Preparar la maleta és potser un dels moments més màgics del pròpi viatge... A part de la roba, el respall de dents i el banyador, les maletes sempre van plenes d'il·lusions, somnis, nervis, dubtes, grans espectatives... de moltíssimes sensacions que ens provoca el fet de poder descobrir una nova part d'aquest bonic planeta. Viatjar és un plaer que molts comparteixen, però que tots vivim de manera diferent... i mentrestant, sempre esperem que arribi de nou el moment de "Fer les maletes..."

divendres, 16 de desembre del 2011

Dia 2: Arribem a Normandia

Hem dormit molt i molt bé! No es sentia absolutament res... al matí algun cotxe que passava pel carrer però poca cosa més. Patiem per no passar fred a les nits, perquè l'autocaravana es refradés, però amb la calefecció que té la nostre "caseta" hem estat molt bé, calentonets dins el nòrdic!

Ens llevem sobre les 8:30h del matí. Ens  sorprèn que aquí a aquesta hora encara és negre nit, però és que realment estem molt més al nord que a Catalunya, per tant les hores de sol s'escurcen aquí, el sol surt més tard i es pon abans. Un bon esmorzar, cafè i pa amb pernilet de la nostre terra! Perquè tot i que a França es menja molt bé, el nostre pernilet no té comparació!

Encara ens falten uns quants quilòmetres per arribar al nostre destí, Normandia, per tant ens posem al volant, i quatre hores per endavant per arribar fins a Caen, capital i ciutat més gran de la Baixa Normandia. Aquesta és la ruta que vam fer el segon dia del viatge:

Arribem a Caen a l'hora de dinar. Per variar, i com és habitual en els nostres viatges, avui ha començat a diluviar. A partir de mig matí, pluja i més pluja, i no es preveu que els pròxims dies siguin molt millors, tot i que la intensitat de pluja baixarà una miqueta. En veure aquest panoraman, decidim que el millor és dedicar la tarda al Museu Memorial de Caen, ja que a l'exterior no s'hi pot estar. Per tant, tant bon punt entrem a Caen, ens dirigim cap al pàrquing del museu.

Aparquem a la zona d'autocaravanes, on ja n'hi ha dues més. Com que són prop de les 2h, i la gana apreta, el primer és el primer, així que tocar fer dinar. Això de parar-te on vulguis i poder fer un bon dinaret sense haver de buscar restaurant està molt be! Cap a les 3,30h i ja amb la panxeta plena, anem cap al museu.


El Memorial de Cean és un museu dedicat a recordar, explicar i divulgar totes les dades i successos relacionats amb les guerres, principalment del segle XX, guerres mundials, guerra freda, camps nazis, etc... amb especial dedicació a la segona guerra mundial, totes les seves fases i la seva afectació sobre França.

El museu resulta molt interessant, però no tant per el pal que ens foten amb l'entrada, 18€! Aquests francesos com i van! Hi ha molta informació, i molt gràfica, et permet ferte una bona idea de les diferents etapes de la història europea, les seves guerres i les atrocitats que es van cometre.



El museu tanca a les 6h de la tarda, clar... com que aquests franxutes han d'anar a sopar a les 7h! Així que a les 6:05h, el guardia de seguretat ja ens perseguia diguent-nos que era hora de tancar i que marxéssim! No ens van donar ni 10 minuts de marge eh! Sort que ja casi estavem de la visita, encara que si es vol fer amb calma hi haguéssim pogut estar un parell d'hores més allà dins. Nosaltres hi vam passar 2 hores, però per veure-ho bé jo crec que són unes 3 horetes.

Quan sortim està caient un ruixat considerable! i el pàrquing d'autocaravanes és el que queda més allunyat, així que 1, 2, 3.... a córrer!!! Arribem a l'autocaravana xops! sort que allà ens podem canviar de roba i fins i tot posar-nos ja les sabatilles!

Com que demà volem visitar les platges del desembarcament de Normandia, "Dia D", no podem anar gaire llum. Aquest matí hem comprat una guia molt útil amb totes les àrees d'autocaravanes de França, així que busquem la que estigui més a prop i sigui gratuita! Ens decidim per Bayeux, el pàrquing és gratuit, i podem repostar aigua i llum també de forma gratuita, així que cap allà anem!

Realment va ser una decisió encertada, és un pàrquing cèntric però poc concorregut. Aparquem i creiem bona idea anar a estirar les cames i fer una petita visita al poble. El resultat és que a les 8h de vespre absolutament tot està tancat, i no hi ha ningú pel carrer, i a sobre es posa a ploure, així que la volteta va ser petita, i cap a "casa".


Aquest va ser el lloc on vam passar la nit, místic i solitari eh! però molt bonic!


Marta i Jordi, en aquell moment, des de Bayeux!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...