Dia 7: Nedant amb taurons balena! BUTANDINGS!!

Quan buscavem informació per preparar el nostre viatge a Filipines, vam veure que una de les activitats que aquest país et dona la oportunitat de fer és nedar amb taurons balena! Aquesta era la nostre, una cosa que no haviem fet mai abans, una oportunitat única, i que no es pot fer a gaires llocs més del món! Aquí a Filipines aquesta és una activitat relativament fàcil poder fer.  Així que no hi havia dubte, nedariem amb taurons balena!

Els taurons balena, o butandings (nom que reben en filipí), com se'ls coneix a Filipines, són l'únic supervivent del gènere Rhincodon. Existeixen des de fa 60 millones d'anys i, amb els seus més de 12 metres, són considerats els peixos més grans del món.

És possible veure butandings a varis llocs de Filipines, on freqüenten zones pòximes a la costa durant alguns mesos de l'any. El més conegut és Donsol, al sud de Luzon, de març a abril. Allà es spot contractar una excursió en barca amb rastrejadors, però no et garanteixen que en vegis. No obstant, al sur de Oslob, els butandings han agafat la costum d'anar cada dia a escasos metres de la costa peqruè els pescadors els donin de menjar.

Avui el despertador sona a les 5,30 del matí! No pot ser... perquè??? Si segur que a aquesta hora no han posat encara les balenes a lloc! Però resulta que avui a les 2:30 del migdia surt el nostre vol des de Cebú fins a El Nido, i des de Oslob on som ara fins a l'aeroport tenim unes 4-5 hores de viatge, per tant hem d'anar molt aviat per poder tenir temps a fer-ho tot!! Des de les 6 del matí ja es pot començar a nedar amb els taurons, i nosaltres volem ser dels primers i ser a les 6,30 a l'aigua!

A les 6 en punt ja sóm a la recepció esperant al noi amb el que ahir vam acordar que ens portaria en moto fins al punt d'avistament de les balenes. Només portem el banyador, el tub i ulleres, i la càmera d'aigua. Tot llest? som-hi!

Tardem uns 15 minutets des de l'hotel fins al Centre d'Observació del Tauró Balena (Oslob Whale Shark Watching), i quan arribem, allò sembla la rambla!! Però si són les 6,15 del matí!!! El noi que ens acompanya ens diu que és perquè avui és l'últim diumenge de les festes de nadal, i per tant hi ha molts locals que aprofiten avui per fer aquesta activitat amb la família! Aquí ens hi podem estar hores fins que ens toqui a nosaltres!

Parlem amb el noi de la moto, i li expliquem que tenim pressa perquè el nostre avió surt al migdia, i que no podem esperar gaire estona. El noi molt amable ens diu que ja s'encarrega ell d'anar a buscar-nos els tiquets, que coneix a gent que treballa aquí i anirem molt més ràpid. Mentrestant nosaltres ens esperem escoltant a una noia que explica les normes i com ens hem de comportar un cop estiguem a l'aigua amb les balenes: res de fotos amb flash, prohibit acostar-se a més de 5 metres de la balena (que això molts turistes s'ho passen pel forro...), no tocar-les, no molestar-les ni donar-los menjar...

El lloc en sí és bastant rudimentari, és una garita amb uns mostradors on es compren els tiquets (1.000php) , amb unes cues llarguíssimes de gent esperant. Un cop compres el teu tiquet, t'apunten en una llista, i et fan esperar a la platja, mentre un paio et dona els xalecos i t'ofereix tub i ulleres si no en portes. esperes allà una estona, fins que apareix un paio amb una llista, et crida pel nom, i ja pots pujar a una de les barques que t'acosta fins on són les balenes.

Des de la platja es poden veure totes les barques en el punt on estan les balenes, a no més de 100 metres de la costa. Realment, el show que tenen muntat aquí, d'autèntic no en té gaire, ja que per atreure els taurons balena, hi ha barques que els van donant de menjar mentre els turistes es banyen al costat.

Realment aquesta no és una activitat gaire responsable ni que protegeixi als taurons balena. No deixen de ser animals salvatges que principalment s'alimenten de placton, i que ara s'estan acostumant a menjar boles de peix, i estan canviant els seus cilces migratoris per acudir cada dia a la cita, i no marxen mai d'aquestes platges. A banda que els turistes sovint no respecten les normes, i acaben acostant-se massa als animals i fins i tot tocant-los.

Nosaltres, gràcies al noi, no hem d'esperar gaire, i ens criden per anar a una platgeta al costat, on pugem a una barqueta nosaltres dos sols, i cap a l'aigua falta gent!

Quan arribem al lloc on hi ha totes les barques, busquem desesperadament amb els ulls l'enorme peix que sabem que neda sota nostre, i no triguem gaire a veure'ls! Ells segueixen les barques des d'on els tiren menjar, Quina impressió, des de la barca només els podem veure les enormes boques que surten a la superficie per agafar el menjar, però ja es veu que són enormes!!

L'home de la barca ens diu que ja ens podem posar a l'aigua, i que tenim 30 minuts per nedar amb els butandings. El moment de tirar-se a l'aigua és el que més impressió ens fa! Submergeixes el cap, i de cop davant nostre veiem aquell animal enorme, que tenim a escassos 5 o 6 metres! Jo no les tenia totes abans de tirar-me, per ser sincera estava cagada, però és al·lucinant!

Passat el moment inicial però, comencem a agafar confiança, i ens anem separant de la barca per nedar una mica més a prop seu. Es mouen lentament, amb elegància, i amb aquella boca ben oberta, que tot i que només mengen placton i petits trossets de peix, impressiona molt, segur que jo m'hi podria posar sencera allà dins!

Els 30 minuts passen rapidíssim, i quan ja estavem agafant més soltura i confança, l'home de la barca ens diu que ja hem de sortir.... aggrhhh...!! En total hem vist passar uns 3 o 4 butandings diferents.

És veritat que és una experiència poc autèntica, molt massificada, i totalment orientada de cara al turisme, i que de ben segur afecta negativament a la manera de viure d'aquests animals, però és una experiència que hem disfrutat moltíssim! No cada dia es pot nedar al costat d'animals tan magnífics i enormes com aquests!

Tornem cap a la costa, i ràpid ens recull el nostre motorista per porar-nos a l'hotel a recollir les motxilles i anar a buscar l'autobús que ens portarà cap a Cebú. Per la carretera principal que transcorre per la costa de Cebú passen autobusos cada mitja hora que enllacen els diferents pobles amb la capital. A l'hotel ens diuen simplement que ens hem d'esperar al costat de la carretera, i que al primer bus que passi li fem senyals perquè pari. I així ho fem!

Ens hem d'esperar uns 20 minutets fins que veiem aparèixer un autobús, ben nerviosos per si no arribem a temps d'agafar l'avió. Ara són cap a les 9 del matí, anem bé de temps, però ens comenten que siguent l'últim dia de les vacances de nadal, pot haver-hi problemes de tràfic per entrar a la ciutat.

L'autobús que para ens diu que va ple, però que si volem ens pot portar si anem drets al passadís. Passar 4 hores drets no és que ens agradi gaire, però no tenim més opció, amunt i som-hi!

Passem les pròximes 4,5 hores asseguts al passadís d'un autobús filipí, havent-nos d'aixecar a cada moment per deixar entrar més i més gent, i mirant tres pelis filipines per la pantalleta. Sembla que no anem malament d'hora, i l'entrada a Cebú no està molt complicada de trafic, perfecte!

Des de la terminal d'autobusos encara tenim una mitja horeta en taxi fins a l'aeroport. Sembla que arribarem bé de temps, perfecte! Passem els controls "rudimentaris", facturem les maletes, que per a vols interns no poden pesar més de 10 kg, i cap a la sala d'espera.

Per arribar a El Nido, hi ha dues maneres: la més habitual i també més barata, és volar a Puerto Princesa, i després agafar una minivan fins a El Nido, que tarda unes 6 o 7 hores. L'altre opció és agafar una avioneta que vola des de Cebú o Manila directament fins a El Nido, que és més cara, però t'estalvies les 7 hores de furgoneta. Els vols directes a El Nido es poden comprar directament des de la web de  Air-Swift. Aquesta opció tot i ser més cara és molt recomanable si es disposa de poc temps com era el nostre cas!

Volem cap a El Nido amb una avioneta de Air-Swift on no caben més de 40 persones. L'avió és molt nou, i les dues hores de vol ens passen molt bé, mirant per la finestra tot d'illetes filipines sota els nostres peus. Passades les dues hores, el comandant des de cabina anuncia que estem a punt d'aterrar. Aterrar?¿ A on?¿ Si aquí només hi ha aigua i palmeres.... Però si, resulta que enmig de la vegetació hi ha una esplanada de sorra on ens fan aterrar, al mig de ben bé res!!

El que aquí a El Nido anomenen aeroport, no és més que una cabanyeta de fusta sense ni parets i el sostre de palla, amb quatre bancs. La zona de recollida d'equipatges és sota un arbre, molt ben senyalitzat això sí... 

I d'aquí, altre cop en tricicle a buscar el nostre hotelet a El Nido! Com que haviem llegit que el poble de El Nido no és especialment bonic, i els preus són cars, vam buscar un hotel situat a peu de platja a Corong Corong beach, una platja a un parell de quilòmetres al sud del poble de El Nido.

El nostre hotel per a les pòximes 4 nits serà el Last Frontier Beach Resort, propietat d'un espanyol afincat a El Nido, i que quan nosaltres vam anar-hi, tot just feia un parell de mesos que havien obert, un encert total! Tot i que el preu no és barat, és el que es paga a El Nido per unes instal·lacions de luxe a peu de platja!

Després d'instal·lar-nos, ja és pràcticament mitja tarda, així que tant sols la dediquem a sortir a passejar una mica per la platja davant l'hotel, veure la bonica posta de sol amb una cerveseta des del bar de l'hotel, i sopem allà mateix. També aprofitem per contractar des de l'hotel mateix el Tour A per fer demà.

Ara ens queden 4 dies per endavant per descobrir El Nido i les seves fantàstiques platges! Demà comencem amb el Tour A, fent el que ells anomenen Island Hopping.

Marta i Jordi, des de El Nido.