Des del llit, a primera hora del matí, ja comencem a sentir fressa. Algun cotxe, però encara es pot dormir una mica més. El pàrquing en el que hem dormit és cèntric, per tant, és normal que hi hagi soroll. Ens llevem cap a les 8h, i cada vegada hi ha més merder a fora, cotxes, gent i nens.... Treiem el nas per la finestra i veiem que el pàrquing s'està omplint. Deduim que a prop i deu haver una escola, ja que hi ha molts nens amb les motxilles i els seus pares.
Decidim esmorzar rapidet, perquè si s'omple gaire no podrem maniobrar bé amb l'autocaravana i no podrem sortir d'aquí! Esmorzem, recollim quatre coses, i ens posem en marxa. Abans de sortir del pàrquing, parem en un extrem on hi ha un sortidor gratiut d'aigua i electricitat per a autocaravanes. Tenim el dipòsit d'aigua pràcticament buit, així que repostem aquí que ens surt gratuit. Ens barallem 10 minuts amb la manguera, l'aixeta, el tap del dipòsit... era la nostre primera vegada repostant... i finalment ho aconseguim i marxem!
El planning per avui és anar fins a les platges del "Dia D", on l'exèrcit aliat va desembarcar el dia 6 de Juny de 1944, a cinc platges diferents, per tan de trencar la defensa alemanya del Mur de l'Atlàntic i permetre l'entrada de tropes i material des de Gran Bretanya, pel Canal de la Managa.
Aquesta va ser la ruta del dia, de Bayeux a Arromanches:
Des de Bayeux ens dirigim a Ouistreham, on hi ha la primera de les platges del desembarcament, la platja de Sword, on van desembarcar tropes britàniques en la Operació Overlord.
A mig camí de les platges, i per casualitat, passem pel costat del Cementiri Canadenc, així que sense pensar-ho decidim parar. Al pàrquing no hi ha cap cotxe, i a dins absolutament ningú, dona gust poder-lo visitar així, amb més calma i traquilitat.
El cementiri es troba a pocs quilòmetres de la platja de Juno, on van desembarcar les unitats d'infanteria de Canadà. En aquest lloc hi han enterrats 2.048 soldats, 335 dels quals van morir el "Dia D" sobre la sorra de Juno, i els altres en els dies posteriors durant la batalla de Normandia.
Entrar en aquest lloc fa posar la pell de gallina, tot i que està molt ben cuidat i el lloc és preciós...
Després d'aquest parèntessis, seguim el camí...
A mig camí de les platges, i per casualitat, passem pel costat del Cementiri Canadenc, així que sense pensar-ho decidim parar. Al pàrquing no hi ha cap cotxe, i a dins absolutament ningú, dona gust poder-lo visitar així, amb més calma i traquilitat.
El cementiri es troba a pocs quilòmetres de la platja de Juno, on van desembarcar les unitats d'infanteria de Canadà. En aquest lloc hi han enterrats 2.048 soldats, 335 dels quals van morir el "Dia D" sobre la sorra de Juno, i els altres en els dies posteriors durant la batalla de Normandia.
Entrar en aquest lloc fa posar la pell de gallina, tot i que està molt ben cuidat i el lloc és preciós...
Després d'aquest parèntessis, seguim el camí...
La Batalla de Normandia, va tenir lloc en aquesta regió, del 6 de Juny al 21 d'Agost de 1944. Aquesta va començar quant els aliats van llançar sobre França la Operació Overlord, dirigida pel general Ike Eisehower. Aquesta operació incloïa dues suboperacions, l'Operació Neptú i l'Operació Tonga. Neptú era el nom en clau del desembarcament per mar, que va tenir lloc en cinc platges de Normandia, que rebien els noms en clau de Sword, Juno, Gold, Utah i Omaha. Tonga era la operació aerotransportada britànica, que va permetre capturar punts importants les hores prèvies al desembarcament i així assegurar-ne l'èxit.
El Departament de Turisme de Normandia té marcats 8 itineraris que segueixen el desenvolupament cronològic de la batalla de Normandia. Els itineraris són els següents:
El nostre itinerari d'avui serà el groc. Primera parada: Sword Beach. Arribem a Ouistreham i dircció a la platja. Aquí ja trobem els cartells indicatius dels itineraris Overlord. Un cop aparquem l'autocaravana, ens topem amb el museu del Gran Búnker, un búnquer alemany des d'on es dirigien gran part de les operacions del Mur de l'Atlàntic, i que ara es pot visitar "tal com era" en el seu moment, substituint els alemanys per maniquís, gran millora!
Vam entrar a preguntar perus del museu, però 7€ per cap! Com i van aquests franxutes! Com que el lloc era molt petit, i només hi havia quatre maniquís i algunes màquines i material de l'època, vam creure que era prescindible. A l'entrada del búnquer però, es podia veure una de les "barcasses" originals que es va utilitzar el dia del desenbarcament, i que va ser restaurada per utilitzar-la en el rodatge de la película de "Salvar al soldado Ryan", amb la que arriba en Tom Hanks a la platja. Pensar que realment aquesta barca estava aquell dia sobre les aigües del canal de la Managa, on van viatjar soldats disposats a donar la vida per allò que creien just, i que en molts casos els portava directes a la mort, fa posar la pell de gallina.
Platja de SWORD:
El 6 de Juny de 1944, a les 7:25h a.m. les unitats de l'exèrcit britànic posaven els peus en aquesta platja. Els voltants de la platja de Sword no estaven molt ben defensats pels alemanys. Al començament els britànics no van trobar gaire resistència, motiu pel qual les baixes aquí no van ser molt elevades. Tot i així, aquest mateix dia, aquestes tropes van patir un violent contraatac d'una unitat blindada alemanya, on va haver d'intervenir l'aviació aliada per ajudar-los. Al final del primer dia de desenbarcament, uns 29.000 homes habien desembarcat a la platja de Sword, y van patir 700 baixes.
Actualment no hi ha res que fagi pensar que en aquesta platja s'hi va lliurar cap batalla, i que va formar una part tant important de la història. Hi ha els típics "xiringuitos", tumbones, un carril bici, gent passejant els seus gossets... una platja normal...
Avancem un trosset més borejant la costa, amb l'autocaravana, i uns metres més enllà trobem un monument memorial a les víctimes de la platja de Sword. Està construit sobre un antic canó d'una bateria antiaeria alemanya, i en ell s'hi poden llegir els noms dels homes que van perdre la vida aquell dia en aquesta platja, i tot aixó envoltat de banderes franceses, la pàtria per davant de tot!
Platja de JUNO:
L'anomenada Platja de Juno, s'extenia des de Saint-Aubin-sur-Mer fins a Courseulles-sur-Mer, en un total de 4km. A les 7:30h a.m. del "Dia D" la 3º Divisió d'infanteria del Exèrcit Canadenc desenbarcava en aquesta platja. Aquesta era la segona platja, en dificultat, després de Omaha, de l'Operació Overlord, ja que estava defensada per 20 bateries de canons alemanys, nius d'ametralladores i fortificacions. 15.000 canadencs van desembarcar en aquesta platja, i van poder vèncer la resistència alemanya, però havien perdut 1.100 homes sobre la sorra en finalitzar el primer dia.
La pròxima parada era Gold Beach, situada al poble d'Arromanches les Bains, una de les platjes més espectacular ja que a la seva sorra i les seves aigües encara es conserven alguns dels blocs que van formar part del port artificial Winston, que els aliats van instal·lar per a poder desenbarcar homes i material en els mesos següents al "Dia D".
La platja Gold tenia una extensió de 7 Km. entre els pobles de Le Hamel i Ver ser Mer. En ella va desembarcar la 50ª Divisió d'infanteria de l'Exèrcit Britànic. En comparació amb les platges de Omaha i Juno, els britànics no van trobar gaire resistència, ja que només s'hi trobaven algunes unitats de la infanteria alemanya. La invasió estava programada per les 7:30h a.m. però a les 5:10h a.m. va començar el bombardeig naval, que va acabar a les 7:25h a.m., cinc minuts abans del desembarcament de les tropes.
Al migdia, la platja estava ja completament controlada pels aliats, i ja començaven a descarregar soldats, armes i subministres. Al final del primer dia, havien descarregat 25.000 soldats a la platja de Gold, i la captura de la platja es va cobrar 413 vides sobre la sorra.
Al migdia, la platja estava ja completament controlada pels aliats, i ja començaven a descarregar soldats, armes i subministres. Al final del primer dia, havien descarregat 25.000 soldats a la platja de Gold, i la captura de la platja es va cobrar 413 vides sobre la sorra.
El que més sorprèn d'aquesta platja però, no és tant la història de la captura de la platja, sinó el port artificial que s'hi va instal·lar ens els dies posteriors al desebarcament. Normalment tothom coneix, en major o menor mesura, la història del desenbarcament, però poc es coneix de la descomunal obra d'engenyeria que es va desenvolupar paral·lelament.
Port Winston:
Durant els dies que van següir al "Dia D", es va construir davant el poblet d'Arromanches-les-Bains una de les obres d'enginyeria militar més espectacular del s.XX. Un port que va ser instal·lat en 17 dies per facilitar el desembarcament de soldats, vehicles i material.
La platja d'Arromanches, va ser capturada i alliverada dels alemanys amb rapidesa, fet que va permetre posar en marxa ràpidament el pla de construcció del port. Centenars de blocs de formigó van ser transportats des del sur de la Gran Bretanya, per formar l'esquelet del "Mulberry".
Tota aquesta gran obra es va començar a meditar ja l'any 1941, tres anys abans del desembarcament. Churchill va encarregar que s'estudiés la possibilitat d'instal·lar molls provisionals a les plages franceses. Un any abans del desmbarcament, el juliol de 1943, Eisenhower va comunicar a Churchill i Roosvelt, que l'Operació Overlord no serviria de res, si després del desembarcament no es disposava de ports artificials on poder descarregar més tropes i materials, mentre es conquerien el ports francesos. Es va considerar que es necessitarien 16Tn de material diaris per a poder abastir a les tropes durant els combats, per tant un port es feia imprescindible.
A partir d'aquí, es va començar a idear un sistema de port artificial, format per blocs prefabricats, que una vegada finalitzats poguéssin ésser transportats per mar, i unir-se en el lloc de destí. Així, un any abans, es van començar a construir a diversos llocs de la Gran Bretanya, els diferents blocs que es remolcarien pel Canal de la Managa, i contituirien les parts mòbils i fixes del port.
El port constava d'un cinturó exterior format per 70 vaixells semi-enfonsats (Goosberries) que funcionarien com a escollera i també com a emplaçament per a bateries antiaeries. Entre aquest cinturó d'ecullera hi van instal·lar més de 200 caixons (Bombardons), de formigó armat, que van ser transportats per mar, i un cop davant les platges, omplerts d'aigua i enfonsats davant la costa. A part, hi havia els "pontones", on podien atracar els vaixells, i anaven units al conjunt de passarel·les flotants (phoenix) que pujaven i baixaven amb la marea, per on circularien els vahicles cap a la platja.
Estava planejat que aquest port només funcionés durant el primer més del desembarcament, fins que s'hagués conquerit el port de Le Havre, però 8 mesos després, encara estava en funcionament. Dies després de la seva instal·lació hi va haver fortes tormentes que van malmetre enormament el port, encara que en aquell moment ja havien descarregat milers de tonelades de material. En els primers 100 dies després del "Dia D", es van descarregar 2,5 milions de soldats, 500 mil vehicles i 4 milions de tonelades de subministes. Aquestes són les imatges del port d'Arromanches:
Actualment a la platja d'Arromanches encara es poden veure alguns dels caixons prefabricats que van formar part del port artificials. Es poden veure un parell de dotzenes dels caixons que formaven l'escullera, i algun dels caixons que formaven part de les passarel·les, que han quedat encallats a la sorra de la platja. És impressionant poder passejar per la sorra de la platja i veure tant de prop aquestes estructures.
Després de tanta dosis de història, i amb el cor una mica encongit d'intentar imaginar com devia ser aquell dia 6 de Juny de 1944 en aquestes platges, toca fer una parada per dinar. Amb l'autocaravana aparcada dalt del penya-segat de la platja de Gold, fem un dinaret i migdiada, i.... xim-xim... ja es torna a posar a ploure! és que mira que tenim mala sort! A la tarda voleim anar a visitar el cementiri dels soldats americans, però decidim canviar de plans, i visitar el Museu du Desenvarcament, situat a peu de la platja d'Arromanches.
El museu és petitó, però interessant. Està més enfocat al port artificial, com es va construir, com el van transportar, les diferents fases... més que al desembarcament del "Dia D". És molt interessant, i es poden veure un parell de documentals amb imatges reals del port i la seva construcció.
Quan sortim ja és fosc, són les 5h de la tarda. Fa molt fred, així que anem fins un bar a fer una cerveseta... després intentem fer una volteta pel poblet d'Arromanches, però una vegada més tot està tancat i no hi ha absolutament ningú! Així que tornem cap a l'autocaravana...
Decidim passar la nit al mateix poble d'Arromanches, però com que encara és aviat, fem uns quilòmetres fins a trobar un Intermarché, que són uns supermercats enormes de França... comprem formatgets i alguna altre cosa que ens faltava, i tornem a fer ruta fins a Arromanches, a 10 minutets.
Per sopar en posem les botes amb els formatges!!! Típics de la zona de Normandia, i molt bons!!
Així doncs, Marta i Jordi, en aquell moment, en un lloc importantíssim de la història, Arromanches les Bains.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada