Dia 1: Marxem cap a Normandia

Avui fa quatre dies que vam tornar de Normandia. Ja tornem a estar a caseta. Quan planifiques un viatge, ho fas amb tantes ganes que sembla que no hagi d'arribar mai el moment de marxar, però sempre arriba, i massa ràpid s'acaba. Però ha estat una setmana molt intensa, hem visitat molts llocs intenessants, però al nostre ritme, amb tranquilitat i soledat al no haver-hi turistes, i ara, des de casa, podem dir que ha valgut la pena fer tants quilòmetres.

Aquest viatge a Normandia no ha pogut ser com quan vam estar al Perú. No ha estat gens fàcil poder localitzar un lloc amb internet per a poder escriure com ens anava el viatge i penjar alguna foto, més ben dit ha estat missió impossible!

Normandia és un lloc preciós, i en aquesta època de l'any els turistes desapareixen, i com a molt es pot trobar algún despistat com nosaltres, amb una càmera de fotos, rondant les seves costes, però poca cosa més. Al no haver-hi turistes, tot està absolutament tancat, els restaurants, bars, botiguetes de souvenirs... no hi ha res, i per no haver, no hi havia ni gent autòctona, si vam veure tres persones juntes pel carrer ja va ser un èxit! Per tant, amb aquest panorama, evidentment no hi havia internet.

Tot i així volem escriure post-viatge el que ha estat la nostre petita visita per terres normandes, no perquè ningú ho hagi de llegir, però per nosltres és una manera de poder-ho llegir i recordar d'aquí un temps, i si no ho tornem a llegir, és igual, simplement ara ens ve de gust escriure-ho.

Aquest era el nostre destí, terres normandes, a uns 1100 km. de distància de casa.

Així doncs, com tot a la vida, millor començar pel principi, el dia 1 del viatge:

Dia 1:

Dia 3 de Desembre, ens llevem ben aviadet, cap a les 7,30h del matí d'un dissabte! En Jordi de moment encara pensant que se n'anava a muntar mobles... tan de bo tots els trasllats fossin així eh! I la Marta agafant les últimes cosetes sense que es notés. I un cop al pàrquing... Sorpresa!! Aquesta serà la nostre "caseta" durant la pròxima setmana!

Un cop passat l'ensurt, i em cara d'incredulitat, ja és hora que ens posem en camí, que Normandia ens espera però encara ens queda molt lluny! Aquesta va ser la nostra ruta del primer dia:

Realment aquest dia no va donar gaire de si, molts quilòmetres per endavant, autopista i més autopista, i els franxutes que ens anaven desplomant a cada peatge, mira que són careros eh!

A part d'una paradeta per esmorzar en una àrea de servei, i una altre per dinar (tots els àpats dins la nostre nova "caseta" evidentment) a les 8 del vespre, i després d'una dura jornada de carretera, decidim que ja en tenim prou, així que sortim de l'autopista, i intentem buscar algun petit poblet on aparcar la nostre autocaravana, un lloc una mica apartat per poder dormir traquils i sense sorolls, però no tan apartat com per quedar massa aïllatss i ser un objectiu fàcil...

Realment no va ser una tasca senzilla! Com innexperts que erem en el món de les autocaravanes, cap lloc ens semblava o prou acollidor, o prou segur... voltes i voltes per carreteretes secundaries i petits poblets, fins que per casualitat vam anar a petar a un poblet que es diu Saint Cristophe sur Roc. Un poble minúscul, on és dificil perdre's, però on vam trobar un aparcament pràcticament buit, prop de l'església i un petit monument, i on vam decidir quedar-nos molt encertadament. Aquí vam passar la primera nit:

La primera nit, tot i ser la nostre primera nit en autocaravana, va anar perfecte, un bon sopar, tranquilitat, i dormir aviadet com les gallines, perquè estem cansats del tute del dia! Vam dormir com lirons!

Bona nit!