Una altres d'aquelles coses que no haviem fet mai abans i que Filipines ens oferia poder fer-la en un entorn immillorable, era la possibilitat de fer submarinisme a les seves barreres de corall entre peixos tropicals! El submarinisme és d'aquelles coses que saps que ha de ser alucinant de fer, però sempre ens havia fet molt de respecte. Aquí a Filipines però, se'ns va presentar una oportunitat que no podiem deixar escapar!
Voliem preguntar a les escoles de submarinisme de El Nido a veure si tenien instructors en espanyol. No ens atreviem a fer un bateig de submarinisme en anglès, ja que el nostre domini d'aquesta llengua deixa molt que desitjar, i no ens podiem arriscar.
Preguntant a l'hotel, el seu propietari, un valencià que es diu Ramón, ens va dir que ell col·laborava amb una escola de buceig, i que si voliem ell ens podia fer d'instructor en el bateig i una immersió! No tornariem a tenir una oportunitat com aquesta, un intructor en espanyol en ple paradís tropical de buceig! Així que cap al fons del mar falta gent!! El nostre últim matí a El Nido el passariem sota aigua!
Ahir a la tarda ja ens vam anar a provar els neoprens i xalecos, i quan ens llevem ja els trobem preparats en el portxo del nostre bungalow. Fem un bon esmorzar per agafar forces, i amb el neoprè posat, sortim de l'hotel directe a la platja des d'on surtirà la nostre barca.
Haig de confessar que estava ben nerviosa, fins i tot em va costar dormir a la nit, no les tenia totes de que m'agradés, i em feia por pensar d'estar a tanta profunditat sota aigua. Però no podiem deixar passar la oportunitat, i si més no s'havia de provar!
La barqueta para davant la platja de Helicopter Island, on farem la part més teòrica del bateig de submarinisme. Baixem a la platja amb tot l'equip, i en Ramón ens explica com funciona, i comencem a provar de respirar, que difícil! Em costa molt acostumar-m'hi, em dona la sensació que em falta l'aire, i no puc aguantar gaire estona sota l'aigua respirant amb allò! Anem provant, i poc a poc sembla que els nervis marxen i ens hi anem trobant més còmodes. Allà tocant de peus a la sorra, practiquem alguns exercicis de seguretat amb l'equip, i quan sembla que ja ens hi hem habituat, en Ramón ens diu que baixarem ja a més profunditat i començarem a fer una mica de buceig de veritat.
És una sencació molt xula, i tot i els nervis i que no dominem la situació, vaig més tranquila i m'està agradant més del que pensava! Em costa una mica compensar les orelles per poder agafar profunditat, però poc a poc ho vaig fent. Vinga, nervis fora i a disfrutar!
Aquesta inmersió no dura gaire, ja que hem gastat part de la botella d'aire en els exercicis prèvis, i pels nervis també hem consumit més aire del compte. Tornem a la barca, i anem cap a una altre banda per fer la segona immersió. Aprofitem per menjar alguna coseta a la barca i veure una mica de te, i en poca estona ja ens preparem per tornar-hi!
Aquesta segona immersió és molt més xula que la primera. Hi ha moltíssims coralls i peixos de colors, veiem barracudes i ralles, i tot i que encara anem una mica insegurs, ens ho estem passant molt bé! En total hi estem uns 40 minuts que ens passen volant, i en cap moment ens sentim agobiats per estar tan avall, hem arribat a 17 metres de profunditat!!
Ben cansats però molt contents, tornem cap a l'hotel, on ens fem una bona dutxa i descansem una estona! Després anem a dinar al Sunset Bar on vam anar ahir. Ara no és hora de postes de sol, però el lloc és tranquil i amb bones vistes, i els batuts són espectaculars!
Per ser la última tarda, decidim passar-la al poble de El Nido, passejant per la petita platja, mirant botigues, fent fotos, i batuts de fruites!! El poble de El Nido no és que sigui especialment bonic, però té cert encant. És tranquil, petit, amb un ambient turístic però més de rollo motxilero. A nosaltres ens ha agradat!
L'ambient a la platja està molt bé, bars i restaurants amb taules sobre la sorra, barbacoas de peix, música en directe... Ens estem una estona gaudint de l'ambient, i amb la caiguda del sol, tornem cap a l'hotel, per fer el sopar de despedida de Filipines al restaurant on vam anar ahir, el Greenview.
Una bona barbacoa de peix, música en directe, unes cerveses, i el mar de Filipines. No hi pot haver millor despedida! Feia temps que no ens costava tant despedir-nos d'un lloc i un país. Que bé que s'està aquí!
Tornem a sopar genial, una bona despedida de Filipines! Quina llàstima que ja s'acabi, aquí s'hi està molt bé, un petit paradís format per centenars d'illes, no sabriem dir quina d'elles més maca, un lloc tranquil, amb gent molt amable, i uns paissatges de pel·lícula... Quina pena haver de marxar!!!
I així acabem el nostre últim dia a Filipines, demà ja desfem camí de tornada a casa! no volem marxaaaar!
Marta i Jordi, des de El Nido
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada