Preparar la maleta és potser un dels moments més màgics del pròpi viatge... A part de la roba, el respall de dents i el banyador, les maletes sempre van plenes d'il·lusions, somnis, nervis, dubtes, grans espectatives... de moltíssimes sensacions que ens provoca el fet de poder descobrir una nova part d'aquest bonic planeta. Viatjar és un plaer que molts comparteixen, però que tots vivim de manera diferent... i mentrestant, sempre esperem que arribi de nou el moment de "Fer les maletes..."

diumenge, 22 d’abril del 2018

Dia 1: De Negombo a Anuradhapura

Ens aixequem com nous, i amb l'excel·lent esmorzar del Fun Whales Rest House, tenim piles carregades per començar, ara sí, el nostre tuk tuk Tour!

Tal com ens havia dit la nit anterior, el propietari de l'hotelet s'ofereix a fer unes classes a en Jordi amb el tuk tuk (ens deu veure molt peixos! jeje), i els hi agraïm molt, perquè ahir de fosc, no va ser el millor moment per aprendre'n.

Després de 20 minutets carrer amunt i carrer avall, i de que el tuk tuk es cali unes quantes vegades, carreguem les motxilles, i ja estem a punt per a començar la nostre aventura. Donem les gràcies al propietari del Fun Whales (que des d'aquí queda totalment recomanant!), i ens posem en marxa!!


El trajecte que tenim previst per avui, és el més llarg que hem de fer en tot el viatge. En total hem de recórrer uns 170 km fins a arribar a Anuradhapura on dormirem avui, que realment no són tants, però contant que anem amb un tuk tuk que té un límit de velocitat de 40 km/h, això vol dir que ens esperen per davant unes 5 hores!

A en Jordi li fan falta pocs carrers per dominar el tuk tuk, i feliços com anissos anem avançant poc a poc amb el nostre Tuky! La sensació de llibertat d'anar amb el nostre pròpi tuk tuk és molt xula, i el trajecte no se'ns fa gens pesat. Passem totalment desaparcebuts com a guiris, i són pocs els que se n'adonen al adelantar-nos.


Ens sorprenem del bon estat en el que estan les carreteres, i no gaire transitades, almenys aquestes vies principals. Aquí només hi ha una llei per conduir, i és que el més gran o més ràpid té preferència. Si sents que et piten (i això és casi sempre), t'has d'apartar cap a la cuneta, i deixar passar al que ve per darrera, així de fàcil. Dins els pobles, per a girar als encreuaments o a les rotondes, tampoc hi ha lleis, ningú et donarà preferència, així que simplement quan creus que hi ha un foradet, tires endavant, i els que venen ja t'esquivaran.

La jornada avança tranquil·la, i poc a poc anem fent quilòmetres mentre admirem el paissatge i la vida de Sri Lanka. De sobte però, a mig camí, ens trobem la primera sorpresa del viatge. No sabem d'on han sortit, però de cop uns policies ens donen l'alto. Ens ensenyen una espècie de "pistola" amb la que mesuren la velocitat dels vehicles, i ens diuen que anàvem a 47 km/h, quan el límit de velocitat per a tuk tuks és de 40 km/h.... glubsss, tierra tràgame! Ens demanen la documentació del tuk tuk, i el carnet de conduir tuk tuks (que sort que haviem tramitat!). Nosaltres en tot moment ens fem els inocents, diem que no sabiem que el límit era aquest, i demanem diverses vegades disculpes, i funciona! El policia ens diu que a partir d'ara vigilem amb la velocitat, i ens deixa marxar sense pagar cap multa! Queda comprovat que aquí la gent és de bona fe, en d'altres paisos els hauriem hagut de subornar....


Encara hem passat lleu l'ensurt, així que tornem a agafar tuk tuk i carretera, i continuem el viatge!! La resta del trajecte transcórre sense més incidents, i cap al migdia arribem a Anuradhapura.

El primer que fem és anar fins a l'hotelet que hem reservat per aquesta nit, el Heritage Lake View. Queda una mica apartat del centre, però en el nostre cas tinguent el tuk tuk no és problema. A part com veurem mentre busquem un lloc per dinar, la ciutat de Anuradhapura no és gens maca.

A la tarda, comencem amb les visites culturals d'aquesta impresionant Sri Lanka, visitant Mihintale, un petit turó que queda a uns 8 quilòmetres de Anuradhapura, que és un important punt de peregrinació pels ceilandesos.

Consell 1: Per visitar Mihintale, la majoria de turistes accedeixen al recinte per l'entrada que hi ha a la part baixa del turó, on hi ha la taquilla, i ascendeixen a través d'un bon grapat d'escales fins a arribar a dalt. Però la millor opció és accedir-hi per la Old Road, que et deixa pràcticament a la part alta de Mihintale, tot i que s'han de pujar igualment algunes escales, però moltes menys que si s'entra per l'entrada tradicional.


Els ceilandesos creuen que Mihintale, va ser el lloc on es van reunir el monjo budista Mahinda que venia des de la Índia, i el rei Devanampiyatissa, i es creu que d'aquesta trobada va néixer el budisme a Sri Lanka. Per aquest motiu, encara avui dia aquest és un important lloc de peregrinació, i s'hi poden trobar diversos monuments religiosos.

Consell 2: Tot el recinte s'ha de visitar descalç, i les sabates es poden deixar en unes guixetes a l'entrada. Si us fa una mica de mania anar descalços, porteu sempre a tot Sri Lanka, uns mitjons a la motxilla, però tingueu en compte que a la sortida molt provablament estaran per llançar. Com a recomanació personal, visitar aquests llocs segrats descalç, i sentir la terra sota els peus, li dona un plus molt xulu.

Consell 3: Els temples i llocs sagrats de Sri Lanka s'han de visitar amb respecte, i per ells és senyal de respecte no mostrar ni les espatlles ni genolls, per tant, si aneu amb pantalons curts o semarreta de tiretes, penseu que és possible que no us deixin entrar. Sempre és recomanable portar a la bosa un foular o pareo, que puguis posar-te per sobre les espatlles o com a faldilla per tapar les cames.

El primer que visitem és el Aradhana Gala, el cim més alt de Mihintale, format per una enorme roca, on es creu que va aterrar Mahindra, que va arribar a Sri Lanka des de la Índia per aire. És el punt més important de peregrinació del recinte.


Per a pujar fins a dalt hi ha unes escales molt precàries, i una barana feta amb trossos de canonades encara més precària. A això se li han de sumar els monos que et pots trobar pel camí, i el fet que s'ha d'anar descalç... Però a poquet a poquet, per fi arribem a dalt.

Les vistes de tot el recinte de Mihintale, des de dalt del Arandhana Gala, són molt maques, i més ara que ens ha coincidit amb la posta de sol.



Baixem del Arandhana Gala, i ens dirigim a visitar la Maha Stupa, la stupa més gran de Mihintale. Va ser construida pel rei Mahadathika Mahanaga, i medeix 136 peus de diàmetre.

Des de la stupa també hi ha unes molt bones vistes del recinte i de la roca del Arandhana Gala, on acabem de pujar.


L'última visita que farem, perquè ja comença a fosquejar, serà a l'escultura del gran buda, i a la Ambasthala Dagaba, una petita dagoba que queda davant del buda.


A nosaltres Mihintale ens ha agradat molt! És un lloc que transmet molta pau. Potser també hem tingut sort de visitar-ho a última hora de la tarda que hi havia molt poca gent, i hem pogut pujar a la roca i a la pagoda sense cap problema. Nosaltres recomanariem la visita a Mihintale, ens ha agradat molt! Potser perquè era el primer temple ceilandès que visitavem, però ens ha agradat molt.

I casi ja sent negre nit, tornem a buscar el nostre Tuky, i cap a menjar algo abans de tornar a l'hotel. Demà visitarem els famosos temples d'Anuradhapura, una de les atraccions principals de Sri Lanka.

De moment només portem 1 dia, però aquest país i la seva gent ens va encantar.


Marta i Jordi des de Anuradhapura.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...