tracte d'un paissatge diferent i original, format per més de 1.200 turons amb forma de con, que ocupen una superfície d'uns 50 km2. Aquest paissatge deu el seu nom degut a que en l'època seca l'herba de les muntanyes desapareix, i adquireix un color marró, que fa pensar en bombons de xocolata.

Tarsiers: És el primat més petit del món, molt difícil de veure en llibertat degut al seu tamany tan reduït, ja que no medeix més de 15 cm. A Bohol, si volem veure aquest petit primat, tenim dues opciones: el santuari de Tarsiers a 4 km de la localidad de Corella o visitar l'àrea de conservació del Tarsier situada a pocs quilòmetres al nort de Loboc. 

Alona Beach: La platja més famosa i turística de l'illa, que ja vam visitar ahir. Una altre cosa molt típica d'Alona Beach (que nosaltres no vam probar), és anar a fer snorkel o buceig a la petita illeta de Balicasag, on diuen que hi ha un dels millors fons marins de Filipines, i fins i tot es poden arribar a veure tortugues i dofins (si tens sort...)

Així que com que a Alona Beach ja hi vam anar ahir, el plan per avui és anar a veure les Chocolat Hills i la Reserva de Tarsiers, i de pas aprofitar per veure els arrossars i paissatges de l'illa.

Ahir vam emparaular una moto en el mateix hotel. Segur que és una mica més cara que si haguéssim buscat ofertes a Alona Beach, però aquesta ens la portaven fins l'hotel, en canvi les altres si sumem el preu del tricicle d'anada i tornada, ens acabava sortint pel mateix preu. En total paguem 5€ per un dia sencer de moto.

Per arribar des de Alona Beach fins les Chocolat Hills, hi ha unes 2 hores en moto (ja que la velocitat d'aquestes no és gaire elevada), o una mica més si fem algunes parades pel camí. Tot i que es tarda una bona estona, els paissatges són preciosos, amb camps d'arrossars i palmeres per tot arreu, i permet endinsar-te una mica en la vida rural de Filipines, i sortir de les típiques zones turístiques.

Les Chocolat Hills es troben poc abans d'arribar a Carmen, així que des de Alona Beach no tenen pèrdua, primer direcció Loboc, i passat Loboc, direcció a Carmen. El mirador està poc abans d'arribar a Carmen, i ja està indicat. S'ha de dir que la visita és bastant curta, des del mirador es poden fer quatre fotos, però està pleníssim de gent, així que tampoc ens hi podem recrear tot el que voldriem.

El paissatge tot i no ser tan espectacular com pensàvem, sí que és molt curiós i diferent a qualsevol que hagim vist mai. Ara les muntanyetes estan totalment verdes, però a l'època seca agafen un color marró que també ha de ser curiós de veure.

Tampoc hi estem gaire estona, el mirador no dona per gaire, i un cop fetes les quatre fotos de rigor, i gaudir del paissatge uns minuts, poc més es pot fer aquí.

Baixem del mirador, tornem a agafar la nostre motillo, i posem rumb de tornada a Alona Beach. La gana ja apreta però, així que busquem algun lloc per parar a mig camí. Al mig d'uns arrossars veiem una caseta elevada sobre un turonet, on hi posa restaurant. Té molta pinta a turistada, però el lloc sembla bonic, així que probarem a veure què tal...

El lloc està molt bé, ara, no deixa de ser una barraca familiar, on una dona menuda es mou entre les taules, i un home treu el cap de tant en tant del que suposem que deu ser la "cuina" amb algun plat d'arròs. Bàsicament el menú que hi ha és arròs, i el pots acompanyar amb algun tipus de carn diferent, pollastre, porc, o estruç... Això de l'estruç ens pica la curiositat (tot i que ja l'hem probat alguna altre vegada), així que demanem dos plats d'arròs, i un d'estruç per compartir. A Filipines s'ha de tenir moooolta paciència, aquí ells van fent al seu ritmillo. Ens hem d'eperar una bona estona, ja que aquí els plats surten un per un, però al final mengem prou bé! A més estem de vacances, no tenim cap pressa!

Amb la panxa plena, continuem la ruta en moto per Bohol. La nostre pròxima parada serà la Reserva de Tarsiers de Loboc. Hem llegit que la reserva de Corella és millor, perquè que està menys massificada de turistes, i els cuidadors t'ensenyen amb més calma els Tarsiers, però ja anem una mica tard, i no ens dona temps a arribar a Corella, en canvi Loboc ens queda de camí.

Així ens plantem a la Tarsier Conservation Area de Loboc (entrada 60 pesos). El recinte en sí és bastant petit. Hi ha uns caminets senyalitzats, i el recinte està ballat perquè els Tarsiers no puguin escapar-se i tenir-los controlats.

El Tarsier és una espècie amenaçada, no en perill d'extinció de moment, però hi pot estar d'aquí poc si no s'aconsegueix que la població augmenti. Comencem a caminar pel recinte, i no veiem res de res... enmig de tanta selva és impossible trobar el mini-bitxitu! Sort que els turistes som tots iguals, i l'efecte crida és el que millor funciona. Al cap de poc ja veiem uns quants turistes amb les seves càmeres, senyalant a un punt de la selva. Ens hi acostem, i continuem sense veure res de res!! Tot i saber que està allà, no el sabem veure!

I finalment, veiem una taqueta marró que es dibuixa entre les fulles, és petitíssim! Nosaltres sols no l'haguéssim vist ni de conya!

El bitxito és bastant curiós, i lletget, perquè no dir-ho! Té el record Guiness dels ulls més grans en relació amb el tamany del cos, i una cua llargíssima que sembla de rata. En total al llarg del circuit en veiem 4, tots ells ben quiets i dormint. La reserva té cuidadors per tot el recinte, que eviten que els turistes fagin de les seves i intentin acostar-se massa als Tarsiers o intentin tocar-los, està absolutament prohibit!

En total no estem més de 20 minutets per fer tot el recorregut. Sortim per la botiga de souvenirs, com no... i altre cop sobre la moto, ara sí cap a Alona Beach. Mentre anem tornant, disfrutem amb el paissatge, i se'ns fa extrany en ple paradís tropical, a Àsia, veure arbres de nadal a les portes de les cases, estrelles penjades de les faroles...

Deixem la moto a l'hotel (amb un bon mal de cul!), i ens n'anem directament a Alona Beach, per poder acabar d'aprofitar la última tarda a Bohol. I acabem la tarda com la vam acabar ahir... posta de sol, coctail, i sopar de peixet a la brasa davant del mar. Una bona despedida de Bohol, fins i tot amb focs artificials!

I tornem cap a l'hotel, a descansar, que demà abandonem Bohol, i posem rumb cap a la petita illa veïna de Siquijor.

Martai Jordi, des de Bohol.